Paradoxalment, la única paraula o adjectiu exclusiu que existeix és "únic". Dir "únic" significa que no té igual. Durant la història, aquest adjectiu s'ha aplicat per denotar la singularitat, exclusivitat, prestigi, raresa.
Què passa quan fem servir "únic" aplicat a la persona? Fa algun temps vaig escriure un post en aquest bloc titulat "Què et fa una única persona". Explica la necessitat que tenen altres persones de promoure aquesta singularitat.
Avui vull que vegis tres maneres de tractar la "uniqueness"en la gestió de la teva marca personal: La USP, al SMP i la proposta de valor. Si tens poc temps, aquí tens un vídeo-resum d'un minut:
La USP o proposta única de venda
Qualsevol publicitari pot recordar la USP (Proposta única de venda) creada en els anys 50 pel gran Rosser Reeves, de l'agència Ted Bates. La proposició de venda única era un compromís d'esforç i diferenciació per a les marques. Amb una bona USP seguida d'una bona inversió en publicitat i distribució, se'n garantia l'èxit per a les marques.
En aquest exemple de Colgate, Reeves compara directament amb la competència de Colgate per crear una proposició de venda única.
La SMP o proposta de "valor indestructible"
El temps canvíen, i anys més tard, en la dècada des 80, els germans Saatchi modificaven lleugerament el concepte, creant la SMP (Single Minded Proposition). La SMP cercava la singularitat, tot i no ser única, un motiu de preferència, més emocional que racional.
Per exemple, la campanya per a British Airways signada amb "La línia aèria de favorit del món", l'anunci del qual de 1987 va guanyar diversos premis internacionals:
Si aquesta campanya l'hagués signat Rosser Reeves, possiblement l'anunci hagués estat ple de text comparant vols internacionals contractats per British Airways amb altres línies aèries, els seus preus, els serveis a bord, estadístiques de puntualitat…
La comparació en el SMP segueix existint, però es presenta més com una singularitat (emocional) i no com una elecció racional.
La Value Proposition o Proposta de Valor
Va ser Michael Lanning el creador de la Value Proposition (la proposta de valor), ja prop dels 90, tot i què el llibre que va publicar data de 1998. Lanning anteposa l'aportació de valor al client com a element clau d'elecció.
10 anys més tard, Alexander Osterwalder i Yves Pigneur van situar la proposta de valor en el centre del seu llenç de model de negoci. Els mateixos autors van publicar "Dissenyant la Proposta de valor" (Deusto, 2015). En el llibre tractaven la proposta de valor per satisfer els guanys o problemes (gains & pains) del consumidor.
Aquest model de proposició de valor és potser la més fàcilment aplicable a persones, i no només a marques corporatives.
M'agrada treballar la proposta de valor amb una fórmula simple: Primer explica la prestació al teu client i llavors explica què fer per aconseguir-ho.
Aquests són alguns exemples:
Eva Vila-Massanas: Ajudo les empreses competir amb èxit en entorns VICA a través de la internacionalització, diversitat i canvi tecnològic
Jorge Mas : Impulso la innovació impuls i el creixement en retailers, associacions, comunitats de vendes i empreses internacionals, creant projectes més rendibles
Eva Collado Durán: Poso en valor a persones i organitzacions per tal que trobin, desenvolupin i projectin la seva millor versió en un entorn canviant, complex i digitalitzat
Marta Mouliaa: El meu compromís és fideitzar i atraure talent a les organitzacions implementant programes de marca personal en un entorn cada vegada més digitalitzats i volàtils
Christian Fernández: Gestió del canvi cultural i empoderament de les persones a les organitzacions
L'exercici a realitzar és per completar la frase següent:
Jo sóc l'única persona en aquest món que...
No pensis pas que és fàcil que sigui prou rellevant. Es pot passar com qui neda amb óssos polars o com a Nigella Lawson: "possiblement l'única dona en el món que podria fer que dur banyes de feltre es vegi atractiu".
Fent recerques per a la xarxa, vaig trobar una Proposta Única de Valor força singular, la del director i actor de cinema X Keiran Lee. Diu en Lee a la seva "bio" del seu perfil de Twitter que és “l'únic home al món amb un penis assegurat en un milió de dòlars”.
En aquest cas, pot ser rellevant per a la seva audiència? Sí, possiblement per un actor d'aquesta mena, l 'eina' és important. Jo, de tota manera, crec que aquesta seria la seva proposta de valor real: l'únic home al món amb beneficis suficient per a assegurar el seu penis en un milió de dòlars.
De totes maneres, no sé si l'exemple és gaire inspirador. En qualsevol cas, que ja tens - tenim- un repte per a la temporada 2019/20: donar resposta a aquesta pregunta complexa.
Si tu tens clara la teva Proposta Única de Valor, deixa'm si us plau un comentari en el post, potser pots inspirar molta gent.
https://Unica-persona-que-en-este-Mundo-que.jpg www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/08/Soy-la-438840Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-08-17 10:09:352019-08-17 11:12:01Jo sóc l'única persona en aquest món que...
He de confessar, abans que et facis il·lusions, per llegir els 18 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal no esdevindràs un expert en marca personal. La pràctica, en la meva opinió, és l'altre costat de la moneda, i el reconeixement seria l'impuls. Tampoc considero a qui s'ha graduat en arquitectura com a arquitecte fins que no ha projectat i aixecat unes quantes obres amb èxit.
El que sí pots aconseguir llegint tots o alguns dels 18 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal que et proposo aquí és aprendre a autogestionar la teva marca creant el teu propi full de ruta amb el millor de cada obra .
Al llarg dels meus més de 10 anys com a consultor, formador i conferenciant en personal branding m'hauré llegit prop de 60 llibres sobre el tema o com un reforç del tema. Aquests 18 són destacables en alguna de les seves particularitats.
A efectes d'organització, el bo de tot això és que els llibres no competeixen, sinó que uns completen i enriqueixen el coneixement d'altres. Els classifico en les següents categories:
Llibres que dibuixen el context de la marca personal
Bons manuals pràctics per començar
Llibres testimonials estil "així ho vaig fer jo, així em van anar les coses"
Llibres per reforçar l'àrea d'autoconeixement
Llibres per completar l'àrea d'estratègia
Llibres per reforçar l'àrea de visibilitat
Llibres centrats en l'àrea d'ocupabilitat i carrera professional
Llibre per guanyar-te la vida com a especialista en personal branding
També afegeixo un annex amb altres llibres que no he llegit, altres que he llegit però ja ja comentaré en un altre post, ebooks i llibres no traduïts al castellà.
sense més, Aquí començo amb els títols de la 18 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal. Per a mi és important l'ordre de lectura. És a dir, millor començar per contextos i acabar els hiper especialització.
Si tens poc temps, aquí tens un vídeo-resum de 6 minuts:
1.- Llibres que dibuixen el context de la marca personal
Per entendre satisfactòriament la fàbrica cerebral de la ment i del comportament cal considerar el seu context cultural i social. I això torna veritablement atemoridor l'intent. “L'error de Descartes” (1994)
Laura Chica i Francisco Alcaide ha creat una estructura simple amb 40 claus per crear el teu destí, cadascuna d'elles amb un capítol dedicat.
Cada capítol acaba amb 5 passos per a l'acció i 5 llibres per a l'acció, el que significa que el llibre compta amb 200 passos per a l'acció i 200 llibres de referència. I m'oblidava, també amb 40 frases més que inspiradores.
La formació i experiència de Francisco Alcaide en ADE i de Laura Chica en psicologia i coaching són la clau de la riquesa temàtica del llibre, que no es limita a les qüestions de lideratge, productivitat o networking sinó que entra a fons en qüestions com la por, intel·ligència emocional, l'amor, el sexe, la felicitat i molt més.
