I si les empreses actuen com a persones i les persones com a empreses? El món a l'inrevés

/2 Comentaris/a , /per

Avui m'he despertat provocador i veient el Món a l'inrevés. Veuràs que la cosa té més sentit del que sembla.

Si tens poc temps, et convido a veure un resum de vídeo d'un minut.

El personal branding és veure el món a l'inrevés

Aquesta afirmació "El personal branding és veure el món a l'inrevés" es basa en una simple observació. D'una banda, a les empreses els cal humanitzar-se per a connectar millor. I a l'altre costat, a les persones ens aniria millor autogestionant-nos com a empreses. Això últim ho va anticipar Tom Peters dibuixant un imaginari Me Inc. (traduïble com Jo, S.L.) en el seu article "The Brand Called You"de 1997.

A les empreses les cal humanitzar-se

A algunes empreses les aniria millor humanitzant-se. En el seu article Adiós Clientes, Hola Personas: Branding to People (B2P), Ivan Díaz (Branzai) ho diu clar:

Des que naixem som capaços de reconèixer a altres humans. Estem programats per interactuar amb les persones

Moltes empreses insisteixen a anomenar-nos clients. Des de la sociologia ens anomenen individus. Moltes marques insisteixen a anomenar-nos usuaris, consumidors, pacients... També ens anomenen ciutadans, transeünts, conductors, esportistes, participants…

La veritat és que la nostra principal singularitat és ser persones, éssers humans, i no pel paper que juguem per a una marca o producte concret. Normalment dic que el branding, si no és humà, no és branding. I les empreses (no totes) tenen una assignatura pendent que podem ajudar a resoldre des de les aplicacions corporatives del personal branding:

El fet que s'humanitzi una marca fa que sigui connectora. I això requereix que el remitent del missatge i el receptor siguin persones. Requereix que el missatge aporti valor. I requereix que hi hagi una història. Això, la publicitat tradicional basada en el bombardeig massiu d'anuncis ja no l'aconsegueix.

A les persones ens aniria bé autogestionar-nos com a empreses

Ja veus, el món a l'inrevés. Si a l'empresa i les seves marques els vindria bé humanitzar-se, a les persones ens vindria bé aprendre a gestionar-nos d'una forma més organitzada i eficaç.

Deixa'm trencar algunes creences limitants:

  • Si analitzes la competència de marques corporatives, per què no fer-ho de persones que poden estar ocupant el seu territori de marca?
  • Si una empresa té un el propòsit, una missió i valors (quelcom profundament humà) no té sentit que també ho tingui una persona?
  • Les organitzacions treballen sobre la base de models de negoci per a cadascuna de les teves marques saps que hi ha llenços de model de negoci per a persones?
  • Cada marca es mou al voltant d'un proposta de valor la gent pot sobreviure (professionalment) sense una proposta de valor única?
  • Les marques sovint abanderen un “claim”, un Lema I per què no podia una persona?
  • Les marques i els seus productes es fan conèixer a través dels plans de comunicació ha sentit parlar de la Pla de comunicació personal?

Et dono la benvinguda al vertiginós i apassionant món del Personal Branding (o si ho prefereixes, Descobriment, desenvolupament i projecció de la marca personal). No és exclusiu per a celebritats, ni super-executius, ni gurus. És per a tu, no importa qui siguis, allà on estiguis, el que pensis, el que facis. Si encara tens dubtes, et convido a llegir les respostes 20 preguntes més recurrents que he rebut durant els darrers 10 anys. Si veus el món a l'inrevés, vas pel camí correcte.

Stock Photos from Nikolas_jkd / Shutterstock

 

Podcast: Estaríem millor si les persones pensem com les empreses i les empreses ho fem com les persones (Entrevista per Julio Muñiz)

Si vols aprofundir en aquest contingut, fes clic a la imatge per escoltar el podcast (en castellà) d'una entrevista que em va fer fa uns dies l'expert en màrqueting digital i emprenedoria amb seu a Florida Julio Muñiz al seu programa Inconfundiblemente.

Podcast Guillem Recolons

 

Ets d'aquells que confon autoestima amb egoisme??

/2 Comentaris/a , /per

Estimar-se no és dolent, el dolent és creure's; creure's el centre de l'univers. Ahir conversava amb Julio Muñiz, en el seu podcast Inconfundiblemente, entre altres coses, sobre les diferències entre autoestima i l'egoisme. N'hi ha, i més grans del que pensem.

Si tens poc temps, aquí tens un vídeo-resum d'un minut.

La autoestima és un hàbit, almenys per a mi

Entre els hàbits que vaig confessar a en Julio que m'ajuden molt a enfocar el meu treball i la meva vida hi ha un que destaca:

M'ajuda molt a aixecar-me d'hora i passar algun temps caminant i meditant. He estat fent això durant molt de temps, 20 anys, I la veritat, és un temps preciós per ordenar idees, preparar-se per al dia i, ja que sóc més early Bird, aprofitar per crear i anotar o gravar idees al meu smartphone. No estic dient que aixecar-se aviat va ser l'únic hàbit que practico., però gràcies a fer-ho, puc i meditar, mantenir-me en forma física i mental i pensar en coses noves, continguts, noms, projectes,…

És un moment de trobada amb tu mateix, no és la soledat, al contrari, és autoestima. És un diàleg interior imprescindible per afrontar el dia que ve.

Invertir en tu no és egoisme, és autoestima

Una de les meves definicions de Personal branding és: l'art d'invertir en tu en funció del valor que aportis als altres. Invertir en tu no és egoista si després bolques el coneixement i l'experiència en idees que millorin la vida dels altres.

Per contra, seria egoisme si el que aprens ho uses per al teu propi benefici únicament. Estic molt d'acord amb Chris Litster, CEO de Buildium, al qual vaig referir fa poques setmanes en el post Lideratge, vulnerabilitat i marca personal: La nostra prioritat ha de ser servir les persones, al planeta i els beneficis (per aquest ordre). Quan inverteixes l'ordre, això és l'egoisme.

