El Personal Branded Content com a cultura de marca personal

Comencem pel principi, Què és el branded content?

El Branded Content està considerat com una estratègia de màrqueting basada en la creació de contingut patrocinat o produït directament per una marca.

No és una cosa nova. En els anys 30, abans de l'aparició de la televisió, marques com Procter & Gamble van patrocinar programes de ràdio amb consells per a mestresses de casa. El resultat va ser brillant per a la marca… i per als seus consumidors. Altres exemples històrics de Branded Content són el llibre Guinness dels Rècords, la guia Michelin

Per descomptat, en l'era digital i de saturació publicitària, Branded Content està adquirint una dimensió extraordinària. Un bon exemple recent seria el salt espacial de Felix Baumgartner / Red Bull que ja vaig tractar en aquest bloc fa un temps amb el post L'anunci més vist de la història no és un anunci. Adéu, publicitat.

Estem segurs que el Branded Content és màrqueting?

Fa pocs dia vaig poder llegir un fantàstic article de Patricia Weiss al Branding Strategy Insider que em va cridar l'atenció. Weiss qüestiona que el Branded Content es limiti a una estratègia de màrqueting. En el seu lloc, la especialista considera que es tracta d'un mindset (mentalitat) que construeix marques, transcendint així el màrqueting.

Una cosa és segura, Branded Content no ven de forma explícita i no amaga missatges corporatius de marca. Es tracta d'històries sobre persones que connecten emocionalment perquè giren al voltant d'aspectes relacionats amb els nostres valors, propòsits…

Potser una nova forma de relat?

La part que m'agrada del Branded Content és que moltes de les històries que estem veient estan alineades amb un el propòsit, i fixa't quina coincidència: és el de la marca. Penso que avui és clau que tant les marques comercials com cada marca personal hagi treballat a fons un propòsit.

Cada vegada que una marca comercial abandera un propòsit com ser líder de tal mercat, mor un gatet. El mateix passa quan pregunto a una persona quin és el seu propòsit i em diu “guanyar diners”. Una cosa tan seriosa no es pot instrumentalitzar d'aquesta forma. Parlem d'un somni utòpic, d'una visió, d'una raó de ser (ikigai), d'un per què.

I això ens porta a una nova narrativa que pot transcendir el màrqueting i convertir-se en una nova cultura de marca, ja sigui corporativa o personal.

I què hi ha del Personal Branded Content?

Molts dels continguts que compartim professionalment podrien englobar-se en el màrqueting personal, o si vols Personal Marketing Content. La intenció és vendre -de manera directa o indirecta- els nostres serveis, els nostres productes. Quan es tracta de posicionar-nos com a especialistes (experts, si vols), es tracta de Personal Branding, i aquí la clau és que intervinguin els altres com valedors de la nostra professionalitat.

No nego que alguns dels articles d'aquest bloc -molt pocs- han tingut aquesta intenció directa. Però si cada article fos màrqueting personal acabaria per avorrir als lectors, i també a qui escriu.

Penso que hi ha una part d'investigació i d'altruisme necessàries en els continguts que compartim. I això és el que en diríem el Personal Branded Content.

Thinkers i doers

Em deia la meva col·lega i “thinkerArancha Ruiz que en tot sector professional hi ha thinkers i doers (pensadors i executors). Per descomptat, també hi ha perfils híbrids que combinen les dues coses (jo em considero un). Però siguis més d'un o d'un altre, si has identificat un propòsit pots generar petits relats per transmetre'ls.

Les grans marques estan fent una bona feina facilitant-nos històries que connecten valors humans. I els humans tenim l'oportunitat d'obrir la nostra caixa secreta de passions, aficions… per mostrar relats de com som, què estem fent per millorar el món i què és el que de veritat importa.

grelatos

Rellevància, veritat i significat

Tornant a Weiss, la història de la teva marca diferència tres motors essencials: rellevància, veritat i significat, i sempre està orientada a les persones, no als productes ni serveis. L'heroi i protagonista són els altres, no ets tu.

Un exemple de Personal Branded Content són les sèries de fotografies amb relat que molts igers (Instagramers) regalen de forma altruista i ens alegren el dia. Fa poc, em vaig animar amb un contingut que m'apassiona: la fotografia històrica. Vaig crear un hashtag anomenat #GRelatos i cada dia explico una petita història al voltant d'una foto que ha deixat marca.

Comencem a canviar la nostra manera de pensar: Brand Content no és una disciplina, ni un departament. És pura cultura de marca. I també és cultura de marca personal.

Avui, 17 de març, és Sant Patrici i faig anys. Vaig a prendre una Guinness a la teva salut. Bona setmana!

Cover image by HowLettery on Shutterstock.com

#TEDxEixample19: l'hora de la veritat

Aquesta setmana tindrà lloc el primer esdeveniment TEDxEixample. Com a voluntari membre de l'equip organitzador estic més que orgullós de la feina que s'està fent, sota l'empenta inspiradora de Pau Samo. Gràcies Pau, Ana Reyes, Robert Ferrer, Carme Gibert, Rubén G. Castro, Helena Casas, Alba Espejo, Eva Soto, Irina González i Óscar Martínez! El 22/3 serà un gran dia.

Estàs a temps de venir, crec que queden deu o dotze entrades lliures. Les entrades les pots adquirir aquí.

altaveus TEDxEixample 2019

Com aconseguir una marca personal invisible

Ho sé. Això de "una marca personal invisible" és un oxímoron, una contradicció. Si hi ha marca personal és perquè existeixen els altres, i si és invisible no deixa marca personal.

Per una vegada, no ens posem exquisits i anem al moll de l'ós. No vols que ningú et trobi, ni en una guia telefònica, ni en les llistes de alumnes de la universitat ni a Internet. Deixaràs marca en un cercle tancat de persones properes, però a efectes de fora del cercle, voldries una marca personal invisible, introbable, inexistent.

És possible aconseguir una marca personal invisible?

És difícil, però no impossible. Entenc, tot i que no comparteixo, les teves motivacions. Potser no ets el que es coneix com un "ésser social". Potser tens un passat delictiu i no vols que et trobin. Potser ets un "peix gros"I prefereixes mantenir l'anonimat. I no descarto que, senzillament, siguis una persona molt gelosa de la seva privacitat i que no vol deixar cap rastre.

Abans d'Internet era una mica més fàcil que ara aconseguir una marca personal invisible. Ara la cosa es complica, ja que fins al més passiu dels internautes pot cometre un error i donar les seves dades a sites malintencionats pel que fa a privacitat.

