El Personal Branded Content com a cultura de marca personal

/1 comentari/a , /per

Comencem pel principi, Què és el branded content?

El Branded Content està considerat com una estratègia de màrqueting basada en la creació de contingut patrocinat o produït directament per una marca.

No és una cosa nova. En els anys 30, abans de l'aparició de la televisió, marques com Procter & Gamble van patrocinar programes de ràdio amb consells per a mestresses de casa. El resultat va ser brillant per a la marca… i per als seus consumidors. Altres exemples històrics de Branded Content són el llibre Guinness dels Rècords, la guia Michelin…

Per descomptat, en l'era digital i de saturació publicitària, Branded Content està adquirint una dimensió extraordinària. Un bon exemple recent seria el salt espacial de Felix Baumgartner / Red Bull que ja vaig tractar en aquest bloc fa un temps amb el post L'anunci més vist de la història no és un anunci. Adéu, publicitat.

Estem segurs que el Branded Content és màrqueting?

Fa pocs dia vaig poder llegir un fantàstic article de Patricia Weiss al Branding Strategy Insider que em va cridar l'atenció. Weiss qüestiona que el Branded Content es limiti a una estratègia de màrqueting. En el seu lloc, la especialista considera que es tracta d'un mindset (mentalitat) que construeix marques, transcendint així el màrqueting.

Una cosa és segura, Branded Content no ven de forma explícita i no amaga missatges corporatius de marca. Es tracta d'històries sobre persones que connecten emocionalment perquè giren al voltant d'aspectes relacionats amb els nostres valors, propòsits…

Potser una nova forma de relat?

La part que m'agrada del Branded Content és que moltes de les històries que estem veient estan alineades amb un el propòsit, i fixa't quina coincidència: és el de la marca. Penso que avui és clau que tant les marques comercials com cada marca personal hagi treballat a fons un propòsit.

Cada vegada que una marca comercial abandera un propòsit com ser líder de tal mercat, mor un gatet. El mateix passa quan pregunto a una persona quin és el seu propòsit i em diu “guanyar diners”. Una cosa tan seriosa no es pot instrumentalitzar d'aquesta forma. Parlem d'un somni utòpic, d'una visió, d'una raó de ser (ikigai), d'un per què.

I això ens porta a una nova narrativa que pot transcendir el màrqueting i convertir-se en una nova cultura de marca, ja sigui corporativa o personal.

I què hi ha del Personal Branded Content?

Molts dels continguts que compartim professionalment podrien englobar-se en el màrqueting personal, o si vols Personal Marketing Content. La intenció és vendre -de manera directa o indirecta- els nostres serveis, els nostres productes. Quan es tracta de posicionar-nos com a especialistes (experts, si vols), es tracta de Personal Branding, i aquí la clau és que intervinguin els altres com valedors de la nostra professionalitat.

No nego que alguns dels articles d'aquest bloc -molt pocs- han tingut aquesta intenció directa. Però si cada article fos màrqueting personal acabaria per avorrir als lectors, i també a qui escriu.

Penso que hi ha una part d'investigació i d'altruisme necessàries en els continguts que compartim. I això és el que en diríem el Personal Branded Content.

Thinkers i doers

Em deia la meva col·lega i “thinker” Arancha Ruiz que en tot sector professional hi ha thinkers i doers (pensadors i executors). Per descomptat, també hi ha perfils híbrids que combinen les dues coses (jo em considero un). Però siguis més d'un o d'un altre, si has identificat un propòsit pots generar petits relats per transmetre'ls.

Les grans marques estan fent una bona feina facilitant-nos històries que connecten valors humans. I els humans tenim l'oportunitat d'obrir la nostra caixa secreta de passions, aficions… per mostrar relats de com som, què estem fent per millorar el món i què és el que de veritat importa.

grelatos

Rellevància, veritat i significat

Tornant a Weiss, la història de la teva marca diferència tres motors essencials: rellevància, veritat i significat, i sempre està orientada a les persones, no als productes ni serveis. L'heroi i protagonista són els altres, no ets tu.

Un exemple de Personal Branded Content són les sèries de fotografies amb relat que molts igers (Instagramers) regalen de forma altruista i ens alegren el dia. Fa poc, em vaig animar amb un contingut que m'apassiona: la fotografia històrica. Vaig crear un hashtag anomenat #GRelatos i cada dia explico una petita història al voltant d'una foto que ha deixat marca.

Comencem a canviar la nostra manera de pensar: Brand Content no és una disciplina, ni un departament. És pura cultura de marca. I també és cultura de marca personal.

Avui, 17 de març, és Sant Patrici i faig anys. Vaig a prendre una Guinness a la teva salut. Bona setmana!

Cover image by HowLettery on Shutterstock.com

#TEDxEixample19: l'hora de la veritat

Aquesta setmana tindrà lloc el primer esdeveniment TEDxEixample. Com a voluntari membre de l'equip organitzador estic més que orgullós de la feina que s'està fent, sota l'empenta inspiradora de Pau Samo. Gràcies Pau, Ana Reyes, Robert Ferrer, Carme Gibert, Rubén G. Castro, Helena Casas, Alba Espejo, Eva Soto, Irina González i Óscar Martínez! El 22/3 serà un gran dia.

Estàs a temps de venir, crec que queden deu o dotze entrades lliures. Les entrades les pots adquirir aquí.

altaveus TEDxEixample 2019

La nostra manera d'escriure reforça (o destrueix) la nostra marca personal

/0 Comentaris/a , /per

Llegia fa un temps al blog de Dan Schawbel que tots els nostres correus electrònics, missatges i altres escrits esdevenen elements clau per reforçar la nostra marca personal. Jo afegiria que aquests elements també poden danyar la nostra marca personal. Mai sabem qui els acabarà llegint, així que més val assegurar-se que anem per la bona via.

