Aquesta setmana vaig recordar una cosa que va succeir molt sovint en l'edat d'or de les agències de publicitat: Centenars d'idees noves es van generar cada setmana. La veritat, però, es que muy pocas llegaban a su ejecución.
Els calaixos d'Agència estaven plens de bones idees, abandonats fins que van arribar millors moments. Alguns van ser reciclats, otras entraban en la eternidad del olvido.
Tenir la capacitat de generar idees és genial, però si no penses en la viabilitat de la seva execució, són les idees mortes. I amb viabilitat em refereixo a un cost assequible, un temps d'arrencada raonable, i, més important, resultados a corto plazo garantizados.
En aquest post vull posar en valor, un cop més, l'experiència dels sènior per portar idees a la pràctica. Si tens poc temps, Ho resum en un minut en aquest vídeo:
La manca d'experiència condiciona l'execució d'idees
Fa uns dies em va llegir un article Jeff Haden, editor de la revista Inc., en què afirmava que és molt més difícil executar idees bé quan tens una experiència limitada. També és molt més difícil prendre decisions tàctiques intel·ligents, especialment quan vostè necessita prendre una sèrie de decisions en el dia a dia
Guanyar experiència és l'única manera de reduir el nombre de coses que no coneixes, i tenir una idea raonable de quines coses fas bé i que no.
45-50 anys, l'edat ideal per iniciar un projecte i portar-lo a l'execució
El que llegeixes. Un estudi entre 2.7 milions d' Startups trobat l'edat ideal per iniciar un negoci. Si esteu a prop de la 50 anys, podria pensar que sigui massa tard per començar un negoci. Error: En realitat, és el moment perfecte.
T'aconsello que llegeixis Tot l'article de hagen en Inc. desmitificar la creença que emprendre és una qüestió 20 O 30. Sí, a aquesta edat abunden les idees noves, pero se desconoce la forma de llevarlas a la práctica.
Un estudi recent de l'oficina del cens i dos professors de la Massachusets Institute of Technology (Mit) concloïa que els emprenedors amb més èxit tendeixen a ser de mitjana edat, fins i tot en el sector tecnològic. Els investigadors van compilar una llista de 2,7 milions de fundadors d'empreses que contractaven almenys un empleat 2007 i 2014. El fundador mitjà d'una Startup 45 anys en què va fundar les empreses de tecnologia de més èxit, què pensa? Et sorprèn?
El Departament d'innovació en mans de sèniors?
Més d'un tindrà un ull adolorit amb aquest titular. Fa poques setmanes, en el post Però bé... el que passa a Espanya amb la gent gran?, ha destacat que moltes grans empreses s'estan allunyant del talent sènior a les marxes forçoses, amb prejubilacions a professionals des del 53 anys.
Aquesta setmana, en la presentació del llibre de Juan Martínez de Salinas "Exercita el teu talent" (llibre que recomano a qualsevol persona que necessiti un canvi professional), el tema Sènior va sorgir. Cèlia Hil, Expert Cooldys talent, preguntar Joan si els exercicis del llibre eren útils per a la gent gran. Resposta afirmativa. També un dels ponents, la meva col·lega i amiga Arancha Ruiz, ha argumentat que les grans empreses necessiten rejovenir les seves plantilles (al·lació a prejubilacions).
La cosa és, ara ja no és una qüestió d'edat, és una qüestió de competència. La investigació en qüestió indica que si les empreses desenganxa de la gent gran, perdran la capacitat d'executar noves idees, y eso me parece especialmente grave.
Una nova oportunitat oberta a la gent gran responsabilitzar-se de la innovació? o millor, La implantació d'aquesta innovació? Aquí ho deixo, i espero que els Colia i els seus col·legues Laura Rosillo i Jaume Gurtpuedan dar su opinión al respecto.
Com conclou Jeff Haden, "la ciència demostra que la vostra experiència, les teves habilitats, les seves connexions, la seva experiència, i sí, la teva edat, estan al teu costat".
Em subscric a aquest bloc i després de confirmar la subscripció a través de correu electrònic que rebrà immediatament la descàrrega gratuïta de l'eBook "Employee Advocacy:El poder dels ambaixadors de marca de la casa".
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/10/ideas-ejecucion.jpg6771200Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-10-19 12:51:232019-10-19 12:51:23Les idees són grans, però la seva execució és tot (i en què els sèniors són grans)
El personal branding ja no és una cosa exclusiva per celebritats y emprenedors. Avui tracto les tres claus del personal branding corporatiu, una manera de traslladar la gestió de la marca personal a les empreses, i concretament als seus professionals.
Vaig escoltar una entrevista que van a Brian Fanzo, CEO de ISocialFanz en què em va agradar la forma en què simplificava l'aplicació del personal branding corporatiu.
Si tens poc temps, aquí et deixo un vídeo-resum d'un minut:
Personal branding corporatiu: Què és?
Molts creuen que és un Oxímoron... i ho puc entendre, de què estem parlant? de personal o de corporatiu?
El personal branding corporatiu tracta de l'aplicació del personal branding als executius, coneguda com Executive Branding, formació en personal branding per a comandaments intermedis i altres professionals, i els programes d'employee advocacy o impuls a “emfluencers” i employer branding.
Es recolza en el fet contrastat que les persones transmeten major confiança que realitats imaginades com a marques o empreses.
Primera clau: Confiança
Com no podia ser d'una altra manera, en temps de desconfiança en les marques, les empreses han de confiar en la seva gent (recordo el post recent: Empresari: la teva gent és la teva marca) per a traslladar el relat corporatiu.
Per a això és imprescindible que l'organització tingui un relat corporatiu, amb un propòsit molt clar i social (més enllà dels beneficis, lideratge...), una missió, valors i una història.
Les persones confiem en persones, així que no hi ha ningú millor per a traslladar aquests actius corporatius que a través dels professionals.
Als emprenedors que tenen por de donar més poder i coneixement a la seva gent,
només cal dir-los que invertir en ells és una manera de fidelitzar.
Segona clau: formació
Entre les tres claus del branding corporatiu, la formació és, en la meva opinió, una de les bases més sòlides.
Com diu el meu col·lega David Barreda, formador i expert en marca personal, la formació és una estratègia d'aprenentatge per a l'adquisició i el desenvolupament del coneixement, habilitats i actituds, que permet a les persones respondre eficaçment a certs problemes i dilemes.
I en aquest cas, la formació té com a objectiu proporcionar metodologies i eines per als empleats (prefereixo anomenar-los professionals) per tal de connectar amb grups d'interès o stakeholders, tant interns com externs.
Això té un doble objectiu: d'una banda, posar en valor la marca personal de cada professional, convertir-los en portaveus de marques. I d'altra, traslladar el relat corporatiu als mercats en una comunicació persona a persona.
Tercera clau: Tecnologia
Avui és imprescindible que els professionals puguin aprofitar la tecnologia per poder actuar com a portaveus i ambaixadors. Ja que aquest no és el seu principal "job description", és necessari que l'organització proporcioni les aplicacions per gestionar aquest nou rol, fàcil d'utilitzar, intuïtives, i el més important, productiva i efectiva.
Aquestes aplicacions tenen a veure amb conèixer continguts, curar-los, compartir-los i seguir el seu rastre. No podem esperar que els empleats entrin constantment al lloc web de la companyia per veure les novetats. Per a això, les notificacions a una aplicació són obligatòries des del Departament de comunicació, de manera que la informació arribi fàcilment a cada professional.
Aquest dijous passat vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la presentació del dotzè llibre del meu col·lega Pablo Adán, organitzada a Lleida pel company Xavi Roca amb l'assitència de 60 alumni d'ESADE.
En Pablo li tenia ganes un llibre com aquest, i ho puc entendre. Tothom que hem viscut amb caps (o socis) tòxics sempre ho hem volgut explicar... i ens ha mancat coratge. Pablo ha estudiat a fons, s'ha documentat com sempre ho fa, i fins i tot ha llançat una mica de recerca en línia per reunir més dades sobre aquest espècimen abundant (un 50% de tots els caps són tòxics) i tant erosiona el lideratge empresarial.
Pablo i Xavi em van convidar a formar part d'una taula rodona
després de la presentació del llibre que va ser molt útil perquè els assistents perdessin la por ha fer preguntes. Una d'interessant era, creus que és una bona idea per a mi donar aquest llibre al meu cap?
No vaig ha fer spoiler de l'obra, però la recomano a tots els caps i a tots els que estigui sofrint les conseqüències d'un mal estil de lideratge.
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/10/Personal-Branding-Corporativo-1.jpg4501080Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-10-11 19:42:012019-10-11 20:09:46Confiança, formació, tecnologia: les tres claus del personal branding corporatiu
Després d'uns anys colpejats per les sigles VUCA or VICA (Volatilitat, Incertesa, Complexitat, Ambigüitat) ara sabem que això que ens arriba és una recessió de bon calibre.
