Human Branding Arxius | Guillem Recolons

Què fer quan la deslleialtat es converteix en norma

13 juliol, 2019/2 Comentaris/a d'Employee Advocacy, Human Branding, marca personal /per Guillem Recolons

Per deixar les coses clares, no tractaré aquí la deslleialtat matrimonial. L'assumpte d'avui, molt preocupant des de la perspectiva del branding, és la deslleialtat vers les marques.

Fa pocs dies vaig poder llegir un avanç del nou Nielsen’s Global Consumer Loyalty en el Press Room de Nielsen Europa. Tradueixo les dades que m'han semblat més significatives, i tot seguit relacionaré aquestes dades amb les de confiança Edelman. L'objectiu és entendre millor que la deslleialtat és un problema per a moltes empreses i una oportunitat per a altres, i també entreveure si les recomanacions personals d'empleat a consumidor podrien canviar aquesta tendència.

Si no tens gaire temps, t'ho explico en un minut en aquest vídeo (castellà):

Deslleialtat en auge: un 92% de consumidors són deslleials a les seves marques

Descarrega la infografia completa des Nielsen Inc en aquest enllaç

En altres paraules, només el 8% de les persones es consideren lleials a les seves marques favorites, segons l'estudi referenciat de Nielsen. La dada és mundial, a Europa i Amèrica les xifres són menys dramàtiques, però…

No et sembla una bogeria? Com a ex-publicitari no deixo de pensar en lo malament que ho estaran passant ara anunciants i agències. Aconseguir la lleialtat a la marca era el TOT en publicitat, l'objectiu suprem.

Ens agrada provar coses noves ... un principi de deslleialtat?

L'informe assenyala que un 42% dels consumidors de tot el món diu que els encanta provar coses noves i gairebé la meitat (49%) dels consumidors -encara que prefereixen aferrar-se al que saben- es poden moure a experimentar.

La qüestió aquí és si es tracta d'un problema de deslleialtat. Jo més aviat veig un excés d'oferta. I la facilitat d'adquirir béns i serveis no vista fins a la data. Joe Ellis, Vicepresident sènior de Nielsen Consumer Insights, ho anomena "l'efecte Amazon". Podem fer compra online i rebre un encàrrec a 2 hores a casa. Provar coses noves és més fàcil que mai.

I potser el temor més fundat: la indiferenciació fa que molt poques marques (Coca Cola, Nike, Apple) conservin més consumidors. Compte: només el 28% dels consumidors estan influenciats pel fet que una marca sigui coneguda, reconeguda i de confiança.

Estaran relacionades deslleialtat i desconfiança?

M'ho pregunto. Relacionar dos estudis amb bases i metodologies tan distants com el de Nielsen i el Edelman Trust 2019 pot ser pervers per la meva part. Però no hi ha dubte que som més lleials a les marques en què confiem.

Potser un dels problemes és que la publicitat outbound, la de la interrupció, la qual odiem, ens allunya de les marques, no ens apropa com fa dues dècades. Anunciants i agències estan buscant noves fórmules inbound, amb continguts atractius que no interrompin sinó que ens arribin de forma viral, recomanats pels nostres parells.

A les empreses els és difícil abandonar l'hàbit de la publicitat repetitiva i posar a la seva gent a càrrec de dotar de confiança a les seves marques

L'estudi d'Edelman Trust 2019, que vaig tractar fa pocs mesos amb l'article "Tímida recuperació de confiança" mostra una mica més d'optimisme que el de Nielsen. estant la confiança per terra en països com Espanya, per exemple, en positiu veiem que els experts tècnics i empleats d'empreses són conductors de confiança naturals.

A les empreses els és difícil abandonar l'hàbit de la publicitat repetitiva i posar a la seva gent a càrrec de dotar de confiança a les seves marques. Vaig tractar el tema en "Hola empresa: Sabies que la teva gent és la teva marca?"L'article va tenir molt èxit en àmbits RR.HH, però més aviat escàs en responsables de màrqueting i comunicació. Maleïda por ...

Es busquen professionals valents

Jo t'entenc, marcom. Has contractat a una bona agència. Tens un pressupost raonable ... per què arriscar-te amb experiments amb un ROI més allunyat, que no només depenen del teu departament? reconeguem-ho, això és ficar-se en embolics. Per això et proposo que prenguis tu les regnes d'això i plantegis un pilot: què pot sortir malament?

Precisament els programes d'Employee Advocacy estan per això, perquè posis en valor als teus influencers de la casa, perquè apostis pel planter abans de contractar a famosets que qualsevol dia et abandonaran per anar a la marca d'un competidor.

Si la deslleialtat es converteix en norma, aposta pels únics capaços de retornar la confiança al seu lloc, i treballen a escassos metres de la teva taula: els teus companys de feina.

Cover Stock Photos from TukkataMoji / shutterstock

El relat personal: Fins a on haig de exposar-me en les xarxes socials?

6 juliol, 2019/8 Comentaris/a Human Branding, marca personal, Storytelling /per Guillem Recolons

M'ho pregunto sovint, fins a on hauria d'exposar-me a Internet, a les xarxes socials? Com va dir Alaska en la seva lletra més recordada A qui li importa el que jo faci? A qui li importa el que jo digui?

