Tendències 2020 en personal branding

/4 Comentaris/a , /per

Abans de res, avançar que aquestes tendències són una estimació molt personal. No he parlat amb els gurus del món abans.. senzillament, Intento observar la tendències 2020 branding i entendre quins són els millors aplicables a les persones.

Les tendències tenen un aire de mite, com el mite cretenc de Pasífae, filla de la lluna, que es va casar amb el rei Minos. La llegenda diu que Pasífae va impedir que Minos, infidel per naturalesa, van tenir fills amb altres dones. Finalment es va enamorar del guerrer de Creta Taurus i va tenir un fill que va ser anomenat Minotaure, ja que no se sabia si era el seu marit Minos o el seu amant Taure.

Si tens poc temps, aquí resumeixo la tendències 2020 en un minut:

1.- L'impuls de la consciència social

Més enllà d'algunes tendències efímeres, la consciència social adquireix un significat permanent. És parcialment lògic. És un tret humà, i és per això que algunes marques l'estan adoptant (*ikea és un bon exemple).

Si les empreses ho estan adoptant no és per a modals. Ens estem movent de la priorització dels beneficis + a la gent a persones + planeta + beneficis.

Les persones es preocupen pel medi ambient, la pau, Diversitat, l'educació, justícia social, Recursos, Pensions, Conciliació, Salut, Igualtat… És bo que ens comprometem amb aquestes causes i que sigui sabut per promoure l'efecte contagi. Contagi a altres persones, i sobretot, marques corporatives.

Els millennials i centennials ens han donat una lliçó. Sempre han argumentat que les empreses, Marques, tenir la capacitat de pal·liar alguns dels problemes més grans de la societat.

*IKEA és una de les marques lluitant per un futur sostenible. Controlen l'ús de l'aigua a les seves carpes, utilitzar panells solars i comprar tot el cotó que utilitzen de fonts sostenibles. Estan treballant per utilitzar l'energia 100% renovables i obtenir tota la seva fusta de fonts sostenibles.

2.- experiència. Els fets s'imposen en el dit

No és nou., però es va a més. Experiència trumfos màrqueting. La cosa important no serà just el que diem., Bve, Especialment, el que fem. Enmig de l'economia de l'atenció, els continguts i les idees que podem crear o compartir haurien de centrar-se en experiències reals, no a la conjectura.

Els nostres clients estaran més interessats que mai amb elements que transmeten "fer" per sobre de "dir". Alguns exemples de formats que transmeten acció:

  • Casos reals
  • Les estadístiques es converteixen en històries (de la dada al relat)
  • Testimonis
  • Feedback
  • Infografies mostrant indicadors d'èxit
  • Transmissions en viu

Un exemple: Al 2009 Vaig decidir informar d'un cas d'un professional, un Client 55 anys que després d'un acomiadament com a CEO d'una companyia veia que la seva carrera s'aturava. Un procés de personal branding es reposiciona com el millor director "interí" per projectar, i gràcies a una proposta sòlida de valor, i utilitzar la web, bloc i xarxes socials van aconseguir tornar a entrar en el món del treball d'una manera més autònoma i orientada als resultats..

La comunicació d'aquest cas va atreure nous clients que van empatitzar amb aquesta situació. Els clients els agrada entendre que un procés de personal branding no només mentalitza o autoritza, també genera ingressos i proporciona un grau de llibertat raonable.

3.- A ser influencer per ser influents

Molts matarien per viure un dia de glòria com un dels Youtubers del moment. Però mireu les trajectòries, en la seva aportació de valor i en la seva durada:

Alguns han retractat a causa de la pressió de contentar milions de fans diàriament (i no oblideu que els "fans" vénen de "fans"").

Altres han estat més cometa que l'estrella, el seu temps per a les nostres vides ha estat de curta durada perquè la seva casa no tenia Fundació, el missatge no estava suportat i tot estava basat en el camí.

El que és interessant és realment influir, Transformar, aportar valor. El personal branding es basa en l'aportació neta de valor diferencial. És millor ser influent, Transformador, què il·lusionista. I si no és millor, almenys garanteix un termini més llarg. Si un netejador de sabates no es mou d'una sabata bruta a una sabata neta i brillant, simplement hauràs de canviar el teu comerç.

4.- No pensis en Google, Penseu en els vostres clients

Google prova, però el seu algorisme és imperfecte. Per què veritables experts en un tema no apareixen a la pàgina 4 o 5 de Google? Anem a haver d'acostumat a anar a les últimes pàgines d'una recerca per trobar el que realment funciona bé?

Fa pocs dies, el "pare" de la marca personal en llengua castellana Andrés Pérez Ortega informat que les tres primeres pàgines de Google no inclouen cap especialista en "personal branding". Els que hi són, per davant de tot, són els que coneixen l'algoritme de Google, no els secrets de l'estratègia de marca personal.

Si Google no us ajuda, oblida't i pensa en fórmules alternatives perquè els teus clients et trobin. A mi, per exemple, Estic fent molt bé a LinkedIn (a B2B és immillorable). Si vens holsters telèfon intel·ligent és millor Facebook, si vens cursos de cuina és possible que vulguis mirar Instagram i si vens un curs per a periodistes, és possible que hagis d'anar a Twitter.

Empatitzar. Penseu en les necessitats dels vostres clients i en les fonts que. Pregunta. Tornar a preguntar. I hi veieu, i crear valor, I atreu, i convenç, i persuadeix, I brilla, i conquesta. Si Google no humanitza el seu algoritme, tard o d'una altra persona es mostrarà per fer-ho. Entretant, entra a les ments dels teus clients i cerca solucions creatives i útils als seus problemes.

5.- No deixis que el pas de la tecnologia. Utilitzi'l al seu avantatge

a les tendències 2020 no podia faltar la tecnologia. Sóc un gran defensor de la filosofia "Human branding"., per aprofitar els trets humans com l'empatia, la creativitat, Imperfecció, Improvisació, intuït la sevaN... És una cosa innata en la naturalesa humana.

Però també penso que la tecnologia ens fa millor, Ràpid, Precisa, ens ajuda a eliminar la idea de temps (a Internet la nostra marca està despert les 24 hores del dia) i l'espai (els nostres missatges en línia van més enllà de l'àmbit local).

Hem d'actuar com humanistes digitals, com Joan Clotet, aprofitant el millor de la condició humana i el millor de la tecnologia. No és contra l'altre, és l'un amb l'altre.