Si tens poc temps, heus aquí un vídeo resum d'un minut:
Què entenem per recessió
Solien parlar de recessió si hi havia un creixement negatiu del PIB (Producte interior brut). Ara la recessió només ve quan no creixem tant com anys anteriors. És una de les servituds del capitalisme. Vostè ha de créixer de totes maneres. I que "el que sigui" ens fa mal., a l'ocupació, medi ambient i estabilitat política i social.
El cas P & G (Gilette, Ariel, Tampax, Dodot, H&S, Max Factor, Fairy…)
Aquells que vénen de la indústria de la publicitat s'han llegit i escoltat mil vegades que en temps de recessió, les marques que mantenen o augmenten la inversió són les que sobreviuen al caos.
S'utilitzava com exemple a Procter & Gamble (P&G), que una època de recessió profunda als EUA (crec que durant el crack del 29), mentre que moltes marques van optar per una posició conservadora, l'empresa P&G va mantenir i en alguns casos augmentar la inversió en les seves marques. I això els va fer líders. No sé quanta llegenda tindrà la informació, però té sentit, o almenys el tenia en els temps de ràdio i premsa com mitjans virtualment únics que es feien servir en el moment.
Les marques blanques i la seva reputació
Durant molt de temps, els anunciants van menysprear el poder de la marca blanca. Hi va haver un moment en què les úniques marques que importaven eren les que veiem a la televisió. I és possible que segueixi sent així, però ara "importar" és relatiu, perquè sabem que moltes marques blanques es fabriquen en empreses amb marques reconegudes..
Com va dir Ogilvy, "el consumidor no és idiota, és la meva dona. ". La frase pot sonar avui sexista, però crec que tots entenem el significat. Si una marca blanca em dóna la garantia de qui la ven i també sé que pot haver estat feta per un dels grans, i a més és més barata, per què no incloure'l a la cistella?
La destitjabilitat no es materialitza sempre en la compra. Si et demano unes tres marques de sabatilles esportives, possiblement no consideris cap marca blanca. Penses en Adidas, Nike, Reebok, Asics i alguna més.
Però quan es tracta de comprar, distingim la compra "commodity" (les sabatilles per a un nen que li duraran dos mesos) o la compra "Premium" quan volem premiar-nos com a adults amb el millor producte per córrer sense trencar les cames.
Una altra cosa és la persona marca blanca, compte amb això
Malgrat aquesta convivència pacífica de marques "Premium" amb marques blanques, en el cas de les persones, la cosa no funciona igual. El valor afegit d'un professional ja no és només la seva proposta de valor, i tampoc el seu preu. També és el vostre "capacitat de ser trobat"i la visibilitat, i els seus valors com a persona.
Aquí, ser marca blanca és ser ningú, és no ser trobable, no ser seleccionat per a una promoció, no ser tingut en compte per formar un equip, per liderar un projecte. La persona marca blanca és invisible, no deixa marca, i això també deixa empremta, però negativa.
He d'admetre que si algú fa la seva feina molt bé, entra en el xatrac dels candidats per a la millora. Però avui "fer" no és suficient, també has de "posar en valor", i això té molt a veure amb un procés conscient de gestionar la marca personal, el que coneixem com a personal branding.
Quan tot és fosc, és el moment de brillar
Quan arriben els moments difícils, arriba el nostre “moment P&G”, i és el moment de brillar. Brillar és "fer" però deixant un reflex del que s'ha fet, de forma que es posi en valor per ser percebut sense matisos pels stakeholders o grups d'interès responsables d'una millora.
Deixar de ser persona marca blanca és possible. En aquest blog hi ha moltes pistes de com fer-ho. No quedis fora de la llista, posa't en valor. Bona setmana.
Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/10/Recesion-y-marca-blanca.jpg4081200Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-10-04 19:00:052019-10-08 12:24:55S'acosta una recessió? És el millor moment per deixar de ser una marca blanca
La humanitat no deixa de sorprendre'm: Ara resulta que per trobar feina cal ocultar informació rellevant en els teus perfils digitals (i també en analògics).
Si tens poc temps, et convido a veure aquest resum d'un minut:
Ocultació d'informació acadèmica, l'última moda
No sé de quin país llegeixes aquest article, però a Espanya està succeint. Persones que eliminen pràctiques complementàries com a màster o un postgrau universitari.. I ho fan per no forçar a les empreses a pagar millor. Així és, Visc en un país de baix cost, que penalitza el mèrit, formació i experiència (He intentat aquest últim tema fa dues setmanes en el post Què passa a Espanya amb la gent gran?)
Sembla que la bona formació s'entén com a excés de qualificació, I això és castigat. una llàstima. I la paradoxa és que, d'altra banda,, les mateixes empreses que contracten una àmplia formació acadèmica. En poques paraules i per a nosaltres entendre's mútuament, ho exigeixen però no el paguen. I per això, el candidat no té més opció que ocultar informació.
Fer ús privat de les xarxes socials, una altra manera d'escapar dels caçatalents en línia
També resulta que molts sol licitants d'ocupació començar a ocultar la informació i la privització dels seus perfils de mitjans de comunicació social per escapar de les mandíbules de e-reclutadors, nethunters o headhunters Online.
No aconsello tenir un perfil privat, només faltaria. Però arribant a l'extrem de tenir Facebook, Twitter, Instagram privada i no aparèixer per LinkedIn per por a l'exposició em sembla sincerament absurd.
Si tens intenció de compartir fotos amb la família, hi ha altres opcions, com crear un tauler privat a Pinterest. Tenir perfils privats equival a un reclutador que tenim alguna cosa a amagar. I això no és ben percebut, fins i tot si tenim tota la llibertat per fer-ho.
Les xarxes socials i professionals són una finestra al món del networking i una oportunitat per explicar què podem fer pels altres (proposta de valor), per explicar com som (valors) i qui som (Perfil, Cv...). Per no prendre avantatge d'això és tornar al segle passat.
Evitar els teus superiors o equip d'empresa, una altra manera d'ocultar la informació
Un altre corrent: També veig que molta gent no admet ni convida els seus caps o l'equip a les xarxes socials per evitar ser "espiat".
Gairebé totes les xarxes socials tenen mecanismes Amaga certs missatges certes persones. Hi ha una gran quantitat de literatura sobre això a la xarxa.
Té sentit amagar informació per progressar o no ser desqualificat? Estem en temps difícils., però també en temps de Fake News quan s'aprecia la veritat i l'autenticitat. És evident que no tothom pensa el mateix.
Stock Photos des de Rogistok & Prostock Studio / Shutterstock
Un regal per subscripció
Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/09/esconder-informacion-y-marca-personal.jpg4081200Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-09-27 18:00:512019-09-27 21:30:36És bo amagar informació per impulsar la teva marca personal?
Personal branding polític? He d'admetre que els meus primers clients en personal branding, al 2006, eren polítics actius. Prefereixo no donar noms per evitar l'encasillament estúpid en una opció o una altra. Ja saps, ara la política ha perdut la posició estratègica del centre i ha migrat als extrems. Això implica l'estupidesa aquella de la polarització del “o estàs amb mi o estàs contra mi”.
En aquest escrit t'explicaré l'origen de les crisis de confiança en la política. Si tens poc temps, aquí tens un video resum d'un minut (en castellà):.
Error 1 de branding polític: crisi de valors
Tots tenim valors. Alguns fins i tot ens hem molestat a esbrinar quins són. Els valors són principis universals pels quals ens governem les persones. Són la nostra guia secreta per saber viure harmònicament en comunitat i evolucionar.
Hi ha autors que argumenten que els valors (que també anomeno superpoders) són innats a l'ésser humà. Prefereixo pensar que també estan influenciats per la nostra cultura, societat, família, religió...
Com identificar els teus valors
Proposo dues accions:
Esbrinar els valors que projectem en altres
Entendre quins són els valors essencials per a tu.
En el primer cas, has de demanar feedback. Ho pots fer de forma simple a través d'un correu electrònic i de forma espontània: Coneixent-me com tu em coneixes, Quins creus que són els meus cinc valors principals? I pots fer-ho com un "Pro", utilitzar un formulari de Google, suggerint 20 valors d'una llista i demanar-los que triin un màxim de 5. Pots extreure els valors d'aquesta pàgina 100 valors i el seu significat.
En el segon cas, es tracta de seleccionar el 5 valores que per a tú són irrenunciables.
Un cop tinguis els resultats de les dues proves, selecciona les tres coincidències i ja tindràs el que coneixem com a valors pilars.
El temple dels valors del branding polític
Doncs bé, en el cas d'un polític, els seus tres valors pilars haurien de ser: lideratge, honestedat i coherència. Aquest gràfic, que utilitzo en les meves classes de personal branding polític, ho explica bé:
D'una banda tots els polítics han de perseguir un objectiu que ha d'anar més enllà de guanyar una elecció o guanyar diners. L'objectiu, en aquest cas més a prop del propòsit, hauria de referir-se a una forma de millora de la societat.
