Arxius marca personal | Guillem Recolons

Què fer quan la deslleialtat es converteix en norma

13 juliol, 2019/2 Comentaris/a d'Employee Advocacy, Human Branding, marca personal /per Guillem Recolons

Per deixar les coses clares, no tractaré aquí la deslleialtat matrimonial. L'assumpte d'avui, molt preocupant des de la perspectiva del branding, és la deslleialtat vers les marques.

Fa pocs dies vaig poder llegir un avanç del nou Nielsen’s Global Consumer Loyalty en el Press Room de Nielsen Europa. Tradueixo les dades que m'han semblat més significatives, i tot seguit relacionaré aquestes dades amb les de confiança Edelman. L'objectiu és entendre millor que la deslleialtat és un problema per a moltes empreses i una oportunitat per a altres, i també entreveure si les recomanacions personals d'empleat a consumidor podrien canviar aquesta tendència.

Si no tens gaire temps, t'ho explico en un minut en aquest vídeo (castellà):

Deslleialtat en auge: un 92% de consumidors són deslleials a les seves marques

Descarrega la infografia completa des Nielsen Inc en aquest enllaç

En altres paraules, només el 8% de les persones es consideren lleials a les seves marques favorites, segons l'estudi referenciat de Nielsen. La dada és mundial, a Europa i Amèrica les xifres són menys dramàtiques, però…

No et sembla una bogeria? Com a ex-publicitari no deixo de pensar en lo malament que ho estaran passant ara anunciants i agències. Aconseguir la lleialtat a la marca era el TOT en publicitat, l'objectiu suprem.

Ens agrada provar coses noves ... un principi de deslleialtat?

L'informe assenyala que un 42% dels consumidors de tot el món diu que els encanta provar coses noves i gairebé la meitat (49%) dels consumidors -encara que prefereixen aferrar-se al que saben- es poden moure a experimentar.

La qüestió aquí és si es tracta d'un problema de deslleialtat. Jo més aviat veig un excés d'oferta. I la facilitat d'adquirir béns i serveis no vista fins a la data. Joe Ellis, Vicepresident sènior de Nielsen Consumer Insights, ho anomena "l'efecte Amazon". Podem fer compra online i rebre un encàrrec a 2 hores a casa. Provar coses noves és més fàcil que mai.

I potser el temor més fundat: la indiferenciació fa que molt poques marques (Coca Cola, Nike, Apple) conservin més consumidors. Compte: només el 28% dels consumidors estan influenciats pel fet que una marca sigui coneguda, reconeguda i de confiança.

Estaran relacionades deslleialtat i desconfiança?

M'ho pregunto. Relacionar dos estudis amb bases i metodologies tan distants com el de Nielsen i el Edelman Trust 2019 pot ser pervers per la meva part. Però no hi ha dubte que som més lleials a les marques en què confiem.

Potser un dels problemes és que la publicitat outbound, la de la interrupció, la qual odiem, ens allunya de les marques, no ens apropa com fa dues dècades. Anunciants i agències estan buscant noves fórmules inbound, amb continguts atractius que no interrompin sinó que ens arribin de forma viral, recomanats pels nostres parells.

A les empreses els és difícil abandonar l'hàbit de la publicitat repetitiva i posar a la seva gent a càrrec de dotar de confiança a les seves marques

L'estudi d'Edelman Trust 2019, que vaig tractar fa pocs mesos amb l'article "Tímida recuperació de confiança" mostra una mica més d'optimisme que el de Nielsen. estant la confiança per terra en països com Espanya, per exemple, en positiu veiem que els experts tècnics i empleats d'empreses són conductors de confiança naturals.

A les empreses els és difícil abandonar l'hàbit de la publicitat repetitiva i posar a la seva gent a càrrec de dotar de confiança a les seves marques. Vaig tractar el tema en "Hola empresa: Sabies que la teva gent és la teva marca?"L'article va tenir molt èxit en àmbits RR.HH, però més aviat escàs en responsables de màrqueting i comunicació. Maleïda por ...

Es busquen professionals valents

Jo t'entenc, marcom. Has contractat a una bona agència. Tens un pressupost raonable ... per què arriscar-te amb experiments amb un ROI més allunyat, que no només depenen del teu departament? reconeguem-ho, això és ficar-se en embolics. Per això et proposo que prenguis tu les regnes d'això i plantegis un pilot: què pot sortir malament?

Precisament els programes d'Employee Advocacy estan per això, perquè posis en valor als teus influencers de la casa, perquè apostis pel planter abans de contractar a famosets que qualsevol dia et abandonaran per anar a la marca d'un competidor.

Si la deslleialtat es converteix en norma, aposta pels únics capaços de retornar la confiança al seu lloc, i treballen a escassos metres de la teva taula: els teus companys de feina.