Hi ha dos escenaris per no deixar rastre, per simplificar els anomenarem l'escenari fàcil i el difícil.

L'escenari fàcil. Avui no hi ha rastre de tu a Internet

Si la teva marca personal digital és inexistent avui, de debò, felicitats. No és fàcil. Pertanys al 0,1% d'éssers vius "connectats" indetectable. Has hagut de sortejar moltes trampes, o millor dit, e-trampes.

Per assegurar-te que això segueixi així, et dono la clau infal·lible: Fes-te anacoreta. El que llegeixes. oblida el telèfon intel·ligent, wifi, torna al paper, recupera la teva vella Olivetti. Vés lluny, en soledat, a una ermita o un monestir de monjos / monges que hagin fet vot de silenci. Canvia't el nom, idealment amb primer cognom García i segon Rodríguez.

Per descomptat, oblida't de família i amics, companys de treball, d'estudis. Els teus pròxims esdeveniments de networking seran amb aranyes, estornells, papallones, alguna serp, i plantes, moltes plantes.

L'escenari difícil. Hi ha rastre teu a Internet, i t'agradaria que no existís

Aquí la cosa es complica. Però no desesperis. Hi ha sortides, encara que ets al 99,9% de persones (a l'OCDE) que ha deixat rastre digital.

Les teves motivacions tindràs, i segur que estan justificades. Deixar marca personal és una cosa natural, significa que el que dius i, sobretot, el que fas, té conseqüències cap als altres. El problema sovint és al descontrol del món digital. Internet està ple d'éssers amb males intencions que, a la vida real, semblen xaiets.

Així, deixa'm donar-te algunes pistes per esborrar el teu rastre i evitar deixar-ho.

Clau 1. Apunta't a la llista Robinson

La coneixes? Crec que només existeix a Espanya, de moment. És un servei que evita que les empreses t'enviïn correu brossa. És gratuïta, fàcil de gestionar. evitaràs trucades, mails ... d'empreses a les que no hagis autoritzat per fer-ho. Aquí tens l'enllaç de la llista Robinson.

Clau 2. Elimina totes les teves xarxes socials, webs i altres entorns que estiguin al teu abast

Per desaparèixer, és obvi que hauràs de començar per eliminar. Aquesta és la part fàcil. El problema és que de vegades tenim perfils en xarxa que vam crear fa anys i no recordem ni el mail amb el qual ens vam donar d'alta. En aquest cas, envies un correu al servei d'atenció al client (alerta, no et serà fàcil) i expliques el cas. Finalment et faran cas i l'esborraran.

Quin és el problema? Doncs que tu pots esborrar el teu compte de Twitter, per exemple,, però els retweets que t'hagin fet terceres persones no s'esborren. Aquí hauràs de localitzar el material que hagi teu (abans d'eliminar el perfil) i demanar als que han compartit que esborrin aquests missatges. Ho sé, és laboriós, però ja he avisat que estem a l'escenari difícil.

Clau 3. Localitza webs externes que et mencionin i negocia eliminar el teu rastre

Això ho pots fer fent recerques específiques en cercadors, per exemple posant el teu nom i cognoms entre cometes. Això inclou imatges, contingut escrit, vídeos ... La diferència de posar entre cometes o no és important:

Per exemple, si busco Guillem Recolons obtinc 61.100 resultats, però a partir de la pàgina 4.000 de Google molts resultats es refereixen només a Guillem o només a Recolons. Si busco "Guillem Recolons" trobo 44.000 resultats, però tots afins i exactes. Això vol dir que sense Cercador avançat hi ha prop de 20.000 resultats que no tenen a veure amb mi.

Quan les trobis, comença la negociació. Segons la coneguda com a "llei de l'oblit" de Google, si es tracta d'un contingut amb molts anys, tens dret a que el retirin. El meu consell és que ho facis amb un advocat, pot ser que gastis una mica de diners, però guanyaràs hores de vida i t'estalviaràs moltes preocupacions.

Si estàs censat en qualsevol país de la Unió Europea, aquí tens el formulari Google anomenat "Retirada en funció de la llei de privacitat de la UE".

Així i tot, ens queda una cosa molt complicada: eliminar els càrrecs oficials en empreses. Si ets o has estat administrador, apoderat, tresorer o qualsevol funció d'obligada escriptura pública, el meu consell és que vagis directament a un despatx d'advocats.

Clau 4. No et apunts a competicions oficials (o llegeix-te abans la lletra petita)

Si ets corredor a Espanya, possiblement ja saps que qualsevol pot veure les teves marques a la web de Runedia. Com? Que no t'han demanat permís? Segur que sí, però com que no llegim la lletra petita.

Hi ha infinitat de trampes a Internet que poden donar-nos un disgust. Conec molts clients meus que abans de la primera sessió jo sabia la seva adreça personal i telèfon de casa. Com és possible? Per les webs amb males intencions, tipus Softonic, en què a canvi de descarregar un programari "gratuït" es queden amb les teves dades i els venen a terceres parts. Es pot evitar llegint la lletra petita o senzillament buscant una pàgina de pagament. Les gangues surten cares.

En general, desconfia de tot el que a Internet porti la paraula "gratis" ja que per a mi, donar les meves dades és trencar la meva privacitat.

Clau 5. Elimina els teus comptes de correu, número de telèfon i aplicacions

Tots els comptes de correu que hagis utilitzat fins ara per a xarxes socials, compres en línia, grups d'empreses, escolars, gmail, han de desaparèixer. Et pots crear una nova, això sí, des d'un cafè internet, des d'una IP no reconeixible, i que no contingui el teu nom.

El mateix amb el telèfon mòbil. Ja el pots vendre o regalar, i fer-te amb un model vintage de Nokia sense connexió a Internet i amb un nombre nou. Renúncies a la missatgeria instantània, lògicament (Whatsapp, Messenger, Telegram…) ja que si no, les dades estaran en poder de gegants com Facebook ...

En conseqüència, extermina totes les aplicacions, però no sense abans donar-te de baixa de forma oficial, amb eliminació de les teves dades. Altrament, seguiran corrent pel submón digital i no aconseguiràs una marca personal invisible.

Així doncs, et dono la benvinguda a 1990

Ho has aconseguit. No cal que et vagis a la muntanya, però recorda portar la vida que portàvem fins 1990. Anar a una cabina per trucar. Enviar cartes sense remitent. No utilitzar dispositius electrònics de cap tipus, i menys si porten rastreig o geolocalització. Llegir diaris i llibres en paper (mentre n'hi hagi)...