Per l'altre, a la base del temple, tenim els instruments que el polític utilitzarà per aconseguir aquest propòsit: Connexió, diàleg (Programa...) i compromís.
I de l'altra tenim les columnes, que són els valors o principis que gestionen aquest diàleg amb els seus públics (els ciutadans) per a aconseguir el propòsit.
La crisi de valors
La crisi de valors, la crisi en branding polític, es produeix quan algun aquests tres valoris pilars és inexistent o es trenca.
Sense lideratge és impossible presentar-se com a candidat, el lideratge és la base del respecte als equips que treballen amb polítics i ciutadans. És possible que no t'agradi Trump, però ningú discuteix les seves habilitats com a líder.
Honestedat és transparència. Deia el gran polític Enrique Tierno Galván que la butxaca dels polítics ha de ser de cristall. Potser no t'hagi agradat l'expresident uruguaià Pepe Mujica, però segur que no dubtes que va presidir de forma honesta i transparent el seu país.
Sobre coherència, recupero la frase de Walter Riso: "No t'oblidis de sostenir el teu discurs amb el que fas. Qualsevol parla, ben pocs actuen: es diu coherència ". Per a aquesta línia suspenen el 90% de polítics amb càrrecs rellevants. Sovint perquè es deixen portar per interessos de partit, altres vegades pel que diuen les enquestes, altres per la pressió dels lobbies.
Series capaç d'identificar a 5 polítics que han estat fidels a aquests tres valors? Us convido a deixar un comentari més avall, i a partir d'aquí generarem un debat.
Error 2 de branding polític: l'ego és l'enemic
Ryan Holiday va escriure una petita obra d'art “L'ego és l'enemic" (Paidós Empresa, 2017). Més enllà de recomanar la seva lectura, prefereixo avançar algunes claus del text per evitar el mal costat de l'ego (n'hi ha un de bon) sense ànim de spoiler:
Humil a la Aspiracions.
Benevolent en l'èxit.
Resilient al fracàs.
L'ego és sovint el culpable d'trencar les negociacions, l'harmonia, el lideratge, i un munt de coses en la política. Però com Ryan Holiday ens recorda, també és el control de l'ego que ha fet més fàcil per Eleanor Roosevelt, Benjamin Franklin o Angela Merkel, entre d'altres, “suportessin amb valentia l'infortuni sense que l'ego els hagués fet centrar-se en sí mateixos”.
"He vingut a la política per canviar el món". Així comença el viatge d'un polític professional. Propòsit digne. En quin punt es torcen? Un d'ells, és quan l'ego es converteix en l'obstacle en lloc d'esdevenir el camí. "Estic en la política per fer-me ric", va confessar Vicente Sanz (ex-secretari general del Partit Popular de la Comunitat Valenciana el 1990) en una combinació d'ego i excés de sinceritat.
Error 3 de branding polític: oblidar-se del client
Conseqüència de l'anterior (valors + Ego) és que el polític, i sovint el partit, s'obliden del client. I se centren en una cosa que al client li és indiferent: guanyar les pròximes eleccions. El client és el ciutadà, ets tu, som tots.
La gestió de la política a cop de piulades a Twitter és perillosa. Pot ser que tingui l'avantatge de la immediatesa informativa, , però el tuit elimina el context per a deixar un titular que, sense context, és explosivament perillós.
El cas espanyol
A Espanya s'ha produït una crisi de confiança política impressionant en els últims anys. Segons dades del Centro de Investigaciones Sociológicas (C.I.S.), la situació quant a la preocupació dels ciutadans espanyols és la següent::
La lectura del gràfic és diversa. .Però una clau és que per fi apunta la causa de les preocupacions com la desocupació, la corrupció o la situació de l'economia: els polítics..
Possiblement paguen justos per pecadors, afortunadament no tots els polítics han trencat els seus valors pilars, han actuat moguts per l'ego o s'han oblidat del ciutadà. .
Espanya viu un greu procés de infantilització de la política, , i a causa d'això els principals líders polítics són incapaços d'asseure's a negociar el millor per al ciutadà. En el seu lloc, només miren el curt termini d'una victòria electoral. I entretant, moltes lleis segueixen en el pantà, els pressupostos prorrogats i antiquats perquè no troben majories que els aprovin. Hi ha un perdedor clar: tu, nosaltres. Els ciutadans.
El cas de l'estancament polític ha impulsat al publicista i presentador televisiu Risto Mejide a recollir signatures per a fundar un nou partit: PNLH (El pitjor que no). Si aconsegueix els suports necessaris, potser Espanya pot comptar en el futur amb algú que respecti un sistema de valors, que no posi l'ego per davant i que posi en valor la frase de Charles de Gaulle, primer ministre de França entre 1944 i 1946:
He arribat a la conclusió que la política és massa seriosa per a deixar-la en mans dels polítics
Personal Branding Polític
No perdem l'esperança. El personal branding polític pot ser un camí perquè els que comencen. Per si coneixes a algun grup de candidats (idealment 20) que creguin de debò en la política amb el focus als ciutadans, envia-li aquesta infografia, és des del taller que desenvolupem mà a mà amb la meva parella mexicana Nancy Vázquez. Descarrega-la en PDF en bona resolució aquí: Infografia del taller de Personal Branding Polític.
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/09/valores-personal-branding-político.jpg6271200Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-09-21 10:14:322019-09-27 15:15:47Tres valors clau en el personal branding polític, o per què cau la confiança
Avui m'he despertat provocador i veient el Món a l'inrevés. Veuràs que la cosa té més sentit del que sembla.
Si tens poc temps, et convido a veure un resum de vídeo d'un minut.
El personal branding és veure el món a l'inrevés
Aquesta afirmació "El personal branding és veure el món a l'inrevés" es basa en una simple observació. D'una banda, a les empreses els cal humanitzar-se per a connectar millor. I a l'altre costat, a les persones ens aniria millor autogestionant-nos com a empreses. Això últim ho va anticipar Tom Peters dibuixant un imaginari Me Inc. (traduïble com Jo, S.L.) en el seu article "The Brand Called You"de 1997.
Des que naixem som capaços de reconèixer a altres humans. Estem programats per interactuar amb les persones
Moltes empreses insisteixen a anomenar-nos clients. Des de la sociologia ens anomenen individus. Moltes marques insisteixen a anomenar-nos usuaris, consumidors, pacients... També ens anomenen ciutadans, transeünts, conductors, esportistes, participants…
La veritat és que la nostra principal singularitat és ser persones, éssers humans, i no pel paper que juguem per a una marca o producte concret. Normalment dic que el branding, si no és humà, no és branding. I les empreses (no totes) tenen una assignatura pendent que podem ajudar a resoldre des de les aplicacions corporatives del personal branding:
El fet que s'humanitzi una marca fa que sigui connectora. I això requereix que el remitent del missatge i el receptor siguin persones. Requereix que el missatge aporti valor. I requereix que hi hagi una història. Això, la publicitat tradicional basada en el bombardeig massiu d'anuncis ja no l'aconsegueix.
A les persones ens aniria bé autogestionar-nos com a empreses
Ja veus, el món a l'inrevés. Si a l'empresa i les seves marques els vindria bé humanitzar-se, a les persones ens vindria bé aprendre a gestionar-nos d'una forma més organitzada i eficaç.
Deixa'm trencar algunes creences limitants:
Si analitzes la competència de marques corporatives, per què no fer-ho de persones que poden estar ocupant el seu territori de marca?
Si una empresa té un el propòsit, una missió i valors (quelcom profundament humà) no té sentit que també ho tingui una persona?
Les organitzacions treballen sobre la base de models de negoci per a cadascuna de les teves marques saps que hi ha llenços de model de negoci per a persones?
Cada marca es mou al voltant d'un proposta de valor la gent pot sobreviure (professionalment) sense una proposta de valor única?
Les marques sovint abanderen un “claim”, un Lema I per què no podia una persona?
Les marques i els seus productes es fan conèixer a través dels plans de comunicació ha sentit parlar de la Pla de comunicació personal?
Et dono la benvinguda al vertiginós i apassionant món del Personal Branding (o si ho prefereixes, Descobriment, desenvolupament i projecció de la marca personal). No és exclusiu per a celebritats, ni super-executius, ni gurus. És per a tu, no importa qui siguis, allà on estiguis, el que pensis, el que facis. Si encara tens dubtes, et convido a llegir les respostes 20 preguntes més recurrents que he rebut durant els darrers 10 anys. Si veus el món a l'inrevés, vas pel camí correcte.
Podcast: Estaríem millor si les persones pensem com les empreses i les empreses ho fem com les persones (Entrevista per Julio Muñiz)
Si vols aprofundir en aquest contingut, fes clic a la imatge per escoltar el podcast (en castellà) d'una entrevista que em va fer fa uns dies l'expert en màrqueting digital i emprenedoria amb seu a Florida Julio Muñiz al seu programa Inconfundiblemente.