Cover Stock Photos from TukkataMoji / shutterstock

El relat personal: Fins a on haig de exposar-me en les xarxes socials?

6 juliol, 2019/8 Comentaris/a Human Branding, marca personal, Storytelling /per Guillem Recolons

M'ho pregunto sovint, fins a on hauria d'exposar-me a Internet, a les xarxes socials? Com va dir Alaska en la seva lletra més recordada A qui li importa el que jo faci? A qui li importa el que jo digui?

Si només tens un minut, aquí tens un resum en vídeo (en castellà):

Inconvenients d'exposar-me, la part negativa del relat personal

Seré directe: exposar-me equival a despullar-me. Almenys en sentit metafòric. Significa desvetllar moments de la meva vida que potser molts desconeixen. Significa mostrar vulnerabilitats, pors, dubtes, fracassos, debilitats. Sí, exposar-me requereix valentia.

Potser per als de la meva generació, exposar-me sigui anti-natura. Ens deien que fóssim discrets, que la informació és poder, i que calia administrar-la bé. Els fills de la guerra freda vam créixer amb pel·lícules d'espies. L'espia no era més que algú que sabia obtenir informació arriscant la seva vida per això. Bé, i ho segueix sent ...

Exposar-me em deixa al descobert dels atacs de trolls, de caçadors de dades, d'algoritmes publicitaris, de la mateixa administració pública, dels CEO de xarxes socials sense cap escrúpol per comerciar amb dades privades.

Avantatges de exposar-me, una forma d'accelerar l'empatia

Sí, exposar-se -de forma adequada- també té els seus avantatges. Significa transmetre valors personals, comunicar el relat personal. Explicar molts perquès, molts coms, molts quès. Deixar clar si encaixarem amb un projecte o amb un altre, amb un equip o amb un altre.

La gran pregunta que em ve al cap per escenificar l'avantatge de exposar-me és aquesta: Per què hauries de confiar en mi si no saps el que em mou, el que em fa aixecar del llit tots els dies? Les relacions professionals ja no només pivoten al voltant d'una proposta de valor, aquí darrere hi ha un ésser humà amb el propòsit i uns valors que actuen com a pilars.

He estat un ingenu durant molt de temps; i possiblement això m'acompanyi fins al final. Molts anys, he confiat en persones guiat únicament per les seves competències. I no sempre he encertat. Ara ho tinc clar. Compro el teu relat personal, el teu ADN emocional, la teva forma de veure el món i de voler canviar-lo. La teva forma d'entendre als altres. I espero que facis el mateix amb mi.

A qui li importa? Potser a persones com tu o jo

Com diu Sting, "Sigues tu mateix, no importen el que diguin " (be yourself, no matter what they say). D'aquesta manera connectaràs, transmetràs confiança. Una altra qüestió és la forma d'exposar-me. Diria que dotzenes de autofotos al WC no importen a ningú. Tampoc el cendrós crònic, el pessimista patològic o el que replica el que diuen els altres sense proposar un relat i una proposta pròpia. Treballar el relat personal és un petit repte. Et convido a compartir-ho.

Photo by Glen Carrie on Unsplash

PD: Fins sempre Manuel Miguel Hernández Pujadas

Avui he sabut que ha mort Manuel Miguel Hernández Pujadas, entrenador, consultor, professor d'universitat, mentor, conseller, gestor del canvi, comunicador i estrateg. El vaig conèixer l'any 2016 com un dels ponents del TEDx Lleida. Vam compartir escenari, nervis i rialles.

Només puc dir-te el que vas dir al final de la teva xerrada, "Que la força t'acompanyi". I puc fer més, deixar aquí aquest llegat teu en forma de xerrada sobre els secrets de la bona comunicació. Bon viatge, amic!

Hola empresa, Sabies que la teva gent és la teva marca?

30 juny, 2019/2 Comentaris/a d'Employee Advocacy, Human Branding, marca personal /per Guillem Recolons

Doncs és així: la teva gent és la teva marca. I t'ho diu un publicitari col·legiat. Les dades no enganyen: només un 33% de consumidors confien en les marques. Altrament, un 90% dels mateixos consumidors confia en les recomanacions de persones afins (font: Nielsen).

Si només tens un minut, en aquest vídeo et faig un resum:

**l'era Mad Men ha acabat**

Molts em pregunten si les agències eren així, com en la ficció de Don Draper a Mad Men. Les agències de publicitat van ser molt importants durant aquesta època i fins a finals dels 80. La raó és que eren proveïdores no només de creativitat, sinó de recerca, màrqueting (moltes empreses no tenien llavors aquest departament), de planificació estratègica, de compra de mitjans ... Vaja, res a veure amb el que són ara, bàsicament "boutiques" d'estratègia i creativitat.