Escriure reforça la nostra marca. Claus:

Quan més breu, millor…

Com més simple i breu, millor. Més d'una vegada, després d'escriure una frase diem "El que intento dir és…". Cal evitar la complexitat, tractar de ser el més clar possible. La utilització del llenguatge assertiu és essencial en la nostra forma de comunicar. En un món en què l'economia de l'atenció marca les pautes, millor evitar circumloquis.

Anticipem les preguntes i facilitem les respostes

La gent està molt ocupada. No és tan difícil afegir vincles de documents, referir-se a dates concretes, facilitar dades. Adjuntar documents en formats universals (millor un .PDF que un .docx). Amb això estalviarem molt temps als altres.

Jo agraeixo enormement que quan em convoquen a una reunió, trucada múltiple o videoconferència m'expliquin bé els objectius de la trobada i em facilitin la informació prèvia necessària.

Ebitem herrades hortogràfiques que ens facin semvlar tximples

Fa mal a la vista, oi? No és tan difícil repassar un text, utilitzar un corrector (són gratuïts). Es necessiten pocs segons per revisar un text que hagi passat per un corrector.

Fins i tot el correu electrònic inclou correctors gratuïts (com el de GMail). És humà errar en un text llarg, però equivocar-se en un titular, en una bio breu de Twitter o Instagram, implica deixadesa, que ni tan sols has llegit el que has escrit.

Comptem fins a 100

Reflexionem abans de respondre un correu complex. Una de les virtuts d'un professional és la capacitat de mantenir la calma. Si rebem un correu electrònic desagradable, cal pensar una mica. Abans de res, joc nét.

Cal deixar refredar els ànims i no crear-se etiquetes negatives. A més, les emocions es poden mal interpretar. En aquests casos, el recurs escrit hauria de ser la 2a opció. Sempre és millor un cara a cara o, si no hi ha més remei, una trucada telefònica.

Comuniquem amb freqüència

És molt interessant enviar missatges donant les gràcies just després de conèixer a gent nova. Fer preguntes als nostres col·legues de treball, caps…. Facilitar articles útils als nostres col·legues, clients, col·laboradors…

Finalment, ja veieu que es tracta de sentit comú, pur sentit comú. Fa poc vaig trobar una pissarra de restaurant que en un text de 15 paraules contenia 8 errors ortogràfics. Això ens parla molt i malament de la marca personal del propietari d'aquest restaurant. A més dels errors ortogràfics, el text no té sentit, no se sap on és el primer plat, el segon o les postres. És possible que es mengi bé, però segur que evitarem una discussió intel·lectual amb l'autor del text. Escriure reforça la nostra marca personal… o la destrueix.

Girl photo by The Everett Collection on Shutterstock.com

Queden pocs dies per al TEDxEixample 2019 Tens la teva entrada?

El proper 22 de març tindrà lloc a Barcelona la primera edició del TEDxEixample 2019. Més informació al web www.tedxeixample.com. Si encara no tens clar per què assistir aquí et dono nou poderoses raons:

altaveus TEDxEixample 2019

Imagina ser una altra persona per una setmana

/0 Comentaris/a /per

Sí, ho sé. Ser una altra persona per una setmana és una bogeria. I per un dia, i per uns minuts. Però imagina el fàcil que seria entendre les motivacions i problemes dels altres. Imagina com empatizarías amb aquest algú.

Doncs sí, és possible ser una altra persona

Físicament no, és clar, però cultural, social i políticament, és a dir des de la identitat, podríem ser una altra persona per un temps. La genètica no ho és tot. Persones que han nascut en un lloc amb una cultura i costums determinades han acabat adaptant altres després d'emigrar a una altra terra.

Segur que coneixes casos de pares catalans que han adoptat nens xinesos en els quals acabes veient molts trets dels pares adoptius en els nens.

I compte, amb ser una altra persona no intento que ningú es converteixi en un personatge o qui no és. Això, com saps, poc té a veure amb la marca personal. Es tracta d'entendre com pensen els altres des d'una visió privilegiada, la seva.

No puc ser dona per una setmana, però sí ser basc per una setmana

La física no em permet ser dona, o d'una altra raça, o d'una altra espècie animal. Però la cultura i la societat si. Aquesta idea, de moment estúpida i absurda fins que no aconsegueixi el primer follower o inversor disposat a seguir-la, va néixer el divendres passat a Guipúscoa, Euskadi.

Divendres vaig estar en un esdeveniment sobre turisme magistralment organitzat per la Diputació de Guipúscoa, Libe, Oianko. Després de les ponències de Denis Itxaso (diputat), Blanca Zayas (TripAdvisor), Olga Villacampa (Noema Consulting), Inge Sáez, Nilton Navarro (infojobs) i jo mateix, Juanjo Azcarate (CCC, Incipy, Womenalia…) ens va reunir en una taula rodona.

Azcarate va voler provocar al públic assistent demanant idees i suggeriments per innovar en un sector amb tanta projecció com el turístic. Més que idees, van sorgir preguntes, cosa que també és important. La curiositat va matar al gat, però a nosaltres ens fa créixer. Doncs en una d'aquestes, prenc la paraula i explico una promoció turística singular: “Giputxi per una setmana” o guipuscoà per una setmana. Un recorregut gastronòmic, cultural, rural, de producció, polític i, sobretot, social per la petita i potentíssima Guipúscoa i la seva gent.