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/09/El-Mundo-al-reves.jpg6271200Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-09-07 13:37:232019-09-12 16:08:26I si les empreses actuen com a persones i les persones com a empreses? El món a l'inrevés
Estimar-se no és dolent, el dolent és creure's; creure's el centre de l'univers. Ahir conversava amb Julio Muñiz, en el seu podcast Inconfundiblemente, entre altres coses, sobre les diferències entre autoestima i l'egoisme. N'hi ha, i més grans del que pensem.
Si tens poc temps, aquí tens un vídeo-resum d'un minut.
La autoestima és un hàbit, almenys per a mi
Entre els hàbits que vaig confessar a en Julio que m'ajuden molt a enfocar el meu treball i la meva vida hi ha un que destaca:
M'ajuda molt a aixecar-me d'hora i passar algun temps caminant i meditant. He estat fent això durant molt de temps, 20 anys, I la veritat, és un temps preciós per ordenar idees, preparar-se per al dia i, ja que sóc més early Bird, aprofitar per crear i anotar o gravar idees al meu smartphone. No estic dient que aixecar-se aviat va ser l'únic hàbit que practico., però gràcies a fer-ho, puc i meditar, mantenir-me en forma física i mental i pensar en coses noves, continguts, noms, projectes,…
És un moment de trobada amb tu mateix, no és la soledat, al contrari, és autoestima. És un diàleg interior imprescindible per afrontar el dia que ve.
Invertir en tu no és egoisme, és autoestima
Una de les meves definicions de Personal branding és: l'art d'invertir en tu en funció del valor que aportis als altres. Invertir en tu no és egoista si després bolques el coneixement i l'experiència en idees que millorin la vida dels altres.
Per contra, seria egoisme si el que aprens ho uses per al teu propi benefici únicament. Estic molt d'acord amb Chris Litster, CEO de Buildium, al qual vaig referir fa poques setmanes en el post Lideratge, vulnerabilitat i marca personal: La nostra prioritat ha de ser servir les persones, al planeta i els beneficis (per aquest ordre). Quan inverteixes l'ordre, això és l'egoisme.
No veure més enllà de les teves creences, la pitjor manifestació l'egoisme
Entre les moltes manifestacions de l'excés d'admiració propi, de l'egoisme, està sens dubte la que penso que més mal fa a la Humanitat. Es tracta de no veure més enllà de les teves creences. Pensar que la teva manera d'entendre el món (religió, política, relacions laborals, valors, costums, afiliacions esportives,…) és l'única possible.
Això està fent més mal que tots els desastres naturals en el món. Quan no et pots posar en les sabates d'algú que pensa diferent de tu, quan no hi ha empatia, l'egoisme es fa càrrec de la situació i crea el conflicte.
Veus una dona que duu un burca en un centre comercial a la teva ciutat. Tens dues maneres de reaccionar: la tolerant (encara que no ho comparteixis, ho comprens i acceptes) i la intolerant (no ho acceptes perquè creus que els forasters han d'adaptar-se als nostres costums).
Si no ho comprens, no ho critiquis
Aplicar una filosofia així ens aniria millor a tots.
I consti que sovint, sense adonar-me, prejutjo massa ràpid. De vegades parlem amb menyspreu de les coses que no sabem. I això també egoisme, o en aquest cas egocentrisme.
Si resulta que rebutges tot allò que no està d'acord amb els teus valors i principis i també el que no comprens, el teu ecosistema és francament petit. No pots viatjar, no pots conversar, relacionar-te amb els altres es fa difíci , fins i tot en família... Vaja, un desastre.
Un consell si ets egoista
Penso que no existeix el 100% egoista o el 100% no egoista. Tots haurem pecat en algun moment de l'egoisme. Així que proposo (en cas que tinguis brots d'egoisme) que els canviïs per hàbits autoestima.
Fes una prova: prova durant una setmana que s'aixecar anticipadament, caminar en solitari, veure la sortida del sol, reflexionar, anotar idees.
T'asseguro que evitaràs problemes creatius, planificaràs els teus dies millor, milloraràs el teu humor i et regalaràs moments de tranquil·litat i retrobament meravellosos.
L'eina que utilitzo per a això s'anomena ficarsealllitdhora.ly (és conya), però és veritat que no necessito un despertador perquè me'n vaig a dormir d'hora, a això de les 10 de la nit. El somni és sagrat. Guaita el cas de Trump, dorm un màxim de 4 hores diàries. I "así nos luce el pelo" (també és conya). Bona setmana, i recorda, inverteix en autoestima.
Stock Photos from Ipatov & Prostock Studio / Shutterstock
Ah, m'oblidava: dos recordatoris
Màster en màrqueting digital 100% online (amb mòdul de Personal Branding)
Sí, he d'agrair a Montse Peñarroya, Helena Casas i Alba Espejo per comptar amb mi per tercer any consecutiu. La Universitat de Vic (UVic) presenta els seus diferents formats de formació online en Màrqueting Digital, Xarxes Socials i Personal Branding, i ho fa en castellà i en tres formats, tots 100% online:
Màster online: tercera edició. Inici octubre 2019. 60 crèdits. Inclou mòdul personal branding
Postgrau online: Primera edició. Inici octubre 2019. 30 crèdits. Avís: no inclou el mòdul de Personal Branding.
Ja que sóc un dels professors, si et matricules de la meva part obtindràs un 5% de descompte que es pot sumar a altres descomptes per pagament anticipat.
Deixa'm aquí les teves dades i t'enviaran una proposta des de la UVic ja amb un 5% menys en la matrícula.
Postgrau presencial en Social Media i Màrqueting Digital (amb mòdul de Personal Branding)
Per cinquè any consecutiu, em torno a responsabilitzar de l'àrea de personal branding en aquest postgrau Tecnocampus UPF. He d'agrair a Pedro Rojas i Maria Redondo per mantenir la seva confiança.
El postgrau consta de 5 Mòduls, tot en castellà.
Xarxes socials, eines 2.0, marca personal ocupabilitat en el sector 2.0
Desenvolupament i implantació de màrqueting digital estratègic
Creació, gestió i difusió de continguts digitals
ORM, mesurament i monotorització de la nostra imatge a la web
Emprenedoria en entorns digitals
Més dades:
Dates: de 17 d'octubre de 2019 al 21 de juliol de 2020
Durada: 30 ECTS 300 hores
Dies i hores: Dimarts i dijous de 6.30 h 21:30h + tutoria personalitzada
Sembla que el món està girant al voltant dels d'influencers. Reconec que aquesta paraula s'està consumint, almenys en el meu cervell. Volia posar un altre títol a aquest post: Nous influenciadors: ambaixadors de marca, però estic segur que hauria perdut l'impacte.
Si tens poc temps, heus aquí un vídeo-resum de menys d'un minut (en castellà):
Són els d'influencers en decadència?
Si cerques a Google el terme "decadència influencer", apareixen suculentes titulars com aquests:
Totes aquestes fonts coincideixen que diversos estudis alerten de la disminució del "engagement" en les publicacions d'influencers amb centenars de milers o milions de seguidors. Les raons són la saturació del nombre d'influencers, el cansaci de veure sempre els mateixos consells, el fet que molts dels consells són insans, falsos, absurds o irrellevants.
Pocs se salven de la crema: pugen els micro-influencers
Les fonts anteriors estan d'acord que els micro-influencers (1.000 a 5.000 seguidors) guanyen credibilitat.
Es tracta de persones no contractades per cap organització que opinen de forma lliure i no condicionada sobre la seva experiència com a usuaris de viatges, moda, salut, cotxes, etc.. sense cap intenció més.
També es mantenen a dalt els grans influencers que no “s'han venut” a les marques, Encara que hi ha pocs. Un bon exemple és la youtuber Patry Jordan, especialitzada en Fitness i consells de bellesa DIY (fer-ho tu mateix). Patry Jordan acumula prop de 16 milions de subscriptors entre els seus diferents canals, i com ella mateixa em va dir, el secret de l'èxit és que no apareixen marques recomanades per ella.
Emfluencers: el nous influencers, els ambaixadors de marca interns
Segurament no em guanyaré la vida com a creatiu. Això de "EM"d'Emfuencers" ve "d'empleats" o "employees", i també, si ho prefereixes, "ambaixadors" o "ambaixadors" “empresa”. Deixant el terme fora, la veritat és que en aquest blog he estat tractant el poder dels ambaixadors de marca interns, els de la "casa" de fa algun temps:
Aquest és un principi general que s'aplica a qualsevol acció que sorgeixi per estimular els emfluencers: o tots guanyen o no guanya ningú. Aquest tipus de programes són coneguts com "Employee Advocacy", i també com"Employee Branding".
No s'ha de contractar un app de les moltes que hi ha perquè els empleats comparteixin informació corporativa. Això només generaria avantatges per a l'organització, però no als seus professionals. I podria tenir bona arrencada, però cap seguiment. Hi ha d'haver un equilibri de beneficis i una mentalitat de canvi cultural d'organització perquè això funcioni bé.