Si només tens un minut, aquí tens un resum en vídeo (en castellà):

Inconvenients d'exposar-me, la part negativa del relat personal

Seré directe: exposar-me equival a despullar-me. Almenys en sentit metafòric. Significa desvetllar moments de la meva vida que potser molts desconeixen. Significa mostrar vulnerabilitats, pors, dubtes, fracassos, debilitats. Sí, exposar-me requereix valentia.

Potser per als de la meva generació, exposar-me sigui anti-natura. Ens deien que fóssim discrets, que la informació és poder, i que calia administrar-la bé. Els fills de la guerra freda vam créixer amb pel·lícules d'espies. L'espia no era més que algú que sabia obtenir informació arriscant la seva vida per això. Bé, i ho segueix sent ...

Exposar-me em deixa al descobert dels atacs de trolls, de caçadors de dades, d'algoritmes publicitaris, de la mateixa administració pública, dels CEO de xarxes socials sense cap escrúpol per comerciar amb dades privades.

Avantatges de exposar-me, una forma d'accelerar l'empatia

Sí, exposar-se -de forma adequada- també té els seus avantatges. Significa transmetre valors personals, comunicar el relat personal. Explicar molts perquès, molts coms, molts quès. Deixar clar si encaixarem amb un projecte o amb un altre, amb un equip o amb un altre.

La gran pregunta que em ve al cap per escenificar l'avantatge de exposar-me és aquesta: Per què hauries de confiar en mi si no saps el que em mou, el que em fa aixecar del llit tots els dies? Les relacions professionals ja no només pivoten al voltant d'una proposta de valor, aquí darrere hi ha un ésser humà amb el propòsit i uns valors que actuen com a pilars.

He estat un ingenu durant molt de temps; i possiblement això m'acompanyi fins al final. Molts anys, he confiat en persones guiat únicament per les seves competències. I no sempre he encertat. Ara ho tinc clar. Compro el teu relat personal, el teu ADN emocional, la teva forma de veure el món i de voler canviar-lo. La teva forma d'entendre als altres. I espero que facis el mateix amb mi.

A qui li importa? Potser a persones com tu o jo

Com diu Sting, "Sigues tu mateix, no importen el que diguin " (be yourself, no matter what they say). D'aquesta manera connectaràs, transmetràs confiança. Una altra qüestió és la forma d'exposar-me. Diria que dotzenes de autofotos al WC no importen a ningú. Tampoc el cendrós crònic, el pessimista patològic o el que replica el que diuen els altres sense proposar un relat i una proposta pròpia. Treballar el relat personal és un petit repte. Et convido a compartir-ho.

Photo by Glen Carrie on Unsplash

PD: Fins sempre Manuel Miguel Hernández Pujadas

Avui he sabut que ha mort Manuel Miguel Hernández Pujadas, entrenador, consultor, professor d'universitat, mentor, conseller, gestor del canvi, comunicador i estrateg. El vaig conèixer l'any 2016 com un dels ponents del TEDx Lleida. Vam compartir escenari, nervis i rialles.

Només puc dir-te el que vas dir al final de la teva xerrada, "Que la força t'acompanyi". I puc fer més, deixar aquí aquest llegat teu en forma de xerrada sobre els secrets de la bona comunicació. Bon viatge, amic!

Hola empresa, Sabies que la teva gent és la teva marca?

30 juny, 2019/2 Comentaris/a d'Employee Advocacy, Human Branding, marca personal /per Guillem Recolons

Doncs és així: la teva gent és la teva marca. I t'ho diu un publicitari col·legiat. Les dades no enganyen: només un 33% de consumidors confien en les marques. Altrament, un 90% dels mateixos consumidors confia en les recomanacions de persones afins (font: Nielsen).

Si només tens un minut, en aquest vídeo et faig un resum:

**l'era Mad Men ha acabat**

Molts em pregunten si les agències eren així, com en la ficció de Don Draper a Mad Men. Les agències de publicitat van ser molt importants durant aquesta època i fins a finals dels 80. La raó és que eren proveïdores no només de creativitat, sinó de recerca, màrqueting (moltes empreses no tenien llavors aquest departament), de planificació estratègica, de compra de mitjans ... Vaja, res a veure amb el que són ara, bàsicament "boutiques" d'estratègia i creativitat.

Però ara la publicitat és una cosa que els nostres millennials esquiven amb mestria. Utilitzen bloquejadors d'anuncis, no veuen TV convencional, pocs escolten la ràdio i consumeixen bàsicament Internet sense barreres. Més info a l'estudi SmartMe Analytics de IAB Spain.

Així és, l'era Mad Men ha acabat. Ara les agències busquen fórmules alternatives a l'anunci tradicional, a això que interromp el que volem veure, llegir o escoltar.

Persones confien en Persones. Si et sembla lògic, Per què no ho apliques?

L'estudi Edelman Trust confirma any rere any que les nostres màximes fonts de confiança són persones com nosaltres, experts tècnics d'empreses i experts acadèmics.

Llavors, per què moltes empreses insisteixen en "martiritzar-nos" amb publicitat a la manera antiga, amb testimonis inversemblants (suposo que no pensaràs que Rafa Nadal condueix un Kia), amb missatges insuportables inserits en els vídeos de YouTube, amb butlletins de notícies llargues i avorrides, amb blocs corporatius que no van signats i no s'admeten comentaris, amb els mateixos valors corporatius falsos ideats per una gran consultora ...?