L'empatia arreglaria molts dels problemes d'aquest món

Segurament si poguéssim ser una altra persona d'una altra cultura per una setmana, entendríem les seves raons i podríem empatitzar amb les seves necessitats. Acolliríem sense cap por a refugiats de guerra, a persones que fugen de la pobresa. Entendríem les motivacions de persones amb creences diferents de les nostres (polítiques, religioses, de filiacions esportives).

I si de sobte la meva idea estúpida tingués el seu primer “follower” i es fes realitat? Els entorns turístics podrien preparar itineraris que sobrepassin la maleïda piràmide de Maslow. M'explico: ja està bé de viatjar sol per veure llocs bonics, provar plats únics, jo vull viatjar per conèixer a gent diferent a mi, emborratxar-me de la seva cultura, les seves idees, les seves raons. No podré pensar com ells, però podré comprendre per què fan el que fan, demanen el que demanen, o estimen com estimen.

Com es crea un moviment?

Perquè vegis la importància del primer “follower” et deixo una de les més curtes i brillants xerrades TED de tots els temps, la de Derek Silvers en 3 minuts “Com es crea un moviment”.

T'ha agradat? és directa, fàcil i ben documentada. I parlant de TED, encara estàs a temps d'adquirir la teva entrada per al TEDxEixample del proper 22 de març a Barcelona, Antiga Fàbrica Damm.

El cartell el mereix, creu-me. Et permetrà ser una altra persona per unes hores

altaveus TEDxEixample 2019

Cover illustration by Melitas on Shutterstock.com

Ara, algú en algun lloc està buscant el teu nom a Google

/6 Comentaris/a , /per

Sí, ara mateix, mentre llegeixes això, algú en algun lloc està escrivint i buscant el teu nom a Google

T'agradi o no, la teva vida sencera passa a la velocitat de la llum per davant d'aquesta persona que està buscant el teu nom a Google per esbrinar informació sobre tu. Aquesta informació pot ajudar a prendre una decisió positiva o negativa per als teus interessos. En aquest moment es plantegen quatre escenaris:

Escenaris de resultats de cerca de Google

  1. El teu nom és alguna cosa comú i apareixen 30.000 pàgines relacionades amb ell, però resulta que teves només hi ha dos o tres, i ningú pot saber quins són. Aquest és l'escenari més freqüent.
  2. No apareixes. Com si no haguessis nascut.
  3. Apareixes de forma inequívoca, però vinculat a coses poc o gens interessants: gresques boges, estafes, plets, insults o la temuda filiació PRSF (política, religió, sexe, futbol i les seves derivades)…
  4. Apareixes de manera correcta, amb informació acurada, actualitzada i inequívocament teva.

Es tracta de quatre escenaris molt diferents que requereixen estratègies diferents. com a aperitiu, aquí algunes pistes:

Tens un nom comú

Si tens dos cognoms o dos noms, utilitza'ls, segur que d'aquesta manera evitaràs coincidències. Si els dos cognoms són molt comuns (García Pérez, per exemple), busca't un bon “sobrenom”, un nom clau que s'associï només a tu o posa un guió entre García i Pérez, així: García-Pérez (pura llicència digital).

Per a més informació sobre altres alternatives et recomano revisar els posts La putada de dir-te García, primera part, segon, tercera part.

El teu nom no apareix a Google

És millor no aparèixer que exposar al món una reputació per terra, però avui no aparèixer equival en la pràctica a NO EXISTIR digitalment. Està clar que necessites començar a donar visibilitat a la teva marca personal a la xarxa.

Jo començaria per un perfil a About.me, a Linkedin i en Instagram. Només que completis bé el teu perfil a Linkedin i publiques un cop per setmana a Instagram aviat, per art de màgia, el teu nom estarà perfectament indexat en els primers llocs i si algú està buscant el teu nom a Google deixaràs de ser un fantasma.

Apareixes, però malament

Els problemes de reputació en línia (que no sempre són mirall de la reputació real) s'han convertit en un mal de cap per a molts professionals. El gran problema és que la petjada d'internet és pràcticament inesborrable. Des de fa poc, i arran d'una sentència coneguda com “llei de l'oblit“, és possible negociar la retirada d'informacions molt antigues i prescrites sobre nosaltres. Lent i laboriós, però aquesta és una via si algú està buscant el teu nom a Google i troba informació perjudicial.

Si aquesta via no és viable perquè les informacions són recents o no han prescrit, hi ha un pla B que anomeno “la llei de la catifa”. És simple, es tracta de donar a conèixer la teva part positiva . Amb això, podràs “amagar” les notícies negatives que la xarxa té de tu més enllà de la primera pàgina de Google, en llocs que no visita ningú. Una catifa, vaja.

Que l'estratègia “catifa” sigui simple no significa que no sigui laboriosa. Possiblement necessitis obrir un bloc, treballar molt bé el posicionament online (SEO). Un segon consell és interactuar en altres blogs, en xarxes socials, i tractar de deixar una empremta positiva amb “efecte escombra”.

Si el problema persisteix, perquè ets una persona d'alta direcció i hi ha informes vinculants contra tu, la meva col·lega Paula Fernández-Ochoa i jo hem llançat recentment un programa de consultoria específic per defensar a empreses i directius de casos com aquests.

L'enhorabona. La teva marca personal en línia funciona de meravella

Si a més tens clar qui ets, on vols arribar i com, doble enhorabona, la teva MARCA PERSONAL està ben perfilada. Si algú està buscant el teu nom a Google trobarà el que vol. I si vol comptar amb tu en un projecte interessant, genial!

De totes maneres, les solucions dels dos primers supòsits són tàctiques. Un consell és que et plantegis una estratègia de marca personal, una mica més complex i que possiblement requereixi certa ajuda externa, però efectiu.

Deu avantatges del networking offline

/11 Comentaris/a , /per

Networking offline: Què és?