El meu amic i col·lega Arancha Ruiz ha inclòs un chatbot a la seva pàgina web per orientar millor als seus clients potencials. El seu nom és Maria José, i l'important no és si existeix o no. L'important és si resol el nostre problema. Tecnologia al servei de la persona, i no a l'inrevés.

6.- Veure. La brevetat és efectiva, però de curta durada

I la profunditat no epata però dóna resultats cauen per gota contínuament. Tria el teu format. No és blanc o negre. Però tingues en compte que un llarg contingut, fins i tot si no pot donar resultats curts, pot aportar més valor que una frase inspiradora o un geni efímer.

No tingui tanta pressa. El bon guisat requereix temps. I fins i tot un Maki Salmó perfecte requereix l'experiència d'un mestre "sushi" que ha necessitat un any per seleccionar la millor matèria primera, un altre any per tallar-lo i un altre per preparar-lo. A vegades, la punta de l'iceberg es veu com tota la, i no veiem què hi ha sota.

Estem disposats a veure una pel lícula de tres hores només perquè Tarantino es dirigeix i no som capaços de llegir un article de doble pàgina d'un diari.. Formats temptar-nos, Estem buscant el tweet ràpid, el títol fàcil, el llibre de 100 pàgines o vídeo d'un minut (I això va per a mi).

7.- Jo sóc el contingut... però segueixo sent el rei

José Alfredo Jiménez Sandoval va escriure la ranxera favorita de la meva mare, "El rei". M'encanta aquest vers.:

"Amb diners i sense diners

Sempre faig el que vull

I la meva paraula és la Llei

No tinc tron ni Reina

O qualsevol que m'entengui

Però encara estic rei "

Mai vaig saber qui volia dir.. Però es pot imaginar. El contingut segueix sent el rei. I el seu Príncep és el blog. Si vols posicionar-te bé, i cuini a foc lent, com amic Ivan Diaz, l'ànima de Branzai i Grávita, el transphomator de marques. Demostra el que saps, Escriure, comparteix-ho, Crea valor, i espera la collita del seu fruit. I fes-ho des de la teva llar digital, vostè blog. Els mitjans de comunicació social mai seran teus.

Per cert, set per triar una versió de "el rei" em vaig quedar amb la de Maria Dolores Pradera, una joia.

Notícies editorials

Quarta i mitja de contactes i els quatre passos

Quarta i mitja de contactes, per Juan Martínez i els quatre passos, per Jordi Collell

Aquesta setmana vaig tenir l'oportunitat de mirar (actualment) dues notícies editorials que tenen molt de relació amb la marca personal.

Quarta i mitja de contactes

El nou llibre de Juan Martínez de Salinas, editat per Rasche i dedicats al Networking amb gran detall.

Els quatre passos. Puja al cim de la teva marca personal

Segon llibre Jordi Collell, Aquesta vegada editat per Narrativa de beneficis i això explica el procés de personal branding a través de la història de Martin.

S'acosta una recessió? És el millor moment per deixar de ser una marca blanca

/0 Comentaris/a , /per

Després d'uns anys colpejats per les sigles VUCA or VICA (Volatilitat, Incertesa, Complexitat, Ambigüitat) ara sabem que això que ens arriba és una recessió de bon calibre.

Si tens poc temps, heus aquí un vídeo resum d'un minut:

Què entenem per recessió

Solien parlar de recessió si hi havia un creixement negatiu del PIB (Producte interior brut). Ara la recessió només ve quan no creixem tant com anys anteriors. És una de les servituds del capitalisme. Vostè ha de créixer de totes maneres. I que "el que sigui" ens fa mal., a l'ocupació, medi ambient i estabilitat política i social.

El cas P & G (Gilette, Ariel, Tampax, Dodot, H&S, Max Factor, Fairy…)

Aquells que vénen de la indústria de la publicitat s'han llegit i escoltat mil vegades que en temps de recessió, les marques que mantenen o augmenten la inversió són les que sobreviuen al caos.

S'utilitzava com exemple a Procter & Gamble (P&G), que una època de recessió profunda als EUA (crec que durant el crack del 29), mentre que moltes marques van optar per una posició conservadora, l'empresa P&G va mantenir i en alguns casos augmentar la inversió en les seves marques. I això els va fer líders. No sé quanta llegenda tindrà la informació, però té sentit, o almenys el tenia en els temps de ràdio i premsa com mitjans virtualment únics que es feien servir en el moment.

Les marques blanques i la seva reputació

Durant molt de temps, els anunciants van menysprear el poder de la marca blanca. Hi va haver un moment en què les úniques marques que importaven eren les que veiem a la televisió. I és possible que segueixi sent així, però ara "importar" és relatiu, perquè sabem que moltes marques blanques es fabriquen en empreses amb marques reconegudes..

Com va dir Ogilvy, "el consumidor no és idiota, és la meva dona. ". La frase pot sonar avui sexista, però crec que tots entenem el significat. Si una marca blanca em dóna la garantia de qui la ven i també sé que pot haver estat feta per un dels grans, i a més és més barata, per què no incloure'l a la cistella?

La destitjabilitat no es materialitza sempre en la compra. Si et demano unes tres marques de sabatilles esportives, possiblement no consideris cap marca blanca. Penses en Adidas, Nike, Reebok, Asics i alguna més.

Però quan es tracta de comprar, distingim la compra "commodity" (les sabatilles per a un nen que li duraran dos mesos) o la compra "Premium" quan volem premiar-nos com a adults amb el millor producte per córrer sense trencar les cames.

Infografia: En quines regions els executius creuen que l'economia s'està agreent? | statista Més infografies a statista

 

Una altra cosa és la persona marca blanca, compte amb això

Malgrat aquesta convivència pacífica de marques "Premium" amb marques blanques, en el cas de les persones, la cosa no funciona igual. El valor afegit d'un professional ja no és només la seva proposta de valor, i tampoc el seu preu. També és el vostre "capacitat de ser trobat"i la visibilitat, i els seus valors com a persona.

Aquí, ser marca blanca és ser ningú, és no ser trobable, no ser seleccionat per a una promoció, no ser tingut en compte per formar un equip, per liderar un projecte. La persona marca blanca és invisible, no deixa marca, i això també deixa empremta, però negativa.

He d'admetre que si algú fa la seva feina molt bé, entra en el xatrac dels candidats per a la millora. Però avui "fer" no és suficient, també has de "posar en valor", i això té molt a veure amb un procés conscient de gestionar la marca personal, el que coneixem com a personal branding.