Hauràs aconseguit gairebé una marca personal invisible. Almenys, només serà visible per a qui tu tries. És una opció de vida, i tens tot el dret a fer-ho. Jo encara no conec ningú que ho hagi aconseguit, això de l'aïllament social és complex. Si coneixes algú, et convido a explicar aquesta experiència en els comentaris, potser puguem escriure un llibre a mitges ...

Bona setmana!

Image by Tottem Torro on Shutterstock.com

La nostra manera d'escriure reforça (o destrueix) la nostra marca personal

Llegia fa un temps al blog de Dan Schawbel que tots els nostres correus electrònics, missatges i altres escrits esdevenen elements clau per reforçar la nostra marca personal. Jo afegiria que aquests elements també poden danyar la nostra marca personal. Mai sabem qui els acabarà llegint, així que més val assegurar-se que anem per la bona via.

Escriure reforça la nostra marca. Claus:

Quan més breu, millor…

Com més simple i breu, millor. Més d'una vegada, després d'escriure una frase diem "El que intento dir és…". Cal evitar la complexitat, tractar de ser el més clar possible. La utilització del llenguatge assertiu és essencial en la nostra forma de comunicar. En un món en què l'economia de l'atenció marca les pautes, millor evitar circumloquis.

Anticipem les preguntes i facilitem les respostes

La gent està molt ocupada. No és tan difícil afegir vincles de documents, referir-se a dates concretes, facilitar dades. Adjuntar documents en formats universals (millor un .PDF que un .docx). Amb això estalviarem molt temps als altres.

Jo agraeixo enormement que quan em convoquen a una reunió, trucada múltiple o videoconferència m'expliquin bé els objectius de la trobada i em facilitin la informació prèvia necessària.

Ebitem herrades hortogràfiques que ens facin semvlar tximples

Fa mal a la vista, oi? No és tan difícil repassar un text, utilitzar un corrector (són gratuïts). Es necessiten pocs segons per revisar un text que hagi passat per un corrector.

Fins i tot el correu electrònic inclou correctors gratuïts (com el de GMail). És humà errar en un text llarg, però equivocar-se en un titular, en una bio breu de Twitter o Instagram, implica deixadesa, que ni tan sols has llegit el que has escrit.

Comptem fins a 100

Reflexionem abans de respondre un correu complex. Una de les virtuts d'un professional és la capacitat de mantenir la calma. Si rebem un correu electrònic desagradable, cal pensar una mica. Abans de res, joc nét.

Cal deixar refredar els ànims i no crear-se etiquetes negatives. A més, les emocions es poden mal interpretar. En aquests casos, el recurs escrit hauria de ser la 2a opció. Sempre és millor un cara a cara o, si no hi ha més remei, una trucada telefònica.

Comuniquem amb freqüència

És molt interessant enviar missatges donant les gràcies just després de conèixer a gent nova. Fer preguntes als nostres col·legues de treball, caps…. Facilitar articles útils als nostres col·legues, clients, col·laboradors…

Finalment, ja veieu que es tracta de sentit comú, pur sentit comú. Fa poc vaig trobar una pissarra de restaurant que en un text de 15 paraules contenia 8 errors ortogràfics. Això ens parla molt i malament de la marca personal del propietari d'aquest restaurant. A més dels errors ortogràfics, el text no té sentit, no se sap on és el primer plat, el segon o les postres. És possible que es mengi bé, però segur que evitarem una discussió intel·lectual amb l'autor del text. Escriure reforça la nostra marca personal… o la destrueix.

Girl photo by The Everett Collection on Shutterstock.com

Queden pocs dies per al TEDxEixample 2019 Tens la teva entrada?

El proper 22 de març tindrà lloc a Barcelona la primera edició del TEDxEixample 2019. Més informació al web www.tedxeixample.com. Si encara no tens clar per què assistir aquí et dono nou poderoses raons:

altaveus TEDxEixample 2019

Ara, algú en algun lloc està buscant el teu nom a Google

Sí, ara mateix, mentre llegeixes això, algú en algun lloc està escrivint i buscant el teu nom a Google

T'agradi o no, la teva vida sencera passa a la velocitat de la llum per davant d'aquesta persona que està buscant el teu nom a Google per esbrinar informació sobre tu. Aquesta informació pot ajudar a prendre una decisió positiva o negativa per als teus interessos. En aquest moment es plantegen quatre escenaris:

Escenaris de resultats de cerca de Google

  1. El teu nom és alguna cosa comú i apareixen 30.000 pàgines relacionades amb ell, però resulta que teves només hi ha dos o tres, i ningú pot saber quins són. Aquest és l'escenari més freqüent.
  2. No apareixes. Com si no haguessis nascut.
  3. Apareixes de forma inequívoca, però vinculat a coses poc o gens interessants: gresques boges, estafes, plets, insults o la temuda filiació PRSF (política, religió, sexe, futbol i les seves derivades)…
  4. Apareixes de manera correcta, amb informació acurada, actualitzada i inequívocament teva.

Es tracta de quatre escenaris molt diferents que requereixen estratègies diferents. com a aperitiu, aquí algunes pistes:

Tens un nom comú

Si tens dos cognoms o dos noms, utilitza'ls, segur que d'aquesta manera evitaràs coincidències. Si els dos cognoms són molt comuns (García Pérez, per exemple), busca't un bon “sobrenom”, un nom clau que s'associï només a tu o posa un guió entre García i Pérez, així: García-Pérez (pura llicència digital).

Per a més informació sobre altres alternatives et recomano revisar els posts La putada de dir-te García, primera part, segon, tercera part.

El teu nom no apareix a Google

És millor no aparèixer que exposar al món una reputació per terra, però avui no aparèixer equival en la pràctica a NO EXISTIR digitalment. Està clar que necessites començar a donar visibilitat a la teva marca personal a la xarxa.

Jo començaria per un perfil a About.me, a Linkedin i en Instagram. Només que completis bé el teu perfil a Linkedin i publiques un cop per setmana a Instagram aviat, per art de màgia, el teu nom estarà perfectament indexat en els primers llocs i si algú està buscant el teu nom a Google deixaràs de ser un fantasma.

Apareixes, però malament

Els problemes de reputació en línia (que no sempre són mirall de la reputació real) s'han convertit en un mal de cap per a molts professionals. El gran problema és que la petjada d'internet és pràcticament inesborrable. Des de fa poc, i arran d'una sentència coneguda com “llei de l'oblit“, és possible negociar la retirada d'informacions molt antigues i prescrites sobre nosaltres. Lent i laboriós, però aquesta és una via si algú està buscant el teu nom a Google i troba informació perjudicial.