Networking offline és la gestió de contactes de tota la vida. És desenganxar-se de la pantalla de l'ordinador, sortir de casa o de l'oficina per assistir a esdeveniments, llegir llibres, veure pel·lícules o fer xerrades, entre moltes altres coses. Potser això pugui semblar avorrit o políticament incorrecte en plena era 4.0, però creu-me, és fantàstic.

I no és que jo passi moltes hores davant de la pantalla, però m'agradaria que fossin menys. Aquí fora hi ha un món. Fa pocs dies, parlant amb un col·lega, comentàvem entre socis el poder del networking offline comparat amb l'online. No sóc molt de “les deu avantatges” i tot això, però els números són màgics i permeten exposar de forma breu què té el networking offline que no té (encara) l'online:

Avantatges del networking offline

  1. Trencar la sensació d'aïllament que produeix estar unes hores o tota la jornada davant de l'ordinador. No hi ha videoconferència que substitueixi una bona abraçada o un bon encaixada de mans.
  2. Prendre una cervesa o un cafè amb un amic, un client, un col·laborador. Això encara no existeix a la xarxa. I permet treballar el nostre missatge d'una forma distesa, amb relat inclòs.
  3. Intercanviar targetes de paper. Pot semblar poc ecològic, però jo encara conservo targetes dels anys 90. Possiblement no siguin vigents, però és com recordar un àlbum de fotos, estimula la memòria i pot provocar un desig de recerca d'algú que ens va deixar empremta. Encara avui és fàcil connectar a través de molts canals online, en un esdeveniment amb moltes persones no hi ha mitjà millor.
  4. Posar cara i veu a persones els perfils són fotos de la 1ª comunió o fotos tunejades. Us imagineu posar-li cara a un friki (digitals monstre) que has conegut abans en alguna xarxa social?
  5. Les emocions, els sentits, es transmeten d'una forma més eficaç “en viu”. La suma del llenguatge verbal i el no verbal dóna un resultat complet, que unit a olors, sensacions tàctils, esdevé gairebé perfecte.
  6. La possibilitat de poder distingir entre amics, coneguts i saludats -parafrasejant Josep Pla-, és més gran al carrer que a la xarxa, on vam rebre peticions d'amistat de persones a les que no coneixem de res. Reivindico aquest tractament diferenciat. No és el mateix un veí de tres portes més enllà que algú que va ser parella de joventut o que un client. La nostra marca personal s'activa per treure a la llum el networker que portem dins.
  7. Compartir informació és més fàcil. Si tinc un problema informàtic el puc resoldre en un fòrum online. Però els que hem nascut abans del 2000 preferim que ens ho expliqui algú davant nostre i que ens digui què botons cal prémer. Potser la realitat augmentada canviarà algun d'aquests aspectes, però avui encara no veig que aquesta tecnologia s'apliqui de manera massiva.
  8. El valor qualitatiu d'una trobada presencial és més gran, ja que hi intervenen els 5 sentits i tirem les màscares fora. No hi ha fotos de 1a comunió, la nostra cara és la real, els nostres gestos parlen de nosaltres. És possible que assistint a una conferència coneguem a 10 persones, moltes menys de les que possiblement llegiran aquest post, però el seu valor serà més gran.
  9. És on es genera el veritable discurs d'ascensor, un discurs breu on la nostra proposta de valor hauria d'aconseguir una segona trobada amb un possible client o stakeholder.
  10. Per resumir diré que, en persona, les interaccions reals sovint creen un entorn més favorable.

TED i TEDx, una oportunitat per al networking offline

Les xerrades TED i TEDx són una ocasió única per al networking offline. Encara que el que queda són els vídeos, un mitjà en línia, el moment és únic i irrepetible.

Si tens ocasió d'estar per Barcelona el 22 de març 2019, no et perdis el TEDxEixample 2019 en la Antiga Fàbrica Damm. Un lloc per aprendre, conèixer, experimentar. I el cartell d'aquest any no pot ser més potent:

altaveus TEDxEixample 2019

Fa un temps vaig escriure un post titulat Hi ha un cafè que vol conèixer-nos, i segueix viu. Per descomptat, no hi ha res de dolent en continuar el nostre networking online; les mètriques sempre són interessants. Però de tant en tant, i avui és un dia per fer-ho, cal reivindicar encaixades de mans i abraçades com el del genial humorista Víctor Parrado, una autèntica sensació networking offline.

 

imatge Targeta de visita per Unuchko Veronika a Shutterstock.com

Les marques, cada vegada més personals

/2 Comentaris/a , /per

Les marques... cada vegada més personals?

Sé que un titular així en un bloc molt centrat en marca personal pot donar més d'una lectura. I la té.

Les grans marques, les que arribaran, les que convenceran, es dirigiran únicament a persones que no busquen productes o serveis. Es dirigiran a persones que busquen l'ètica, marques i empreses que defensin els valors que abanderem.

Fa poc vaig poder veure un vídeo d'una iniciativa interessant de la firma Ecoalf: Demanaven als pescadors d'arrossegament de diverses confraries que recollissin els plàstics de les xarxes per reciclar-los i treure'ls del fons del mar.

Amb aquests plàstics, un grup d'emprenedors aconsegueix reciclar-per fabricar sabatilles esportives i altres peces de roba. Una segona oportunitat. reciclar, reutilitzar, cada vegada més sostenibles, cada vegada més personals.

No és catastrofisme, el temps s'acaba

El canvi climàtic i les seves conseqüències no és una gran mentida, és una realitat que requereix consciència a empreses i consumidors. El consum pel consum acabarà amb el nostre planeta tal com el coneixem.