Quan tot és fosc, és el moment de brillar

Quan arriben els moments difícils, arriba el nostre “moment P&G”, i és el moment de brillar. Brillar és "fer" però deixant un reflex del que s'ha fet, de forma que es posi en valor per ser percebut sense matisos pels stakeholders o grups d'interès responsables d'una millora.

Deixar de ser persona marca blanca és possible. En aquest blog hi ha moltes pistes de com fer-ho. No quedis fora de la llista, posa't en valor. Bona setmana.

Stock Photos from Mohd KhairilX / Shutterstock

Un regal per subscripció

ebook ambaixadors de marca

Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".

 

botó suscripcion bloc guillem

És bo amagar informació per impulsar la teva marca personal?

/2 Comentaris/a , /per

La humanitat no deixa de sorprendre'm: Ara resulta que per trobar feina cal ocultar informació rellevant en els teus perfils digitals (i també en analògics).

Si tens poc temps, et convido a veure aquest resum d'un minut:

Ocultació d'informació acadèmica, l'última moda

No sé de quin país llegeixes aquest article, però a Espanya està succeint. Persones que eliminen pràctiques complementàries com a màster o un postgrau universitari.. I ho fan per no forçar a les empreses a pagar millor. Així és, Visc en un país de baix cost, que penalitza el mèrit, formació i experiència (He intentat aquest últim tema fa dues setmanes en el post Què passa a Espanya amb la gent gran?)

Sembla que la bona formació s'entén com a excés de qualificació, I això és castigat. una llàstima. I la paradoxa és que, d'altra banda,, les mateixes empreses que contracten una àmplia formació acadèmica. En poques paraules i per a nosaltres entendre's mútuament, ho exigeixen però no el paguen. I per això, el candidat no té més opció que ocultar informació.

Fer ús privat de les xarxes socials, una altra manera d'escapar dels caçatalents en línia

ocultar la informació a les xarxes socialsTambé resulta que molts sol licitants d'ocupació començar a ocultar la informació i la privització dels seus perfils de mitjans de comunicació social per escapar de les mandíbules de e-reclutadors, nethunters o headhunters Online.

No aconsello tenir un perfil privat, només faltaria. Però arribant a l'extrem de tenir Facebook, Twitter, Instagram privada i no aparèixer per LinkedIn per por a l'exposició em sembla sincerament absurd.

Si tens intenció de compartir fotos amb la família, hi ha altres opcions, com crear un tauler privat a Pinterest. Tenir perfils privats equival a un reclutador que tenim alguna cosa a amagar. I això no és ben percebut, fins i tot si tenim tota la llibertat per fer-ho.

Les xarxes socials i professionals són una finestra al món del networking i una oportunitat per explicar què podem fer pels altres (proposta de valor), per explicar com som (valors) i qui som (Perfil, Cv...). Per no prendre avantatge d'això és tornar al segle passat.

Evitar els teus superiors o equip d'empresa, una altra manera d'ocultar la informació

Un altre corrent: També veig que molta gent no admet ni convida els seus caps o l'equip a les xarxes socials per evitar ser "espiat".

Gairebé totes les xarxes socials tenen mecanismes Amaga certs missatges certes persones. Hi ha una gran quantitat de literatura sobre això a la xarxa.

Té sentit amagar informació per progressar o no ser desqualificat? Estem en temps difícils., però també en temps de Fake News quan s'aprecia la veritat i l'autenticitat. És evident que no tothom pensa el mateix.

Mi per la meva part, Crec que tot deixa empremta, i el que no fem i no ho mostrem, també ho deixa. És molt personal., però m'agrada treballar amb gent oberta, que tenen poc a amagar i que es comporten de manera similar en i fora de la xarxa. Si esteu introvertit fora de la quadrícula, no ha de pretendre no estar dins de la xarxa.

I tu, Què en penses?

 

Stock Photos des de Rogistok & Prostock Studio / Shutterstock

 

Un regal per subscripció

ebook ambaixadors de marca

Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".

 

botó suscripcion bloc guillem

I si les empreses actuen com a persones i les persones com a empreses? El món a l'inrevés

/2 Comentaris/a , /per

Avui m'he despertat provocador i veient el Món a l'inrevés. Veuràs que la cosa té més sentit del que sembla.

Si tens poc temps, et convido a veure un resum de vídeo d'un minut.

El personal branding és veure el món a l'inrevés

Aquesta afirmació "El personal branding és veure el món a l'inrevés" es basa en una simple observació. D'una banda, a les empreses els cal humanitzar-se per a connectar millor. I a l'altre costat, a les persones ens aniria millor autogestionant-nos com a empreses. Això últim ho va anticipar Tom Peters dibuixant un imaginari Me Inc. (traduïble com Jo, S.L.) en el seu article "The Brand Called You"de 1997.

A les empreses les cal humanitzar-se

A algunes empreses les aniria millor humanitzant-se. En el seu article Adiós Clientes, Hola Personas: Branding to People (B2P), Ivan Díaz (Branzai) ho diu clar:

Des que naixem som capaços de reconèixer a altres humans. Estem programats per interactuar amb les persones

Moltes empreses insisteixen a anomenar-nos clients. Des de la sociologia ens anomenen individus. Moltes marques insisteixen a anomenar-nos usuaris, consumidors, pacients... També ens anomenen ciutadans, transeünts, conductors, esportistes, participants…

La veritat és que la nostra principal singularitat és ser persones, éssers humans, i no pel paper que juguem per a una marca o producte concret. Normalment dic que el branding, si no és humà, no és branding. I les empreses (no totes) tenen una assignatura pendent que podem ajudar a resoldre des de les aplicacions corporatives del personal branding:

El fet que s'humanitzi una marca fa que sigui connectora. I això requereix que el remitent del missatge i el receptor siguin persones. Requereix que el missatge aporti valor. I requereix que hi hagi una història. Això, la publicitat tradicional basada en el bombardeig massiu d'anuncis ja no l'aconsegueix.

A les persones ens aniria bé autogestionar-nos com a empreses

Ja veus, el món a l'inrevés. Si a l'empresa i les seves marques els vindria bé humanitzar-se, a les persones ens vindria bé aprendre a gestionar-nos d'una forma més organitzada i eficaç.