Si aquesta via no és viable perquè les informacions són recents o no han prescrit, hi ha un pla B que anomeno “la llei de la catifa”. És simple, es tracta de donar a conèixer la teva part positiva . Amb això, podràs “amagar” les notícies negatives que la xarxa té de tu més enllà de la primera pàgina de Google, en llocs que no visita ningú. Una catifa, vaja.

Que l'estratègia “catifa” sigui simple no significa que no sigui laboriosa. Possiblement necessitis obrir un bloc, treballar molt bé el posicionament online (SEO). Un segon consell és interactuar en altres blogs, en xarxes socials, i tractar de deixar una empremta positiva amb “efecte escombra”.

Si el problema persisteix, perquè ets una persona d'alta direcció i hi ha informes vinculants contra tu, la meva col·lega Paula Fernández-Ochoa i jo hem llançat recentment un programa de consultoria específic per defensar a empreses i directius de casos com aquests.

L'enhorabona. La teva marca personal en línia funciona de meravella

Si a més tens clar qui ets, on vols arribar i com, doble enhorabona, la teva MARCA PERSONAL està ben perfilada. Si algú està buscant el teu nom a Google trobarà el que vol. I si vol comptar amb tu en un projecte interessant, genial!

De totes maneres, les solucions dels dos primers supòsits són tàctiques. Un consell és que et plantegis una estratègia de marca personal, una mica més complex i que possiblement requereixi certa ajuda externa, però efectiu.

Deu avantatges del networking offline

Networking offline: Què és?

Networking offline és la gestió de contactes de tota la vida. És desenganxar-se de la pantalla de l'ordinador, sortir de casa o de l'oficina per assistir a esdeveniments, llegir llibres, veure pel·lícules o fer xerrades, entre moltes altres coses. Potser això pugui semblar avorrit o políticament incorrecte en plena era 4.0, però creu-me, és fantàstic.

I no és que jo passi moltes hores davant de la pantalla, però m'agradaria que fossin menys. Aquí fora hi ha un món. Fa pocs dies, parlant amb un col·lega, comentàvem entre socis el poder del networking offline comparat amb l'online. No sóc molt de “les deu avantatges” i tot això, però els números són màgics i permeten exposar de forma breu què té el networking offline que no té (encara) l'online:

Avantatges del networking offline

  1. Trencar la sensació d'aïllament que produeix estar unes hores o tota la jornada davant de l'ordinador. No hi ha videoconferència que substitueixi una bona abraçada o un bon encaixada de mans.
  2. Prendre una cervesa o un cafè amb un amic, un client, un col·laborador. Això encara no existeix a la xarxa. I permet treballar el nostre missatge d'una forma distesa, amb relat inclòs.
  3. Intercanviar targetes de paper. Pot semblar poc ecològic, però jo encara conservo targetes dels anys 90. Possiblement no siguin vigents, però és com recordar un àlbum de fotos, estimula la memòria i pot provocar un desig de recerca d'algú que ens va deixar empremta. Encara avui és fàcil connectar a través de molts canals online, en un esdeveniment amb moltes persones no hi ha mitjà millor.
  4. Posar cara i veu a persones els perfils són fotos de la 1ª comunió o fotos tunejades. Us imagineu posar-li cara a un friki (digitals monstre) que has conegut abans en alguna xarxa social?
  5. Les emocions, els sentits, es transmeten d'una forma més eficaç “en viu”. La suma del llenguatge verbal i el no verbal dóna un resultat complet, que unit a olors, sensacions tàctils, esdevé gairebé perfecte.
  6. La possibilitat de poder distingir entre amics, coneguts i saludats -parafrasejant Josep Pla-, és més gran al carrer que a la xarxa, on vam rebre peticions d'amistat de persones a les que no coneixem de res. Reivindico aquest tractament diferenciat. No és el mateix un veí de tres portes més enllà que algú que va ser parella de joventut o que un client. La nostra marca personal s'activa per treure a la llum el networker que portem dins.
  7. Compartir informació és més fàcil. Si tinc un problema informàtic el puc resoldre en un fòrum online. Però els que hem nascut abans del 2000 preferim que ens ho expliqui algú davant nostre i que ens digui què botons cal prémer. Potser la realitat augmentada canviarà algun d'aquests aspectes, però avui encara no veig que aquesta tecnologia s'apliqui de manera massiva.
  8. El valor qualitatiu d'una trobada presencial és més gran, ja que hi intervenen els 5 sentits i tirem les màscares fora. No hi ha fotos de 1a comunió, la nostra cara és la real, els nostres gestos parlen de nosaltres. És possible que assistint a una conferència coneguem a 10 persones, moltes menys de les que possiblement llegiran aquest post, però el seu valor serà més gran.
  9. És on es genera el veritable discurs d'ascensor, un discurs breu on la nostra proposta de valor hauria d'aconseguir una segona trobada amb un possible client o stakeholder.
  10. Per resumir diré que, en persona, les interaccions reals sovint creen un entorn més favorable.

TED i TEDx, una oportunitat per al networking offline

Les xerrades TED i TEDx són una ocasió única per al networking offline. Encara que el que queda són els vídeos, un mitjà en línia, el moment és únic i irrepetible.

Si tens ocasió d'estar per Barcelona el 22 de març 2019, no et perdis el TEDxEixample 2019 en la Antiga Fàbrica Damm. Un lloc per aprendre, conèixer, experimentar. I el cartell d'aquest any no pot ser més potent:

altaveus TEDxEixample 2019

Fa un temps vaig escriure un post titulat Hi ha un cafè que vol conèixer-nos, i segueix viu. Per descomptat, no hi ha res de dolent en continuar el nostre networking online; les mètriques sempre són interessants. Però de tant en tant, i avui és un dia per fer-ho, cal reivindicar encaixades de mans i abraçades com el del genial humorista Víctor Parrado, una autèntica sensació networking offline.

 

imatge Targeta de visita per Unuchko Veronika a Shutterstock.com

Les marques, cada vegada més personals

Les marques... cada vegada més personals?

Sé que un titular així en un bloc molt centrat en marca personal pot donar més d'una lectura. I la té.

Les grans marques, les que arribaran, les que convenceran, es dirigiran únicament a persones que no busquen productes o serveis. Es dirigiran a persones que busquen l'ètica, marques i empreses que defensin els valors que abanderem.