Tan difícil resulta humanitzar la nostra relació amb el mercat? El mercat, recollint el manifest Cluetrain, es compon d'éssers humans, no de sectors demogràfics. I les empreses es componen de persones. Blanc i en botella… llet o millor: La teva gent és la teva marca.

La clau és donar poder a la teva gent, aquesta és la força d'una marca, d'una empresa

Hi ha moltes empreses que es dediquen a crear aplicacions perquè els empleats comparteixin contingut corporatiu a les seves xarxes persones. Es tracta d'un bon negoci. Però això no tracta de demanar a la teva gent que comparteixi continguts. Un programa com Déu mana d'ambaixadors de marca interns (d'employee advocacy) requereix empoderar (no saps com odio aquesta paraula) als professionals de la casa.

Si a mi en una empresa em demanen que comparteixi continguts creats per algú sense nom, per què hauria de fer-ho? què en surto guanyant?

Molts empresaris tenen por. "Si empodero a la meva gent, em trauran als meus millors professionals "diuen. D'acord. I si no els empoderas, es quedaran amb tu per sempre. No hi ha opció, no es tracta només d'aconseguir que els empleats amplifiquin el missatge de la marca. Es tracta de donar-los eines per entendre el propòsit i els valors, per fer-los seus, per gestionar la seva marca personal, per col·laborar en els continguts que crea cada marca,… No ho oblidis: La teva gent és la teva marca.

La teva gent és la teva marca. Et toca moure fitxa

En aquest partit, si no guanyen tots no guanya ningú. No es pot demanar sense donar.

Si vols saber més sobre com portar a bon terme un programa d'ambaixadors de marca interns, et convido a subscriure't a aquest bloc i de regal et portes un ebook que ho explica de dalt a baix. Que passis una feliç setmana.

Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".

fotos: Frank McKenna & Explosió en Stocksnap

La teva identitat digital no es crea, es reflecteix

21 juny, 2019/9 Comentaris/a Human Branding, marca personal /per Guillem Recolons

Tracto aquí la identitat digital des del punt de vista de la nostra marca personal, no de les tècniques per verificar la nostra identitat a la xarxa. Això, per tant, no versarà de registres, claus, blockchain ... Va d'identitat en el sentit més metafísic i relacionat amb marca personal.

Aclarit aquest punt, he de confessar que aquest post és fruit del cansament en llegir i rellegir articles que ens parlen incessantment de "crear" la nostra identitat digital.

Si no tens gaire temps, aquí tens un vídeo-resum de 1 minut:

Marca personal és identitat percebuda, per un mateix i pels altres

No oblidem que la nostra marca personal és el que deixem, no el que creem. La creació d'una marca està en el terreny del branding, i si crees una marca personal des de zero, serà la marca d'un personatge.

Per tant la identitat ja està, ja existeix, hi és, és percebuda per un i pels altres. I el digital és un mitjà, com ho és el món real d'àtoms, carn i ossos.

Hi ha negocis com Amazon que han creat la seva identitat des del digital i després l'estan reflectint en la realitat. Però les persones no som negocis. La nostra identitat és, o hauria de ser, una.

Reflectir la identitat en l'entorn digital és difícil, però no partim d'un foli en blanc

Quan imparteixo formacions, moltes persones em pregunten per què no n'hi ha prou amb donar-li a un botó per traslladar la nostra identitat al món digital? També m'ho pregunto jo. Però és així, un botó no és suficient. Cal treballar-hi.

L'avantatge és que no cal crear aquesta identitat digital, cal reflectir-la. Crear-la vol dir que estaríem manipulant o falsejant la realitat, creant un entorn Matrix. Aquí del que es tracta és de ser el més fidels i autèntics possible.

Si una persona projecta una imatge en l'entorn digital diferent a la que projecta a la vida real, està falsejant la seva marca personal.

3 passos clau per reflectir la teva identitat real en identitat digital

Mostra't com ets
Mostra't com ets
Mostra't com ets

A què no esperaves que fos tan senzill? Doncs ho és. Potser necessitis a un expert perquè t'ajudi a posar en marxa entorns digitals: xarxes socials, web, Bloc, e-mail, treball en el núvol, aplicacions de productivitat ... Fora dels aspectes tècnics, la resta s'anomena coherència.

Fa un temps vaig escriure un post titulat Mostra't com ets, en persona, en paper i online. Això que el paper ho aguanta tot no és cert. Si menteixes en un CV, t'exposes a no tenir més oportunitats de lliurar el teu CV. És com mentir en una entrevista. És com mentir en "el món digital". Recorda, la teva identitat digital no es crea, es reflecteix.

Foto del gatet del mirall de Eve en Shutterstock.com

T'animes a subscriure't?

Segur que sí, ja que incloc el regal exclusiu d'un ebook sobre d'employee advocacy a tots els subscriptors. Com l'oferta és limitada, t'animo a passar a l'acció.

Política, Religió, Esports, Sexe: PRES i #MarcaPersonal

16 juny, 2019/0 Comentaris/a Human Branding, marca personal /per Guillem Recolons

Porto un temps reflexionant sobre si la política ens uneix o ens separa, si la religió ens uneix o ens separa, i el mateix amb esports i sexe, el grup que vaig batejar com PRES.