Deixa'm trencar algunes creences limitants:

  • Si analitzes la competència de marques corporatives, per què no fer-ho de persones que poden estar ocupant el seu territori de marca?
  • Si una empresa té un el propòsit, una missió i valors (quelcom profundament humà) no té sentit que també ho tingui una persona?
  • Les organitzacions treballen sobre la base de models de negoci per a cadascuna de les teves marques saps que hi ha llenços de model de negoci per a persones?
  • Cada marca es mou al voltant d'un proposta de valor la gent pot sobreviure (professionalment) sense una proposta de valor única?
  • Les marques sovint abanderen un “claim”, un Lema I per què no podia una persona?
  • Les marques i els seus productes es fan conèixer a través dels plans de comunicació ha sentit parlar de la Pla de comunicació personal?

Et dono la benvinguda al vertiginós i apassionant món del Personal Branding (o si ho prefereixes, Descobriment, desenvolupament i projecció de la marca personal). No és exclusiu per a celebritats, ni super-executius, ni gurus. És per a tu, no importa qui siguis, allà on estiguis, el que pensis, el que facis. Si encara tens dubtes, et convido a llegir les respostes 20 preguntes més recurrents que he rebut durant els darrers 10 anys. Si veus el món a l'inrevés, vas pel camí correcte.

Stock Photos from Nikolas_jkd / Shutterstock

 

Podcast: Estaríem millor si les persones pensem com les empreses i les empreses ho fem com les persones (Entrevista per Julio Muñiz)

Si vols aprofundir en aquest contingut, fes clic a la imatge per escoltar el podcast (en castellà) d'una entrevista que em va fer fa uns dies l'expert en màrqueting digital i emprenedoria amb seu a Florida Julio Muñiz al seu programa Inconfundiblemente.

Podcast Guillem Recolons

 

Ets d'aquells que confon autoestima amb egoisme??

/2 Comentaris/a , /per

Estimar-se no és dolent, el dolent és creure's; creure's el centre de l'univers. Ahir conversava amb Julio Muñiz, en el seu podcast Inconfundiblemente, entre altres coses, sobre les diferències entre autoestima i l'egoisme. N'hi ha, i més grans del que pensem.

Si tens poc temps, aquí tens un vídeo-resum d'un minut.

La autoestima és un hàbit, almenys per a mi

Entre els hàbits que vaig confessar a en Julio que m'ajuden molt a enfocar el meu treball i la meva vida hi ha un que destaca:

M'ajuda molt a aixecar-me d'hora i passar algun temps caminant i meditant. He estat fent això durant molt de temps, 20 anys, I la veritat, és un temps preciós per ordenar idees, preparar-se per al dia i, ja que sóc més early Bird, aprofitar per crear i anotar o gravar idees al meu smartphone. No estic dient que aixecar-se aviat va ser l'únic hàbit que practico., però gràcies a fer-ho, puc i meditar, mantenir-me en forma física i mental i pensar en coses noves, continguts, noms, projectes,…

És un moment de trobada amb tu mateix, no és la soledat, al contrari, és autoestima. És un diàleg interior imprescindible per afrontar el dia que ve.

Invertir en tu no és egoisme, és autoestima

Una de les meves definicions de Personal branding és: l'art d'invertir en tu en funció del valor que aportis als altres. Invertir en tu no és egoista si després bolques el coneixement i l'experiència en idees que millorin la vida dels altres.

Per contra, seria egoisme si el que aprens ho uses per al teu propi benefici únicament. Estic molt d'acord amb Chris Litster, CEO de Buildium, al qual vaig referir fa poques setmanes en el post Lideratge, vulnerabilitat i marca personal: La nostra prioritat ha de ser servir les persones, al planeta i els beneficis (per aquest ordre). Quan inverteixes l'ordre, això és l'egoisme.

No veure més enllà de les teves creences, la pitjor manifestació l'egoisme

Entre les moltes manifestacions de l'excés d'admiració propi, de l'egoisme, està sens dubte la que penso que més mal fa a la Humanitat. Es tracta de no veure més enllà de les teves creences. Pensar que la teva manera d'entendre el món (religió, política, relacions laborals, valors, costums, afiliacions esportives,…) és l'única possible.

Això està fent més mal que tots els desastres naturals en el món. Quan no et pots posar en les sabates d'algú que pensa diferent de tu, quan no hi ha empatia, l'egoisme es fa càrrec de la situació i crea el conflicte.

Veus una dona que duu un burca en un centre comercial a la teva ciutat. Tens dues maneres de reaccionar: la tolerant (encara que no ho comparteixis, ho comprens i acceptes) i la intolerant (no ho acceptes perquè creus que els forasters han d'adaptar-se als nostres costums).

autoestima

Si no ho comprens, no ho critiquis

Aplicar una filosofia així ens aniria millor a tots. I consti que sovint, sense adonar-me, prejutjo massa ràpid. De vegades parlem amb menyspreu de les coses que no sabem. I això també egoisme, o en aquest cas egocentrisme.

Si resulta que rebutges tot allò que no està d'acord amb els teus valors i principis i també el que no comprens, el teu ecosistema és francament petit. No pots viatjar, no pots conversar, relacionar-te amb els altres es fa difíci , fins i tot en família... Vaja, un desastre.

Un consell si ets egoista

Penso que no existeix el 100% egoista o el 100% no egoista. Tots haurem pecat en algun moment de l'egoisme. Així que proposo (en cas que tinguis brots d'egoisme) que els canviïs per hàbits autoestima.

Fes una prova: prova durant una setmana que s'aixecar anticipadament, caminar en solitari, veure la sortida del sol, reflexionar, anotar idees.

T'asseguro que evitaràs problemes creatius, planificaràs els teus dies millor, milloraràs el teu humor i et regalaràs moments de tranquil·litat i retrobament meravellosos.

L'eina que utilitzo per a això s'anomena ficarsealllitdhora.ly (és conya), però és veritat que no necessito un despertador perquè me'n vaig a dormir d'hora, a això de les 10 de la nit. El somni és sagrat. Guaita el cas de Trump, dorm un màxim de 4 hores diàries. I "así nos luce el pelo" (també és conya). Bona setmana, i recorda, inverteix en autoestima.