No veure més enllà de les teves creences, la pitjor manifestació l'egoisme

Entre les moltes manifestacions de l'excés d'admiració propi, de l'egoisme, està sens dubte la que penso que més mal fa a la Humanitat. Es tracta de no veure més enllà de les teves creences. Pensar que la teva manera d'entendre el món (religió, política, relacions laborals, valors, costums, afiliacions esportives,…) és l'única possible.

Això està fent més mal que tots els desastres naturals en el món. Quan no et pots posar en les sabates d'algú que pensa diferent de tu, quan no hi ha empatia, l'egoisme es fa càrrec de la situació i crea el conflicte.

Veus una dona que duu un burca en un centre comercial a la teva ciutat. Tens dues maneres de reaccionar: la tolerant (encara que no ho comparteixis, ho comprens i acceptes) i la intolerant (no ho acceptes perquè creus que els forasters han d'adaptar-se als nostres costums).

autoestima

Si no ho comprens, no ho critiquis

Aplicar una filosofia així ens aniria millor a tots. I consti que sovint, sense adonar-me, prejutjo massa ràpid. De vegades parlem amb menyspreu de les coses que no sabem. I això també egoisme, o en aquest cas egocentrisme.

Si resulta que rebutges tot allò que no està d'acord amb els teus valors i principis i també el que no comprens, el teu ecosistema és francament petit. No pots viatjar, no pots conversar, relacionar-te amb els altres es fa difíci , fins i tot en família... Vaja, un desastre.

Un consell si ets egoista

Penso que no existeix el 100% egoista o el 100% no egoista. Tots haurem pecat en algun moment de l'egoisme. Així que proposo (en cas que tinguis brots d'egoisme) que els canviïs per hàbits autoestima.

Fes una prova: prova durant una setmana que s'aixecar anticipadament, caminar en solitari, veure la sortida del sol, reflexionar, anotar idees.

T'asseguro que evitaràs problemes creatius, planificaràs els teus dies millor, milloraràs el teu humor i et regalaràs moments de tranquil·litat i retrobament meravellosos.

L'eina que utilitzo per a això s'anomena ficarsealllitdhora.ly (és conya), però és veritat que no necessito un despertador perquè me'n vaig a dormir d'hora, a això de les 10 de la nit. El somni és sagrat. Guaita el cas de Trump, dorm un màxim de 4 hores diàries. I "así nos luce el pelo" (també és conya). Bona setmana, i recorda, inverteix en autoestima.

Stock Photos from Ipatov & Prostock Studio / Shutterstock

Ah, m'oblidava: dos recordatoris

Màster en màrqueting digital 100% online (amb mòdul de Personal Branding)

Sí, he d'agrair a Montse Peñarroya, Helena Casas i Alba Espejo per comptar amb mi per tercer any consecutiu. La Universitat de Vic (UVic) presenta els seus diferents formats de formació online en Màrqueting Digital, Xarxes Socials i Personal Branding, i ho fa en castellà i en tres formats, tots 100% online:

  • Màster online: tercera edició. Inici octubre 2019. 60 crèdits. Inclou mòdul personal branding
  • Postgrau online: Primera edició. Inici octubre 2019. 30 crèdits. Avís: no inclou el mòdul de Personal Branding.
  • Curs d'especialització online. segona edició. Inici febrer 2020. 23 crèdits. Inclou mòdul personal branding.

Ja que sóc un dels professors, si et matricules de la meva part obtindràs un 5% de descompte que es pot sumar a altres descomptes per pagament anticipat.

Deixa'm aquí les teves dades i t'enviaran una proposta des de la UVic ja amb un 5% menys en la matrícula.

 

Postgrau presencial en Social Media i Màrqueting Digital (amb mòdul de Personal Branding)

Per cinquè any consecutiu, em torno a responsabilitzar de l'àrea de personal branding en aquest postgrau Tecnocampus UPF. He d'agrair a Pedro Rojas i Maria Redondo per mantenir la seva confiança.

El postgrau consta de 5 Mòduls, tot en castellà.

  1. Xarxes socials, eines 2.0, marca personal ocupabilitat en el sector 2.0
  2. Desenvolupament i implantació de màrqueting digital estratègic
  3. Creació, gestió i difusió de continguts digitals
  4. ORM, mesurament i monotorització de la nostra imatge a la web
  5. Emprenedoria en entorns digitals

Més dades:

  • Dates: de 17 d'octubre de 2019 al 21 de juliol de 2020
  • Durada: 30 ECTS 300 hores
  • Dies i hores: Dimarts i dijous de 6.30 h 21:30h + tutoria personalitzada
  • Lloc: Tecnocampus, Mataró, Barcelona
  • Metodologia: presencial
  • Orientació: professional
  • Llengües: castellà
  • Preu: 2.500€ + 150€ de taxes

Preinscripció: fins al dia 20 de setembre de 2019

És un luxe compartir cartell amb professionals com els anomenats Pedro i Maria, Dolors Reig, Jeroen Sangers, Alex López, Mando Liussi, Christian Delgado von Eitzen, Ari Vigueras i Víctor Gay Zaragoza, entre d'altres.

Sol·licitud d'informació i inscripcions: formaciopermanent@tecnocampus.cat / tel. (+34) 93 70219 59

Tu no tens una marca. La corrupció del terme "Marca Personal"

/5 Comentaris/a , /per

Els que es dediquen a la gestió de marca personal, coneguda com a personal branding, portem anys tractant d'evitar l'error; i temo que no hem aconseguit.

La Chief Operating Office de Facebook, Sheryl Sandberg, ho va dir molt clar fa un parell d'anys. Va ser arran d'una entrevista amb Jessica Holand a la BBC titulada"El cas contra marques personals". El que deia és"Tu no tens una marca, així que no et cal l'embalatge-se d'una marca".

Si només tens un minut, aquí tens un resum en vídeo (en castellà):

Tu no tens una marca. Tu deixes una (o moltes) marca/marques.