Fa poc vaig poder veure un vídeo d'una iniciativa interessant de la firma Ecoalf: Demanaven als pescadors d'arrossegament de diverses confraries que recollissin els plàstics de les xarxes per reciclar-los i treure'ls del fons del mar.

Amb aquests plàstics, un grup d'emprenedors aconsegueix reciclar-per fabricar sabatilles esportives i altres peces de roba. Una segona oportunitat. reciclar, reutilitzar, cada vegada més sostenibles, cada vegada més personals.

No és catastrofisme, el temps s'acaba

El canvi climàtic i les seves conseqüències no és una gran mentida, és una realitat que requereix consciència a empreses i consumidors. El consum pel consum acabarà amb el nostre planeta tal com el coneixem.

La responsabilitat és doble, d'una banda nosaltres, ja que els consumidors, hem de preguntar abans d'adquirir un producte o servei:

  • Realment ho necessitem?
  • ¿Cal que sigui nou? Existeix una versió reciclada?
  • Està fabricat d'acord amb els nostres valors? És a dir, sense explotació infantil, sense abús a petits productors, que eviti gasos d'efecte hivernacle en la seva producció, que sigui fàcilment reciclable, que tingui un preu d'acord a les seves prestacions, durada, sense obsolescència programada, que no contingui elements químics nocius ni innecessaris ...

Els productors, per la seva banda, han d'entendre que ja no comprarem únicament productes o serveis, sinó marques que defensin els nostres valors. Marques cada vegada més personals. John Galliano, de la firma de moda Maison Margiela és directe:

Ètica de les marques

font: El futur 100 JWT

Per la seva banda, Enrique Dans adverteix en un dels seus articles: "Una part de la humanitat està massa ocupada guanyant diners com perquè es plantegin una cosa tan insignificant com salvar el planeta i la civilització humana". Brutal avís.

Els Valors ens indiquen que no tot s'hi val

Com a persones, cada vegada serem més conscients dels nostres valors. Molts test d'autoimatge com DISC o How To Fascinate ens ajuden a identificar-los.

Però ¿Què passa amb les empreses i les marques? Qui defineix els seus valors? Qui defineix el seu propòsit? En els últims anys els directius han confiat a consultores externes (sovint no especialitzades en branding) la definició dels "corporate statements". És un error.

Al meu parer, els valors i Purpose d'una companyia i les seves marques han de ser consensuats pels seus professionals. Sovint faig l'exercici de definir el propòsit i els valors a un grup de professionals, en cursos de marca personal. I t'asseguro que els resultats superen amb escreix el redactat en un apartat “oficial” amagat del web corporatiu a què pocs arriben.

Una empresa té la força potencial de la suma de les marques personals dels seus professionals. Però poques ho saben, i menys ho aprofiten.

Humanitzar és connectar

Les organitzacions han de ser conscients d'aquest doble desafiament: d'una banda, identificar els Valors dels seus consumidors. Això els ajudarà a generar un branding humà (human branding), un màrqueting humà, de connexió, d'empatia. No es tracta de competir per preu, sinó per atreure generant confiança, una confiança real basada en l'ètica.

D'altra banda, identificar els valors i propòsit de l'organització i de cadascuna de les seves marques. I fer-ho des de dins, des de casa, comptant amb el talent de qui millor coneix la companyia i les seves marques: seus professionals.

Amb aquestes dues premisses, les marques seran cada vegada més personals, i per tant generaran més confiança i empatia. Els directius, els Changemakers (agents del canvi), tenen una enorme responsabilitat en considerar a la seva gent com accionistes emocionals, com a veritables connectors amb alguna cosa que anomenem "consumidors", i que tots sabem que són persones com nosaltres.

Girl photo by WAYHOME studio on Shutterstock.com

Diferències entre marca personal, reputació i reputació en línia

Feia temps que volia parlar-te de la reputació en línia i de la seva relació amb la reputació “real” i la marca personal. Tot és opinable, no hi ha una ciència exacta sobre això, però espero ajudar-te a entendre alguna cosa important: marca personal, reputació i reputació online són coses diferents.

La reputació en línia pot ser efímera

Si la nostra marca personal és una base sòlida, generada a través del que deixem en els altres (identitat percebuda) i en el que som (identitat), la reputació és el resultat de la nostra accions (o inaccions) vista pels altres. I la reputació en línia és el resultat d'una percepció positiva, neutra o negativa que es produeix en l'entorn d'internet.

Una persona pot gaudir d'una excel·lent reputació “real” i d'una mala reputació en línia. Això és possible. He treballat per directius amb una reputació entre els seus companys, equip i clients impecable, i en canvi la seva reputació en línia és negativa. Vegem quines poden ser les causes principals.

Reputación en línia negativa por ausencia digital

És la més comuna. Empreses que “amaguen” als seus professionals, o els mateixos directius que, per desconeixement, obvien un mínim de presència a la xarxa. La no presència fa aflorar el que anomeno com escombraria digital, és a dir, tot el que un no voldria que aparegués a la xarxa: dades personals, càrrecs públics, notícies negatives. Aquí la màxima que s'aplica és la de prendre les regnes de la nostra marca digital.

Protocol digital erroni

Si per a exercir com a enginyer necessites estudiar quatre anys, per traslladar la teva reputació a la xarxa necessites un mínim de formació. O això, o delegar en algú de l'organització que la gestioni per tu (no ho recomano excepte en un període de prova). Treballar la proposta de valor, el missatge per a cada stakeholder, el to, els continguts, les interaccions… no dista molt del món real, però requereix els seus protocols.

Relat equivocat

El narcisisme digital, o el parlar sempre d'un mateix o de l'empresa d'un s'avorreix a les mosques. És important que la narrativa digital sigui interessant, que generi interacció i, sobretot, valor. Compartir continguts d'altres empreses o persones no és pecat, al contrari, a la llarga ens converteix en bons curadors de continguts (una de les competències del professional del segle XXI).

Compartir continguts d'altres empreses o persones no és pecat

Fa uns anys, el cantant David Bisbal va publicar un tweet desafortunat sobre Egipte durant un dels seus viatges. Això va poder afectar la seva reputació en línia, però en absolut va trontollar la seva reputació real ni la seva marca personal. A vegades, fins i tot aquests errors tenen el seu costat positiu: humanitzen, ja que situen a la persona com un mortal com els altres.

A qui més pot afectar una “mala” reputació en línia és als directius més sènior de les organitzacions. Per combatre-la existeixen els programes de Executive Branding.