Tu què creus? Ens uneixen els aspectes PRES o ens separen? I què tindrà això a veure amb la marca personal?

Si tens poc temps, et convido a veure aquest vídeo d'un minut (està en castellà):

PRES: Política, religió, Esports i Sexe pertanyen a creences, filiacions i valors

En efecte, política, religió, esports i sexe o PRES pertanyen al nostre grup de creences, filiacions i valors, per aquesta raó ens uneixen, i per aquesta mateixa raó ens separen. El problema amb això és que tant política com a religió com esports com el tractament al voltant del sexe esdevenen factors polaritzants (o estàs amb mi o contra mi) i de discriminació.

Si a PRDS afegim la raça, que no és creença ni valor, tindríem la resposta a la major part dels conflictes del nostre planeta.

Al llarg de la història, moltes han estat les guerres produïdes per disputes territorials (política) i religioses. I moltes han estat les persones assassinades per qüestions de filiacions esportives o maltractades i assassinades per qüestions de discriminació sexual.

#Política "Només hi ha una regla: caçar o ser caçat " Frank Underwood a House of Cards

En política sembla haver desaparegut el centre, i el món tendeix a polaritzar cap a les posicions extremes. Caçar o ser caçat vol dir que no hi ha lloc per fugir, amagar-se o ser fabricant d'armes, només per ser botxí o víctima.

La discussió política "saludable" està donant pas al silenci o l'enfrontament entre iguals. En marca personal, no està prohibit parlar de política, però sí preguntar-se això:

Estic respectant les opinions dels altres, encara que no les comparteixi?
Aporta alguna cosa a algú el que vaig a dir, compartir, comentar?

invertir aquests 10 segons en les respostes a aquestes preguntes pot ser la salvació a un acomiadament disciplinat, a la fi d'una carrera professional o a ser expulsat d'un fòrum o xarxa social.

#Religió Creient i no creient són humans, mereixen un gran respecte. Dalai Lama

Amb la segona PRDS, el problema, al meu parer, és que moltes religions són excloents, no incloents. Jo em vaig educar-me en la religió catòlica, que durant segles va ser excloent, i ara ha evolucionat i respecta altres creences. Desgraciadament, encara subsisteixen moltes corrents religiosos excloents.

És clar, podem parlar de religió però amb les dues premisses del Dalai Lama:

Respectar a qui creu en altres religions
Respectar a qui no creu en cap

#Esports En el futbol tot es complica per la presència de l'altre equip. Jean-Paul Sartre

La "E" de PRES no pot aplicar-se a tots els esports. Afortunadament, en la majoria d'esports impera el joc nét. Golf, castells, tennis, atletisme, motociclisme, esquí, rem ... en altres, per desgràcia, les filiacions poden ser extremes, especialment en Futbol, basket, baseball i alguns altres.

L'extremisme moltes vegades obeeix a rivalitats locals. El "derbi" entre les dues ciutats importants s'enfronta a clubs, però també a ciutadans.

En marca personal, convé actuar amb cert sentit comú:

Per descomptat que podem celebrar els triomfs del nostre equip, però sense humiliar al contrari
Com el joc net, obrirem nous camins si som capaços de felicitar l'adversari quan li van bé les coses, o animar-lo quan li van malament.

#Sexe Trista època la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici. Albert Einstein

La "S" de PRES no és un creença, ni filiació ni valor. Però tractar sobre qüestions de sexe és delicat, perquè pot discriminar. La xarxes socials s'encarreguen de censurar -de vegades exageradament- les fotografies que consideren "indecoroses".

Però les mateixes xarxes no poden controlar certes formes de discriminació per sexe, referides a col·lectius com el LGTBI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, persones Transgènere i Intersexuals). I també al col·lectiu heterosexual.

El prejudici s'acarnissa sobre qüestions relacionades amb sexe, així que en marca personal tractaria de:

Reconèixer el dret a l'honor i la intimitat
Respectar a qualsevol persona independentment de la seva condició

L'experiment de la cova dels lladres

Fa unes setmanes vaig tractar el tema de la influència social amb l'experiment de Solomon Asch sobre conformitat social.

Seguint amb el tema, i relacionat amb el que tracta aquest post sobre PRES, et deixo aquest magnífic vídeo amb un experiment que va dur a terme un dels fundadors de la psicologia social, Muzaffer Sheriff, anomenat "La cova dels lladres".

Què t'ha semblat? Et sorprèn? Després de veure-ho, No creus que les banderes ens separen? ¿No creus que els símbols, les filiacions, algunes creences culturals actuen com prejudicis?

Tracta amb molt de compte tot el referent a PRES política, religió, esports i sexe. Especialment en els mitjans escrits (i això inclou Whatsapp, Messenger, a més de les xarxes socials). La teva marca personal és conseqüència del que fas, però també del que dius, com ho dius, a qui ho dius, i també el que calles.

Angry man photo by Alphaspirit on Shutterstock.com

És bon moment per subscriure't?

Segur que sí, ja que incloc el regal exclusiu d'un ebook sobre d'employee advocacy a tots els subscriptors. Com l'oferta és limitada, t'animo a passar a l'acció.