Sandberg es referia a la marca personal com una versió senzilla de la persona. En les seves pròpies paraules:

El que cadascun de nosaltres té és una veu, pot ser complexa, contradictòria i de sovint equivocada. No en facis un envás de la teva marca. Parla amb honestedat, amb fets i de la seva pròpia experiència.

No puc estar més d'acord amb ella. Fa uns dies vaig tractar en aquest bloc el tema marca personal i vulnerabilitat. Som meravellosament imperfectes, i vulnerables. I això és el que ens distingeix de les màquines (de moment).

La contradicció, l'empatia, la honestedat, els fets i l'experiència formen part de la marca personal rica i complexa que imprimim en altres. Tu no tens una marca, Starbucks sí la té, i Zara, i Audi. Dalí no tenia una marca, la va deixar, un gran llegat. Churchill no tenia una marca. Va deixar diverses marques.

Cada persona t'interpretarà de manera diferent, i per això pot deixar una marca personal poc homogènia entre diferents persones.

L'equívoc: Creure que la marca personal es crea com si es tractés d'una marca registrada

Quan algú parla de "crear" la seva marca personal comença la confusió. Sé que no es parla de "crear" amb la intenció delictiva. Però si creeu marca, això us empaquetarà, de manera única, com un producte comercial. Hem lluitat durament contra aquesta idea. La qüestió no és crear un personatge. El personal branding és més complex, tant com el personal brand. La corrupció del terme marca personal ve de lluny i també de persones amb doctorats de la Universitat.

marques comercials / guillem recolons

Els primers evangelistes americans (William Arruda, Dan Schawbel, Tom Peters, Catherine Kaputa, Seth Godin, Brenda Bence, Jason Alba...) parlaven de "crear". Però per a mi, la creativitat és començar des de zero, o com diu el publicista Toni Segarra, és "no copiar". I la marca personal no parteix de zero, perquè és, segons Jeff Bezos, "el que diuen altres quan no hi són al teu costat".

Una altra confusió: imatge personal amb marca personal

Sandberg també equipara marca personal amb imatge personal. En les seves paraules:

L'èmfasi en la presentació d'una forta imatge pública és especialment pronunciat en aquests temps d'incertesa econòmica; una “Economia gegant” creixent i ferotgement competitiva ha fet dels perfils digitals una part crucial per aprofitar les oportunitats de treball.

Té raó, en temps VUCA, si ets un més, desaparèixes. Però no es tracta de presentar una forta imatge pública. Es tracta de presentar la teva pròpia imatge pública, sense més: això ja et diferencia d'aquells que no ho fan. Però si us plau, suprimeix la paraula "forta" del teu vocabulari, perquè et pot dur a modificar la teva imatge.

No sóc partidari de que en qualsevol moment ens comuniquem amb els nostres fracassos, però és absurd presentar-nos com a éssers infal·libles. Fa poc vaig explicar en aquest bloc la diferència entre imatge personal i marca personal, i també la diferència entre marca personal i reputació. El llenguatge crea realitats, així ho diuen els coach.

Nosaltres no ens venem. Ens compren la capacitat de transformar.

Un altre confusió habitual sobre marca personal és la necessitat "de vendre'ns". No, el personal branding, no tracta de vendre'ns. Tracta de ser autoconscient, d'entendre si el que projectem (la marca) s'alinea amb el que som (la identitat), de crear un pla un pla amb una proposta de valor, una diferència rellevant. I clar, finalment hi ha una etapa de màrqueting, ens hem de deixar veure, sense això els nostres clients potencials no percebran el nostre valor afegit, la transformació.

El que venem és el nostre treball. Però no el temps que dediquem, sinó el valor que afegim. Desgraciadament, moltes empreses encara paguen els seus empleats per calentar la cadira (temps). Això canviarà a resultats, transformació, al valor. La meva filla ho veurà. Afortunadament.

En resum, marca personal és corrupte, però no morta

Fa temps que entre companys estem parlant de la necessitat de canviar el terme "marca personal. Han sorgit diverses idees. Daniel Romero-Abreu, president de Thinking Heads parla de “posicionament personal". Andrés Pérez Ortega prefereix "estratègia personal". Jo parlo de la branding humà "Human branding". El terme marques personal és corrupte, especialment si gent tan rellevant com Sandberg ho entén en un sentit únic de màrqueting.

S'accepten propostes. De moment, i per evitar malentesos, em considero un estratega de personal branding que també s'aplica en formació i conferències.

Recorda, tens una identitat i deixes una marca rica, complexa, variada… i única. Descobreix-la, treballa-la, forma-la, enten-la i sempre amb moderació, projecta-la. O no.

 

Stock Photos from Iko / Shutterstock.

Lideratge, vulnerabilitat i marca personal

/3 Comentaris/a /per

 

 

La vulnerabilitat és humana, i suposa per a nosaltres una poderosa diferència enfront dels robots (almenys per moment). Fa uns dies vaig poder llegir un fantàstic text publicat en Fast Company per Chris Litster, CEO de Buildium, una plataforma per ajudar els administradors de propietats a racionalitzar els seus negocis.

No vaig a traduir l'article, però sí a tractar d'extreure algunes lliçons en clau de marca personal. Si tens poc temps, et convido a veure aquest resum d'un minut:

La promoció de CEO

Chris Litster va ser promocionat a CEO dins de la seva companyia, i es va proposar ser un líder empàtic, escoltador, proper. A punt per "abaixar la guàrdia a la feina i crear un espai per a la comprensió i l'empatia reals", una cosa realment arriscada en un model d'organització tradicional.

Per a mi, hi ha una pregunta clau que es fa Litster: No seria positiu viure en un món on la gent fos honesta sobre les seves inseguretats i necessitats, en lloc de projectar excés de confiança i agressivitat, especialment en els negocis?