Stock Photos from Ipatov & Prostock Studio / Shutterstock

Ah, m'oblidava: dos recordatoris

Màster en màrqueting digital 100% online (amb mòdul de Personal Branding)

Sí, he d'agrair a Montse Peñarroya, Helena Casas i Alba Espejo per comptar amb mi per tercer any consecutiu. La Universitat de Vic (UVic) presenta els seus diferents formats de formació online en Màrqueting Digital, Xarxes Socials i Personal Branding, i ho fa en castellà i en tres formats, tots 100% online:

  • Màster online: tercera edició. Inici octubre 2019. 60 crèdits. Inclou mòdul personal branding
  • Postgrau online: Primera edició. Inici octubre 2019. 30 crèdits. Avís: no inclou el mòdul de Personal Branding.
  • Curs d'especialització online. segona edició. Inici febrer 2020. 23 crèdits. Inclou mòdul personal branding.

Ja que sóc un dels professors, si et matricules de la meva part obtindràs un 5% de descompte que es pot sumar a altres descomptes per pagament anticipat.

Deixa'm aquí les teves dades i t'enviaran una proposta des de la UVic ja amb un 5% menys en la matrícula.

 

Postgrau presencial en Social Media i Màrqueting Digital (amb mòdul de Personal Branding)

Per cinquè any consecutiu, em torno a responsabilitzar de l'àrea de personal branding en aquest postgrau Tecnocampus UPF. He d'agrair a Pedro Rojas i Maria Redondo per mantenir la seva confiança.

El postgrau consta de 5 Mòduls, tot en castellà.

  1. Xarxes socials, eines 2.0, marca personal ocupabilitat en el sector 2.0
  2. Desenvolupament i implantació de màrqueting digital estratègic
  3. Creació, gestió i difusió de continguts digitals
  4. ORM, mesurament i monotorització de la nostra imatge a la web
  5. Emprenedoria en entorns digitals

Més dades:

  • Dates: de 17 d'octubre de 2019 al 21 de juliol de 2020
  • Durada: 30 ECTS 300 hores
  • Dies i hores: Dimarts i dijous de 6.30 h 21:30h + tutoria personalitzada
  • Lloc: Tecnocampus, Mataró, Barcelona
  • Metodologia: presencial
  • Orientació: professional
  • Llengües: castellà
  • Preu: 2.500€ + 150€ de taxes

Preinscripció: fins al dia 20 de setembre de 2019

És un luxe compartir cartell amb professionals com els anomenats Pedro i Maria, Dolors Reig, Jeroen Sangers, Alex López, Mando Liussi, Christian Delgado von Eitzen, Ari Vigueras i Víctor Gay Zaragoza, entre d'altres.

Sol·licitud d'informació i inscripcions: formaciopermanent@tecnocampus.cat / tel. (+34) 93 70219 59

Tu no tens una marca. La corrupció del terme "Marca Personal"

/5 Comentaris/a , /per

Els que es dediquen a la gestió de marca personal, coneguda com a personal branding, portem anys tractant d'evitar l'error; i temo que no hem aconseguit.

La Chief Operating Office de Facebook, Sheryl Sandberg, ho va dir molt clar fa un parell d'anys. Va ser arran d'una entrevista amb Jessica Holand a la BBC titulada"El cas contra marques personals". El que deia és"Tu no tens una marca, així que no et cal l'embalatge-se d'una marca".

Si només tens un minut, aquí tens un resum en vídeo (en castellà):

Tu no tens una marca. Tu deixes una (o moltes) marca/marques.

Sandberg es referia a la marca personal com una versió senzilla de la persona. En les seves pròpies paraules:

El que cadascun de nosaltres té és una veu, pot ser complexa, contradictòria i de sovint equivocada. No en facis un envás de la teva marca. Parla amb honestedat, amb fets i de la seva pròpia experiència.

No puc estar més d'acord amb ella. Fa uns dies vaig tractar en aquest bloc el tema marca personal i vulnerabilitat. Som meravellosament imperfectes, i vulnerables. I això és el que ens distingeix de les màquines (de moment).

La contradicció, l'empatia, la honestedat, els fets i l'experiència formen part de la marca personal rica i complexa que imprimim en altres. Tu no tens una marca, Starbucks sí la té, i Zara, i Audi. Dalí no tenia una marca, la va deixar, un gran llegat. Churchill no tenia una marca. Va deixar diverses marques.

Cada persona t'interpretarà de manera diferent, i per això pot deixar una marca personal poc homogènia entre diferents persones.

L'equívoc: Creure que la marca personal es crea com si es tractés d'una marca registrada

Quan algú parla de "crear" la seva marca personal comença la confusió. Sé que no es parla de "crear" amb la intenció delictiva. Però si creeu marca, això us empaquetarà, de manera única, com un producte comercial. Hem lluitat durament contra aquesta idea. La qüestió no és crear un personatge. El personal branding és més complex, tant com el personal brand. La corrupció del terme marca personal ve de lluny i també de persones amb doctorats de la Universitat.

marques comercials / guillem recolons

Els primers evangelistes americans (William Arruda, Dan Schawbel, Tom Peters, Catherine Kaputa, Seth Godin, Brenda Bence, Jason Alba...) parlaven de "crear". Però per a mi, la creativitat és començar des de zero, o com diu el publicista Toni Segarra, és "no copiar". I la marca personal no parteix de zero, perquè és, segons Jeff Bezos, "el que diuen altres quan no hi són al teu costat".

Una altra confusió: imatge personal amb marca personal

Sandberg també equipara marca personal amb imatge personal. En les seves paraules:

L'èmfasi en la presentació d'una forta imatge pública és especialment pronunciat en aquests temps d'incertesa econòmica; una “Economia gegant” creixent i ferotgement competitiva ha fet dels perfils digitals una part crucial per aprofitar les oportunitats de treball.

Té raó, en temps VUCA, si ets un més, desaparèixes. Però no es tracta de presentar una forta imatge pública. Es tracta de presentar la teva pròpia imatge pública, sense més: això ja et diferencia d'aquells que no ho fan. Però si us plau, suprimeix la paraula "forta" del teu vocabulari, perquè et pot dur a modificar la teva imatge.

No sóc partidari de que en qualsevol moment ens comuniquem amb els nostres fracassos, però és absurd presentar-nos com a éssers infal·libles. Fa poc vaig explicar en aquest bloc la diferència entre imatge personal i marca personal, i també la diferència entre marca personal i reputació. El llenguatge crea realitats, així ho diuen els coach.

Nosaltres no ens venem. Ens compren la capacitat de transformar.