Però ara la publicitat és una cosa que els nostres millennials esquiven amb mestria. Utilitzen bloquejadors d'anuncis, no veuen TV convencional, pocs escolten la ràdio i consumeixen bàsicament Internet sense barreres. Més info a l'estudi SmartMe Analytics de IAB Spain.

Així és, l'era Mad Men ha acabat. Ara les agències busquen fórmules alternatives a l'anunci tradicional, a això que interromp el que volem veure, llegir o escoltar.

Persones confien en Persones. Si et sembla lògic, Per què no ho apliques?

L'estudi Edelman Trust confirma any rere any que les nostres màximes fonts de confiança són persones com nosaltres, experts tècnics d'empreses i experts acadèmics.

Llavors, per què moltes empreses insisteixen en "martiritzar-nos" amb publicitat a la manera antiga, amb testimonis inversemblants (suposo que no pensaràs que Rafa Nadal condueix un Kia), amb missatges insuportables inserits en els vídeos de YouTube, amb butlletins de notícies llargues i avorrides, amb blocs corporatius que no van signats i no s'admeten comentaris, amb els mateixos valors corporatius falsos ideats per una gran consultora ...?

Tan difícil resulta humanitzar la nostra relació amb el mercat? El mercat, recollint el manifest Cluetrain, es compon d'éssers humans, no de sectors demogràfics. I les empreses es componen de persones. Blanc i en botella… llet o millor: La teva gent és la teva marca.

La clau és donar poder a la teva gent, aquesta és la força d'una marca, d'una empresa

Hi ha moltes empreses que es dediquen a crear aplicacions perquè els empleats comparteixin contingut corporatiu a les seves xarxes persones. Es tracta d'un bon negoci. Però això no tracta de demanar a la teva gent que comparteixi continguts. Un programa com Déu mana d'ambaixadors de marca interns (d'employee advocacy) requereix empoderar (no saps com odio aquesta paraula) als professionals de la casa.

Si a mi en una empresa em demanen que comparteixi continguts creats per algú sense nom, per què hauria de fer-ho? què en surto guanyant?

Molts empresaris tenen por. "Si empodero a la meva gent, em trauran als meus millors professionals "diuen. D'acord. I si no els empoderas, es quedaran amb tu per sempre. No hi ha opció, no es tracta només d'aconseguir que els empleats amplifiquin el missatge de la marca. Es tracta de donar-los eines per entendre el propòsit i els valors, per fer-los seus, per gestionar la seva marca personal, per col·laborar en els continguts que crea cada marca,… No ho oblidis: La teva gent és la teva marca.

La teva gent és la teva marca. Et toca moure fitxa

En aquest partit, si no guanyen tots no guanya ningú. No es pot demanar sense donar.

Si vols saber més sobre com portar a bon terme un programa d'ambaixadors de marca interns, et convido a subscriure't a aquest bloc i de regal et portes un ebook que ho explica de dalt a baix. Que passis una feliç setmana.

Em subscric a aquest blog i després de confirmar la subscripció via correu electrònic rebré immediatament la descàrrega gratuïta del ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa".

fotos: Frank McKenna & Explosió en Stocksnap

La teva identitat digital no es crea, es reflecteix

21 juny, 2019/9 Comentaris/a Human Branding, marca personal /per Guillem Recolons

Tracto aquí la identitat digital des del punt de vista de la nostra marca personal, no de les tècniques per verificar la nostra identitat a la xarxa. Això, per tant, no versarà de registres, claus, blockchain ... Va d'identitat en el sentit més metafísic i relacionat amb marca personal.

Aclarit aquest punt, he de confessar que aquest post és fruit del cansament en llegir i rellegir articles que ens parlen incessantment de "crear" la nostra identitat digital.

Si no tens gaire temps, aquí tens un vídeo-resum de 1 minut:

Marca personal és identitat percebuda, per un mateix i pels altres

No oblidem que la nostra marca personal és el que deixem, no el que creem. La creació d'una marca està en el terreny del branding, i si crees una marca personal des de zero, serà la marca d'un personatge.

Per tant la identitat ja està, ja existeix, hi és, és percebuda per un i pels altres. I el digital és un mitjà, com ho és el món real d'àtoms, carn i ossos.

Hi ha negocis com Amazon que han creat la seva identitat des del digital i després l'estan reflectint en la realitat. Però les persones no som negocis. La nostra identitat és, o hauria de ser, una.

Reflectir la identitat en l'entorn digital és difícil, però no partim d'un foli en blanc

Quan imparteixo formacions, moltes persones em pregunten per què no n'hi ha prou amb donar-li a un botó per traslladar la nostra identitat al món digital? També m'ho pregunto jo. Però és així, un botó no és suficient. Cal treballar-hi.

L'avantatge és que no cal crear aquesta identitat digital, cal reflectir-la. Crear-la vol dir que estaríem manipulant o falsejant la realitat, creant un entorn Matrix. Aquí del que es tracta és de ser el més fidels i autèntics possible.