Al final hi ha un regal que no desvetllo per no fer massa "spoiler". Essencial.
El mundo cambia, ¿y tú?
El mundo cambia, ¿y tú? Escrit per Eva Collado Durán. Publicat per Alienta. Primera edició, març 2019. Prologat per Laura Chica. Epíleg de Carmen Soler Pagán i Sonia Rodriguez Muriel.
Llibre clau per dissenyar el teu futur professional en plena era digital. Després del seu bateig editorial amb "Marca eres tú" (Rasche, 2016), -i que tracto més endavant- Eva ha posat en valor la seva experiència no només com a gestora de capital humà sinó com a gran artífex del canvi en les organitzacions, un canvi cultural que ha portat a un canvi digital.
Avui no es concep a un professional sense les competències pròpies del professional del segle XXI, que Collado dibuixa a la perfecció. Llibre d'esquema fàcil, amb 5 capítols que arrenquen amb el domini de l'entorn i finalitzen amb un mantra de marca personal: si no dius qui ets, altres ho faran per tu.
El llibre conté l'ADN de molts professionals que han contribuït a les diferents seccions (entre els quals tinc l'honor d'estar-hi).
No puc amagar el meu afecte especial per aquesta dona, a la qual considero una amiga de l'ànima, una enorme gestora d'emocions i una insubstituïble professional. Ella és M.A.
2.- Bons manuals per començar
Tota disciplina requereix els seus manuals genèrics. I en marca personal n'hi ha i molt bons. Cap llibre és igual que un altre, aquesta és la riquesa que imprimeix cada autor.
Y tú, ¿qué marca eres?
Y tú, ¿qué marca eres? Escrit per Neus Arqués. Publicat per Alienta. Primera edició, 2007, tercera edició revisada 2019. Primer llibre publicat sobre marca personal en castellà.
Simplicitat o mort. Així resumiria aquest llibre de la "mare de la marca personal". Un perfecte manual de 20 passos per gestionar la teva reputació personal. En aquesta tercera revisió, Neus inclou la possibilitat de descarregar-te un pràctic canvas de marca personal del seu lloc web.
Neus ens convida a crear el nostre "quadern de marca" en què anar anotant els progressos a mesura que el llibre, molt lleuger (170 pàgines) va avançant. Al final, inclou un bibliografia essencial si et vols dedicar a això de forma professional.
A títol personal, diré que Neus és una gran experta en comunicació i una prolífica escriptora. L'enfocament de Y tú, ¿qué marca eres? és més de marca que personal, i en això em veig molt identificat.
Vull destacar també aquí un llibre escrit per Neus titulat Tu plan de visibilidad 40+ dirigit als que creuen que ja no són tan joves, i que és un manual excel·lent per afrontar el moment sènior.
Sens dubte aquest és un dels primers textos editats a Amèrica Llatina sobre marca personal. Malgrat el títol "marquetinià" , la seva lectura em va semblar un dels millors manuals de protocol per aplicar la gestió de marca personal a la vida, a la feina, a tots els nivells.
Vaig tenir la fortuna de rebre el llibre en mà de la pròpia Raquel (i dedicat) farà uns mesos a Mèxic. Raquel, advocada, coach (i cantant, el que llegeixes), és una de les principals evangelitzadores de la bondat del personal branding en la carrera professional a Colòmbia ia tot Amèrica.
L'estructura del llibre parteix de la imatge professional com la pròpia marca, tracta l'estratègia i s'endinsa en l'aspecte laboral, noves tecnologies i esdeveniments. Els annexos són ineludibles, exemples de cartes per a moments de la vida laboral. I un gran regal: el llegat de marca personal amb l'empresari Arturo Calle.
Desmárcate
Desmárcate. Escrit per Xavi Roca. Publicat per Libros de Cabecera. Primera edició, octubre 2015. Prologat per Luis Martínez-Ribes i un tal Guillem Recolons 😉
L'avantatge de tenir a les mans un llibre escrit per algú que ha devorat centenars de llibres de lideratge, canvi, intel·ligència emocional, i gestió és obvi. No es deixa res al tinter. I a més és un dels llibres més rics en referències que he llegit.
Xavi Roca és un inconformista, i per això ha volgut revisar alguns supòsits i confrontar-los amb la nova realitat. M'encanta que l'autor relacioni èxit i felicitat a una bona marca personal; Ajuda a creure, i també a crear.
L'estructura del llibre parteix de la marca, del segell, la petjada, entra en l'acte anàlisi i la fase de preparació de marca personal, segueix amb la comunicació i ens regala una valuosa conclusió sobre l'home, la terra i la lluna. El seu epíleg recull el millor del seu bloc, una petita joia.
Ja que de totes maneres parlaran de tu ... si més no que diguin el que tu vols! Aquest és el claim del llibre, que no pot ser més afortunat. He de dir que Marca Personal para Dummies no és un manual, és un tractat. Les seves més de 420 pàgines (i lletra petita) faran que deixis de ser un Dummie. Inevitablement.
És el quart dels cinc llibres publicats pel "pare" de la marca personal a Espanya, el primer text de la "Marca Personal" (ESIC, setembre 2008) va ser publicat poc després del "Y tú, ¿qué marca eres?"de Neus Arqués.
Té una estructura atípica però molt orientada al client, basada en 6 parts i amb 20 capítols en total. Té moltes col·laboracions externes (gràcies per comptar amb la meva, mestre) i gràficament està genialment planificat perquè sigui molt fàcil de llegir i de seguir. A més d'opinions externes, és ple d'eines, consells, tècniques i advertències d'errors.
El reto. Estrategia personal para tiempos de incertidumbre.
El reto. Escrit per Pablo Adán Micó. Publicat per SC Libro. Primera edició, 2016. Pròleg de Ginés Marco, Degà de la Facultat de filosofia de la Universitat Catòlica de València.
Si estàs plantejant llegir aquest llibre és que alguna cosa t'inquieta. Així comença la lectura de la contraportada. I estic d'acord, això és per inconformistes. Si ja et va bé com estàs, llegeix poesia. Pablo és un escriptor prolífic. Vaig tenir l'honor de prolongar el seu primer llibre, “El marketing personal me salvó la vida”, i des d'aleshores ha publicat (atenció): catorze llibres més!!!
De tots els llibres, em quedo sens dubte amb El Reto, que també podríem anomenar La Ruta, perquè dibuixa un mapa des de la supervivència maslowiana fins al lideratge i l'autorealització. Si ets dels que creu que el pla és que no hi ha pla, Pablo canviarà la teva manera de pensar.
Com un bon professional de màrqueting, Pablo posa especial incidència en el públic objectiu i les seves necessitats per ajudar-te a dissenyar la teva pròpia estratègia. La seva visió de deixar empremta no pot ser més encertada: lliurar alguna cosa per als altres, i no per a un mateix. ". Deixar empremta és crear alguna cosa a disposició de les persones que serveixi, que ajudi "
3.- Llibres testimonials estil "així ho vaig fer jo, així em van anar les coses"
Francisco Alcaide ha après de les millors, i això li ha permès publicar dos llibres preciosos basats en l'experiència de grans líders. En aquest cas tenim a dues autores que ens parlen del valor de la seva pròpia experiència.
Marca eres tú. Cómo mejorar tu futuro personal a través de tu marca personal
Marca eres tú. Escrit per Eva Collado Durán. Publicat per Rasche. Primera edició, 2015. Pròleg de Francisco Alcaide. Epíleg de Raquel Roca.
En ple congrés Personal Branding Lab Day 2015, Eva es va acostar al podi amb les sabates de taló vermelles per donar la seva conferència. I el primer que va fer va ser a anunciar la imminent estrena de "Marca eres tú", mostrant-nos la portada.