Les aplicacions són un instrument al servei d'una estratègia, però sense estratègia es tractaria d'un assaig amb data de caducitat . En l'article referenciat La força dels ambaixadors de marca interns explico com desenvolupar un programa Employee Advocacy. La selecció de participants, el pre-treball, els avantatges per a uns i altres, perfils de facilitadors i retorn de les xifres d'inversió.
Emfluencers, els influencers més creïbles
Finalment, et convido a una reflexió: qui creus que ofereix una major confiança - i, per tant, credibilitat?- a l'hora d'explicar les característiques d'un determinat producte o servei?
Grans influencers externs
Micro-influencers
Usuaris satisfets (Brand advocates)
Tècnics que han creat, provat i impulsat els productes i serveis
Permet que m'avanci al teu pensament. Possiblement pensis en els 3 i el 4.
El brand advocate és un dels objectes de desig de les organitzacions. La seva única relació amb la marca és a través de l'experiència d'usuari, i per això tenen tant valor. No sempre són fàcils d'identificar, és per això que els sistemes de feedback són essencials per localitzar-los, i també la monitorització de les xarxes socials.
L'expert tècnic, el N4, és el candidat perfecte per actuar com employee advocate, ambaixador de marca intern o emfluencer.
En les empreses la figura que més abunda és la de l'expert tècnic, que inclou els desenvolupadors de producte o servei, directors de producte i marca, especialistes en comunicació i, sobretot, la xarxa comercial. Tots ells coneixen com si fossin seus els productes i serveis amb els quals tracten cada dia.
En qualsevol cas, l'expert tècnic és el professional sobre el qual l'organització té major coneixement, proximitat, i en certa manera, control. A la meva manera de veure-ho, els Emfluencers són les nous persones influenciadors, un paper d'una major creació de valor, confiança, credibilitat i, en definitiva, generador de leads.
Si vols més informació sobre els programes de Employee Advocacy, et convido a descarregar l'ebook gratuït 'Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa "
Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".
Stock Photos from VectorMine & Esperit Boom Cat / Shutterstock
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/08/Nuevos-influencers-los-Embajadores-de-Marca-internos-o-Emfluencers.jpg6271200Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-08-23 21:12:292019-08-26 18:37:22Nous influencers: els Ambaixadors de Marca interns o Emfluencers
Paradoxalment, la única paraula o adjectiu exclusiu que existeix és "únic". Dir "únic" significa que no té igual. Durant la història, aquest adjectiu s'ha aplicat per denotar la singularitat, exclusivitat, prestigi, raresa.
Què passa quan fem servir "únic" aplicat a la persona? Fa algun temps vaig escriure un post en aquest bloc titulat "Què et fa una única persona". Explica la necessitat que tenen altres persones de promoure aquesta singularitat.
Avui vull que vegis tres maneres de tractar la "uniqueness"en la gestió de la teva marca personal: La USP, al SMP i la proposta de valor. Si tens poc temps, aquí tens un vídeo-resum d'un minut:
La USP o proposta única de venda
Qualsevol publicitari pot recordar la USP (Proposta única de venda) creada en els anys 50 pel gran Rosser Reeves, de l'agència Ted Bates. La proposició de venda única era un compromís d'esforç i diferenciació per a les marques. Amb una bona USP seguida d'una bona inversió en publicitat i distribució, se'n garantia l'èxit per a les marques.
En aquest exemple de Colgate, Reeves compara directament amb la competència de Colgate per crear una proposició de venda única.
La SMP o proposta de "valor indestructible"
El temps canvíen, i anys més tard, en la dècada des 80, els germans Saatchi modificaven lleugerament el concepte, creant la SMP (Single Minded Proposition). La SMP cercava la singularitat, tot i no ser única, un motiu de preferència, més emocional que racional.
Per exemple, la campanya per a British Airways signada amb "La línia aèria de favorit del món", l'anunci del qual de 1987 va guanyar diversos premis internacionals:
Si aquesta campanya l'hagués signat Rosser Reeves, possiblement l'anunci hagués estat ple de text comparant vols internacionals contractats per British Airways amb altres línies aèries, els seus preus, els serveis a bord, estadístiques de puntualitat…
La comparació en el SMP segueix existint, però es presenta més com una singularitat (emocional) i no com una elecció racional.
La Value Proposition o Proposta de Valor
Va ser Michael Lanning el creador de la Value Proposition (la proposta de valor), ja prop dels 90, tot i què el llibre que va publicar data de 1998. Lanning anteposa l'aportació de valor al client com a element clau d'elecció.
10 anys més tard, Alexander Osterwalder i Yves Pigneur van situar la proposta de valor en el centre del seu llenç de model de negoci. Els mateixos autors van publicar "Dissenyant la Proposta de valor" (Deusto, 2015). En el llibre tractaven la proposta de valor per satisfer els guanys o problemes (gains & pains) del consumidor.
Aquest model de proposició de valor és potser la més fàcilment aplicable a persones, i no només a marques corporatives.
M'agrada treballar la proposta de valor amb una fórmula simple: Primer explica la prestació al teu client i llavors explica què fer per aconseguir-ho.
Aquests són alguns exemples:
Eva Vila-Massanas: Ajudo les empreses competir amb èxit en entorns VICA a través de la internacionalització, diversitat i canvi tecnològic
Jorge Mas : Impulso la innovació impuls i el creixement en retailers, associacions, comunitats de vendes i empreses internacionals, creant projectes més rendibles
Eva Collado Durán: Poso en valor a persones i organitzacions per tal que trobin, desenvolupin i projectin la seva millor versió en un entorn canviant, complex i digitalitzat
Marta Mouliaa: El meu compromís és fideitzar i atraure talent a les organitzacions implementant programes de marca personal en un entorn cada vegada més digitalitzats i volàtils
Christian Fernández: Gestió del canvi cultural i empoderament de les persones a les organitzacions
L'exercici a realitzar és per completar la frase següent:
Jo sóc l'única persona en aquest món que...
No pensis pas que és fàcil que sigui prou rellevant. Es pot passar com qui neda amb óssos polars o com a Nigella Lawson: "possiblement l'única dona en el món que podria fer que dur banyes de feltre es vegi atractiu".
Fent recerques per a la xarxa, vaig trobar una Proposta Única de Valor força singular, la del director i actor de cinema X Keiran Lee. Diu en Lee a la seva "bio" del seu perfil de Twitter que és “l'únic home al món amb un penis assegurat en un milió de dòlars”.
En aquest cas, pot ser rellevant per a la seva audiència? Sí, possiblement per un actor d'aquesta mena, l 'eina' és important. Jo, de tota manera, crec que aquesta seria la seva proposta de valor real: l'únic home al món amb beneficis suficient per a assegurar el seu penis en un milió de dòlars.
De totes maneres, no sé si l'exemple és gaire inspirador. En qualsevol cas, que ja tens - tenim- un repte per a la temporada 2019/20: donar resposta a aquesta pregunta complexa.
Si tu tens clara la teva Proposta Única de Valor, deixa'm si us plau un comentari en el post, potser pots inspirar molta gent.
https://Unica-persona-que-en-este-Mundo-que.jpg www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/08/Soy-la-438840Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-08-17 10:09:352019-08-17 11:12:01Jo sóc l'única persona en aquest món que...
He de confessar, abans que et facis il·lusions, per llegir els 18 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal no esdevindràs un expert en marca personal. La pràctica, en la meva opinió, és l'altre costat de la moneda, i el reconeixement seria l'impuls. Tampoc considero a qui s'ha graduat en arquitectura com a arquitecte fins que no ha projectat i aixecat unes quantes obres amb èxit.
El que sí pots aconseguir llegint tots o alguns dels 18 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal que et proposo aquí és aprendre a autogestionar la teva marca creant el teu propi full de ruta amb el millor de cada obra .
Al llarg dels meus més de 10 anys com a consultor, formador i conferenciant en personal branding m'hauré llegit prop de 60 llibres sobre el tema o com un reforç del tema. Aquests 18 són destacables en alguna de les seves particularitats.
A efectes d'organització, el bo de tot això és que els llibres no competeixen, sinó que uns completen i enriqueixen el coneixement d'altres. Els classifico en les següents categories:
Llibres que dibuixen el context de la marca personal
Bons manuals pràctics per començar
Llibres testimonials estil "així ho vaig fer jo, així em van anar les coses"
Llibres per reforçar l'àrea d'autoconeixement
Llibres per completar l'àrea d'estratègia
Llibres per reforçar l'àrea de visibilitat
Llibres centrats en l'àrea d'ocupabilitat i carrera professional
Llibre per guanyar-te la vida com a especialista en personal branding
També afegeixo un annex amb altres llibres que no he llegit, altres que he llegit però ja ja comentaré en un altre post, ebooks i llibres no traduïts al castellà.
sense més, Aquí començo amb els títols de la 18 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal. Per a mi és important l'ordre de lectura. És a dir, millor començar per contextos i acabar els hiper especialització.