Lliçó 1: El binomi Lideratge + vulnerabilitat no és fàcil d'exercir

En els seus primers mesos com a CEO, Litster estava tan concentrat a "no ser un dictador" que va anar al costat contrari. Per no adoptar un enfocament més vertical, va acabar deixant al seu equip gran en un buit de lideratge.

El seu equip dubtava sobre el que Litster esperava d'ells, no sentien que comptaven amb el seu suport, i això generava incertesa i estrès.

Vulnerabilitat i claredat no són mútuament excloents

Només quan va deixar les coses clares es va començar a avançar en la bona direcció. Com a lliçó, vulnerabilitat i claredat no són mútuament excloents. Ser vulnerable implica ser clar pel que fa a necessitats i expectatives i rebre feedback.

Lliçó 2: honestedat sí, però sota un lideratge de servei

Estem d'acord: ser molt honest amb el teu equip és la pedra angular del bon lideratge. Però l'honestedat ha d'anar acompanyada d'una oferta d'ajuda, suport i guia.

Està bé reprendre a algú per no haver complert amb la seva part del tracte o per no haver aconseguit els seus objectius, sempre que tinguis a mà els recursos necessaris per ajudar-los a superar les seves obstacles. Com a lliçó, no oblidem que el lideratge ha de ser de servei.

Lliçó 3: Un prima línia separa la coherència de la ingenuïtat

Litster va voler millorar els elements que fan que una organització s'integri al 100% al segle XXI: la diversitat i la inclusió. Per a això, va organitzar un esdeveniment per a dones a fi de discutir els grans reptes tecnològics.

Sense adonar-se'n, l'esdeveniment, que buscava ser integrador, es va convertir en excloent. La lliçó apresa és que no sempre cal fer un pas enrere i penedir-se d'una decisió. Litster va compartir el procés de reflexió d'aquesta postura amb una filosofia nova: L'acord no és necessàriament la meta; la comprensió sí que ho és.

En aquest punt, penso que es requereix cert coratge per justificar una contradicció aparent. L'autor l'anomena lideratge des de la vulnerabilitat.

Lliçó 4: Cal activar tots els superpoders

Els que em coneixeu de lectures anteriors sabeu que per a mi el nostre Valors són els nostres superpoders. Litster inclou un nou superpoder: el de preguntar.

I l'afegeix arran d'una anècdota: va trobar damunt la taula un paper amb un ocell dibuixat i la paraula "voltor". Inicialment ho va atribuir a una possible crítica al seu estil de lideratge.

Preguntant, el voltor era la mascota d'un equip en què Litster va ser nomenat membre honorari. Fi de l'especulació. Lliçó clau: pregunta abans d'arribar a conclusions equívoques.

Lliçó 5: Recolza't en altres líders, evita la síndrome de la solitud del manager

La CEO anterior a Litster, que va ser la que li va donar les regnes de l'empresa, va estar amb ell en tot moment. Una cosa així com una assessora executiva.

Cert, els CEO, pel fet de ser-ho, no tenen totes les respostes. En les seves paraules "el veritable lideratge és saber el que no se sap i el que no se sabrà ". Per això mateix, tenir un punt de suport dóna una visió més profunda i realista de les coses.

A Litster li està anant molt bé, i també a la seva organització. Ell admet que viure a la vulnerabilitat com a líder li ha donat el conjunt d'eines per començar a millorar: reconèixer errors abans que es converteixin en letals i corregir el rumb el més aviat possible.

La vulnerabilitat no és el taló d'Aquil·les

Hem crescut pensant que la vulnerabilitat és l'esquerda del vaixell per la qual entra l'aigua. En lideratge no és així. Vulnerabilitat és sensibilitat, empatia, és portar el timó de la nau dirigint a l'equip per no encallar, per evitar les esquerdes.

En clau de marca personal, l'oportunitat resideix en modificar la idea del líder com algú irrompible, que ho sap tot i al que no li importen els problemes de la seva gent.

Els grans directius de la banca o de grans empreses actuals dirigeixen encara en format vulnerabilitat zero. Possiblement necessitem que arribi la següent generació de persones com Chris Litster per aconseguir un ecosistema empresarial que prioritzi el el propòsit, i dins d'ell les persones, planeta i els beneficis (per aquest ordre).

 

Stock Photos from Professional Bat / Shutterstock.

Què fer quan la deslleialtat es converteix en norma

/2 Comentaris/a , , /per

 

 

Per deixar les coses clares, no tractaré aquí la deslleialtat matrimonial. L'assumpte d'avui, molt preocupant des de la perspectiva del branding, és la deslleialtat vers les marques.

Fa pocs dies vaig poder llegir un avanç del nou Nielsen’s Global Consumer Loyalty en el Press Room de Nielsen Europa. Tradueixo les dades que m'han semblat més significatives, i tot seguit relacionaré aquestes dades amb les de confiança Edelman. L'objectiu és entendre millor que la deslleialtat és un problema per a moltes empreses i una oportunitat per a altres, i també entreveure si les recomanacions personals d'empleat a consumidor podrien canviar aquesta tendència.

Si no tens gaire temps, t'ho explico en un minut en aquest vídeo (castellà):

Deslleialtat en auge: un 92% de consumidors són deslleials a les seves marques

Infografia Deslleialtat Marques Nielsen

Descarrega la infografia completa des Nielsen Inc en aquest enllaç

En altres paraules, només el 8% de les persones es consideren lleials a les seves marques favorites, segons l'estudi referenciat de Nielsen. La dada és mundial, a Europa i Amèrica les xifres són menys dramàtiques, però…

No et sembla una bogeria? Com a ex-publicitari no deixo de pensar en lo malament que ho estaran passant ara anunciants i agències. Aconseguir la lleialtat a la marca era el TOT en publicitat, l'objectiu suprem.

Ens agrada provar coses noves ... un principi de deslleialtat?

L'informe assenyala que un 42% dels consumidors de tot el món diu que els encanta provar coses noves i gairebé la meitat (49%) dels consumidors -encara que prefereixen aferrar-se al que saben- es poden moure a experimentar.