Aquest llibre és com un diari, però compta com un manual de gestió de la marca. Eva es reconeixia analfabeta digital i quan va descobrir el que hi ha a "l'altre costat" la seva vida va canviar. A fi de bé, és clar. És de les millores gestores d'emocions que conec, i de les poques persones que ha aconseguit traslladar literalment el protocol offline al món online. Sense màscares.
Jo no ho definiria com un llibre per aprendre marca personal, per a mi és el llibre per a llançar-se a l'arena, per saltar sense por de caure. Diuen que l'èxit és 1% inspiració i 99% transpiració. Doncs bé, 1% ho trobaràs aquí, aquest és el Red Bull de la marca personal, el pas necessari per perdre la por a gestionar la teva marca i donar-te a conèixer al món.
Un cafè amb Chan. Com somnis amb marca Personal
Un cafè amb Chan. Escrit per Ami Bondia. Publicat per Editorial cercle vermell. Primera edició, juliol 2015.
Escrit en primera persona, És impossible no endur per aquest doctor en Periodisme amb un passat i present en la pantalla de TV. De vegades és difícil d'escriure com parles. AMI ha aconseguit. S'ha fugit l'argot pensa, la PNL i coaching per arribar directament a qualsevol perseguint un somni (sigui el que sigui).
El pròleg, han escrit per ella mateixa, Es preveu el seu segon llibre "Món de valent", posar en marxa aquest 2019 i que vaig tenir el plaer d'unir Ami a Barcelona el dia de Sant Jordi, el dia de la màgia, llibres i roses.
Per a mi hi ha una pregunta clau que impulsa a llegir el llibre en unes hores: el que vostè faria si vostè va viure la seva passió? Va poder treballar amb Chan (Alejandro Sanz), va lluitar fins al final. I que va canviar la seva vida. Aquest és un manual per aprendre a lluitar... i guanyar.
4.- Llibres per reforçar l'àrea d'autoconeixement
Benjamin Franklin va dir "hi ha tres coses molt difícils: l'acer, els diamants i conèixer-se un mateix ".
¿Quién eres tú? Descubre tu mayor tesoro: tú mismo.
¿Quién eres tú? Escrit per Laura Chica. Publicat per Alienta. Primera edició, juny 2013.
Laura part de la frase de Sant Agustí "Coneix-te. accepta't. Supera't" per definir el sentit de la vida. El llibre és una joia de la intel·ligència emocional, ella mateixa confessa que la major dificultat a la qual ens trobem en el nostre desenvolupament emocional és que no ens han educat per pensar sobre el que sentim, per què ho sentim ni com anomenar-lo.
Tot i ser un llibre lleuger (140 pàgines), requereix una lectura tranquil·la, potser dos. Al final de cada capítol inclou una secció "per pensar" i un quadern d'exercicis. T'aviso: com deia Franklin, això no és fàcil. Però sense això no podem avançar al següent pas després de l'autoconeixement: el de l'estratègia.
Hi ha dos "extres" inoblidables, vitamines per a la vida i #quienerestú 140 caràcters, la capacitat original d'un Tweet. Frases curtes i meravelloses d'autors de tot temps per entendre millor com som.
Smart feedback. Conversaciones para el desarrollo del talento.
Vaig assistir a la "premier" a Madrid amb les pàgines del llibre fent olor a impremta. Faltava un bon llibre sobre com donar i rebre feedback. És aquest. Diuen les seves tres autores que ni avui ni es tolera ni s'integra l'error. Quanta raó. Per això és necessari el feedback.
Llibre de lectura fàcil, dividit en cinc parts i impecable disseny: potenciar el talent a través del feedback, rebre feedback, donar feedback, aprenent habilitats i un quadern d'exercicis. Aquest últim, ajuda a posar en pràctica el que s'ha après a través de diferents matrius (DAFO ...)
Considero que el feedback és la part indispensable del nostre autoconeixement, la qual ens permet conèixer exactament quina marca personal projectem i si inclou una proposta de valor associada.
5.- Llibres per reforçar l'àrea d'estratègia
Deia Sun Tzu "El suprem art de la guerra és sotmetre l'enemic sense lluitar". L'estratègia és la veritable full de ruta del personal branding, on es decideixen elements tan importants com el propòsit, la proposta de valor i el model de negoci.
Cert. El Design Thinking va ser posat en escena per Tim Brown, CEO de la consultora Ideo. Però posats a buscar un llibre complet i inspirador, Idris Mootee ha aconseguit un treball impecable.
El títol original, en anglès és "Design Thinking: El que et poden ensenyar en escoles de negocis i de disseny. "
Potser t'estranyi veure entre els meus llibres recomanats un que parli de design thinking. No es tracta de ser un especialista en això, però el personal branding es pot nodrir d'una forma d'estructurar el pensament creatiu més que eficaç. En el fons, qui no ha utilitzat alguna vegada un llenç com el del model de negoci?
He d'advertir que no és un llibre fàcil. Encara que està molt ben il·lustrat, cada pàgina convida a més d'una reflexió profunda. El millor és que ens fa qüestionar si realment estem pensant les coses sobre la base de l'experiència d'usuari dels nostres stakeholder, i això no té preu.
Tenia el llibre a casa sense llegir des de feia mesos. I va ser gràcies a la meva companya TEDx Eixample Ana Reyes Lorenzo que em va animar a la seva lectura. Gràcies Ana, et dec una!
Tu modelo de negocio
Tu modelo de negocio. Escrit per Tim Clark, Alexander Osterwalder i Yves Pigneur. Publicat per Deusto. Primera edició, març 2012.
Per a mi no és un llibre, és una bíblia de la marca personal. És un dels primers llibres col·laboratius. Escrit amb la participació de 328 col·laboradors de 43 països. El llibre es va publicar un any després de "Business Model Generation"d'Alexander Osterwalder i Yves Pigneur (Publicat el març de 2011).
La diferència entre un i altre és que el de 2011 es dirigeix més a startups, petits negocis i el referit aquí s'adreça a persones com tu. No només això, entre les 328 col·laboracions trobaràs alguna ànima bessona aquest cas pugui servir-te d'inspiració: una advocada fiscalista, un blocaire, un comercial, una fotògrafa de noces, un executiu de publicitat, un esquiador, un locutor de ràdio, un metge i dotzenes d'altres casos.
Consisteix en 5 capítols, i segueix al peu de la lletra l'esquema design thinking: llenç, reflexió, revisió, acció i extres. Essencial.
6.- Llibres per reforçar l'àrea de visibilitat
En comunicació, mai oblidem que tot deixa marca, el que diem i el que callem, el que fem i el que no fem.
Te van a oír. Construye tu plataforma personal para darte a conocer
Te van a oír. Escrit per Andrés Pérez Ortega. Publicat per Alienta. Primera edició, febrer 2013.
No estic sempre d'acord amb els ensenyaments del mestre. Quan afirma que la millor persona per vendre el que fas ets tu mateix, penso que hi ha una millor. Que siguin els altres. Aquí hi hauria la diferència entre màrqueting (jo venc el que faig) i branding (el resultat del que faig fa que altres ho venguin per mi).
Però dit això, “Te van a oír” és un exquisit manual per aconseguir que -en paraules d'Andrés- la teva veu destaqui en un món cada dia més sorollós.
La fina ironia de l'autor està present des del capítol 1: ADVERTENCIA: aquest llibre t'ajudarà a promocionar el que fas. Però fora des arrencada magistral, ens trobem davant d'un llibre seriós, de context, plataforma, aliats, de mitjans que no són la finalitat, de la memorabilidad, mitjans de comunicació social, contingut, bloc, xarxes socials, de jugar a primera divisió (el llibre), d'altres mitjans off i de mesurament de resultats.
I et parla en el seu to directe, patern, però basat en molts anys d'experiència. Un must.