Si tens poc temps, aquí tens un vídeo-resum de 6 minuts:
1.- Llibres que dibuixen el context de la marca personal
Per entendre satisfactòriament la fàbrica cerebral de la ment i del comportament cal considerar el seu context cultural i social. I això torna veritablement atemoridor l'intent. “L'error de Descartes” (1994)
Laura Chica i Francisco Alcaide ha creat una estructura simple amb 40 claus per crear el teu destí, cadascuna d'elles amb un capítol dedicat.
Cada capítol acaba amb 5 passos per a l'acció i 5 llibres per a l'acció, el que significa que el llibre compta amb 200 passos per a l'acció i 200 llibres de referència. I m'oblidava, també amb 40 frases més que inspiradores.
La formació i experiència de Francisco Alcaide en ADE i de Laura Chica en psicologia i coaching són la clau de la riquesa temàtica del llibre, que no es limita a les qüestions de lideratge, productivitat o networking sinó que entra a fons en qüestions com la por, intel·ligència emocional, l'amor, el sexe, la felicitat i molt més.
Al final hi ha un regal que no desvetllo per no fer massa "spoiler". Essencial.
El mundo cambia, ¿y tú?
El mundo cambia, ¿y tú? Escrit per Eva Collado Durán. Publicat per Alienta. Primera edició, març 2019. Prologat per Laura Chica. Epíleg de Carmen Soler Pagán i Sonia Rodriguez Muriel.
Llibre clau per dissenyar el teu futur professional en plena era digital. Després del seu bateig editorial amb "Marca eres tú" (Rasche, 2016), -i que tracto més endavant- Eva ha posat en valor la seva experiència no només com a gestora de capital humà sinó com a gran artífex del canvi en les organitzacions, un canvi cultural que ha portat a un canvi digital.
Avui no es concep a un professional sense les competències pròpies del professional del segle XXI, que Collado dibuixa a la perfecció. Llibre d'esquema fàcil, amb 5 capítols que arrenquen amb el domini de l'entorn i finalitzen amb un mantra de marca personal: si no dius qui ets, altres ho faran per tu.
El llibre conté l'ADN de molts professionals que han contribuït a les diferents seccions (entre els quals tinc l'honor d'estar-hi).
No puc amagar el meu afecte especial per aquesta dona, a la qual considero una amiga de l'ànima, una enorme gestora d'emocions i una insubstituïble professional. Ella és M.A.
2.- Bons manuals per començar
Tota disciplina requereix els seus manuals genèrics. I en marca personal n'hi ha i molt bons. Cap llibre és igual que un altre, aquesta és la riquesa que imprimeix cada autor.
Y tú, ¿qué marca eres?
Y tú, ¿qué marca eres? Escrit per Neus Arqués. Publicat per Alienta. Primera edició, 2007, tercera edició revisada 2019. Primer llibre publicat sobre marca personal en castellà.
Simplicitat o mort. Així resumiria aquest llibre de la "mare de la marca personal". Un perfecte manual de 20 passos per gestionar la teva reputació personal. En aquesta tercera revisió, Neus inclou la possibilitat de descarregar-te un pràctic canvas de marca personal del seu lloc web.
Neus ens convida a crear el nostre "quadern de marca" en què anar anotant els progressos a mesura que el llibre, molt lleuger (170 pàgines) va avançant. Al final, inclou un bibliografia essencial si et vols dedicar a això de forma professional.
A títol personal, diré que Neus és una gran experta en comunicació i una prolífica escriptora. L'enfocament de Y tú, ¿qué marca eres? és més de marca que personal, i en això em veig molt identificat.
Vull destacar també aquí un llibre escrit per Neus titulat Tu plan de visibilidad 40+ dirigit als que creuen que ja no són tan joves, i que és un manual excel·lent per afrontar el moment sènior.
Sens dubte aquest és un dels primers textos editats a Amèrica Llatina sobre marca personal. Malgrat el títol "marquetinià" , la seva lectura em va semblar un dels millors manuals de protocol per aplicar la gestió de marca personal a la vida, a la feina, a tots els nivells.
Vaig tenir la fortuna de rebre el llibre en mà de la pròpia Raquel (i dedicat) farà uns mesos a Mèxic. Raquel, advocada, coach (i cantant, el que llegeixes), és una de les principals evangelitzadores de la bondat del personal branding en la carrera professional a Colòmbia ia tot Amèrica.
L'estructura del llibre parteix de la imatge professional com la pròpia marca, tracta l'estratègia i s'endinsa en l'aspecte laboral, noves tecnologies i esdeveniments. Els annexos són ineludibles, exemples de cartes per a moments de la vida laboral. I un gran regal: el llegat de marca personal amb l'empresari Arturo Calle.
Desmárcate
Desmárcate. Escrit per Xavi Roca. Publicat per Libros de Cabecera. Primera edició, octubre 2015. Prolomed per Luis Martínez-Ribes i un 😉 Guillem Recolons
L'avantatge de tenir a les mans un llibre escrit per algú que ha devorat centenars de llibres de lideratge, canvi, intel·ligència emocional, i gestió és obvi. No es deixa res al tinter. I a més és un dels llibres més rics en referències que he llegit.
Xavi Roca és un inconformista, i per això ha volgut revisar alguns supòsits i confrontar-los amb la nova realitat. M'encanta que l'autor relacioni èxit i felicitat a una bona marca personal; Ajuda a creure, i també a crear.
L'estructura del llibre parteix de la marca, del segell, la petjada, entra en l'acte anàlisi i la fase de preparació de marca personal, segueix amb la comunicació i ens regala una valuosa conclusió sobre l'home, la terra i la lluna. El seu epíleg recull el millor del seu bloc, una petita joia.
Ja que de totes maneres parlaran de tu ... si més no que diguin el que tu vols! Aquest és el claim del llibre, que no pot ser més afortunat. He de dir que Marca Personal para Dummies no és un manual, és un tractat. Les seves més de 420 pàgines (i lletra petita) faran que deixis de ser un Dummie. Inevitablement.
És el quart dels cinc llibres publicats pel "pare" de la marca personal a Espanya, el primer text de la "Marca Personal" (ESIC, setembre 2008) va ser publicat poc després del "Y tú, ¿qué marca eres?"de Neus Arqués.
Té una estructura atípica però molt orientada al client, basada en 6 parts i amb 20 capítols en total. Té moltes col·laboracions externes (gràcies per comptar amb la meva, mestre) i gràficament està genialment planificat perquè sigui molt fàcil de llegir i de seguir. A més d'opinions externes, és ple d'eines, consells, tècniques i advertències d'errors.
El reto. Estrategia personal para tiempos de incertidumbre.
El reto. Escrit per Pablo Adán Micó. Publicat per SC Libro. Primera edició, 2016. Pròleg de Ginés Marco, Degà de la Facultat de filosofia de la Universitat Catòlica de València.
Si estàs plantejant llegir aquest llibre és que alguna cosa t'inquieta. Així comença la lectura de la contraportada. I estic d'acord, això és per inconformistes. Si ja et va bé com estàs, llegeix poesia. Pablo és un escriptor prolífic. Vaig tenir l'honor de prolongar el seu primer llibre, “El marketing personal me salvó la vida”, i des d'aleshores ha publicat (atenció): catorze llibres més!!!
De tots els llibres, em quedo sens dubte amb El Reto, que també podríem anomenar La Ruta, perquè dibuixa un mapa des de la supervivència maslowiana fins al lideratge i l'autorealització. Si ets dels que creu que el pla és que no hi ha pla, Pablo canviarà la teva manera de pensar.
Com un bon professional de màrqueting, Pablo posa especial incidència en el públic objectiu i les seves necessitats per ajudar-te a dissenyar la teva pròpia estratègia. La seva visió de deixar empremta no pot ser més encertada: lliurar alguna cosa per als altres, i no per a un mateix. ". Deixar empremta és crear alguna cosa a disposició de les persones que serveixi, que ajudi "
3.- Llibres testimonials estil "així ho vaig fer jo, així em van anar les coses"
Francisco Alcaide ha après de les millors, i això li ha permès publicar dos llibres preciosos basats en l'experiència de grans líders. En aquest cas tenim a dues autores que ens parlen del valor de la seva pròpia experiència.
Marca eres tú. Cómo mejorar tu futuro personal a través de tu marca personal
Marca eres tú. Escrit per Eva Collado Durán. Publicat per Rasche. Primera edició, 2015. Pròleg de Francisco Alcaide. Epíleg de Raquel Roca.
En ple congrés Personal Branding Lab Day 2015, Eva es va acostar al podi amb les sabates de taló vermelles per donar la seva conferència. I el primer que va fer va ser a anunciar la imminent estrena de "Marca eres tú", mostrant-nos la portada.