Un altre confusió habitual sobre marca personal és la necessitat "de vendre'ns". No, el personal branding, no tracta de vendre'ns. Tracta de ser autoconscient, d'entendre si el que projectem (la marca) s'alinea amb el que som (la identitat), de crear un pla un pla amb una proposta de valor, una diferència rellevant. I clar, finalment hi ha una etapa de màrqueting, ens hem de deixar veure, sense això els nostres clients potencials no percebran el nostre valor afegit, la transformació.

El que venem és el nostre treball. Però no el temps que dediquem, sinó el valor que afegim. Desgraciadament, moltes empreses encara paguen els seus empleats per calentar la cadira (temps). Això canviarà a resultats, transformació, al valor. La meva filla ho veurà. Afortunadament.

En resum, marca personal és corrupte, però no morta

Fa temps que entre companys estem parlant de la necessitat de canviar el terme "marca personal. Han sorgit diverses idees. Daniel Romero-Abreu, president de Thinking Heads parla de “posicionament personal". Andrés Pérez Ortega prefereix "estratègia personal". Jo parlo de la branding humà "Human branding". El terme marques personal és corrupte, especialment si gent tan rellevant com Sandberg ho entén en un sentit únic de màrqueting.

S'accepten propostes. De moment, i per evitar malentesos, em considero un estratega de personal branding que també s'aplica en formació i conferències.

Recorda, tens una identitat i deixes una marca rica, complexa, variada… i única. Descobreix-la, treballa-la, forma-la, enten-la i sempre amb moderació, projecta-la. O no.

 

Stock Photos from Iko / Shutterstock.

Lideratge, vulnerabilitat i marca personal

/3 Comentaris/a /per

 

 

La vulnerabilitat és humana, i suposa per a nosaltres una poderosa diferència enfront dels robots (almenys per moment). Fa uns dies vaig poder llegir un fantàstic text publicat en Fast Company per Chris Litster, CEO de Buildium, una plataforma per ajudar els administradors de propietats a racionalitzar els seus negocis.

No vaig a traduir l'article, però sí a tractar d'extreure algunes lliçons en clau de marca personal. Si tens poc temps, et convido a veure aquest resum d'un minut:

La promoció de CEO

Chris Litster va ser promocionat a CEO dins de la seva companyia, i es va proposar ser un líder empàtic, escoltador, proper. A punt per "abaixar la guàrdia a la feina i crear un espai per a la comprensió i l'empatia reals", una cosa realment arriscada en un model d'organització tradicional.

Per a mi, hi ha una pregunta clau que es fa Litster: No seria positiu viure en un món on la gent fos honesta sobre les seves inseguretats i necessitats, en lloc de projectar excés de confiança i agressivitat, especialment en els negocis?

Lliçó 1: El binomi Lideratge + vulnerabilitat no és fàcil d'exercir

En els seus primers mesos com a CEO, Litster estava tan concentrat a "no ser un dictador" que va anar al costat contrari. Per no adoptar un enfocament més vertical, va acabar deixant al seu equip gran en un buit de lideratge.

El seu equip dubtava sobre el que Litster esperava d'ells, no sentien que comptaven amb el seu suport, i això generava incertesa i estrès.

Vulnerabilitat i claredat no són mútuament excloents

Només quan va deixar les coses clares es va començar a avançar en la bona direcció. Com a lliçó, vulnerabilitat i claredat no són mútuament excloents. Ser vulnerable implica ser clar pel que fa a necessitats i expectatives i rebre feedback.

Lliçó 2: honestedat sí, però sota un lideratge de servei

Estem d'acord: ser molt honest amb el teu equip és la pedra angular del bon lideratge. Però l'honestedat ha d'anar acompanyada d'una oferta d'ajuda, suport i guia.

Està bé reprendre a algú per no haver complert amb la seva part del tracte o per no haver aconseguit els seus objectius, sempre que tinguis a mà els recursos necessaris per ajudar-los a superar les seves obstacles. Com a lliçó, no oblidem que el lideratge ha de ser de servei.

Lliçó 3: Un prima línia separa la coherència de la ingenuïtat

Litster va voler millorar els elements que fan que una organització s'integri al 100% al segle XXI: la diversitat i la inclusió. Per a això, va organitzar un esdeveniment per a dones a fi de discutir els grans reptes tecnològics.

Sense adonar-se'n, l'esdeveniment, que buscava ser integrador, es va convertir en excloent. La lliçó apresa és que no sempre cal fer un pas enrere i penedir-se d'una decisió. Litster va compartir el procés de reflexió d'aquesta postura amb una filosofia nova: L'acord no és necessàriament la meta; la comprensió sí que ho és.

En aquest punt, penso que es requereix cert coratge per justificar una contradicció aparent. L'autor l'anomena lideratge des de la vulnerabilitat.

Lliçó 4: Cal activar tots els superpoders

Els que em coneixeu de lectures anteriors sabeu que per a mi el nostre Valors són els nostres superpoders. Litster inclou un nou superpoder: el de preguntar.

I l'afegeix arran d'una anècdota: va trobar damunt la taula un paper amb un ocell dibuixat i la paraula "voltor". Inicialment ho va atribuir a una possible crítica al seu estil de lideratge.

Preguntant, el voltor era la mascota d'un equip en què Litster va ser nomenat membre honorari. Fi de l'especulació. Lliçó clau: pregunta abans d'arribar a conclusions equívoques.

Lliçó 5: Recolza't en altres líders, evita la síndrome de la solitud del manager

La CEO anterior a Litster, que va ser la que li va donar les regnes de l'empresa, va estar amb ell en tot moment. Una cosa així com una assessora executiva.

Cert, els CEO, pel fet de ser-ho, no tenen totes les respostes. En les seves paraules "el veritable lideratge és saber el que no se sap i el que no se sabrà ". Per això mateix, tenir un punt de suport dóna una visió més profunda i realista de les coses.

A Litster li està anant molt bé, i també a la seva organització. Ell admet que viure a la vulnerabilitat com a líder li ha donat el conjunt d'eines per començar a millorar: reconèixer errors abans que es converteixin en letals i corregir el rumb el més aviat possible.

La vulnerabilitat no és el taló d'Aquil·les

Hem crescut pensant que la vulnerabilitat és l'esquerda del vaixell per la qual entra l'aigua. En lideratge no és així. Vulnerabilitat és sensibilitat, empatia, és portar el timó de la nau dirigint a l'equip per no encallar, per evitar les esquerdes.

En clau de marca personal, l'oportunitat resideix en modificar la idea del líder com algú irrompible, que ho sap tot i al que no li importen els problemes de la seva gent.