Si no coneixes a Yi Min et diré que el seu nom, en xinès, significa persona inquieta i creadora. I tant que ho és. De pares xinesos, va néixer a València (Veneçuela) i aquí viu avui.
A diferència de “Te van a oír”, “Navegando en aguas digitales” se centra 100% en l'entorn digital. I ho fa amb una precisió que em va sorprendre en llegir-lo. El vaig trobar a la meva habitació d'Hotel a Santo Domingo, República Dominicana, en la meva primera visita aquí l'any 2018. Em va alegrar el viatge de tornada.
Com a bona enginyera en computació, Yi Min no oblida cap detall, i guia a un Dummie, però també a un iniciat com jo, al coneixement pràctic del màrqueting digital necessari per portar la marca personal al cim de la visibilitat.
7.- Llibres centrats en l'àrea d'ocupabilitat i carrera professional
Diu el Dalai Lama que només hi ha dos dies a l'any en què no es pot fer res: ahir i demà. Aquesta secció tracta sobre combustible, el que es necessita per millorar l'ocupabilitat i per progressar en la gestió de la carrera professional.
El currículum d'Arancha és una de les garanties que aquest llibre t'agradarà. No és l'única. Jo estava amb ella a la presentació del llibre, a Barcelona. Allà va explicar que en menys de 20 anys el 47% de les categories professionals deixarà d'existir. Emergeixen noves necessitats de talent. I això demana un mapa. El mapa del teu talent.
Ni pensis que no és un llibre de marca personal. Ho és del cap als peus. Però en la seva experiència com talentist, Arancha convida a llegir-lo amb un propòsit: millorar la teva carrera professional. Vaig prestar el llibre, i ja se sap ... Però l'avantatge és que al re-comprar-lo, la 4a edició inclou una revisió i una nova introducció meravellosament contextualitzada.
És un llibre fàcil de llegir (menys de 200 pàgines), però et dóna treball per a diversos mesos abans que vegis els resultats. Ple de invitacions a l'acció de grans exemples, el considero un llibre de capçalera en l'autogestió de carrera i de marca personal.
Saltar de la pecera. Una historia de marca personal
Una història. Aquest llibre tracta de la història de Gabriel en la seva recerca de treball amb bona experiència sota el braç i un bon currículum universitari. Cada capítol narra un nou dia, una nova entrevista a la vida del personatge i com el nou context el convida a reinventar-se.
Cristina parla de la fi del capitalisme (el de la peixera) tal com el coneixem, i ens convida a saltar de la peixera convertint-nos en agents lliures, seguint els pronòstics de grans pensadors com Tom Peters, Daniel Pink...
No et desvetllaré el final de la història de Gabriel, però tinc la sospita que Cristina ha pensat en un segon llibre. Per cert, les deu claus personals del final són delicatessen.
8.- Llibre per guanyar-te la vida com a especialista en personal branding
Entre els 18 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal no podia faltar aquest. Hi ha poques coses tan encoratjadores com aconseguir que els teus clients brillin. El personal branding ocupa un espai cada vegada més central i més gran en el gran món del desenvolupament personal. Els llibres esmentats anteriorment són de gran utilitat per autogestionar la nostra marca personal. Si vols anar un pas més enllà i ser "de la tribu" necessites un tractat. I aquest tractat és, sens dubte, Expertología.
Si vols un consell d'amic, jo em llegiria abans l'article fundacional del personal branding, The Brand called You, de Tom Peters, de franc, i publicat en 1997. Aquí tens la versió original i aquí una excel·lent traducció al castellà de Consol Vancells.
La lectura de Tom Peters et facilitarà l'adaptació del JO, S.L.. que realitza Andrés al llarg del seu llibre.
Expertología. La ciencia de convertirte en un profesional de referencia.
Expertología. Escrit per Andrés Pérez Ortega. Publicat per Alienta. Primera edició, gener 2011.
Si ets un més, seràs un menys. Aquesta és la frase gairebé invisible que podeu llegir al peu de la imatge de la portada. I això és, en bona part, el context del llibre, conjuntament amb l'après de la lectura de "The brand called you".
Aquest llibre té una història molt personal. Vaig conèixer a Andrés a principis de 2010. Ja havia publicat "Marca Personal" i s'havia posicionat com l'expert en branding personal; en les seves pròpies paraules, el xerpa de la marca personal.
Arran de conèixer-lo, vaig materialitzar, juntament amb Jordi Collell, el naixement de Soymimarca, la primera agència dedicada 100% al personal branding. Pocs mesos després de la Fundació de l'Agència (octubre 2010) ens vam trobar amb Pablo Adán i l'Andrés a València per gestar un projecte d'associació de "personal Branders". I va ser aquí on Andrés ens va portar, acabat de sortir del forn, un exemplar a cada un Expertología, ja dedicada.
Malauradament vaig prestar el llibre i no vaig aconseguir recuperar-lo. Vaig comprar la segona edició i la vaig regalar a un amic. I ara he comprat la 5a edició. Inversió segura.
Tot i que el subtítol "la ciència de convertir-te en un professional de referència" al costat de la primera frase del llibre "aquest és un llibre d'autoajuda" conviden a pensar que és un llibre d'autogestió, va més enllà. El seu nivell de detall l'apropa més a un tractat, a una petita bíblia de la gestió de marca personal.
Andrés és un geni de les metàfores, i no en falten. L'autor adverteix que el llibre no és fàcil. És correcte. "Hauràs de treballar, reflexionar, resoldre exercicis,…".
No faig més spoiler, senzillament et recomano el seu estudi si pretens convertir-te en algú que ajudi als seus clients a diferenciar-se i convertir-se en l'opció preferent.
I també recomano, si et vols dedicar a això, llegir llibres que no han estat traduïts al castellà, d'autors tan imprescindibles com William Arruda, Peter Montoya, Catherine Kaputa, Brenda Bence, Hubert K. Rampersad, Dan Schawbel i el mateix Tom Peters.
Espero que us hagi estat d'utilitat en el meu resum 18 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal. Per acabar, espero que el 2020 puguem incloure un llibre escrit per un tipus anomenat Guillem Recolons. Ja seria hora. Quin paio.
Library Stock Photos from Who is Danny / Shutterstock
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/08/18-Libros-para-gestionar-eficazmente-tu-marca-personal-1.jpg457840Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-08-10 10:34:082019-08-12 17:27:0518 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal
Els que es dediquen a la gestió de marca personal, coneguda com a personal branding, portem anys tractant d'evitar l'error; i temo que no hem aconseguit.
La Chief Operating Office de Facebook, Sheryl Sandberg, ho va dir molt clar fa un parell d'anys. Va ser arran d'una entrevista amb Jessica Holand a la BBC titulada"El cas contra marques personals". El que deia és"Tu no tens una marca, així que no et cal l'embalatge-se d'una marca".
Si només tens un minut, aquí tens un resum en vídeo (en castellà):
Tu no tens una marca. Tu deixes una (o moltes) marca/marques.
Sandberg es referia a la marca personal com una versió senzilla de la persona. En les seves pròpies paraules:
El que cadascun de nosaltres té és una veu, pot ser complexa, contradictòria i de sovint equivocada. No en facis un envás de la teva marca. Parla amb honestedat, amb fets i de la seva pròpia experiència.
No puc estar més d'acord amb ella. Fa uns dies vaig tractar en aquest bloc el tema marca personal i vulnerabilitat. Som meravellosament imperfectes, i vulnerables. I això és el que ens distingeix de les màquines (de moment).
La contradicció, l'empatia, la honestedat, els fets i l'experiència formen part de la marca personal rica i complexa que imprimim en altres. Tu no tens una marca, Starbucks sí la té, i Zara, i Audi. Dalí no tenia una marca, la va deixar, un gran llegat. Churchill no tenia una marca. Va deixar diverses marques.