Cover photo by Sergei Nivens on Shutterstock.com

Esdeveniments

TEDxEixample Salon

Albert Vilalta

Albert Vilalta, primer espanyol a pujar a un escenari TED

TEDxEixample Salon és un TEDx en petit format (una única xerrada). Serà el 22 de gener a les 19h a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. Entrada gratuïta si et subscrius en aquest formulari.

Comptarem amb el privilegi tenir amb nosaltres a l'arquitecte especialitzat en sostenibilitat Albert Vilalta. Albert va ser 2011 el primer TED Fellow d'Espanya. La seva xerrada "Architecture at home in its community" acumula més d'un milió de reproduccions a la plataforma TED.

 

#BrandingWeekRD

Del 4 al 8 de febrer tindrà lloc la Branding Week a Santo Domingo (República Dominicana). Es tracta d'un esdeveniment organitzat per Quifer Consultores dedicat al Personal Branding tant corporatiu com individual. Entre els tallers que es duran a terme en destaco:

  • Employee Advocacy
  • Organitzacions Saludables
  • Personal Branding Polític
  • Transformació digital a Recursos Humans.

Branding Setmana RD

Formaré part del grup de formadors i conferenciants al costat de: Eva Collado, Paula Fernández-Ochoa i Nancy Vázquez. Per inscripcions, poseu-vos en contacte amb l'Anabel Ferreiras a www.madi.digital/brandingweekrd.

 

Ebook DAFO personal

Estic preparant un llibre sobre els passos per crear un DAFO personal. Serà exclusiu per a subscriptors. Encara no ho ets?, anima't!

Com gestionem la sobredosi de propòsits en absència de PROPÒSIT

Cada nova arrencada d'any o de temporada és un moment idoni per plantejar-nos una sobredosi de propòsits que acabem (majoritàriament) oblidant o deixant a mitjes. Les noves intencions es quedaran en això si no els posem dos ingredients bàsics: sentit i pla d'acció.

Donar-li un sentit a tot: el PROPÒSIT

Penso que per sobre de la sobredosi de propòsits hem de pensar en “the big one”, el motor de la nostra vida, el que li dóna sentit. Ara s'ha posat de moda parlar de l' ikigai (la teva raó de ser), però jo prefereixo conservar el nom original: PROPÒSIT, sí, en majúscules (per diferenciar-ho de les accions més puntuals que equivocadament anomenem “propòsits”).

Per entrar a fons en el PROPÒSIT, et convido a llegir Quin és l'impacte positiu que vols deixar a la societat? El tens? Es diu propòsit. En el fons un PROPÒSIT amb majúscules no és com una joguina d'aquests que cansen als tres dies. És com un bon amic, molt durador, de vegades etern.

Un PROPÒSIT és un per què, és un somni realitzable, és la contribució o llegat que volem deixar a la humanitat. És, com diu Sinek, la raó per la qual ens aixequem cada matí, més enllà de la felicitat o els diners.

Imagina un món en el qual molts de nosaltres ens despertem inspirats, ens sentim segurs en el treball i tornem a casa satisfets al final del dia. Simon Sinek

Sobredosi de propòsits? necessitem focus

Com deia, els propòsits típics d'inici de temporada no són realment propòsits, sinó petites llacunes o oportunitats no satisfetes en el passat. Fer dieta, fer esport, estudiar música, fer tal curs o tal altre no suposen l'eix motriu de la nostra vida. Parlem de desitjos, plans, projectes, voluntats, intencions.

Lluny de treure-li importància a aquests petits projectes, hem de considerar-los com a tals, i dotar-los d'un objectiu, un termini de consecució i un pla d'acció. La metodologia S.M.A.R.T. pot ser-nos d'utilitat per tractar de posar ordre i focus a tot això.

El pla d'acció

Tenir la voluntat de fer esport, per exemple, és un primer pas. Arribem aquí a través d'detonants (mala salut) o exemples propers (bona salut) que ens inspiren a iniciar un pla. El problema o característica de tot pla o projecte és que perquè funcioni ha de ser estratègic, i no una cosa tan tàctica com “he engreixat 5 quilos i vull a anar a un gimnàs”.

L'enfoc S.M.A.R.T. ens ajuda a concretar el que volem, el termini i la possibilitat de mesurar l'èxit. Recordem que les sigles es refereixen a Specific, Measurable, Achievable, Relevant, Timely, que traduiríem com específic, mesurable, realitzable, rellevant i limitat a un temps.

Un exemple:

Vull iniciar un programa de salut caminant a ritme lleuger 3.650 Km anuals i reduint els carbohidrats de la meva dieta en un 50% en un any per mantenir un IMC equilibrat i evitar problemes i malalties derivats d'una baixa activitat física.

Lo específic és el programa de salut, lo mesurable són els 3.650 km (suposa 10 Km / dia) i la reducció de sucres, la limitació de temps és un any, Lo assolible és mantenir l'IMC i lo rellevant és evitar malalties.

Activar-se, sí, però amb un horitzó

El format S.M.A.R.T. és útil si s'escriu, si es col·loca en una paret molt visible, i si es dota d'eines per garantir l'èxit. Amb l'exemple anterior, em compraria un rellotge amb pulsòmetre per mesurar la distància caminada. M'estudiaria la rutes que em permetin caminar amb les mínimes interrupcions. Reduiria l'ús de vehicles de motor. Visitaria a un nutricionista perquè em donés unes pautes. I no oblidaria les revisions mèdiques anuals.

Ja veus, podem tenir somnis, projectes, però no una sobredosi de propòsits, perquè PROPÒSIT només n'hi ha un, i és a molt llarg termini.

Photo by ESB Professional on Shutterstock.com

Esdeveniments

TEDxEixample Salon

TEDxEixample Salon és un TEDx en petit format (una única xerrada). Serà el 22 de gener a les 19h a l'Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. Entrada gratuïta si et subscrius en aquest formulari.

Com a aperitiu del que veurem, aquí teniu aquest vídeo:

 

#BrandingWeekRD

Del 4 al 8 de febrer tindrà lloc la Branding Week a Santo Domingo (República Dominicana). Es tracta d'un esdeveniment organitzat per Quifer Consultores dedicat al Personal Branding tant corporatiu com individual. Entre els tallers que es duran a terme en destaco:

  • Employee Advocacy
  • Organitzacions Saludables
  • Personal Branding Polític
  • Transformació digital a Recursos Humans.

Branding Setmana RD

Formaré part del grup de formadors i conferenciants al costat de: Eva Collado, Paula Fernández-Ochoa i Nancy Vázquez. Per inscripcions, poseu-vos en contacte amb l'Anabel Ferreiras a www.madi.digital/brandingweekrd.