Els ambaixadors de marca de la casa: el pont de confiança

2 juny, 2019/2 Comentaris/a d'Employee Advocacy, Human Branding, marca personal /per Nancy Vázquez

Guillem: Deixa que et faci una pregunta, Nancy: En qui confies més, ¿En un influencer que et recomana un producte o servei, en un usuari convençut, o en l'expert que l'ha creat pensant en tu (l'ambaixador de marca de la casa)?

Nancy: bona qüestió, Guillem. Per a mi l'ideal és la combinació del "brand loverr "o"Brand advocate"Amb el màxim coneixedor i expert d'aquest producte o servei, el que coneixem com el ambaixador de marca de la casa el conegut com "employee advocate".

Guillem: Perquè els nostres lectors entenguin la diferència de perfils, definirem millor les motivacions, comportaments i capacitat de comunicació de cada grup de portaveus de la marca.

Si no tens gaire temps, et convidem a veure un resum d'aquest post en un vídeo d'un minut.

Els tres tipus d'ambaixadors de marca

L'ambaixador de marca extern 1: el perfil influencer

Pot representar a una marca, sempre a canvi d'una remuneració econòmica. El seu abast de comunicació és important, ja que sol tractar-se de persones amb un fort nivell d'influència i amb unes comunitats molt grans. Són atractius per a la marca. Potser el seu punt feble és el seu desconeixement del servei o producte. Deia David Ogilvy "el consumidor no és estúpid, és la meva dona ", i els consumidors cada vegada estan més i millor informats com per deixar-se convèncer per algú únicament per la seva fama.

L'ambaixador de marca extern 2: brand lover o brand advocate

A diferència de l'anterior, la seva motivació és l'experiència positiva amb la marca, producte o servei. Estan convençuts que és la millor marca, la recomanen de forma natural als seus amics, familiars, col·legues ... Són or per a les marques, de vegades no són fàcils d'identificar perquè fan servir més el word-of-mouth, i no sempre utilitzen xarxes socials per projectar les seves recomanacions. Les seves comunitats són petites (comparades amb les de l'influencer), però seva credibilitat és altíssima, i converteixen més que els influencers.

L'ambaixador de marca de la casa: l'employee advocate

És l'ambaixador de marca intern. El ambaixador de marca de la casa és un professional coneixedor profund del producte o servei. És l'expert tècnic, un perfil que inclou a R + D, màrqueting, vendes, producció ... i que coneix més que ningú els avantatges d'ús del producte o servei. Són influencers qualitatius i experts, les seves comunitats són petites, però seva capacitat de multiplicar l'abast i "engagement" de la comunicació corporativa és proporcionalment el més alt. Són les infermeres i metges de l'hospital, són els enginyers i els mecànics d'un model d'automòbil, és el dissenyador i el guia d'una ruta turística, és l'arquitecte i també el venedor especialitzat immobiliari. Uns pel seu coneixement tècnic, altres pel seu coneixement de les motivacions i necessitats dels seus clients.

Els teus primers clients estan dins de casa

Així ho diu Richard Branson: el primer convençut és qui ha provat i millorat el producte abans de llançar-lo al mercat. I aquest és el màxim transmissor de confiança pública, per sobre de la publicitat, de les relacions públiques, de les promocions. La comunicació persona a persona és imbatible. I avui hi ha l'ecosistema perfecte perquè una persona de dins, un ambaixador de marca de la casa, comuniqui amb un possible client de fora, el convenci, el tranquil·litzi, li asseguri en la seva decisió.

L'ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa" ja és aquí

Nancy: Guillem, Quina informació ens dóna aquest ebook que hem treballat junts des d'Integra Personal Branding amb tu?

Guillem: després d'un pròleg i una introducció, podem endinsar-nos al context que afavoreix la implementació dels programes d'Employee Advocacy, amb estadístiques molt clares. Després s'analitzen una a una les avantatges d'aquests programes tant per als professionals de l'organització com per a la pròpia marca de l'organització. Segueix amb els continguts del programa, en un taller d'entre 12 i 16 hores de durada. Analitza dades clau sobre el ROI o retorn d'inversió. I finalitza amb les claus del quan, com, on i qui pot implementar els programes.

Nancy: I a més és gratuït, només necessites subscriure't a aquest blog mitjançant aquest formulari. Aquesta subscripció, a més d'aquest ebook, et proporcionarà en els propers mesos nous continguts sobre casos concrets, formats de formació, aplicacions de seguiment principals i molt més. Si estàs a Amèrica, també et pots subscriure al bloc d'Integra Personal Branding i rebràs el mateix ebook.

Saps quin és el teu millor actiu de marca?

6 abril, 2019/0 Comentaris/a Human Branding, marca personal /per Guillem Recolons

Què és això d'actiu de marca?

És clar que tu ets el teu actiu de marca més important. Un actiu que ningú pot treure't. Els teus coneixements, competències, accions, mirades i experiències et converteixen en una persona única, irrepetible.

Però no et deixis enganyar: el personal branding, la gestió de la teva marca personal NO consisteix a trobar la teva millor versió. Aquesta és una frase molt bonica, però irreal, o almenys incompleta. Es tracta de trobar, treballar i projectar la teva millor versió. I mesurar-la. I modificar elements de la teva estratègia quan calgui.

Si hagués de llistar aquí el meu CV d'errors, necessitaria un ebook. I gairebé sempre aquests errors han vingut de l'autocomplaença, de creure que un copet a l'esquena o like en una xarxa social podrien ser assimilats com a signes d'èxit.