Cada persona t'interpretarà de manera diferent, i per això pot deixar una marca personal poc homogènia entre diferents persones.
L'equívoc: Creure que la marca personal es crea com si es tractés d'una marca registrada
Quan algú parla de "crear" la seva marca personal comença la confusió. Sé que no es parla de "crear" amb la intenció delictiva. Però si creeu marca, això us empaquetarà, de manera única, com un producte comercial. Hem lluitat durament contra aquesta idea. La qüestió no és crear un personatge. El personal branding és més complex, tant com el personal brand. La corrupció del terme marca personal ve de lluny i també de persones amb doctorats de la Universitat.
Una altra confusió: imatge personal amb marca personal
Sandberg també equipara marca personal amb imatge personal. En les seves paraules:
L'èmfasi en la presentació d'una forta imatge pública és especialment pronunciat en aquests temps d'incertesa econòmica; una “Economia gegant” creixent i ferotgement competitiva ha fet dels perfils digitals una part crucial per aprofitar les oportunitats de treball.
Té raó, en temps VUCA, si ets un més, desaparèixes. Però no es tracta de presentar una forta imatge pública. Es tracta de presentar la teva pròpia imatge pública, sense més: això ja et diferencia d'aquells que no ho fan. Però si us plau, suprimeix la paraula "forta" del teu vocabulari, perquè et pot dur a modificar la teva imatge.
Nosaltres no ens venem. Ens compren la capacitat de transformar.
Un altre confusió habitual sobre marca personal és la necessitat "de vendre'ns". No, el personal branding, no tracta de vendre'ns. Tracta de ser autoconscient, d'entendre si el que projectem (la marca) s'alinea amb el que som (la identitat), de crear un pla un pla amb una proposta de valor, una diferència rellevant. I clar, finalment hi ha una etapa de màrqueting, ens hem de deixar veure, sense això els nostres clients potencials no percebran el nostre valor afegit, la transformació.
El que venem és el nostre treball. Però no el temps que dediquem, sinó el valor que afegim. Desgraciadament, moltes empreses encara paguen els seus empleats per calentar la cadira (temps). Això canviarà a resultats, transformació, al valor. La meva filla ho veurà. Afortunadament.
En resum, marca personal és corrupte, però no morta
Fa temps que entre companys estem parlant de la necessitat de canviar el terme "marca personal. Han sorgit diverses idees. Daniel Romero-Abreu, president de Thinking Heads parla de “posicionament personal". Andrés Pérez Ortega prefereix "estratègia personal". Jo parlo de la branding humà "Human branding". El terme marques personal és corrupte, especialment si gent tan rellevant com Sandberg ho entén en un sentit únic de màrqueting.
S'accepten propostes. De moment, i per evitar malentesos, em considero un estratega de personal branding que també s'aplica en formació i conferències.
Recorda, tens una identitat i deixes una marca rica, complexa, variada… i única. Descobreix-la, treballa-la, forma-la, enten-la i sempre amb moderació, projecta-la. O no.
https://U-no-tienes-una-marca.-la-corrupcion-del-Termino-marca-personal.jpg www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/08/T5791200Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-08-02 18:30:182019-08-02 19:51:20Tu no tens una marca. La corrupció del terme "Marca Personal"
El canvi ha estat abismal. Jo vaig estudiar màrqueting (convencional, el de Kotler) en una escola (ESMA) que ja no existeix. Aquests dos anys van ser molt útils per afrontar els següents cinc anys. Ni un més, ni un menys.
Llavors, matrícular-se a un màster era un procés complex i car. Ara et pots matricular en formació en línia en pocs minuts i per quantitats raonablement econòmiques.
Si només tens un minut, aquí tens un vídeo-resum (en castellà):
Per què formació en línia?
Podem aprendre des de qualsevol part del món i a qualsevol hora. La formació en línia s'imposa. Jo mateix porto tres anys estudiant el grau d'Humanitats a la UOC, 99% online. El 1% offline és l'examen trimestral, que s'ha de fer de manera presencial.
A més, participo com a professor en diversos formats de formació en línia. A ISDI, Blanquerna Comunicació i la Universitat de Vic.
Per què formar-se en màrqueting digital?
El coneixement del màrqueting ja no és exclusiu dels que treballen en un Dept.. de màrqueting. Qualsevol persona té a la seva disposició mitjans de difusió de continguts que fa només uns anys eren impensables. El màrqueting de continguts, que forma part del màrqueting d'atracció, està donant millors resultats i interaccions que el màrqueting tradicional.
Conèixer les claus del màrqueting digital és una necessitat per a qualsevol projecte emprenedor, ja sigui en solitari o col·lectivament. I això amb independència que la nostra feina tingui o no a veure amb el màrqueting.
Per què aprendre sobre xarxes socials?
En el camp de la comunicació digital, les xarxes socials guanyen terreny cada dia i estan més presents en les nostres vides. La qüestió, com aprofitar el seu potencial per al nostre model de negoci?
Deixa que et exposi un cas personal. Fins fa dos anys, la major part de peticions de pressupost o de col·laboracions que m'arribaven digitalment ho feien a través del meu web, en l'àrea de contacte. Ara m'arriben a través de Linkedin. Les webs no perden eficàcia, però part de la conversa s'ha traslladat a les xarxes socials, i això s'ha de tenir en compte.
Sí. La Universitat de Vic (UVic) presenta els seus diferents formats de formació en línia en Màrqueting Digital, Xarxes Socials i Personal Branding, i ho fa en espanyol i en tres formats, tots 100% online:
Màster en línia: tercera edició. Inici octubre 2019. 60 crèdits.
Postgrau en línia: Primera edició. Inici octubre 2019. 30 crèdits. Avís: no inclou el mòdul de Personal Branding.
Com que sóc un dels professors, si et matricules de la meva part obtindràs un 5% de descompte que es pot sumar a altres descomptes per pagament anticipat.
Deixa'm aquí les teves dades i t'enviaran una proposta des de la UVic ja amb un 5% menys en la matrícula.
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/07/Formación-on-line.jpg4081200Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-07-19 19:01:262019-07-20 07:12:23Quins avantatges ofereix la formació ONLINE en Màrqueting Digital, Xarxes Socials i Personal Branding?
Per deixar les coses clares, no tractaré aquí la deslleialtat matrimonial. L'assumpte d'avui, molt preocupant des de la perspectiva del branding, és la deslleialtat vers les marques.
Fa pocs dies vaig poder llegir un avanç del nou Nielsen’s Global Consumer Loyalty en el Press Room de Nielsen Europa. Tradueixo les dades que m'han semblat més significatives, i tot seguit relacionaré aquestes dades amb les de confiança Edelman. L'objectiu és entendre millor que la deslleialtat és un problema per a moltes empreses i una oportunitat per a altres, i també entreveure si les recomanacions personals d'empleat a consumidor podrien canviar aquesta tendència.
Si no tens gaire temps, t'ho explico en un minut en aquest vídeo (castellà):
Deslleialtat en auge: un 92% de consumidors són deslleials a les seves marques
Descarrega la infografia completa des Nielsen Inc en aquest enllaç
En altres paraules, només el 8% de les persones es consideren lleials a les seves marques favorites, segons l'estudi referenciat de Nielsen. La dada és mundial, a Europa i Amèrica les xifres són menys dramàtiques, però…
No et sembla una bogeria? Com a ex-publicitari no deixo de pensar en lo malament que ho estaran passant ara anunciants i agències. Aconseguir la lleialtat a la marca era el TOT en publicitat, l'objectiu suprem.
Ens agrada provar coses noves ... un principi de deslleialtat?