La qüestió aquí és si es tracta d'un problema de deslleialtat. Jo més aviat veig un excés d'oferta. I la facilitat d'adquirir béns i serveis no vista fins a la data. Joe Ellis, Vicepresident sènior de Nielsen Consumer Insights, ho anomena "l'efecte Amazon". Podem fer compra online i rebre un encàrrec a 2 hores a casa. Provar coses noves és més fàcil que mai.

I potser el temor més fundat: la indiferenciació fa que molt poques marques (Coca Cola, Nike, Apple) conservin més consumidors. Compte: només el 28% dels consumidors estan influenciats pel fet que una marca sigui coneguda, reconeguda i de confiança.

Estaran relacionades deslleialtat i desconfiança?

M'ho pregunto. Relacionar dos estudis amb bases i metodologies tan distants com el de Nielsen i el Edelman Trust 2019 pot ser pervers per la meva part. Però no hi ha dubte que som més lleials a les marques en què confiem.

Potser un dels problemes és que la publicitat outbound, la de la interrupció, la qual odiem, ens allunya de les marques, no ens apropa com fa dues dècades. Anunciants i agències estan buscant noves fórmules inbound, amb continguts atractius que no interrompin sinó que ens arribin de forma viral, recomanats pels nostres parells.

A les empreses els és difícil abandonar l'hàbit de la publicitat repetitiva i posar a la seva gent a càrrec de dotar de confiança a les seves marques

L'estudi d'Edelman Trust 2019, que vaig tractar fa pocs mesos amb l'article "Tímida recuperació de confiança" mostra una mica més d'optimisme que el de Nielsen. estant la confiança per terra en països com Espanya, per exemple, en positiu veiem que els experts tècnics i empleats d'empreses són conductors de confiança naturals.

A les empreses els és difícil abandonar l'hàbit de la publicitat repetitiva i posar a la seva gent a càrrec de dotar de confiança a les seves marques. Vaig tractar el tema en "Hola empresa: Sabies que la teva gent és la teva marca?"L'article va tenir molt èxit en àmbits RR.HH, però més aviat escàs en responsables de màrqueting i comunicació. Maleïda por ...

Es busquen professionals valents

Jo t'entenc, marcom. Has contractat a una bona agència. Tens un pressupost raonable ... per què arriscar-te amb experiments amb un ROI més allunyat, que no només depenen del teu departament? reconeguem-ho, això és ficar-se en embolics. Per això et proposo que prenguis tu les regnes d'això i plantegis un pilot: què pot sortir malament?

Precisament els programes Employee Advocacy estan per això, perquè posis en valor als teus d'influencers de la casa, perquè apostis pel planter abans de contractar a famosets que qualsevol dia et abandonaran per anar a la marca d'un competidor.

Si la deslleialtat es converteix en norma, aposta pels únics capaços de retornar la confiança al seu lloc, i treballen a escassos metres de la teva taula: els teus companys de feina.

Cover Stock Photos from TukkataMoji / Shutterstock

El relat personal: Fins a on haig de exposar-me en les xarxes socials?

/8 Comentaris/a , , /per

 

 

M'ho pregunto sovint, fins a on hauria d'exposar-me a Internet, a les xarxes socials? Com va dir Alaska en la seva lletra més recordada A qui li importa el que jo faci? A qui li importa el que jo digui?

Si només tens un minut, aquí tens un resum en vídeo (en castellà):

Inconvenients d'exposar-me, la part negativa del relat personal

Seré directe: exposar-me equival a despullar-me. Almenys en sentit metafòric. Significa desvetllar moments de la meva vida que potser molts desconeixen. Significa mostrar vulnerabilitats, pors, dubtes, fracassos, debilitats. Sí, exposar-me requereix valentia.

Potser per als de la meva generació, exposar-me sigui anti-natura. Ens deien que fóssim discrets, que la informació és poder, i que calia administrar-la bé. Els fills de la guerra freda vam créixer amb pel·lícules d'espies. L'espia no era més que algú que sabia obtenir informació arriscant la seva vida per això. Bé, i ho segueix sent ...

Exposar-me em deixa al descobert dels atacs de trolls, de caçadors de dades, d'algoritmes publicitaris, de la mateixa administració pública, dels CEO de xarxes socials sense cap escrúpol per comerciar amb dades privades.

Avantatges de exposar-me, una forma d'accelerar l'empatia

Sí, exposar-se -de forma adequada- també té els seus avantatges. Significa transmetre valors personals, comunicar el relat personal. Explicar molts perquès, molts coms, molts quès. Deixar clar si encaixarem amb un projecte o amb un altre, amb un equip o amb un altre.

La gran pregunta que em ve al cap per escenificar l'avantatge de exposar-me és aquesta: Per què hauries de confiar en mi si no saps el que em mou, el que em fa aixecar del llit tots els dies? Les relacions professionals ja no només pivoten al voltant d'una proposta de valor, aquí darrere hi ha un ésser humà amb el propòsit i uns valors que actuen com a pilars.

He estat un ingenu durant molt de temps; i possiblement això m'acompanyi fins al final. Molts anys, he confiat en persones guiat únicament per les seves competències. I no sempre he encertat. Ara ho tinc clar. Compro el teu relat personal, el teu ADN emocional, la teva forma de veure el món i de voler canviar-lo. La teva forma d'entendre als altres. I espero que facis el mateix amb mi.

A qui li importa? Potser a persones com tu o jo

Com diu Sting, "Sigues tu mateix, no importen el que diguin " (be yourself, no matter what they say). D'aquesta manera connectaràs, transmetràs confiança. Una altra qüestió és la forma d'exposar-me. Diria que dotzenes de autofotos al WC no importen a ningú. Tampoc el cendrós crònic, el pessimista patològic o el que replica el que diuen els altres sense proposar un relat i una proposta pròpia. Treballar el relat personal és un petit repte. Et convido a compartir-ho.