Què vols que representi el teu actiu de marca?

Ja he comentat que el teu actiu de marca personal ets tu. Ara necessites fer un exercici d'empatia per entendre quin és el posicionament, el territori de marca que vols ocupar en la ment dels teus grups d'interès o stakeholders.

Recalco la paraula "marca" per alguna cosa important. Si únicament t'abraces a una proposta de valor genèrica, no única, estàs més a prop de representar un producte que un actiu de marca. Sempre recordo la vella definició que els publicistes fèiem d'una marca: proposta única de valor.

Si apostes per funcionalitat (habilitats dures) sense habilitats relacionades amb la intel·ligència emocional, competiràs per preu. I serà a preu baix. Sempre estem disposats a pagar més per una marca, el seu camp de significats és molt ric, i ens resol necessitats racionals i emocionals. Pregunta't si resols aquests dos tipus de necessitats, i si ho fas d'una manera diferent: hauràs identificat la teva proposta de valor.

Envolta't de persones poc convencionals

Si t'envoltes de gent gris, no seràs millor que aquesta gent, seràs gris. Jobs va dir als estudiants de Stanford això de "seguiu famolencs, seguiu bojos ". No puc estar més d'acord. Només la curiositat i les ganes de provar coses noves ens salvaran. I la gent gris és la conformista, que prefereix viure en una mediocritat segura que arriscar i pujar cada dia a la muntanya russa de la vida.

Sempre m'ha anat millor quan m'he reunit amb persones excepcionals. contagien curiositat, entusiasme i un punt de bogeria.

No preguntis a aquelles persones què saben fer, pregunta com i per què ho fan. Pregunta'ls pel seu propòsit, busca aquest costat utòpic, irreverent del que té un somni impossible i el cerca fins trobar-lo. El teu actiu de marca serà el seu. Diuen que som la mitjana de la gent amb la qual tractem. No sé quanta veritat hi ha en això, però per si de cas, millor envoltar-se de persones que s'abonin al meu insight de la proposta de valor: "Si no aportes, no importes".

Tomatoes images by Ed Samuel on Shutterstock.com

Novetats editorials en marca personal

Portem un immillorable 2019. Primer va arribar Andrés Pérez Ortega amb el seu cinquè llibre “Monetízate” (Alienta). El va seguir Eva Collado amb el seu segon llibre “El Mundo canvia, ¿y tú?” (Alienta). I ara em complau anunciar la imminent sortida del segon llibre d' Ami Bondia “Mundo de Valientes” (Círculo Rojo) i de la tercera edició (que no impressió) de qui va ser l'òpera prima de la mare de la marca personal, Neus Arqués, amb la seva “Y tú, ¿qué marca eres?“(Alienta).

Personal Branding Mundial, el geolocalitzador d'especialistes en marca personal de Fran Segarra

El meu amic Fran Segarra ha tingut una gran idea: posar al mapa als especialistes en estratègia personal de tot el món. Una tasca complexa i “non stop”, però molt útil per saber on es troba “la tribu” de la marca personal. Un gran post que et convido a llegir i “manipular”: Personal Branding Mundial.

El Personal Branded Content com a cultura de marca personal

17 març, 2019/2 Comentaris/a Human Branding, marca personal /per Guillem Recolons

Comencem pel principi, Què és el branded content?

El Branded Content està considerat com una estratègia de màrqueting basada en la creació de contingut patrocinat o produït directament per una marca.

Imatge de Ricoche64 a Shutterstock.com

No és una cosa nova. En els anys 30, abans de l'aparició de la televisió, marques com Procter & Gamble van patrocinar programes de ràdio amb consells per a mestresses de casa. El resultat va ser brillant per a la marca… i per als seus consumidors. Altres exemples històrics de Branded Content són el llibre Guinness dels Rècords, la guia Michelin…

Per descomptat, en l'era digital i de saturació publicitària, Branded Content està adquirint una dimensió extraordinària. Un bon exemple recent seria el salt espacial de Felix Baumgartner / Red Bull que ja vaig tractar en aquest bloc fa un temps amb el post L'anunci més vist de la història no és un anunci. Adéu, publicitat.

Estem segurs que el Branded Content és màrqueting?

Fa pocs dia vaig poder llegir un fantàstic article de Patricia Weiss al Branding Strategy Insider que em va cridar l'atenció. Weiss qüestiona que el Branded Content es limiti a una estratègia de màrqueting. En el seu lloc, la especialista considera que es tracta d'un mindset (mentalitat) que construeix marques, transcendint així el màrqueting.

Una cosa és segura, Branded Content no ven de forma explícita i no amaga missatges corporatius de marca. Es tracta d'històries sobre persones que connecten emocionalment perquè giren al voltant d'aspectes relacionats amb els nostres valors, propòsits…

Potser una nova forma de relat?

La part que m'agrada del Branded Content és que moltes de les històries que estem veient estan alineades amb un el propòsit, i fixa't quina coincidència: és el de la marca. Penso que avui és clau que tant les marques comercials com cada marca personal hagi treballat a fons un propòsit.

Cada vegada que una marca comercial abandera un propòsit com ser líder de tal mercat, mor un gatet. El mateix passa quan pregunto a una persona quin és el seu propòsit i em diu “guanyar diners”. Una cosa tan seriosa no es pot instrumentalitzar d'aquesta forma. Parlem d'un somni utòpic, d'una visió, d'una raó de ser (l'Ikigai), d'un per què.