L'informe assenyala que un 42% dels consumidors de tot el món diu que els encanta provar coses noves i gairebé la meitat (49%) dels consumidors -encara que prefereixen aferrar-se al que saben- es poden moure a experimentar.
La qüestió aquí és si es tracta d'un problema de deslleialtat. Jo més aviat veig un excés d'oferta. I la facilitat d'adquirir béns i serveis no vista fins a la data. Joe Ellis, Vicepresident sènior de Nielsen Consumer Insights, ho anomena "l'efecte Amazon". Podem fer compra online i rebre un encàrrec a 2 hores a casa. Provar coses noves és més fàcil que mai.
I potser el temor més fundat: la indiferenciació fa que molt poques marques (Coca Cola, Nike, Apple) conservin més consumidors. Compte: només el 28% dels consumidors estan influenciats pel fet que una marca sigui coneguda, reconeguda i de confiança.
Estaran relacionades deslleialtat i desconfiança?
M'ho pregunto. Relacionar dos estudis amb bases i metodologies tan distants com el de Nielsen i el Edelman Trust 2019 pot ser pervers per la meva part. Però no hi ha dubte que som més lleials a les marques en què confiem.
Potser un dels problemes és que la publicitat outbound, la de la interrupció, la qual odiem, ens allunya de les marques, no ens apropa com fa dues dècades. Anunciants i agències estan buscant noves fórmules inbound, amb continguts atractius que no interrompin sinó que ens arribin de forma viral, recomanats pels nostres parells.
A les empreses els és difícil abandonar l'hàbit de la publicitat repetitiva i posar a la seva gent a càrrec de dotar de confiança a les seves marques
L'estudi d'Edelman Trust 2019, que vaig tractar fa pocs mesos amb l'article "Tímida recuperació de confiança" mostra una mica més d'optimisme que el de Nielsen. estant la confiança per terra en països com Espanya, per exemple, en positiu veiem que els experts tècnics i empleats d'empreses són conductors de confiança naturals.
A les empreses els és difícil abandonar l'hàbit de la publicitat repetitiva i posar a la seva gent a càrrec de dotar de confiança a les seves marques. Vaig tractar el tema en "Hola empresa: Sabies que la teva gent és la teva marca?"L'article va tenir molt èxit en àmbits RR.HH, però més aviat escàs en responsables de màrqueting i comunicació. Maleïda por ...
Es busquen professionals valents
Jo t'entenc, marcom. Has contractat a una bona agència. Tens un pressupost raonable ... per què arriscar-te amb experiments amb un ROI més allunyat, que no només depenen del teu departament? reconeguem-ho, això és ficar-se en embolics. Per això et proposo que prenguis tu les regnes d'això i plantegis un pilot: què pot sortir malament?
Precisament els programes d'Employee Advocacy estan per això, perquè posis en valor als teus influencers de la casa, perquè apostis pel planter abans de contractar a famosets que qualsevol dia et abandonaran per anar a la marca d'un competidor.
Si la deslleialtat es converteix en norma, aposta pels únics capaços de retornar la confiança al seu lloc, i treballen a escassos metres de la teva taula: els teus companys de feina.
Cover Stock Photos from TukkataMoji / Shutterstock
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/07/deslealtad-blog-guillem-recolons.jpg6001200Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-07-13 08:00:222019-07-13 09:08:54Què fer quan la deslleialtat es converteix en norma
Si només tens un minut, aquí tens un resum en vídeo (en castellà):
Inconvenients d'exposar-me, la part negativa del relat personal
Seré directe: exposar-me equival a despullar-me. Almenys en sentit metafòric. Significa desvetllar moments de la meva vida que potser molts desconeixen. Significa mostrar vulnerabilitats, pors, dubtes, fracassos, debilitats. Sí, exposar-me requereix valentia.
Potser per als de la meva generació, exposar-me sigui anti-natura. Ens deien que fóssim discrets, que la informació és poder, i que calia administrar-la bé. Els fills de la guerra freda vam créixer amb pel·lícules d'espies. L'espia no era més que algú que sabia obtenir informació arriscant la seva vida per això. Bé, i ho segueix sent ...
Exposar-me em deixa al descobert dels atacs de trolls, de caçadors de dades, d'algoritmes publicitaris, de la mateixa administració pública, dels CEO de xarxes socials sense cap escrúpol per comerciar amb dades privades.
Avantatges de exposar-me, una forma d'accelerar l'empatia
Sí, exposar-se -de forma adequada- també té els seus avantatges. Significa transmetre valors personals, comunicar el relat personal. Explicar molts perquès, molts coms, molts quès. Deixar clar si encaixarem amb un projecte o amb un altre, amb un equip o amb un altre.
La gran pregunta que em ve al cap per escenificar l'avantatge de exposar-me és aquesta: Per què hauries de confiar en mi si no saps el que em mou, el que em fa aixecar del llit tots els dies? Les relacions professionals ja no només pivoten al voltant d'una proposta de valor, aquí darrere hi ha un ésser humà amb el propòsit i uns valors que actuen com a pilars.
He estat un ingenu durant molt de temps; i possiblement això m'acompanyi fins al final. Molts anys, he confiat en persones guiat únicament per les seves competències. I no sempre he encertat. Ara ho tinc clar. Compro el teu relat personal, el teu ADN emocional, la teva forma de veure el món i de voler canviar-lo. La teva forma d'entendre als altres. I espero que facis el mateix amb mi.
A qui li importa? Potser a persones com tu o jo
Com diu Sting, "Sigues tu mateix, no importen el que diguin " (be yourself, no matter what they say). D'aquesta manera connectaràs, transmetràs confiança. Una altra qüestió és la forma d'exposar-me. Diria que dotzenes de autofotos al WC no importen a ningú. Tampoc el cendrós crònic, el pessimista patològic o el que replica el que diuen els altres sense proposar un relat i una proposta pròpia. Treballar el relat personal és un petit repte. Et convido a compartir-ho.
Avui he sabut que ha mort Manuel Miguel Hernández Pujadas, coach, consultor, professor d'universitat, mentor, conseller, gestor del canvi, comunicador i estrateg. El vaig conèixer l'any 2016 com un dels ponents del TEDx Lleida. Vam compartir escenari, nervis i rialles.
Només puc dir-te el que vas dir al final de la teva xerrada, "Que la força t'acompanyi". I puc fer més, deixar aquí aquest llegat teu en forma de xerrada sobre els secrets de la bona comunicació. Bon viatge, amic!
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/07/exponerme-en-redes-sociales.jpg468840Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-07-06 06:55:352019-07-06 18:43:46El relat personal: Fins a on haig de exposar-me en les xarxes socials?
Doncs és així: la teva gent és la teva marca. I t'ho diu un publicitari col·legiat. Les dades no enganyen: només un 33% de consumidors confien en les marques. Altrament, un 90% dels mateixos consumidors confia en les recomanacions de persones afins (font: Nielsen).
Si només tens un minut, en aquest vídeo et faig un resum:
l'era Mad Men ha acabat
Molts em pregunten si les agències eren així, com en la ficció de Don Draper a Mad Men. Les agències de publicitat van ser molt importants durant aquesta època i fins a finals dels 80. La raó és que eren proveïdores no només de creativitat, sinó de recerca, màrqueting (moltes empreses no tenien llavors aquest departament), de planificació estratègica, de compra de mitjans ... Vaja, res a veure amb el que són ara, bàsicament "boutiques" d'estratègia i creativitat.
La qüestió ara la publicitat és una cosa que els nostres millennials esquiven amb mestria. Utilitzen bloquejadors d'anuncis, no veuen TV convencional, pocs escolten la ràdio i consumeixen bàsicament Internet sense barreres. Més info a l'estudi SmartMe Analytics de IAB Spain.
Així és, l'era Mad Men ha acabat. Ara les agències busquen fórmules alternatives a l'anunci tradicional, a això que interromp el que volem veure, llegir o escoltar.