Photo by Glen Carrie on Unsplash

PD: Fins sempre Manuel Miguel Hernández Pujadas

Avui he sabut que ha mort Manuel Miguel Hernández Pujadas, coach, consultor, professor d'universitat, mentor, conseller, gestor del canvi, comunicador i estrateg. El vaig conèixer l'any 2016 com un dels ponents del TEDx Lleida. Vam compartir escenari, nervis i rialles.

Només puc dir-te el que vas dir al final de la teva xerrada, "Que la força t'acompanyi". I puc fer més, deixar aquí aquest llegat teu en forma de xerrada sobre els secrets de la bona comunicació. Bon viatge, amic!

Hola empresa, Sabies que la teva gent és la teva marca?

/2 Comentaris/a , , /per

 

 

Doncs és així: la teva gent és la teva marca. I t'ho diu un publicitari col·legiat. Les dades no enganyen: només un 33% de consumidors confien en les marques. Per contra, un 90% dels mateixos consumidors confia en les recomanacions de persones afins (font: Nielsen).

Si només tens un minut, en aquest vídeo et faig un resum:

l'era Mad Men ha acabat

Molts em pregunten si les agències eren així, com en la ficció de Don Draper a Mad Men. Les agències de publicitat van ser molt importants durant aquesta època i fins a finals dels 80. La raó és que eren proveïdores no només de creativitat, sinó de recerca, màrqueting (moltes empreses no tenien llavors aquest departament), de planificació estratègica, de compra de mitjans ... Vaja, res a veure amb el que són ara, bàsicament "boutiques" d'estratègia i creativitat.

La qüestió ara la publicitat és una cosa que els nostres millennials esquiven amb mestria. Utilitzen bloquejadors d'anuncis, no veuen TV convencional, pocs escolten la ràdio i consumeixen bàsicament Internet sense barreres. Més info a l'estudi SmartMe Analytics de IAB Spain.

Així és, l'era Mad Men ha acabat. Ara les agències busquen fórmules alternatives a l'anunci tradicional, a això que interromp el que volem veure, llegir o escoltar.

Persones confien en Persones. Si et sembla lògic, Per què no ho apliques?

L'estudi Edelman Trust confirma any rere any que les nostres màximes fonts de confiança són persones com nosaltres, experts tècnics d'empreses i experts acadèmics.

Llavors, per què moltes empreses insisteixen en "martiritzar-nos" amb publicitat a la manera antiga, amb testimonis inversemblants (suposo que no pensaràs que Rafa Nadal condueix un Kia), amb missatges insuportables inserits en els vídeos de YouTube, amb butlletins de notícies llargues i avorrides, amb blocs corporatius que no van signats i no s'admeten comentaris, amb els mateixos valors corporatius falsos ideats per una gran consultora ...?

Tan difícil resulta humanitzar la nostra relació amb el mercat? El mercat, recollint el manifest Cluetrain, es compon d'éssers humans, no de sectors demogràfics. I les empreses es componen de persones. Blanc i en botella… llet o millor: La teva gent és la teva marca.

empresa i ambaixadors de marca

foto: Explosió en Stocksnap

La clau és donar poder a la teva gent, aquesta és la força d'una marca, d'una empresa

Hi ha moltes empreses que es dediquen a crear aplicacions perquè els empleats comparteixin contingut corporatiu a les seves xarxes persones. Es tracta d'un bon negoci. Però això no tracta de demanar a la teva gent que comparteixi continguts. Un programa com Déu mana d'ambaixadors de marca interns (d'employee advocacy) requereix empoderar (no saps com odio aquesta paraula) als professionals de la casa.

Si a mi en una empresa em demanen que comparteixi continguts creats per algú sense nom, per què hauria de fer-ho? què en surto guanyant?

Molts empresaris tenen por. "Si empodero a la meva gent, em trauran als meus millors professionals "diuen. D'acord. I si no els empoderas, es quedaran amb tu per sempre. No hi ha opció, no es tracta només d'aconseguir que els empleats amplifiquin el missatge de la marca. Es tracta de donar-los eines per entendre el propòsit i els valors, per fer-los seus, per gestionar la seva marca personal, per col·laborar en els continguts que crea cada marca,… No ho oblidis: La teva gent és la teva marca.

La teva gent és la teva marca. Et toca moure fitxa

En aquest partit, si no guanyen tots no guanya ningú. No es pot demanar sense donar.

Si vols saber més sobre com portar a bon terme un programa d'ambaixadors de marca interns, et convido a subscriure't a aquest bloc i de regal et portes un ebook que ho explica de dalt a baix. Que passis una feliç setmana.

ebook ambaixadors de marca

Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".

 

botó suscripcion bloc guillem

 

La coberta Foto d'arxiu des de chattanongzen / Shutterstock

 

La teva identitat digital no es crea, es reflecteix

/9 Comentaris/a , /per

 

 

Tracto aquí la identitat digital des del punt de vista de la nostra marca personal, no de les tècniques per verificar la nostra identitat a la xarxa. Això, per tant, no versarà de registres, claus, blockchain ... Va d'identitat en el sentit més metafísic i relacionat amb marca personal.

Aclarit aquest punt, he de confessar que aquest post és fruit del cansament en llegir i rellegir articles que ens parlen incessantment de "crear" la nostra identitat digital.

Si no tens gaire temps, aquí tens un vídeo-resum de 1 minut:

Marca personal és identitat percebuda, per un mateix i pels altres

No oblidem que la nostra marca personal és el que deixem, no el que creem. La creació d'una marca està en el terreny del branding, i si crees una marca personal des de zero, serà la marca d'un personatge.

Per tant la identitat ja està, ja existeix, hi és, és percebuda per un i pels altres. I el digital és un mitjà, com ho és el món real d'àtoms, carn i ossos.

Hi ha negocis com Amazon que han creat la seva identitat des del digital i després l'estan reflectint en la realitat. Però les persones no som negocis. La nostra identitat és, o hauria de ser, una.