I això ens porta a una nova narrativa que pot transcendir el màrqueting i convertir-se en una nova cultura de marca, ja sigui corporativa o personal.

I què hi ha del Personal Branded Content?

Molts dels continguts que compartim professionalment podrien englobar-se en el màrqueting personal, o si vols Personal Marketing Content. La intenció és vendre -de manera directa o indirecta- els nostres serveis, els nostres productes. Quan es tracta de posicionar-nos com a especialistes (experts, si vols), es tracta de Personal Branding, i aquí la clau és que intervinguin els altres com valedors de la nostra professionalitat.

No nego que alguns dels articles d'aquest bloc -molt pocs- han tingut aquesta intenció directa. Però si cada article fos màrqueting personal acabaria per avorrir als lectors, i també a qui escriu.

Penso que hi ha una part d'investigació i d'altruisme necessàries en els continguts que compartim. I això és el que en diríem el Personal Branded Content.

Thinkers i doers

Em deia la meva col·lega i “thinker” Arancha Ruiz que en tot sector professional hi ha thinkers i doers (pensadors i executors). Per descomptat, també hi ha perfils híbrids que combinen les dues coses (jo em considero un). Però siguis més d'un o d'un altre, si has identificat un propòsit pots generar petits relats per transmetre'ls.

Les grans marques estan fent una bona feina facilitant-nos històries que connecten valors humans. I els humans tenim l'oportunitat d'obrir la nostra caixa secreta de passions, aficions… per mostrar relats de com som, què estem fent per millorar el món i què és el que de veritat importa.

Rellevància, veritat i significat

Tornant a Weiss, la història de la teva marca diferència tres motors essencials: rellevància, veritat i significat, i sempre està orientada a les persones, no als productes ni serveis. L'heroi i protagonista són els altres, no ets tu.

Un exemple de Personal Branded Content són les sèries de fotografies amb relat que molts igers (Instagramers) regalen de forma altruista i ens alegren el dia. Fa poc, em vaig animar amb un contingut que m'apassiona: la fotografia històrica. Vaig crear un hashtag anomenat #GRelatos i cada dia explico una petita història al voltant d'una foto que ha deixat marca.

Comencem a canviar la nostra manera de pensar: Brand Content no és una disciplina, ni un departament. És pura cultura de marca. I també és cultura de marca personal.

Avui, 17 de març, és Sant Patrici i faig anys. Vaig a prendre una Guinness a la teva salut. Bona setmana!

Cover image by HowLettery on Shutterstock.com

#TEDxEixample19: l'hora de la veritat

Aquesta setmana tindrà lloc el primer esdeveniment TEDxEixample. Com a voluntari membre de l'equip organitzador estic més que orgullós de la feina que s'està fent, sota l'empenta inspiradora de Pau Samo. Gràcies Pau, Ana Reyes, Robert Ferrer, Carme Gibert, Rubén G. Castro, Helena Casas, Alba Espejo, Eva Soto, Irina González i Óscar Martínez! El 22/3 serà un gran dia.

Estàs a temps de venir, crec que queden deu o dotze entrades lliures. Les entrades les pots adquirir aquí.

La nostra manera d'escriure reforça (o destrueix) la nostra marca personal

2 març, 2019/0 Comentaris/a Human Branding, marca personal /per Guillem Recolons

Llegia fa un temps al blog de Dan Schawbel que tots els nostres correus electrònics, missatges i altres escrits esdevenen elements clau per reforçar la nostra marca personal. Jo afegiria que aquests elements també poden danyar la nostra marca personal. Mai sabem qui els acabarà llegint, així que més val assegurar-se que anem per la bona via.

Escriure reforça la nostra marca. Claus:

Quan més breu, millor…

Com més simple i breu, encara millor. Més d'una vegada, després d'escriure una frase diem "El que intento dir és…". Cal evitar la complexitat, tractar de ser el més clar possible. La utilització del llenguatge assertiu és essencial en la nostra forma de comunicar. En un món en què l'economia de l'atenció marca les pautes, millor evitar circumloquis.

Anticipem les preguntes i facilitem les respostes

La gent està molt ocupada. No és tan difícil afegir vincles de documents, referir-se a dates concretes, facilitar dades. Adjuntar documents en formats universals (millor un .PDF que un .docx). Amb això estalviarem molt temps als altres.

Jo agraeixo enormement que quan em convoquen a una reunió, trucada múltiple o videoconferència m'expliquin bé els objectius de la trobada i em facilitin la informació prèvia necessària.

Ebitem herrades hortogràfiques que ens facin semvlar tximples

Fa mal a la vista, oi? No és tan difícil repassar un text, utilitzar un corrector (són gratuïts). Es necessiten pocs segons per revisar un text que hagi passat per un corrector.

Fins i tot el correu electrònic inclou correctors gratuïts (com el de GMail). És humà errar en un text llarg, però equivocar-se en un titular, en una bio breu de Twitter o Instagram, implica deixadesa, que ni tan sols has llegit el que has escrit.

Comptem fins a 100

Reflexionem abans de respondre un correu complex. Una de les virtuts d'un professional és la capacitat de mantenir la calma. Si rebem un correu electrònic desagradable, cal pensar una mica. Abans de res, joc nét.