La responsabilitat és doble, d'una banda nosaltres, ja que els consumidors, hem de preguntar abans d'adquirir un producte o servei:

  • Realment ho necessitem?
  • ¿Cal que sigui nou? Existeix una versió reciclada?
  • Està fabricat d'acord amb els nostres valors? És a dir, sense explotació infantil, sense abús a petits productors, que eviti gasos d'efecte hivernacle en la seva producció, que sigui fàcilment reciclable, que tingui un preu d'acord a les seves prestacions, durada, sense obsolescència programada, que no contingui elements químics nocius ni innecessaris ...

Els productors, per la seva banda, han d'entendre que ja no comprarem únicament productes o serveis, sinó marques que defensin els nostres valors. Marques cada vegada més personals. John Galliano, de la firma de moda Maison Margiela és directe:

Ètica de les marques

font: El futur 100 JWT

Per la seva banda, Enrique Dans adverteix en un dels seus articles: "Una part de la humanitat està massa ocupada guanyant diners com perquè es plantegin una cosa tan insignificant com salvar el planeta i la civilització humana". Brutal avís.

Els Valors ens indiquen que no tot s'hi val

Com a persones, cada vegada serem més conscients dels nostres valors. Molts test d'autoimatge com DISC o How To Fascinate ens ajuden a identificar-los.

Però ¿Què passa amb les empreses i les marques? Qui defineix els seus valors? Qui defineix el seu propòsit? En els últims anys els directius han confiat a consultores externes (sovint no especialitzades en branding) la definició dels "corporate statements". És un error.

Al meu parer, els valors i Purpose d'una companyia i les seves marques han de ser consensuats pels seus professionals. Sovint faig l'exercici de definir el propòsit i els valors a un grup de professionals, en cursos de marca personal. I t'asseguro que els resultats superen amb escreix el redactat en un apartat “oficial” amagat del web corporatiu a què pocs arriben.

Una empresa té la força potencial de la suma de les marques personals dels seus professionals. Però poques ho saben, i menys ho aprofiten.

Humanitzar és connectar

Les organitzacions han de ser conscients d'aquest doble desafiament: d'una banda, identificar els Valors dels seus consumidors. Això els ajudarà a generar un branding humà (human branding), un màrqueting humà, de connexió, d'empatia. No es tracta de competir per preu, sinó per atreure generant confiança, una confiança real basada en l'ètica.

D'altra banda, identificar els valors i propòsit de l'organització i de cadascuna de les seves marques. I fer-ho des de dins, des de casa, comptant amb el talent de qui millor coneix la companyia i les seves marques: seus professionals.

Amb aquestes dues premisses, les marques seran cada vegada més personals, i per tant generaran més confiança i empatia. Els directius, els Changemakers (agents del canvi), tenen una enorme responsabilitat en considerar a la seva gent com accionistes emocionals, com a veritables connectors amb alguna cosa que anomenem "consumidors", i que tots sabem que són persones com nosaltres.

Girl photo by WAYHOME studio on Shutterstock.com

Com gestionem la sobredosi de propòsits en absència de PROPÒSIT

/3 Comentaris/a , /per

Cada nova arrencada d'any o de temporada és un moment idoni per plantejar-nos una sobredosi de propòsits que acabem (majoritàriament) oblidant o deixant a mitjes. Les noves intencions es quedaran en això si no els posem dos ingredients bàsics: sentit i pla d'acció.

Donar-li un sentit a tot: el PROPÒSIT

Penso que per sobre de la sobredosi de propòsits hem de pensar en “the big one”, el motor de la nostra vida, el que li dóna sentit. Ara s'ha posat de moda parlar de l' ikigai (la teva raó de ser), però jo prefereixo conservar el nom original: PROPÒSIT, sí, en majúscules (per diferenciar-ho de les accions més puntuals que equivocadament anomenem “propòsits”).

Per entrar a fons en el PROPÒSIT, et convido a llegir Quin és l'impacte positiu que vols deixar a la societat? El tens? Es diu propòsit. En el fons un PROPÒSIT amb majúscules no és com una joguina d'aquests que cansen als tres dies. És com un bon amic, molt durador, de vegades etern.

Un PROPÒSIT és un per què, és un somni realitzable, és la contribució o llegat que volem deixar a la humanitat. És, com diu Sinek, la raó per la qual ens aixequem cada matí, més enllà de la felicitat o els diners.

Imagina un món en el qual molts de nosaltres ens despertem inspirats, ens sentim segurs en el treball i tornem a casa satisfets al final del dia. Simon Sinek

Sobredosi de propòsits? necessitem focus

Com deia, els propòsits típics d'inici de temporada no són realment propòsits, sinó petites llacunes o oportunitats no satisfetes en el passat. Fer dieta, fer esport, estudiar música, fer tal curs o tal altre no suposen l'eix motriu de la nostra vida. Parlem de desitjos, plans, projectes, voluntats, intencions.

Lluny de treure-li importància a aquests petits projectes, hem de considerar-los com a tals, i dotar-los d'un objectiu, un termini de consecució i un pla d'acció. La metodologia S.M.A.R.T. pot ser-nos d'utilitat per tractar de posar ordre i focus a tot això.

El pla d'acció

Tenir la voluntat de fer esport, per exemple, és un primer pas. Arribem aquí a través d'detonants (mala salut) o exemples propers (bona salut) que ens inspiren a iniciar un pla. El problema o característica de tot pla o projecte és que perquè funcioni ha de ser estratègic, i no una cosa tan tàctica com “he engreixat 5 quilos i vull a anar a un gimnàs”.

L'enfoc S.M.A.R.T. ens ajuda a concretar el que volem, el termini i la possibilitat de mesurar l'èxit. Recordem que les sigles es refereixen a Specific, Measurable, Achievable, Relevant, Timely, que traduiríem com específic, mesurable, realitzable, rellevant i limitat a un temps.