Reflectir la identitat en l'entorn digital és difícil, però no partim d'un foli en blanc

Quan imparteixo formacions, moltes persones em pregunten per què no n'hi ha prou amb donar-li a un botó per traslladar la nostra identitat al món digital? També m'ho pregunto jo. Però és així, un botó no és suficient. Cal treballar-hi.

L'avantatge és que no cal crear aquesta identitat digital, cal reflectir-la. Crear-la vol dir que estaríem manipulant o falsejant la realitat, creant un entorn Matrix. Aquí del que es tracta és de ser el més fidels i autèntics possible.

Si una persona projecta una imatge en l'entorn digital diferent a la que projecta a la vida real, està falsejant la seva marca personal.

3 passos clau per reflectir la teva identitat real en identitat digital

  1. Mostra't com ets
  2. Mostra't com ets
  3. Mostra't com ets

A què no esperaves que fos tan senzill? Doncs ho és. Potser necessitis a un expert perquè t'ajudi a posar en marxa entorns digitals: xarxes socials, web, Bloc, e-mail, treball en el núvol, aplicacions de productivitat ... Fora dels aspectes tècnics, la resta s'anomena coherència.

Fa un temps vaig escriure un post titulat Mostra't com ets, en persona, en paper i online. Això que el paper ho aguanta tot no és cert. Si menteixes en un CV, t'exposes a no tenir més oportunitats de lliurar el teu CV. És com mentir en una entrevista. És com mentir en "el món digital". Recorda, la teva identitat digital no es crea, es reflecteix.

Foto del gatet del mirall de Eve en Shutterstock.com

T'animes a subscriure't?

Segur que sí, ja que incloc el regal exclusiu d'un ebook sobre d'employee advocacy a tots els subscriptors. Com l'oferta és limitada, t'animo a passar a l'acció.

ebook ambaixadors de marca

Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".

 

botó suscripcion bloc guillem

Política, Religió, Esports, Sexe: PRES i #MarcaPersonal

/0 Comentaris/a , /per

 

 

Porto un temps reflexionant sobre si la política ens uneix o ens separa, si la religió ens uneix o ens separa, i el mateix amb esports i sexe, el grup que vaig batejar com PRES.

Tu què creus? Ens uneixen els aspectes PRES o ens separen? I què tindrà això a veure amb la marca personal?

Si tens poc temps, et convido a veure aquest vídeo d'un minut (està en castellà):

PRES: Política, religió, Esports i Sexe pertanyen a creences, filiacions i valors

En efecte, política, religió, esports i sexe o PRES pertanyen al nostre grup de creences, filiacions i valors, per aquesta raó ens uneixen, i per aquesta mateixa raó ens separen. El problema amb això és que tant política com a religió com esports com el tractament al voltant del sexe esdevenen factors polaritzants (o estàs amb mi o contra mi) i de discriminació.

Si a PRDS afegim la raça, que no és creença ni valor, tindríem la resposta a la major part dels conflictes del nostre planeta.

Al llarg de la història, moltes han estat les guerres produïdes per disputes territorials (política) i religioses. I moltes han estat les persones assassinades per qüestions de filiacions esportives o maltractades i assassinades per qüestions de discriminació sexual.

#Política "Només hi ha una regla: caçar o ser caçat " Frank Underwood a House of Cards

En política sembla haver desaparegut el centre, i el món tendeix a polaritzar cap a les posicions extremes. Caçar o ser caçat vol dir que no hi ha lloc per fugir, amagar-se o ser fabricant d'armes, només per ser botxí o víctima.

La discussió política "saludable" està donant pas al silenci o l'enfrontament entre iguals. En marca personal, no està prohibit parlar de política, però sí preguntar-se això:

  1. Estic respectant les opinions dels altres, encara que no les comparteixi?
  2. Aporta alguna cosa a algú el que vaig a dir, compartir, comentar?

invertir aquests 10 segons en les respostes a aquestes preguntes pot ser la salvació a un acomiadament disciplinat, a la fi d'una carrera professional o a ser expulsat d'un fòrum o xarxa social.

#Religió Creient i no creient són humans, mereixen un gran respecte. Dalai Lama

Amb la segona PRDS, el problema, al meu parer, és que moltes religions són excloents, no incloents. Jo em vaig educar-me en la religió catòlica, que durant segles va ser excloent, i ara ha evolucionat i respecta altres creences. Desgraciadament, encara subsisteixen moltes corrents religiosos excloents.

És clar, podem parlar de religió però amb les dues premisses del Dalai Lama:

  1. Respectar a qui creu en altres religions
  2. Respectar a qui no creu en cap

Nietzsche prejudicis

#Esports En el futbol tot es complica per la presència de l'altre equip. Jean-Paul Sartre

La "E" de PRES no pot aplicar-se a tots els esports. Afortunadament, en la majoria d'esports impera el joc nét. Golf, castells, tennis, atletisme, motociclisme, esquí, rem ... en altres, per desgràcia, les filiacions poden ser extremes, especialment en Futbol, basket, baseball i alguns altres.

L'extremisme moltes vegades obeeix a rivalitats locals. El "derbi" entre les dues ciutats importants s'enfronta a clubs, però també a ciutadans.

En marca personal, convé actuar amb cert sentit comú:

  1. Per descomptat que podem celebrar els triomfs del nostre equip, però sense humiliar al contrari
  2. Com el joc net, obrirem nous camins si som capaços de felicitar l'adversari quan li van bé les coses, o animar-lo quan li van malament.

#Sexe Trista època la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici. Albert Einstein

La "S" de PRES no és un creença, ni filiació ni valor. La qüestió tractar sobre qüestions de sexe és delicat, perquè pot discriminar. La xarxes socials s'encarreguen de censurar -de vegades exageradament- les fotografies que consideren "indecoroses".

La qüestió les mateixes xarxes no poden controlar certes formes de discriminació per sexe, referides a col·lectius com el LGTBI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, persones Transgènere i Intersexuals). I també al col·lectiu heterosexual.