Aquest llibre és com un diari, però compta com un manual de gestió de la marca. Eva es reconeixia analfabeta digital i quan va descobrir el que hi ha a "l'altre costat" la seva vida va canviar. A fi de bé, és clar. És de les millores gestores d'emocions que conec, i de les poques persones que ha aconseguit traslladar literalment el protocol offline al món online. Sense màscares.
Jo no ho definiria com un llibre per aprendre marca personal, per a mi és el llibre per a llançar-se a l'arena, per saltar sense por de caure. Diuen que l'èxit és 1% inspiració i 99% transpiració. Doncs bé, 1% ho trobaràs aquí, aquest és el Red Bull de la marca personal, el pas necessari per perdre la por a gestionar la teva marca i donar-te a conèixer al món.
Un cafè amb Chan. Com somnis amb marca Personal
Un cafè amb Chan. Escrit per Ami Bondia. Publicat per Editorial cercle vermell. Primera edició, juliol 2015.
Escrit en primera persona, És impossible no endur per aquest doctor en Periodisme amb un passat i present en la pantalla de TV. De vegades és difícil d'escriure com parles. AMI ha aconseguit. S'ha fugit l'argot pensa, la PNL i coaching per arribar directament a qualsevol perseguint un somni (sigui el que sigui).
El pròleg, han escrit per ella mateixa, Es preveu el seu segon llibre "Món de valent", posar en marxa aquest 2019 i que vaig tenir el plaer d'unir Ami a Barcelona el dia de Sant Jordi, el dia de la màgia, llibres i roses.
Per a mi hi ha una pregunta clau que impulsa a llegir el llibre en unes hores: el que vostè faria si vostè va viure la seva passió? Va poder treballar amb Chan (Alejandro Sanz), va lluitar fins al final. I que va canviar la seva vida. Aquest és un manual per aprendre a lluitar... i guanyar.
4.- Llibres per reforçar l'àrea d'autoconeixement
Benjamin Franklin va dir "hi ha tres coses molt difícils: l'acer, els diamants i conèixer-se un mateix ".
¿Quién eres tú? Descubre tu mayor tesoro: tú mismo.
¿Quién eres tú? Escrit per Laura Chica. Publicat per Alienta. Primera edició, juny 2013.
Laura part de la frase de Sant Agustí "Coneix-te. accepta't. Supera't" per definir el sentit de la vida. El llibre és una joia de la intel·ligència emocional, ella mateixa confessa que la major dificultat a la qual ens trobem en el nostre desenvolupament emocional és que no ens han educat per pensar sobre el que sentim, per què ho sentim ni com anomenar-lo.
Tot i ser un llibre lleuger (140 pàgines), requereix una lectura tranquil·la, potser dos. Al final de cada capítol inclou una secció "per pensar" i un quadern d'exercicis. T'aviso: com deia Franklin, això no és fàcil. Però sense això no podem avançar al següent pas després de l'autoconeixement: el de l'estratègia.
Hi ha dos "extres" inoblidables, vitamines per a la vida i #quienerestú 140 caràcters, la capacitat original d'un Tweet. Frases curtes i meravelloses d'autors de tot temps per entendre millor com som.
Smart feedback. Conversaciones para el desarrollo del talento.
Vaig assistir a la "premier" a Madrid amb les pàgines del llibre fent olor a impremta. Faltava un bon llibre sobre com donar i rebre feedback. És aquest. Diuen les seves tres autores que ni avui ni es tolera ni s'integra l'error. Quanta raó. Per això és necessari el feedback.
Llibre de lectura fàcil, dividit en cinc parts i impecable disseny: potenciar el talent a través del feedback, rebre feedback, donar feedback, aprenent habilitats i un quadern d'exercicis. Aquest últim, ajuda a posar en pràctica el que s'ha après a través de diferents matrius (DAFO ...)
Considero que el feedback és la part indispensable del nostre autoconeixement, la qual ens permet conèixer exactament quina marca personal projectem i si inclou una proposta de valor associada.
5.- Llibres per reforçar l'àrea d'estratègia
Deia Sun Tzu "El suprem art de la guerra és sotmetre l'enemic sense lluitar". L'estratègia és la veritable full de ruta del personal branding, on es decideixen elements tan importants com el propòsit, la proposta de valor i el model de negoci.
Cert. El Design Thinking va ser posat en escena per Tim Brown, CEO de la consultora Ideo. Però posats a buscar un llibre complet i inspirador, Idris Mootee ha aconseguit un treball impecable.
El títol original, en anglès és "Design Thinking: El que et poden ensenyar en escoles de negocis i de disseny. "
Potser t'estranyi veure entre els meus llibres recomanats un que parli de design thinking. No es tracta de ser un especialista en això, però el personal branding es pot nodrir d'una forma d'estructurar el pensament creatiu més que eficaç. En el fons, qui no ha utilitzat alguna vegada un llenç com el del model de negoci?
He d'advertir que no és un llibre fàcil. Encara que està molt ben il·lustrat, cada pàgina convida a més d'una reflexió profunda. El millor és que ens fa qüestionar si realment estem pensant les coses sobre la base de l'experiència d'usuari dels nostres stakeholder, i això no té preu.
Tenia el llibre a casa sense llegir des de feia mesos. I va ser gràcies a la meva companya TEDx Eixample Ana Reyes Lorenzo que em va animar a la seva lectura. Gràcies Ana, et dec una!
Tu modelo de negocio
Tu modelo de negocio. Escrit per Tim Clark, Alexander Osterwalder i Yves Pigneur. Publicat per Deusto. Primera edició, març 2012.
Per a mi no és un llibre, és una bíblia de la marca personal. És un dels primers llibres col·laboratius. Escrit amb la participació de 328 col·laboradors de 43 països. El llibre es va publicar un any després de "Business Model Generation"d'Alexander Osterwalder i Yves Pigneur (Publicat el març de 2011).
La diferència entre un i altre és que el de 2011 es dirigeix més a startups, petits negocis i el referit aquí s'adreça a persones com tu. No només això, entre les 328 col·laboracions trobaràs alguna ànima bessona aquest cas pugui servir-te d'inspiració: una advocada fiscalista, un blocaire, un comercial, una fotògrafa de noces, un executiu de publicitat, un esquiador, un locutor de ràdio, un metge i dotzenes d'altres casos.
Consisteix en 5 capítols, i segueix al peu de la lletra l'esquema design thinking: llenç, reflexió, revisió, acció i extres. Essencial.
6.- Llibres per reforçar l'àrea de visibilitat
En comunicació, mai oblidem que tot deixa marca, el que diem i el que callem, el que fem i el que no fem.
Te van a oír. Construye tu plataforma personal para darte a conocer
Te van a oír. Escrit per Andrés Pérez Ortega. Publicat per Alienta. Primera edició, febrer 2013.
No estic sempre d'acord amb els ensenyaments del mestre. Quan afirma que la millor persona per vendre el que fas ets tu mateix, penso que hi ha una millor. Que siguin els altres. Aquí hi hauria la diferència entre màrqueting (jo venc el que faig) i branding (el resultat del que faig fa que altres ho venguin per mi).
Però dit això, “Te van a oír” és un exquisit manual per aconseguir que -en paraules d'Andrés- la teva veu destaqui en un món cada dia més sorollós.
La fina ironia de l'autor està present des del capítol 1: ADVERTENCIA: aquest llibre t'ajudarà a promocionar el que fas. Però fora des arrencada magistral, ens trobem davant d'un llibre seriós, de context, plataforma, aliats, de mitjans que no són la finalitat, de la memorabilidad, mitjans de comunicació social, contingut, bloc, xarxes socials, de jugar a primera divisió (el llibre), d'altres mitjans off i de mesurament de resultats.
I et parla en el seu to directe, patern, però basat en molts anys d'experiència. Un must.
Si no coneixes a Yi Min et diré que el seu nom, en xinès, significa persona inquieta i creadora. I tant que ho és. De pares xinesos, va néixer a València (Veneçuela) i aquí viu avui.
A diferència de “Te van a oír”, “Navegando en aguas digitales” se centra 100% en l'entorn digital. I ho fa amb una precisió que em va sorprendre en llegir-lo. El vaig trobar a la meva habitació d'Hotel a Santo Domingo, República Dominicana, en la meva primera visita aquí l'any 2018. Em va alegrar el viatge de tornada.
Com a bona enginyera en computació, Yi Min no oblida cap detall, i guia a un Dummie, però també a un iniciat com jo, al coneixement pràctic del màrqueting digital necessari per portar la marca personal al cim de la visibilitat.
7.- Llibres centrats en l'àrea d'ocupabilitat i carrera professional
Diu el Dalai Lama que només hi ha dos dies a l'any en què no es pot fer res: ahir i demà. Aquesta secció tracta sobre combustible, el que es necessita per millorar l'ocupabilitat i per progressar en la gestió de la carrera professional.
El currículum d'Arancha és una de les garanties que aquest llibre t'agradarà. No és l'única. Jo estava amb ella a la presentació del llibre, a Barcelona. Allà va explicar que en menys de 20 anys el 47% de les categories professionals deixarà d'existir. Emergeixen noves necessitats de talent. I això demana un mapa. El mapa del teu talent.