Un exemple:

Vull iniciar un programa de salut caminant a ritme lleuger 3.650 Km anuals i reduint els carbohidrats de la meva dieta en un 50% en un any per mantenir un IMC equilibrat i evitar problemes i malalties derivats d'una baixa activitat física.

Lo específic és el programa de salut, lo mesurable són els 3.650 km (suposa 10 Km / dia) i la reducció de sucres, la limitació de temps és un any, Lo assolible és mantenir l'IMC i lo rellevant és evitar malalties.

Activar-se, sí, però amb un horitzó

El format S.M.A.R.T. és útil si s'escriu, si es col·loca en una paret molt visible, i si es dota d'eines per garantir l'èxit. Amb l'exemple anterior, em compraria un rellotge amb pulsòmetre per mesurar la distància caminada. M'estudiaria la rutes que em permetin caminar amb les mínimes interrupcions. Reduiria l'ús de vehicles de motor. Visitaria a un nutricionista perquè em donés unes pautes. I no oblidaria les revisions mèdiques anuals.

Ja veus, podem tenir somnis, projectes, però no una sobredosi de propòsits, perquè PROPÒSIT només n'hi ha un, i és a molt llarg termini.

Photo by ESB Professional on Shutterstock.com

Esdeveniments

TEDxEixample Salon

TEDxEixample Salon és un TEDx en petit format (una única xerrada). Serà el 22 de gener a les 19h a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. Entrada gratuïta si et subscrius en aquest formulari.

Com a aperitiu del que veurem, aquí teniu aquest vídeo:

 

#BrandingWeekRD

Del 4 al 8 de febrer tindrà lloc la Branding Week a Santo Domingo (República Dominicana). Es tracta d'un esdeveniment organitzat per Quifer Consultores dedicat al Personal Branding tant corporatiu com individual. Entre els tallers que es duran a terme en destaco:

  • Employee Advocacy
  • Organitzacions Saludables
  • Personal Branding Polític
  • Transformació digital a Recursos Humans.

Branding Setmana RD

Formaré part del grup de formadors i conferenciants al costat de: Eva Collado, Paula Fernández-Ochoa i Nancy Vázquez. Per inscripcions, poseu-vos en contacte amb l'Anabel Ferreiras a www.madi.digital/brandingweekrd.

 

Ebook DAFO personal

Estic preparant un llibre sobre els passos per crear un DAFO personal. Serà exclusiu per a subscriptors. Encara no ho ets?, anima't!

Quan la principal amenaça deriva en una oportunitat per a la nostra marca personal

/0 Comentaris/a , /per

Suposo que et preguntaràs…

Quina és la principal amenaça?

Quan treballem el nostre DAFO personal (si no ho has fet, t'animo a preparar-ho), considerem amenaça com un factor extern. No tenim un control directe, ja que pot tractar-se de canvis legals, canvis tecnològics, regulacions… però sí que té una incidència directa en la nostra activitat i la nostra marca personal.

Entre les nostres amenaces poques vegades considerem la falta de creativitat, però sens dubte és la més gran de totes. És com una malaltia d'avanç lent, quan arriba al seu moment àlgid ja és difícil reaccionar.

Creativitat, diví tresor

Molts associen la creativitat a una idea genial, però en realitat tots apliquem la creativitat en processos rutinaris de la nostra vida diària. El problema és que la creativitat és un recurs que pot esgotar si no li posem remei.

La joventut ja no és el diví tresor, ara ho és la creativitat. Sense ella mal futur ens espera, ja que és un tret plenament humà, una manera de pensar que ens fa únics i valuosos.

La creativitat no només és inspiració, pot treballar-se de forma organitzada. En els meus primers anys com a professional independent (ei, que bé sona això) vaig treballar a fons la disciplina del pensament lateral, de Edward de Bono. Regirant el bagul dels records, el primer post d'aquest bloc, de desembre de 2007, es titulava Marketing Lateral: el plaer de rellegir Kotler.

Què amenaça bloqueja la nostra creativitat?

Des de la perspectiva de les competències professionals, sempre s'ha defensat la necessitat de l'especialització. Això és i serà així. Però té els seus inconvenients. Deixa que exposi un cas que vaig llegir fa uns mesos al blog de Branding Insider.

El 2015, un grup d'investigadors d'Àustria i Dinamarca va realitzar un experiment rellevant. Van descobrir que quan la gent estava massa familiaritzada amb una competència específica, aquesta bloquejava la seva creativitat. Això es devia al fet que deixaven de buscar idees fora de la seva àrea d'especialització.

L'experiment

Els investigadors van entrevistar a centenars de reparadors de teulada, fusters i patinadors en línia. Les tres categories es van triar perquè -encara que són camps completament diferents- comparteixen un problema similar: fomentar l'ús d'equips de seguretat per prevenir lesions. Els reparadors de teulada fan servir cinturons de seguretat, els fusters fan servir màscares de seguretat i els patinadors en línia fan servir protectors per als genolls i els colzes.

Els investigadors van realitzar 306 entrevistes. Es va demanar als participants que aportessin les seves millors idees sobre el següent tema: millorar els equips de seguretat per al mercat en què són experts i per a les altres dues categories. Un panell d'experts en aparells de seguretat va avaluar les respostes. Els resultats van ser extraordinaris: com més distant era el camp, més creativa era la solució proposada pels participants. En altres paraules, els membres de cada grup eren millors en trobar una solució innovadora per a un camp diferent del seu. L'experiment va donar una idea de com funciona la creativitat.

Conclusions

Les persones creatives no són més intel·ligents; simplement estan obertes a connectar idees de diferents camps.