 

Ebook DAFO personal

Estic preparant un llibre sobre els passos per crear un DAFO personal. Serà exclusiu per a subscriptors. Encara no ho ets?, anima't!

Quan la principal amenaça deriva en una oportunitat per a la nostra marca personal

Suposo que et preguntaràs…

Quina és la principal amenaça?

Quan treballem el nostre DAFO personal (si no ho has fet, t'animo a preparar-ho), considerem amenaça com un factor extern. No tenim un control directe, ja que pot tractar-se de canvis legals, canvis tecnològics, regulacions… però sí que té una incidència directa en la nostra activitat i la nostra marca personal.

Entre les nostres amenaces poques vegades considerem la falta de creativitat, però sens dubte és la més gran de totes. És com una malaltia d'avanç lent, quan arriba al seu moment àlgid ja és difícil reaccionar.

Creativitat, diví tresor

Molts associen la creativitat a una idea genial, però en realitat tots apliquem la creativitat en processos rutinaris de la nostra vida diària. El problema és que la creativitat és un recurs que pot esgotar si no li posem remei.

La joventut ja no és el diví tresor, ara ho és la creativitat. Sense ella mal futur ens espera, ja que és un tret plenament humà, una manera de pensar que ens fa únics i valuosos.

La creativitat no només és inspiració, pot treballar-se de forma organitzada. En els meus primers anys com a professional independent (ei, que bé sona això) vaig treballar a fons la disciplina del pensament lateral, de Edward de Bono. Regirant el bagul dels records, el primer post d'aquest bloc, de desembre de 2007, es titulava Marketing Lateral: el plaer de rellegir Kotler.

Què amenaça bloqueja la nostra creativitat?

Des de la perspectiva de les competències professionals, sempre s'ha defensat la necessitat de l'especialització. Això és i serà així. Però té els seus inconvenients. Deixa que exposi un cas que vaig llegir fa uns mesos al blog de Branding Insider.

El 2015, un grup d'investigadors d'Àustria i Dinamarca va realitzar un experiment rellevant. Van descobrir que quan la gent estava massa familiaritzada amb una competència específica, aquesta bloquejava la seva creativitat. Això es devia al fet que deixaven de buscar idees fora de la seva àrea d'especialització.

L'experiment

Els investigadors van entrevistar a centenars de reparadors de teulada, fusters i patinadors en línia. Les tres categories es van triar perquè -encara que són camps completament diferents- comparteixen un problema similar: fomentar l'ús d'equips de seguretat per prevenir lesions. Els reparadors de teulada fan servir cinturons de seguretat, els fusters fan servir màscares de seguretat i els patinadors en línia fan servir protectors per als genolls i els colzes.

Els investigadors van realitzar 306 entrevistes. Es va demanar als participants que aportessin les seves millors idees sobre el següent tema: millorar els equips de seguretat per al mercat en què són experts i per a les altres dues categories. Un panell d'experts en aparells de seguretat va avaluar les respostes. Els resultats van ser extraordinaris: com més distant era el camp, més creativa era la solució proposada pels participants. En altres paraules, els membres de cada grup eren millors en trobar una solució innovadora per a un camp diferent del seu. L'experiment va donar una idea de com funciona la creativitat.

Conclusions

Les persones creatives no són més intel·ligents; simplement estan obertes a connectar idees de diferents camps.

Quan se li va preguntar a Steve Jobs què feia del Macintosh un ordinador revolucionari, va respondre: “Part del que va fer gran al Macintosh va ser que la gent que treballava en el projecte eren músics, poetes, artistes, biòlegs i historiadors.” També sabien d'informàtica, va afegir. L'objectiu de Jobs no era ser un més. El seu objectiu era ser gran. I la grandesa, va dir, prové de connectar idees.

Si sents l'amenaça latent que estàs perdent qualitats creatives i tot s'ensorra, recorda aquests tres consells:

  1. Posa't en les sabates d'un altre professional per analitzar des d'una altra perspectiva teu model de negoci
  2. Demana ajuda a professionals d'altres sectors i tingues la ment oberta i fora de creences limitants
  3. Connecta idees

Bon any 2019!

Domino photo by Jakub Krechowicz on Shutterstock.com

Esdeveniments

Guillem Recolons / revista VINT

Veinte / gener 2019

Veinte

S'acaba de publicar el número de gener 2019 de revista Veinte, editada per Mario López-Guerrero, una plataforma que amb menys d'un any de vida s'ha convertit en un imprescindible de RR.HH. He tingut l'honor de col·laborar-hi (i ser portada) al costat de col·legues com Almudena Lobato, Cèlia Hil, Juan Carlos Cubeiro, Isabel Bonmatí, entre d'altres. Explico la importància de les relacions Persona-a-Persona (P2P) en el context de la comunicació. T'animo a llegir-la subscrivint-te gratis a la web de www.revistaveinte.com.

#BrandingWeekRD

Del 4 al 8 de febrer tindrà lloc la Branding Week a Santo Domingo (República Dominicana). Es tracta d'un esdeveniment organitzat per Quifer Consultores dedicat al Personal Branding tant corporatiu com individual. Entre els tallers que es duran a terme en destaco:

  • Employee Advocacy
  • Organitzacions Saludables
  • Personal Branding Polític
  • Transformació digital a Recursos Humans.

Branding Setmana RD

Formaré part del grup de formadors i conferenciants al costat de: Eva Collado, Paula Fernández-Ochoa i Nancy Vázquez. Per inscripcions, poseu-vos en contacte amb l'Anabel Ferreiras a www.madi.digital/brandingweekrd.

TED recomanada

finalment, i atès que avui es parla de creativitat, què millor que un dels TEDx més aplaudits de 2018 en el món:

#Fail El pitjor del Personal Branding a 2018

El pitjor del pitjor

Si fa uns dies tractava en aquest bloc de el millor de 2018 una marca HR, convé també conèixer el pitjor per entendre els obstacles a sortejar entre els que treballem en la gestió de marca personal.

superficialitat

Periodistes que busquen el titular facilón i no investiguen els pros del Personal Branding (això no ven) sinó els contres. Això ha succeït en moltes ocasions en 2018. Potser la més èpica va ser la titulada “L'estafa de la marca personal: Un suïcidi a llarg termini“, publicada en un habitual de la premsa groga i signada per algú que va voler obtenir testimonis contraris en exclusiva. Després es va saber que les respostes dels entrevistats van ser manipulades. L'article va merèixer la repulsa d'una bona part de cremadors personals, en un post col·laboratiu publicat en Soymimarca de títol “El suïcidi del personal branding“.