Ni pensis que no és un llibre de marca personal. Ho és del cap als peus. Però en la seva experiència com talentist, Arancha convida a llegir-lo amb un propòsit: millorar la teva carrera professional. Vaig prestar el llibre, i ja se sap ... Però l'avantatge és que al re-comprar-lo, la 4a edició inclou una revisió i una nova introducció meravellosament contextualitzada.
És un llibre fàcil de llegir (menys de 200 pàgines), però et dóna treball per a diversos mesos abans que vegis els resultats. Ple de invitacions a l'acció de grans exemples, el considero un llibre de capçalera en l'autogestió de carrera i de marca personal.
Saltar de la pecera. Una historia de marca personal
Una història. Aquest llibre tracta de la història de Gabriel en la seva recerca de treball amb bona experiència sota el braç i un bon currículum universitari. Cada capítol narra un nou dia, una nova entrevista a la vida del personatge i com el nou context el convida a reinventar-se.
Cristina parla de la fi del capitalisme (el de la peixera) tal com el coneixem, i ens convida a saltar de la peixera convertint-nos en agents lliures, seguint els pronòstics de grans pensadors com Tom Peters, Daniel Pink...
No et desvetllaré el final de la història de Gabriel, però tinc la sospita que Cristina ha pensat en un segon llibre. Per cert, les deu claus personals del final són delicatessen.
8.- Llibre per guanyar-te la vida com a especialista en personal branding
Entre els 18 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal no podia faltar aquest. Hi ha poques coses tan encoratjadores com aconseguir que els teus clients brillin. El personal branding ocupa un espai cada vegada més central i més gran en el gran món del desenvolupament personal. Els llibres esmentats anteriorment són de gran utilitat per autogestionar la nostra marca personal. Si vols anar un pas més enllà i ser "de la tribu" necessites un tractat. I aquest tractat és, sens dubte, Expertología.
Si vols un consell d'amic, jo em llegiria abans l'article fundacional del personal branding, The Brand called You, de Tom Peters, de franc, i publicat en 1997. Aquí tens la versió original i aquí una excel·lent traducció al castellà de Consol Vancells.
La lectura de Tom Peters et facilitarà l'adaptació del JO, S.L.. que realitza Andrés al llarg del seu llibre.
Expertología. La ciencia de convertirte en un profesional de referencia.
Expertología. Escrit per Andrés Pérez Ortega. Publicat per Alienta. Primera edició, gener 2011.
Si ets un més, seràs un menys. Aquesta és la frase gairebé invisible que podeu llegir al peu de la imatge de la portada. I això és, en bona part, el context del llibre, conjuntament amb l'après de la lectura de "The brand called you".
Aquest llibre té una història molt personal. Vaig conèixer a Andrés a principis de 2010. Ja havia publicat "Marca Personal" i s'havia posicionat com l'expert en branding personal; en les seves pròpies paraules, el xerpa de la marca personal.
Arran de conèixer-lo, vaig materialitzar, juntament amb Jordi Collell, el naixement de Soymimarca, la primera agència dedicada 100% al personal branding. Pocs mesos després de la Fundació de l'Agència (octubre 2010) ens vam trobar amb Pablo Adán i l'Andrés a València per gestar un projecte d'associació de "personal Branders". I va ser aquí on Andrés ens va portar, acabat de sortir del forn, un exemplar a cada un Expertología, ja dedicada.
Malauradament vaig prestar el llibre i no vaig aconseguir recuperar-lo. Vaig comprar la segona edició i la vaig regalar a un amic. I ara he comprat la 5a edició. Inversió segura.
Tot i que el subtítol "la ciència de convertir-te en un professional de referència" al costat de la primera frase del llibre "aquest és un llibre d'autoajuda" conviden a pensar que és un llibre d'autogestió, va més enllà. El seu nivell de detall l'apropa més a un tractat, a una petita bíblia de la gestió de marca personal.
Andrés és un geni de les metàfores, i no en falten. L'autor adverteix que el llibre no és fàcil. És correcte. "Hauràs de treballar, reflexionar, resoldre exercicis,…".
No faig més spoiler, senzillament et recomano el seu estudi si pretens convertir-te en algú que ajudi als seus clients a diferenciar-se i convertir-se en l'opció preferent.
I també recomano, si et vols dedicar a això, llegir llibres que no han estat traduïts al castellà, d'autors tan imprescindibles com William Arruda, Peter Montoya, Catherine Kaputa, Brenda Bence, Hubert K. Rampersad, Dan Schawbel i el mateix Tom Peters.
Espero que us hagi estat d'utilitat en el meu resum 18 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal. Per acabar, espero que el 2020 puguem incloure un llibre escrit per un tipus anomenat Guillem Recolons. Ja seria hora. Quin paio.
Library Stock Photos from Who is Danny / Shutterstock
https://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2019/08/18-Libros-para-gestionar-eficazmente-tu-marca-personal-1.jpg457840Guillem Recolonshttps://www.guillemrecolons.com/wp-content/uploads/2018/07/Logo-Guillerecolons-300x240.pngGuillem Recolons2019-08-10 10:34:082019-08-12 17:27:0518 llibres per gestionar eficaçment la teva marca personal
Podem sol·licitar que es puguin configurar cookies en el seu dispositiu. Utilitzem cookies per fer-nos saber quan visita els nostres llocs web, com interactues amb nosaltres, per enriquir la seva experiència d'usuari, i per personalitzar la seva relació amb el nostre lloc web.
Feu clic a les diferents capçaleres de categoria per a saber-ne més. També podeu canviar algunes de les vostres preferències. Tingueu en compte que el bloqueig d'alguns tipus de cookies pot afectar la seva experiència en els nostres llocs web i els serveis que podem oferir.
Cookies de lloc web essencials
Aquestes cookies són estrictament necessàries per oferir-li serveis disponibles a través de la nostra pàgina web i per utilitzar algunes de les seves funcionalitats.
Perquè aquestes cookies són estrictament necessàries per a l'entrega del lloc web, refutar-los tindrà impacte com funciona el nostre lloc. Vostè sempre pot bloquejar o eliminar les cookies canviant la configuració del seu navegador i forçar el bloqueig de totes les cookies en aquest lloc web. Però això sempre us demanarà que accepteu/rebutgem les galetes quan torneu a visitar el nostre lloc.
Tenim plenament en compte si voleu rebutjar les galetes, però per evitar que us demanin una i altra vegada amablement Permeteu-nos emmagatzemar una galeta perquè. Vostè és lliure de desactivar qualsevol moment o optar per altres galetes per obtenir una millor experiència. Si rebutja les cookies, eliminarem totes les cookies establertes en el nostre domini.
Li proporcionem una llista de les galetes emmagatzemades en el seu equip en el nostre domini perquè pugui comprovar el que emmagatzemem. Per motius de seguretat no podem mostrar ni modificar cookies d'altres dominis.. Podeu comprovar-ho a la configuració de seguretat del vostre navegador.
Galetes de Google Analytics
Aquestes galetes recopilen informació que s'utilitza de forma agregada per ajudar-nos a entendre com s'està utilitzant el nostre lloc web o l'efectivitat de les nostres campanyes de màrqueting, o per ajudar-nos a personalitzar el nostre lloc web i la seva aplicació per tal de millorar la seva experiència.
Si no voleu que fem un seguiment del vostre visist al nostre lloc web, podeu inhabilitar el seguiment al vostre navegador aquí:
Altres serveis externs
També utilitzem diferents serveis externs com Google Webfonts, Google Maps, i proveïdors de vídeo externs. Atès que aquests proveïdors poden recopilar dades personals com la vostra adreça IP, us permetem bloquejar-les aquí. Tingueu en compte que això podria reduir fortament la funcionalitat i l'aparença del nostre lloc. Els canvis tindran efecte una vegada que torneu a carregar la pàgina.
Aquesta setmana, en la presentació del llibre de Juan Martínez de Salinas "Exercita el teu talent" (llibre que recomano a qualsevol persona que necessiti un canvi professional), el tema Sènior va sorgir. Cèlia Hil, Expert Cooldys talent, preguntar Joan si els exercicis del llibre eren útils per a la gent gran. Resposta afirmativa. També un dels ponents, la meva col·lega i amiga Arancha Ruiz, ha argumentat que les grans empreses necessiten rejovenir les seves plantilles (al·lació a prejubilacions). 
En Pablo li tenia ganes un llibre com aquest, i ho puc entendre. Tothom que hem viscut amb caps (o socis) tòxics sempre ho hem volgut explicar... i ens ha mancat coratge. Pablo ha estudiat a fons, s'ha documentat com sempre ho fa, i fins i tot ha llançat una mica de recerca en línia per reunir més dades sobre aquest espècimen abundant (un 50% de tots els caps són tòxics) i tant erosiona el lideratge empresarial. 