Quan se li va preguntar a Steve Jobs què feia del Macintosh un ordinador revolucionari, va respondre: “Part del que va fer gran al Macintosh va ser que la gent que treballava en el projecte eren músics, poetes, artistes, biòlegs i historiadors.” També sabien d'informàtica, va afegir. L'objectiu de Jobs no era ser un més. El seu objectiu era ser gran. I la grandesa, va dir, prové de connectar idees.

Si sents l'amenaça latent que estàs perdent qualitats creatives i tot s'ensorra, recorda aquests tres consells:

  1. Posa't en les sabates d'un altre professional per analitzar des d'una altra perspectiva teu model de negoci
  2. Demana ajuda a professionals d'altres sectors i tingues la ment oberta i fora de creences limitants
  3. Connecta idees

Bon any 2019!

Domino photo by Jakub Krechowicz on Shutterstock.com

Esdeveniments

Guillem Recolons / revista VINT

Veinte / gener 2019

Veinte

S'acaba de publicar el número de gener 2019 de revista Veinte, editada per Mario López-Guerrero, una plataforma que amb menys d'un any de vida s'ha convertit en un imprescindible de RR.HH. He tingut l'honor de col·laborar-hi (i ser portada) al costat de col·legues com Almudena Lobato, Cèlia Hil, Juan Carlos Cubeiro, Isabel Bonmatí, entre d'altres. Explico la importància de les relacions Persona-a-Persona (P2P) en el context de la comunicació. T'animo a llegir-la subscrivint-te gratis a la web de www.revistaveinte.com.

#BrandingWeekRD

Del 4 al 8 de febrer tindrà lloc la Branding Week a Santo Domingo (República Dominicana). Es tracta d'un esdeveniment organitzat per Quifer Consultores dedicat al Personal Branding tant corporatiu com individual. Entre els tallers que es duran a terme en destaco:

  • Employee Advocacy
  • Organitzacions Saludables
  • Personal Branding Polític
  • Transformació digital a Recursos Humans.

Branding Setmana RD

Formaré part del grup de formadors i conferenciants al costat de: Eva Collado, Paula Fernández-Ochoa i Nancy Vázquez. Per inscripcions, poseu-vos en contacte amb l'Anabel Ferreiras a www.madi.digital/brandingweekrd.

TED recomanada

finalment, i atès que avui es parla de creativitat, què millor que un dels TEDx més aplaudits de 2018 en el món:

Personal Branding Lab Day 2018 i Personal Branding 4.0

/0 Comentaris/a , , /per

Personal Branding Lab Day 2018

El 1 de desembre va tenir lloc la 4a edició, Personal Branding Lab Day 2018, una marató de marca personal de prop de 12h que va ser en línia, dirigida per Nilton Navarro i conduïda per ell mateix al costat de la gran Alicia Ro. Si no vas poder seguir-la, t'aconsello connectar amb la primera part del Personal Branding Lab Day 2018 (5h 34′ de durada) i la segona part del Personal Branding Lab Day 2018 (6h 07′ de durada). Es va emetre des de Barcelona, Madrid, València, Alacant, Sant Sebastià, Bilbao, Oviedo, Sevilla, Valladolid, Huelva, Israel, Mèxic, Colòmbia, Brasil, Perú, i República Dominicana.

Penso que hi va haver una gran qualitat en els continguts tractats. Era d'esperar, considerant la força dels ponents. aquí va estar (en ordre d'aparició) Jane Rodríguez del Tronc, Cèlia Hil, Claudio Inacio, com Bondia, Elena Arnaiz, Josep habitacions, Silvia Saucedo, Mònica Mendoza, Isabel Muela, Eva Collado, Meme Romero, Enrique Cejudo, Fabián González, Alfredo Vela, Maria A. Sánchez, Cristina Mulero, Andrés Pérez Ortega, Neus Arqués, Jordi Collell, Arancha Ruiz, Nancy Vázquez, Ilana Berenholc, Oianko Choperena, Paula Fernández-Ochoa, Rocío Ames i un tal Guillem Recolons. Al costat dels vídeos de David Barreda, Pablo Adán, Daniela Viek, Raquel Gómez i Vladimir Estrada.

Agraeixo de cor a infojobs, Blanquerna Comunicació i RI, LID Editorial i TelePizza la seva ajuda per celebrar l'esdeveniment.

I més enllà del Personal Branding Lab Day 2018

en efecte, aquí no hi eren tots. Amb gust hagués inclòs a persones que m'inspiren constantment com Xavi Roca, Élia Guardiola, Iván Díaz, Helena Casas, Fran Segarra, Joan Clotet, Laura Ferrera, d'Oscar Del Santo, Ruth Rius, Marco Tomasone, Mireia Trias, Kike Mingo, Ylse Roa, Francisco Alcaide, Laura Chica, Enrique F. Brull, Natalia Gómez del Pozuelo, Ecequiel Barricart, Àngels Anton, Javier Zamora, Àfrica Lucena, Johnny Durán, Carola Morató, Alexis González, Alicia Linares, Fernando Rius, Verónica Sánchez, Alex Duran, Raquel Roca, Daniel Iglesias, Yrma Sánchez, Gabriel Patrizzi, Amalia López Vorera, Héctor Jiménez, Alèxia Herms, Arturo González, Deize Andrade, Patricia Dalpra, Rubén G. Castro, Esmeralda Díaz-Aroca, Ronald Durán, Adriana Motta, Alan Urbina, Verónica Rivera, Alfonso Alcántara,Eva A. castell, El sergent Fabi, Carmen Sant, William Arruda, Brenda Bence, Dan Schawbel, Catalina Kaputa, Luigi Centenaro, Nance Rosen, Jason Alba, Seth Godin, Tom Peters, …

Personal Branding 4.0

por. Això és el que domina quan es parla de la quarta revolució indústrial. En la meva xerrada en aquest Personal Branding Lab Day 2018 vaig tractar de destacar el costat positiu, el de la tecnologia al servei de les persones i no a l'inrevés.