Si tenim dues orelles i només una boca potser sigui perquè abans de parlar hauríem d'escoltar.

intrusisme

experts en SEO es posicionen com a experts en el que sigui i apareixen en les primeres posicions de recerca de personal branding, marca personal ...

Andrés Pérez Ortega va tractar en un dels seus post aquest assumpte. Per què en una recerca de Google sobre especialistes en marca personal no surten els especialistes en marca personal? En el seu lloc, apareixen els que han “posicionat” la paraula clau “marca personal” encara que no tinguin la més mínima idea. el pitjor, és que a més es vanaglorien d'això, com si els clients d'una consultoria o formació en personal branding fossis estúpids.

oportunisme

Professionals que tracten la gestió de marca personal com un tot quan únicament dominen una de les parts. Aquest és un costum que s'està imposant. Un fotògraf no és un expert en marca personal, encara que segurament captarà com ningú l'essència d'una persona.

Un entrenador pot dominar aspectes importants sobre autoconeixement, una fase diagnòstica indispensable en marca personal, que necessita dominar aspectes d'estratègia i de comunicació per aconseguir “el TOT” del personal Brander. El mateix succeeix amb un assessor / a d'imatge, que pot treure el millor d'una persona en l'aspecte exterior, però difícilment desenvoluparà un model de negoci al voltant d'una proposta de valor sòlida.

incoherència

No es pot pretendre ser un especialista en marca personal sense projectar una bona marca personal. Cada dia rebo diversos seguiments i peticions de contacte de “experts en marca personal” del nom del qual no havia sentit parlar mai. d'acord, tots mereixem una primera oportunitat, però no creus que la paraula “expert” sigui una cosa prematura?

el pitjor és que, entrant en els seus perfils, no veus que tinguin un site (web + Bloc), no veus que gestionin les seves xarxes socials de forma professional i per a més inri, no veus aportació de valor. Fa un temps vaig tractar aquest mateix tema en el post Un professor de marca personal sense marca personal?, i veig que la cosa no ha millorat molt.

curt termini

Fa pocs dies em va entrevistar Mario López-Guerrero per a la seva revista VINT. Em va preguntar sobre què era el pitjor, el que veia amb més pessimisme a l'entorn de la marca personal. I no ho dubti, es tracta del curt termini. li vaig escriure:

“Polítics que pensen en les eleccions de l'any que ve en vegada en un futur millor per a les persones. declaracions incendiades, manca absoluta d'empatia. Periodisme centrat en el tweet i no en l'anàlisi del per què dels esdeveniments. Empreses que prioritzen els resultats financers sobre la seva visió a llarg i el seu tracte a la seva gent (i després ho paguen, i molt car). En general crec que curt termini és el càncer de la societat i del desenvolupament personal

La gestió de marca personal no es lliura d'aquesta malaltia, i això provoca que emergeixi una nova generació de super influenciadors vint anys venent èxit immediat (que per a ells no és consolidar un model de negoci a futur sinó que guanyem milers de seguidors).

enveja

Vaig tractar fa uns mesos aquest assumpte en el post Marca personal, èxit i gestió de l'enveja. Si no ens alegrem dels èxits dels nostres col·legues, difícilment podrem esperar el seu suport quan llancem un projecte nou.

Cap de nosaltres és millor o ho sap tot sobre el seu disciplina professional. Estem obligats a col·laborar, i per a mi aquesta ha estat una de les millors experiències que he viscut. En comptes de competir, veiem formes de millorar, en comptes de sentir enveja, veiem formes de superar-nos.

plagi

d'acord, no tothom pot crear, però es pot innovar, curar… A l'últim que cal recórrer és a plagiar de manera descarada del que fan altres. Acostumo a dir que si imites la marca d'un altre en projectes la marca de l'altre. Els distingeixes vostès els extingues li. O com diu el mateix Andrés, “si ets un més, seràs un menys”.

Existeixen avui multitud d'eines per saber si un text és una còpia. En aquest enllaç de wwwhatsnew podreu trobar 4 llocs web per detectar plagis.

d'idioma

Fa pocs dies tractava en aquest bloc sobre un espècimen interessant, el Idiot. El Idiot crea comunitats a Internet a força de seguir massivament a milers de persones i després deixar de seguir-les quan han obtingut el follow back.

Abús

Sota el principi d'una influència mal entesa, moltes empreses tracten de captar experts en diferents àrees a canvi de visibilitat. Una visibilitat que normalment queda en promesa.Un exemple: un gestor d'un portal et demana un article especialitzat de 1.000 paraules a canvi de visibilitat.

I no sé tu, però jo per escriure un post d' 1.000 paraules que no sigui un plagi, necessito moltes hores, potser fins a un dia sencer si vull que l'escrit aporti molt valor. Això s'ha de remunerar, i NO amb falsa visibilitat, amb diners. El temps és or, i el de qui escriu en un bloc, també.

Violació de la privacitat

Una cosa és que jo decideixi lliurement explicar la meva vida a través d' històries d'Instagram. I una altra, molt distinas, és que jo permeti que algú comerciï amb les meves dades sense el meu consentiment. El de Facebook de 2018 ha tocat fons. si en 2017 van ser les Fake News, la plataforma aquest any ha de retre comptes per fer comerciat il·legalment amb les nostres dades de forma massiva.

Us recomano la lectura d'El País Facebook va compartir dades sensibles dels seus usuaris amb més de 150 grans empreses.

Estem indefensos davant aquesta violació, i potser la nostra millor arma sigui l'abandonament de les plataformes que destrueixen la nostra privacitat. Cal donar el pas.

La forma per sobre del fons

finalment, em sorprèn que molts professionals estiguin venent coses com transgressió com tota proposta de valor. Sortir a totes les imatges amb gestos irreverent no és una solució a la manca de contingut. la notorietat, per si sola, no ven. Necessita de valor, de rellevància.

això de “si no saps què dir, digues-ho cantant” forma part del passat. Ara, si no saps què dir, abona't al silenci i difon continguts de valor dels altres. vaja, el que coneixem com curar continguts.

Foto per Pavlo S a Shutterstock.com

Nadal 2018

Recordar-te que el dia de Nadal Soymimarca regalarà, com és costum, l'ebook amb els millors continguts de 2018. No t'ho perdis: al www.soymimarca.com. Bon Nadal!!