Cal deixar refredar els ànims i no crear-se etiquetes negatives. A més, les emocions es poden mal interpretar. En aquests casos, el recurs escrit hauria de ser la 2a opció. Sempre és millor un cara a cara o, si no hi ha més remei, una trucada telefònica.

Comuniquem amb freqüència

És molt interessant enviar missatges donant les gràcies just després de conèixer a gent nova. Fer preguntes als nostres col·legues de treball, caps…. Facilitar articles útils als nostres col·legues, clients, col·laboradors…

Finalment, ja veieu que es tracta de sentit comú, pur sentit comú. Fa poc vaig trobar una pissarra de restaurant que en un text de 15 paraules contenia 8 errors ortogràfics. Això ens parla molt i malament de la marca personal del propietari d'aquest restaurant. A més dels errors ortogràfics, el text no té sentit, no se sap on és el primer plat, el segon o les postres. És possible que es mengi bé, però segur que evitarem una discussió intel·lectual amb l'autor del text. Escriure reforça la nostra marca personal… o la destrueix.

Girl photo by The Everett Collection on Shutterstock.com

Queden pocs dies per al TEDxEixample 2019 Tens la teva entrada?

El proper 22 de març tindrà lloc a Barcelona la primera edició del TEDxEixample 2019. Més informació al web www.tedxeixample.com. Si encara no tens clar per què assistir aquí et dono nou poderoses raons:

Imagina ser una altra persona per una setmana

24 febrer, 2019/0 Comentaris/a Human Branding /per Guillem Recolons

Sí, ho sé. Ser una altra persona per una setmana és una bogeria. I per un dia, i per uns minuts. Però imagina el fàcil que seria entendre les motivacions i problemes dels altres. Imagina com empatizarías amb aquest algú.

Doncs sí, és possible ser una altra persona

Físicament no, és clar, però cultural, social i políticament, és a dir des de la identitat, podríem ser una altra persona per un temps. La genètica no ho és tot. Persones que han nascut en un lloc amb una cultura i costums determinades han acabat adaptant altres després d'emigrar a una altra terra.

Segur que coneixes casos de pares catalans que han adoptat nens xinesos en els quals acabes veient molts trets dels pares adoptius en els nens.

I compte, amb ser una altra persona no intento que ningú es converteixi en un personatge o qui no és. Això, com saps, poc té a veure amb la marca personal. Es tracta d'entendre com pensen els altres des d'una visió privilegiada, la seva.

No puc ser dona per una setmana, però sí ser basc per una setmana

La física no em permet ser dona, o d'una altra raça, o d'una altra espècie animal. Però la cultura i la societat si. Aquesta idea, de moment estúpida i absurda fins que no aconsegueixi el primer follower o inversor disposat a seguir-la, va néixer el divendres passat a Guipúscoa, Euskadi.

Divendres vaig estar en un esdeveniment sobre turisme magistralment organitzat per la Diputació de Guipúscoa, Libe, Oianko. Després de les ponències de Denis Itxaso (diputat), Blanca Zayas (TripAdvisor), Olga Villacampa (Noema Consulting), Inge Sáez, Nilton Navarro (infojobs) i jo mateix, Juanjo Azcarate (CCC, Incipy, Womenalia…) ens va reunir en una taula rodona.

Azcarate va voler provocar al públic assistent demanant idees i suggeriments per innovar en un sector amb tanta projecció com el turístic. Més que idees, van sorgir preguntes, cosa que també és important. La curiositat va matar al gat, però a nosaltres ens fa créixer. Doncs en una d'aquestes, prenc la paraula i explico una promoció turística singular: “Giputxi per una setmana” o guipuscoà per una setmana. Un recorregut gastronòmic, cultural, rural, de producció, polític i, sobretot, social per la petita i potentíssima Guipúscoa i la seva gent.

L'empatia arreglaria molts dels problemes d'aquest món

Segurament si poguéssim ser una altra persona d'una altra cultura per una setmana, entendríem les seves raons i podríem empatitzar amb les seves necessitats. Acolliríem sense cap por a refugiats de guerra, a persones que fugen de la pobresa. Entendríem les motivacions de persones amb creences diferents de les nostres (polítiques, religioses, de filiacions esportives).

I si de sobte la meva idea estúpida tingués el seu primer “follower” i es fes realitat? Els entorns turístics podrien preparar itineraris que sobrepassin la maleïda piràmide de Maslow. M'explico: ja està bé de viatjar sol per veure llocs bonics, provar plats únics, jo vull viatjar per conèixer a gent diferent a mi, emborratxar-me de la seva cultura, les seves idees, les seves raons. No podré pensar com ells, però podré comprendre per què fan el que fan, demanen el que demanen, o estimen com estimen.

Com es crea un moviment?

Perquè vegis la importància del primer “follower” et deixo una de les més curtes i brillants xerrades TED de tots els temps, la de Derek Silvers en 3 minuts “Com es crea un moviment”.

T'ha agradat? és directa, fàcil i ben documentada. I parlant de TED, encara estàs a temps d'adquirir la teva entrada per al TEDxEixample del proper 22 de març a Barcelona, Antiga Fàbrica Damm.

El cartell el mereix, creu-me. Et permetrà ser una altra persona per unes hores

Cover illustration by Melitas on Shutterstock.com