Els grans directius de la banca o de grans empreses actuals dirigeixen encara en format vulnerabilitat zero. Possiblement necessitem que arribi la següent generació de persones com Chris Litster per aconseguir un ecosistema empresarial que prioritzi el el propòsit, i dins d'ell les persones, planeta i els beneficis (per aquest ordre).

 

Stock Photos from Professional Bat / Shutterstock.

Què fer quan la deslleialtat es converteix en norma

/2 Comentaris/a , , /per

 

 

Per deixar les coses clares, no tractaré aquí la deslleialtat matrimonial. L'assumpte d'avui, molt preocupant des de la perspectiva del branding, és la deslleialtat vers les marques.

Fa pocs dies vaig poder llegir un avanç del nou Nielsen’s Global Consumer Loyalty en el Press Room de Nielsen Europa. Tradueixo les dades que m'han semblat més significatives, i tot seguit relacionaré aquestes dades amb les de confiança Edelman. L'objectiu és entendre millor que la deslleialtat és un problema per a moltes empreses i una oportunitat per a altres, i també entreveure si les recomanacions personals d'empleat a consumidor podrien canviar aquesta tendència.

Si no tens gaire temps, t'ho explico en un minut en aquest vídeo (castellà):

Deslleialtat en auge: un 92% de consumidors són deslleials a les seves marques

Infografia Deslleialtat Marques Nielsen

Descarrega la infografia completa des Nielsen Inc en aquest enllaç

En altres paraules, només el 8% de les persones es consideren lleials a les seves marques favorites, segons l'estudi referenciat de Nielsen. La dada és mundial, a Europa i Amèrica les xifres són menys dramàtiques, però…

No et sembla una bogeria? Com a ex-publicitari no deixo de pensar en lo malament que ho estaran passant ara anunciants i agències. Aconseguir la lleialtat a la marca era el TOT en publicitat, l'objectiu suprem.

Ens agrada provar coses noves ... un principi de deslleialtat?

L'informe assenyala que un 42% dels consumidors de tot el món diu que els encanta provar coses noves i gairebé la meitat (49%) dels consumidors -encara que prefereixen aferrar-se al que saben- es poden moure a experimentar.

La qüestió aquí és si es tracta d'un problema de deslleialtat. Jo més aviat veig un excés d'oferta. I la facilitat d'adquirir béns i serveis no vista fins a la data. Joe Ellis, Vicepresident sènior de Nielsen Consumer Insights, ho anomena "l'efecte Amazon". Podem fer compra online i rebre un encàrrec a 2 hores a casa. Provar coses noves és més fàcil que mai.

I potser el temor més fundat: la indiferenciació fa que molt poques marques (Coca Cola, Nike, Apple) conservin més consumidors. Compte: només el 28% dels consumidors estan influenciats pel fet que una marca sigui coneguda, reconeguda i de confiança.

Estaran relacionades deslleialtat i desconfiança?

M'ho pregunto. Relacionar dos estudis amb bases i metodologies tan distants com el de Nielsen i el Edelman Trust 2019 pot ser pervers per la meva part. Però no hi ha dubte que som més lleials a les marques en què confiem.

Potser un dels problemes és que la publicitat outbound, la de la interrupció, la qual odiem, ens allunya de les marques, no ens apropa com fa dues dècades. Anunciants i agències estan buscant noves fórmules inbound, amb continguts atractius que no interrompin sinó que ens arribin de forma viral, recomanats pels nostres parells.

A les empreses els és difícil abandonar l'hàbit de la publicitat repetitiva i posar a la seva gent a càrrec de dotar de confiança a les seves marques

L'estudi d'Edelman Trust 2019, que vaig tractar fa pocs mesos amb l'article "Tímida recuperació de confiança" mostra una mica més d'optimisme que el de Nielsen. estant la confiança per terra en països com Espanya, per exemple, en positiu veiem que els experts tècnics i empleats d'empreses són conductors de confiança naturals.

A les empreses els és difícil abandonar l'hàbit de la publicitat repetitiva i posar a la seva gent a càrrec de dotar de confiança a les seves marques. Vaig tractar el tema en "Hola empresa: Sabies que la teva gent és la teva marca?"L'article va tenir molt èxit en àmbits RR.HH, però més aviat escàs en responsables de màrqueting i comunicació. Maleïda por ...

Es busquen professionals valents

Jo t'entenc, marcom. Has contractat a una bona agència. Tens un pressupost raonable ... per què arriscar-te amb experiments amb un ROI més allunyat, que no només depenen del teu departament? reconeguem-ho, això és ficar-se en embolics. Per això et proposo que prenguis tu les regnes d'això i plantegis un pilot: què pot sortir malament?

Precisament els programes Employee Advocacy estan per això, perquè posis en valor als teus d'influencers de la casa, perquè apostis pel planter abans de contractar a famosets que qualsevol dia et abandonaran per anar a la marca d'un competidor.

Si la deslleialtat es converteix en norma, aposta pels únics capaços de retornar la confiança al seu lloc, i treballen a escassos metres de la teva taula: els teus companys de feina.

Cover Stock Photos from TukkataMoji / Shutterstock

El relat personal: Fins a on haig de exposar-me en les xarxes socials?

/8 Comentaris/a , , /per

 

 

M'ho pregunto sovint, fins a on hauria d'exposar-me a Internet, a les xarxes socials? Com va dir Alaska en la seva lletra més recordada A qui li importa el que jo faci? A qui li importa el que jo digui?

Si només tens un minut, aquí tens un resum en vídeo (en castellà):

Inconvenients d'exposar-me, la part negativa del relat personal

Seré directe: exposar-me equival a despullar-me. Almenys en sentit metafòric. Significa desvetllar moments de la meva vida que potser molts desconeixen. Significa mostrar vulnerabilitats, pors, dubtes, fracassos, debilitats. Sí, exposar-me requereix valentia.

Potser per als de la meva generació, exposar-me sigui anti-natura. Ens deien que fóssim discrets, que la informació és poder, i que calia administrar-la bé. Els fills de la guerra freda vam créixer amb pel·lícules d'espies. L'espia no era més que algú que sabia obtenir informació arriscant la seva vida per això. Bé, i ho segueix sent ...

Exposar-me em deixa al descobert dels atacs de trolls, de caçadors de dades, d'algoritmes publicitaris, de la mateixa administració pública, dels CEO de xarxes socials sense cap escrúpol per comerciar amb dades privades.