Persones confien en Persones. Si et sembla lògic, Per què no ho apliques?
L'estudi Edelman Trust confirma any rere any que les nostres màximes fonts de confiança són persones com nosaltres, experts tècnics d'empreses i experts acadèmics.
Llavors, per què moltes empreses insisteixen en "martiritzar-nos" amb publicitat a la manera antiga, amb testimonis inversemblants (suposo que no pensaràs que Rafa Nadal condueix un Kia), amb missatges insuportables inserits en els vídeos de YouTube, amb butlletins de notícies llargues i avorrides, amb blocs corporatius que no van signats i no s'admeten comentaris, amb els mateixos valors corporatius falsos ideats per una gran consultora ...?
Tan difícil resulta humanitzar la nostra relació amb el mercat? El mercat, recollint el manifest Cluetrain, es compon d'éssers humans, no de sectors demogràfics. I les empreses es componen de persones. Blanc i en botella… llet o millor: La teva gent és la teva marca.
La clau és donar poder a la teva gent, aquesta és la força d'una marca, d'una empresa
Hi ha moltes empreses que es dediquen a crear aplicacions perquè els empleats comparteixin contingut corporatiu a les seves xarxes persones. Es tracta d'un bon negoci. Però això no tracta de demanar a la teva gent que comparteixi continguts. Un programa com Déu mana d'ambaixadors de marca interns (d'employee advocacy) requereix empoderar (no saps com odio aquesta paraula) als professionals de la casa.
Si a mi en una empresa em demanen que comparteixi continguts creats per algú sense nom, per què hauria de fer-ho? què en surto guanyant?
Molts empresaris tenen por. "Si empodero a la meva gent, em trauran als meus millors professionals "diuen. D'acord. I si no els empoderas, es quedaran amb tu per sempre. No hi ha opció, no es tracta només d'aconseguir que els empleats amplifiquin el missatge de la marca. Es tracta de donar-los eines per entendre el propòsit i els valors, per fer-los seus, per gestionar la seva marca personal, per col·laborar en els continguts que crea cada marca,… No ho oblidis: La teva gent és la teva marca.
La teva gent és la teva marca. Et toca moure fitxa
En aquest partit, si no guanyen tots no guanya ningú. No es pot demanar sense donar.
Si vols saber més sobre com portar a bon terme un programa d'ambaixadors de marca interns, et convido a subscriure't a aquest bloc i de regal et portes un ebook que ho explica de dalt a baix. Que passis una feliç setmana.
Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/06/tu-gente-es-tu-marca-por-guillem-recolons.jpg6001200Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-06-30 08:58:032019-07-23 09:27:45Hola empresa, Sabies que la teva gent és la teva marca?
Tracto aquí la identitat digital des del punt de vista de la nostra marca personal, no de les tècniques per verificar la nostra identitat a la xarxa. Això, per tant, no versarà de registres, claus, blockchain ... Va d'identitat en el sentit més metafísic i relacionat amb marca personal.
Aclarit aquest punt, he de confessar que aquest post és fruit del cansament en llegir i rellegir articles que ens parlen incessantment de "crear" la nostra identitat digital.
Si no tens gaire temps, aquí tens un vídeo-resum de 1 minut:
Marca personal és identitat percebuda, per un mateix i pels altres
No oblidem que la nostra marca personal és el que deixem, no el que creem. La creació d'una marca està en el terreny del branding, i si crees una marca personal des de zero, serà la marca d'un personatge.
Per tant la identitat ja està, ja existeix, hi és, és percebuda per un i pels altres. I el digital és un mitjà, com ho és el món real d'àtoms, carn i ossos.
Hi ha negocis com Amazon que han creat la seva identitat des del digital i després l'estan reflectint en la realitat. Però les persones no som negocis. La nostra identitat és, o hauria de ser, una.
Reflectir la identitat en l'entorn digital és difícil, però no partim d'un foli en blanc
Quan imparteixo formacions, moltes persones em pregunten per què no n'hi ha prou amb donar-li a un botó per traslladar la nostra identitat al món digital? També m'ho pregunto jo. Però és així, un botó no és suficient. Cal treballar-hi.
L'avantatge és que no cal crear aquesta identitat digital, cal reflectir-la. Crear-la vol dir que estaríem manipulant o falsejant la realitat, creant un entorn Matrix. Aquí del que es tracta és de ser el més fidels i autèntics possible.
Si una persona projecta una imatge en l'entorn digital diferent a la que projecta a la vida real, està falsejant la seva marca personal.
3 passos clau per reflectir la teva identitat real en identitat digital
Mostra't com ets
Mostra't com ets
Mostra't com ets
A què no esperaves que fos tan senzill? Doncs ho és. Potser necessitis a un expert perquè t'ajudi a posar en marxa entorns digitals: xarxes socials, web, Bloc, e-mail, treball en el núvol, aplicacions de productivitat ... Fora dels aspectes tècnics, la resta s'anomena coherència.
Fa un temps vaig escriure un post titulat Mostra't com ets, en persona, en paper i online. Això que el paper ho aguanta tot no és cert. Si menteixes en un CV, t'exposes a no tenir més oportunitats de lliurar el teu CV. És com mentir en una entrevista. És com mentir en "el món digital". Recorda, la teva identitat digital no es crea, es reflecteix.
Segur que sí, ja que incloc el regal exclusiu d'un ebook sobre d'employee advocacy a tots els subscriptors. Com l'oferta és limitada, t'animo a passar a l'acció.
Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/06/identidad-digital-guillem-recolons.jpg4081200Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-06-21 15:00:222019-06-25 18:25:21La teva identitat digital no es crea, es reflecteix
Porto un temps reflexionant sobre si la política ens uneix o ens separa, si la religió ens uneix o ens separa, i el mateix amb esports i sexe, el grup que vaig batejar com PRES.
Tu què creus? Ens uneixen els aspectes PRES o ens separen? I què tindrà això a veure amb la marca personal?
Si tens poc temps, et convido a veure aquest vídeo d'un minut (està en castellà):
PRES: Política, religió, Esports i Sexe pertanyen a creences, filiacions i valors
En efecte, política, religió, esports i sexe o PRES pertanyen al nostre grup de creences, filiacions i valors, per aquesta raó ens uneixen, i per aquesta mateixa raó ens separen. El problema amb això és que tant política com a religió com esports com el tractament al voltant del sexe esdevenen factors polaritzants (o estàs amb mi o contra mi) i de discriminació.
Si a PRDS afegim la raça, que no és creença ni valor, tindríem la resposta a la major part dels conflictes del nostre planeta.
Al llarg de la història, moltes han estat les guerres produïdes per disputes territorials (política) i religioses. I moltes han estat les persones assassinades per qüestions de filiacions esportives o maltractades i assassinades per qüestions de discriminació sexual.
#Política "Només hi ha una regla: caçar o ser caçat " Frank Underwood a House of Cards
En política sembla haver desaparegut el centre, i el món tendeix a polaritzar cap a les posicions extremes. Caçar o ser caçat vol dir que no hi ha lloc per fugir, amagar-se o ser fabricant d'armes, només per ser botxí o víctima.
La discussió política "saludable" està donant pas al silenci o l'enfrontament entre iguals. En marca personal, no està prohibit parlar de política, però sí preguntar-se això:
Estic respectant les opinions dels altres, encara que no les comparteixi?
Aporta alguna cosa a algú el que vaig a dir, compartir, comentar?
invertir aquests 10 segons en les respostes a aquestes preguntes pot ser la salvació a un acomiadament disciplinat, a la fi d'una carrera professional o a ser expulsat d'un fòrum o xarxa social.