El prejudici s'acarnissa sobre qüestions relacionades amb sexe, així que en marca personal tractaria de:

  1. Reconèixer el dret a l'honor i la intimitat
  2. Respectar a qualsevol persona independentment de la seva condició

L'experiment de la cova dels lladres

Fa unes setmanes vaig tractar el tema de la influència social amb l'experiment de Solomon Asch sobre conformitat social.

Seguint amb el tema, i relacionat amb el que tracta aquest post sobre PRES, et deixo aquest magnífic vídeo amb un experiment que va dur a terme un dels fundadors de la psicologia social, Muzaffer Sheriff, anomenat "La cova dels lladres".

Què t'ha semblat? Et sorprèn? Després de veure-ho, No creus que les banderes ens separen? ¿No creus que els símbols, les filiacions, algunes creences culturals actuen com prejudicis?

Tracta amb molt de compte tot el referent a PRES política, religió, esports i sexe. Especialment en els mitjans escrits (i això inclou Whatsapp, Messenger, a més de les xarxes socials). La teva marca personal és conseqüència del que fas, però també del que dius, com ho dius, a qui ho dius, i també el que calles.

 

Angry man photo by Alphaspirit on Shutterstock.com

És bon moment per subscriure't?

Segur que sí, ja que incloc el regal exclusiu d'un ebook sobre d'employee advocacy a tots els subscriptors. Com l'oferta és limitada, t'animo a passar a l'acció.

ebook ambaixadors de marca

Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".

 

botó suscripcion bloc guillem

Els ambaixadors de marca de la casa: el pont de confiança

/2 Comentaris/a , , /per

 

 

Guillem: Deixa que et faci una pregunta, Nancy: En qui confies més, ¿En un influencer que et recomana un producte o servei, en un usuari convençut, o en l'expert que l'ha creat pensant en tu (l'ambaixador de marca de la casa)?

Nancy: bona qüestió, Guillem. Per a mi l'ideal és la combinació del "brand loverr "o"Brand advocate"Amb el màxim coneixedor i expert d'aquest producte o servei, el que coneixem com el ambaixador de marca de la casa el conegut com "employee advocate".

Guillem: Perquè els nostres lectors entenguin la diferència de perfils, definirem millor les motivacions, comportaments i capacitat de comunicació de cada grup de portaveus de la marca.

Si no tens gaire temps, et convidem a veure un resum d'aquest post en un vídeo d'un minut.

Els tres tipus d'ambaixadors de marca

L'ambaixador de marca extern 1: el perfil influencer

Pot representar a una marca, sempre a canvi d'una remuneració econòmica. El seu abast de comunicació és important, ja que sol tractar-se de persones amb un fort nivell d'influència i amb unes comunitats molt grans. Són atractius per a la marca. Potser el seu punt feble és el seu desconeixement del servei o producte. Deia David Ogilvy "el consumidor no és estúpid, és la meva dona ", i els consumidors cada vegada estan més i millor informats com per deixar-se convèncer per algú únicament per la seva fama.

L'ambaixador de marca extern 2: brand lover o brand advocate

A diferència de l'anterior, la seva motivació és l'experiència positiva amb la marca, producte o servei. Estan convençuts que és la millor marca, la recomanen de forma natural als seus amics, familiars, col·legues ... Són or per a les marques, de vegades no són fàcils d'identificar perquè fan servir més el word-of-mouth, i no sempre utilitzen xarxes socials per projectar les seves recomanacions. Les seves comunitats són petites (comparades amb les de l'influencer), però seva credibilitat és altíssima, i converteixen més que els influencers.

L'ambaixador de marca de la casa: l'employee advocate

És l'ambaixador de marca intern. El ambaixador de marca de la casa és un professional coneixedor profund del producte o servei. És l'expert tècnic, un perfil que inclou a R + D, màrqueting, vendes, producció ... i que coneix més que ningú els avantatges d'ús del producte o servei. Són influencers qualitatius i experts, les seves comunitats són petites, però seva capacitat de multiplicar l'abast i "engagement" de la comunicació corporativa és proporcionalment el més alt. Són les infermeres i metges de l'hospital, són els enginyers i els mecànics d'un model d'automòbil, és el dissenyador i el guia d'una ruta turística, és l'arquitecte i també el venedor especialitzat immobiliari. Uns pel seu coneixement tècnic, altres pel seu coneixement de les motivacions i necessitats dels seus clients.

Els teus primers clients estan dins de casa

Així ho diu Richard Branson: el primer convençut és qui ha provat i millorat el producte abans de llançar-lo al mercat. I aquest és el màxim transmissor de confiança pública, per sobre de la publicitat, de les relacions públiques, de les promocions. La comunicació persona a persona és imbatible. I avui hi ha l'ecosistema perfecte perquè una persona de dins, un ambaixador de marca de la casa, comuniqui amb un possible client de fora, el convenci, el tranquil·litzi, li asseguri en la seva decisió.

L'ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa" ja és aquí

Nancy: Guillem, Quina informació ens dóna aquest ebook que hem treballat junts des d'Integra Personal Branding amb tu?

Guillem: després d'un pròleg i una introducció, podem endinsar-nos al context que afavoreix la implementació dels programes d'Employee Advocacy, amb estadístiques molt clares. Després s'analitzen una a una les avantatges d'aquests programes tant per als professionals de l'organització com per a la pròpia marca de l'organització. Segueix amb els continguts del programa, en un taller d'entre 12 i 16 hores de durada. Analitza dades clau sobre el ROI o retorn d'inversió. I finalitza amb les claus del quan, com, on i qui pot implementar els programes.

Nancy: I a més és gratuït, només necessites subscriure't a aquest blog mitjançant aquest formulari. Aquesta subscripció, a més d'aquest ebook, et proporcionarà en els propers mesos nous continguts sobre casos concrets, formats de formació, aplicacions de seguiment principals i molt més. Si estàs a Amèrica, també et pots subscriure al bloc d'Integra Personal Branding i rebràs el mateix ebook.

ebook ambaixadors de marca

Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".

 

botó suscripcion bloc guillem