Avantatges de exposar-me, una forma d'accelerar l'empatia

Sí, exposar-se -de forma adequada- també té els seus avantatges. Significa transmetre valors personals, comunicar el relat personal. Explicar molts perquès, molts coms, molts quès. Deixar clar si encaixarem amb un projecte o amb un altre, amb un equip o amb un altre.

La gran pregunta que em ve al cap per escenificar l'avantatge de exposar-me és aquesta: Per què hauries de confiar en mi si no saps el que em mou, el que em fa aixecar del llit tots els dies? Les relacions professionals ja no només pivoten al voltant d'una proposta de valor, aquí darrere hi ha un ésser humà amb el propòsit i uns valors que actuen com a pilars.

He estat un ingenu durant molt de temps; i possiblement això m'acompanyi fins al final. Molts anys, he confiat en persones guiat únicament per les seves competències. I no sempre he encertat. Ara ho tinc clar. Compro el teu relat personal, el teu ADN emocional, la teva forma de veure el món i de voler canviar-lo. La teva forma d'entendre als altres. I espero que facis el mateix amb mi.

A qui li importa? Potser a persones com tu o jo

Com diu Sting, "Sigues tu mateix, no importen el que diguin " (be yourself, no matter what they say). D'aquesta manera connectaràs, transmetràs confiança. Una altra qüestió és la forma d'exposar-me. Diria que dotzenes de autofotos al WC no importen a ningú. Tampoc el cendrós crònic, el pessimista patològic o el que replica el que diuen els altres sense proposar un relat i una proposta pròpia. Treballar el relat personal és un petit repte. Et convido a compartir-ho.

Photo by Glen Carrie on Unsplash

PD: Fins sempre Manuel Miguel Hernández Pujadas

Avui he sabut que ha mort Manuel Miguel Hernández Pujadas, coach, consultor, professor d'universitat, mentor, conseller, gestor del canvi, comunicador i estrateg. El vaig conèixer l'any 2016 com un dels ponents del TEDx Lleida. Vam compartir escenari, nervis i rialles.

Només puc dir-te el que vas dir al final de la teva xerrada, "Que la força t'acompanyi". I puc fer més, deixar aquí aquest llegat teu en forma de xerrada sobre els secrets de la bona comunicació. Bon viatge, amic!

Hola empresa, Sabies que la teva gent és la teva marca?

/2 Comentaris/a , , /per

 

 

Doncs és així: la teva gent és la teva marca. I t'ho diu un publicitari col·legiat. Les dades no enganyen: només un 33% de consumidors confien en les marques. Per contra, un 90% dels mateixos consumidors confia en les recomanacions de persones afins (font: Nielsen).

Si només tens un minut, en aquest vídeo et faig un resum:

l'era Mad Men ha acabat

Molts em pregunten si les agències eren així, com en la ficció de Don Draper a Mad Men. Les agències de publicitat van ser molt importants durant aquesta època i fins a finals dels 80. La raó és que eren proveïdores no només de creativitat, sinó de recerca, màrqueting (moltes empreses no tenien llavors aquest departament), de planificació estratègica, de compra de mitjans ... Vaja, res a veure amb el que són ara, bàsicament "boutiques" d'estratègia i creativitat.

La qüestió ara la publicitat és una cosa que els nostres millennials esquiven amb mestria. Utilitzen bloquejadors d'anuncis, no veuen TV convencional, pocs escolten la ràdio i consumeixen bàsicament Internet sense barreres. Més info a l'estudi SmartMe Analytics de IAB Spain.

Així és, l'era Mad Men ha acabat. Ara les agències busquen fórmules alternatives a l'anunci tradicional, a això que interromp el que volem veure, llegir o escoltar.

Persones confien en Persones. Si et sembla lògic, Per què no ho apliques?

L'estudi Edelman Trust confirma any rere any que les nostres màximes fonts de confiança són persones com nosaltres, experts tècnics d'empreses i experts acadèmics.

Llavors, per què moltes empreses insisteixen en "martiritzar-nos" amb publicitat a la manera antiga, amb testimonis inversemblants (suposo que no pensaràs que Rafa Nadal condueix un Kia), amb missatges insuportables inserits en els vídeos de YouTube, amb butlletins de notícies llargues i avorrides, amb blocs corporatius que no van signats i no s'admeten comentaris, amb els mateixos valors corporatius falsos ideats per una gran consultora ...?

Tan difícil resulta humanitzar la nostra relació amb el mercat? El mercat, recollint el manifest Cluetrain, es compon d'éssers humans, no de sectors demogràfics. I les empreses es componen de persones. Blanc i en botella… llet o millor: La teva gent és la teva marca.

empresa i ambaixadors de marca

foto: Explosió en Stocksnap

La clau és donar poder a la teva gent, aquesta és la força d'una marca, d'una empresa

Hi ha moltes empreses que es dediquen a crear aplicacions perquè els empleats comparteixin contingut corporatiu a les seves xarxes persones. Es tracta d'un bon negoci. Però això no tracta de demanar a la teva gent que comparteixi continguts. Un programa com Déu mana d'ambaixadors de marca interns (d'employee advocacy) requereix empoderar (no saps com odio aquesta paraula) als professionals de la casa.

Si a mi en una empresa em demanen que comparteixi continguts creats per algú sense nom, per què hauria de fer-ho? què en surto guanyant?

Molts empresaris tenen por. "Si empodero a la meva gent, em trauran als meus millors professionals "diuen. D'acord. I si no els empoderas, es quedaran amb tu per sempre. No hi ha opció, no es tracta només d'aconseguir que els empleats amplifiquin el missatge de la marca. Es tracta de donar-los eines per entendre el propòsit i els valors, per fer-los seus, per gestionar la seva marca personal, per col·laborar en els continguts que crea cada marca,… No ho oblidis: La teva gent és la teva marca.

La teva gent és la teva marca. Et toca moure fitxa

En aquest partit, si no guanyen tots no guanya ningú. No es pot demanar sense donar.

Si vols saber més sobre com portar a bon terme un programa d'ambaixadors de marca interns, et convido a subscriure't a aquest bloc i de regal et portes un ebook que ho explica de dalt a baix. Que passis una feliç setmana.

ebook ambaixadors de marca

Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".

 

botó suscripcion bloc guillem

 

La coberta Foto d'arxiu des de chattanongzen / Shutterstock