#Religió Creient i no creient són humans, mereixen un gran respecte. Dalai Lama
Amb la segona PRDS, el problema, al meu parer, és que moltes religions són excloents, no incloents. Jo em vaig educar-me en la religió catòlica, que durant segles va ser excloent, i ara ha evolucionat i respecta altres creences. Desgraciadament, encara subsisteixen moltes corrents religiosos excloents.
És clar, podem parlar de religió però amb les dues premisses del Dalai Lama:
Respectar a qui creu en altres religions
Respectar a qui no creu en cap
#Esports En el futbol tot es complica per la presència de l'altre equip. Jean-Paul Sartre
La "E" de PRES no pot aplicar-se a tots els esports. Afortunadament, en la majoria d'esports impera el joc nét. Golf, castells, tennis, atletisme, motociclisme, esquí, rem ... en altres, per desgràcia, les filiacions poden ser extremes, especialment en Futbol, basket, baseball i alguns altres.
L'extremisme moltes vegades obeeix a rivalitats locals. El "derbi" entre les dues ciutats importants s'enfronta a clubs, però també a ciutadans.
En marca personal, convé actuar amb cert sentit comú:
Per descomptat que podem celebrar els triomfs del nostre equip, però sense humiliar al contrari
Com el joc net, obrirem nous camins si som capaços de felicitar l'adversari quan li van bé les coses, o animar-lo quan li van malament.
#Sexe Trista època la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici. Albert Einstein
La "S" de PRES no és un creença, ni filiació ni valor. La qüestió tractar sobre qüestions de sexe és delicat, perquè pot discriminar. La xarxes socials s'encarreguen de censurar -de vegades exageradament- les fotografies que consideren "indecoroses".
La qüestió les mateixes xarxes no poden controlar certes formes de discriminació per sexe, referides a col·lectius com el LGTBI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, persones Transgènere i Intersexuals). I també al col·lectiu heterosexual.
El prejudici s'acarnissa sobre qüestions relacionades amb sexe, així que en marca personal tractaria de:
Reconèixer el dret a l'honor i la intimitat
Respectar a qualsevol persona independentment de la seva condició
Seguint amb el tema, i relacionat amb el que tracta aquest post sobre PRES, et deixo aquest magnífic vídeo amb un experiment que va dur a terme un dels fundadors de la psicologia social, Muzaffer Sheriff, anomenat "La cova dels lladres".
Què t'ha semblat? Et sorprèn? Després de veure-ho, No creus que les banderes ens separen? ¿No creus que els símbols, les filiacions, algunes creences culturals actuen com prejudicis?
Tracta amb molt de compte tot el referent a PRES política, religió, esports i sexe. Especialment en els mitjans escrits (i això inclou Whatsapp, Messenger, a més de les xarxes socials). La teva marca personal és conseqüència del que fas, però també del que dius, com ho dius, a qui ho dius, i també el que calles.
Segur que sí, ja que incloc el regal exclusiu d'un ebook sobre d'employee advocacy a tots els subscriptors. Com l'oferta és limitada, t'animo a passar a l'acció.
Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".
Això, uns claríssims per què no? Si em coneixes sabràs que no sóc molt donat a discursos motivacionals ni esotèrics. Al meu entendre, les paraules "qualitat", "Democràcia" i "passió" s'han gastat tant que han passat a l'altre costat, sovint s'utilitzen quan no es tenen. Encara que el meu perfil és un xic més emocional que racional, tinc clar que treballo per viure i que dos i dos són quatre.
Fa algun temps que vinc reflexionant sobre en quin moment ens convertim en adults. Quan som petits, ens encanta preguntar constantment per què? La curiositat és l'ADN emocional de la infantesa, i ens permet conèixer més coses de les que coneixeríem si romanem callats.
Mai deixem de preguntar per què? però la diferència és que quan som adults ja passem de la curiositat a qüestionar-nos les coses. El per què? adult sovint suposa una barrera abans de fer un pas endavant: Per què hauria de fer això o allò altre? Aquesta frase, aparentment innocent, és sovint l'origen de l'estancament.
Si disposes de poc temps, et convido a veure el resum en vídeo d'aquest article en un minut:
Per què no?
Penso que el per què no? és l'equivalent al per què? de la infància aplicada a adults. És una pregunta que vol superar barreres, pors, creences limitants. Quan algú et proposi una cosa que teu costat racional es resisteixi a acceptar, deixa que actuï el teu altre costat, el costat salvatge, creatiu, i fes que emergeixi aquesta pregunta poderosa: uns claríssims per què no?
Els pros i els contres
Si només preguntes per què?, tanques el pas a les possibilitats. Amb el uns claríssims per què no? generes una doble negació, és a dir, ets a la via positivaper a considerar seriosament passar a l'acció i acceptar un repte. Per descomptat, t'obres a considerar pros i contres.
Llegint biografies, sempre arribo a la conclusió que les persones que han arribat lluny han utilitzat amb més freqüència el uns claríssims per què no? que la resta dels mortals. Si fas un cop d'ull a una de les millors recopilacions biogràfiques sobre èxit i lideratge, el duo "Aprendiendo de los Mejores"de Francisco Alcaide, veuràs com el uns claríssims per què no? és un denominador comú de progrés.
Tony Robbins es pregunta el per què
L'escriptor i conferenciant Anthony Robbins (per cert, 2º exemple de "Aprendiendo de los Mejores" després d'Amancio Ortega) és considerat el millor mentor en desenvolupament personal. No vaig a desvetllar les raons que van portar a Francisco Alcaide a incloure-ho en el seu llibre, això seria fer spoiler.
No obstant això, hi ha un punt en el relat personal de Robbins que em fascina: és capaç d'explicar el seu propòsit i la seva proposta de valor en cinc paraules curtes que requereixen dos segons per pronunciar-se: Sóc el paio del per què (I'm the why guy). Aquest és el seu motor.
Mireu els primers segons del seu TED per veure com es presenta:
I justament la resposta que aconsegueix dels seus clients, mentees, coachees o els que l'escolten és invariable: uns claríssims per què no?
És un cas absolutament excepcional. Ell vol conèixer les teves motivacions perquè després tu et facis la pregunta: i per què no podria jo fer això o allò?
El per què com a propòsit
Altres ens han parlat del per què com a propòsit. Des de Nietzsche fins Simon Sinek, passant per Viktor Frankl, el per què ens ha ajudat a resoldre un puzle complex: el de la nostra raó de ser.
En el meu costat hippie, crec que poques empreses i persones del segle XXI sobreviuran a l'absència de propòsit. I encara que hi ha eines per trobar-ho, com ara l'Ikigai, no ens han educat per trobar resposta a una qüestió tan complexa.
El per què no, vist com accelerador del propòsit i del pla d'acció
Una manera que em sembla més oportuna i simple per accelerar la resposta a una pregunta tan existencial és trencant la negació: el per què? a seques nega, frena, mentre que el per què no? facilita, possibilita, fa fluir.
El nostre propòsit també és la nostra visió, la nostra aportació a millorar el món, el nostre somni, el nostre llegat. Llavors per ventura no és veritat que tots els somnis trenquen barreres? No són els somnis uns claríssims per què no?
Prova-ho. Descobreix el teu propòsit. I per fer-ho, repeteix aquesta mateixa pregunta en cada fase del camí, en el teu pla d'acció.
Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/06/por-que-no-guillemrecolons.jpg4091227Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-06-08 13:06:022019-06-10 09:39:20Alguns beneficis de canviar un per què? per un per què no?
Qualsevol publicitari pot recordar la USP (Proposta única de venda) creada en els anys 50 pel gran Rosser Reeves, de l'agència Ted Bates. La proposició de venda única era un compromís d'esforç i diferenciació per a les marques. Amb una bona USP seguida d'una bona inversió en publicitat i distribució, se'n garantia l'èxit per a les marques. 