Em vaig atrevir a enumerar les diferents avantatges que el big data, el IoT, el blockchain o el deep learning ens ofereixen des del punt de vista de la gestió de la nostra marca personal.

Per aconseguir tecnologia al servei de les persones, necessitem persones al servei de la tecnologia

No faig més spoiler. Aquí tens el vídeo:

El creguis o no, un empresari també és una persona

/2 Comentaris/a , , /per

Sí, empresari ha tingut mala premsa com a col·lectiu. Segurament es deu a aquesta opacitat en la seva forma de comunicar (comunicar-se en el). Afortunadament, alguna cosa està canviant. I aquests éssers que semblaven de ferro ara mostren les seves vulnerabilitats, les seves emocions, la seva condició humana.

L'empresari és com tu.

El empresari és com tu; és més, tu, potser no ho sàpigues, també ets empresari.

Una empresa no deixa de ser una tasca que comporta certa dificultat. I et pregunto no ofenses diàriament moltes d'aquestes dificultats? ¿No prens decisions complexes que poden perjudicar uns pocs per beneficiar a uns molts?

I rememorant a Tom Peters, cada un de nosaltres és un empresari de la seva JO, S.L.. Tenim la capacitat de gestionar molts petits departaments que depenen de nosaltres: D'R + D, producció, marca, màrqueting, finances, RH, logística… Tu ets com l'empresari, amb la diferència que tu et auto-gestiones i el empresari gestiona per a molts.

Els nostres superpoders sempre han estat aquí, però ara els transmetem sense por

Els nostres superpoders (els nostres valors) ara ens senten orgullosos, no ens avergonyeixen. Hi va haver un temps en què mostrar certs valors com la solidaritat, l'empatia, la intuïció, la imaginació… era considerat un signe de debilitat del empresari. les competències tova no es tenien en compte. L'important era el que s'ha après, no la forma en el que aplicàvem i transmetíem.

D'aquí al fet que alguns fossin batejats com empresaurios. Si recordem a Gordon Gekko (Wall Street, 1987), l'única cosa que importava a l'empresari yuppie d'aquests anys era l'èxit a qualsevol preu, el luxe deslligat i l'acumulació de diners. Lluny quedava la preocupació pels empleats i socis o valors corporatius reals que anessin més enllà d'un lideratge jeràrquic i autoritari.

Valors busquen valors, el poder de la connexió

El empresari, i això et inclou, es comença a interessar per la forma en què es transmet la confiança. La visió estratègica del negoci ja no és suficient. Els executius necessiten arribar a una visió humanitzada. Com sosté el cirurgià i escriptor Atul Gawande, “contracta actitud i entrena l'habilitat”. Les competències es poden adquirir, però l'actitud (el motor són els nostres valors) vénen amb nosaltres.

els perfils mil·lenari han entès com ningú aquesta idea, la de prioritzar Valors sobre competències. Això permet a l' empresari comptar amb equips millor integrats, que porten la samarreta de la marca i la llueixen amb orgull. Ja no es lidera, amb el que-Lider. No es crea, Sic-crea. I això és possible amb equips integrats, motivats i amb valors afins.

Valors i propòsit importen. Més que mai.

Empresaris Regió Múrcia

En plena 4a revolució digital, recordem les paraules del futurista Gerd Leonhard “…qualsevol cosa que no pugui ser digitalitzada o automatitzada serà considerada d'un valor extrem”. I t'asseguro que els Valors i el propòsit no són robotizables. Per això cada vegada, empresari, haurà de tenir en compte aquests dos factors.

Qualsevol cosa que no pugui ser digitalitzada o automatitzada serà considerada d'un valor extrem. Gerd Leonhard.

El el propòsit ajudarà a que tots els que treballen després d'un mateix projecte trobin el sentit del mateix. A que vegin el lloc cap a on es dirigeixen, sàpiguen per què han aixecar-se del llit pels matins.

els Valors, per la seva banda, actuaran com els vectors de connexió emocional entre els que participin de l'projectes i els seus stakeholders, seus grups d'interès.

Aquesta setmana he tingut ocasió de compartir aquest triangle poderós Propòsit / Valors / Connexió amb un grup d'empresaris del Fòrum Empresarial de la Regió de Múrcia. Gràcies amic humanista Juanma Egea per comptar amb mi. Ho he comprovat en viu: 1 empresari també és una persona.

foto de la dona executiva per Nas d'Shutterstock.com

Agenda

  • 28N. Update Zaragoza. 28 novembre a Saragossa. Esdeveniment gratuït. Inscripció properament al web de Zaragoza Activa. No et perdis als meus col·legues Víctor Candel, Meme Romero, Elena Arnaiz, Eva Collado, i Juan Martínez (organitzador i ponent).
  • 28, 29N. Taller Marca Personal i Gestió de Relacions. Ferrovial, en Euroforum II San Lorenzo del Escorial. Es pot seguir al hashtag #MarcaPersonalSumma
  • 1D. Marca Personal 4.0. Personal Branding Lab Day. Des de YouTube, 11 horas seguidas de Personal Branding conducidas por Nilton Navarro y Alicia Ro con la colaboración de Blanquerna Comunicació i Relacions Internacionals e Infojobs. de 10 a 21h (GMT +1). gratis. Es pot seguir al hashtag #PersonalBrandingLabDay Personal Branding Lab Day 2018