Si una persona projecta una imatge en l'entorn digital diferent a la que projecta a la vida real, està falsejant la seva marca personal.

3 passos clau per reflectir la teva identitat real en identitat digital

Mostra't com ets
Mostra't com ets
Mostra't com ets

A què no esperaves que fos tan senzill? Doncs ho és. Potser necessitis a un expert perquè t'ajudi a posar en marxa entorns digitals: xarxes socials, web, Bloc, e-mail, treball en el núvol, aplicacions de productivitat ... Fora dels aspectes tècnics, la resta s'anomena coherència.

Fa un temps vaig escriure un post titulat Mostra't com ets, en persona, en paper i online. Això que el paper ho aguanta tot no és cert. Si menteixes en un CV, t'exposes a no tenir més oportunitats de lliurar el teu CV. És com mentir en una entrevista. És com mentir en "el món digital". Recorda, la teva identitat digital no es crea, es reflecteix.

Foto del gatet del mirall de Eve en Shutterstock.com

T'animes a subscriure't?

Segur que sí, ja que incloc el regal exclusiu d'un ebook sobre d'employee advocacy a tots els subscriptors. Com l'oferta és limitada, t'animo a passar a l'acció.

Política, Religió, Esports, Sexe: PRES i #MarcaPersonal

16 juny, 2019/0 Comentaris/a Human Branding, marca personal /per Guillem Recolons

Porto un temps reflexionant sobre si la política ens uneix o ens separa, si la religió ens uneix o ens separa, i el mateix amb esports i sexe, el grup que vaig batejar com PRES.

Tu què creus? Ens uneixen els aspectes PRES o ens separen? I què tindrà això a veure amb la marca personal?

Si tens poc temps, et convido a veure aquest vídeo d'un minut (està en castellà):

PRES: Política, religió, Esports i Sexe pertanyen a creences, filiacions i valors

En efecte, política, religió, esports i sexe o PRES pertanyen al nostre grup de creences, filiacions i valors, per aquesta raó ens uneixen, i per aquesta mateixa raó ens separen. El problema amb això és que tant política com a religió com esports com el tractament al voltant del sexe esdevenen factors polaritzants (o estàs amb mi o contra mi) i de discriminació.

Si a PRDS afegim la raça, que no és creença ni valor, tindríem la resposta a la major part dels conflictes del nostre planeta.

Al llarg de la història, moltes han estat les guerres produïdes per disputes territorials (política) i religioses. I moltes han estat les persones assassinades per qüestions de filiacions esportives o maltractades i assassinades per qüestions de discriminació sexual.

#Política "Només hi ha una regla: caçar o ser caçat " Frank Underwood a House of Cards

En política sembla haver desaparegut el centre, i el món tendeix a polaritzar cap a les posicions extremes. Caçar o ser caçat vol dir que no hi ha lloc per fugir, amagar-se o ser fabricant d'armes, només per ser botxí o víctima.

La discussió política "saludable" està donant pas al silenci o l'enfrontament entre iguals. En marca personal, no està prohibit parlar de política, però sí preguntar-se això:

Estic respectant les opinions dels altres, encara que no les comparteixi?
Aporta alguna cosa a algú el que vaig a dir, compartir, comentar?

invertir aquests 10 segons en les respostes a aquestes preguntes pot ser la salvació a un acomiadament disciplinat, a la fi d'una carrera professional o a ser expulsat d'un fòrum o xarxa social.

#Religió Creient i no creient són humans, mereixen un gran respecte. Dalai Lama

Amb la segona PRDS, el problema, al meu parer, és que moltes religions són excloents, no incloents. Jo em vaig educar-me en la religió catòlica, que durant segles va ser excloent, i ara ha evolucionat i respecta altres creences. Desgraciadament, encara subsisteixen moltes corrents religiosos excloents.

És clar, podem parlar de religió però amb les dues premisses del Dalai Lama:

Respectar a qui creu en altres religions
Respectar a qui no creu en cap

#Esports En el futbol tot es complica per la presència de l'altre equip. Jean-Paul Sartre

La "E" de PRES no pot aplicar-se a tots els esports. Afortunadament, en la majoria d'esports impera el joc nét. Golf, castells, tennis, atletisme, motociclisme, esquí, rem ... en altres, per desgràcia, les filiacions poden ser extremes, especialment en Futbol, basket, baseball i alguns altres.

L'extremisme moltes vegades obeeix a rivalitats locals. El "derbi" entre les dues ciutats importants s'enfronta a clubs, però també a ciutadans.

En marca personal, convé actuar amb cert sentit comú:

Per descomptat que podem celebrar els triomfs del nostre equip, però sense humiliar al contrari
Com el joc net, obrirem nous camins si som capaços de felicitar l'adversari quan li van bé les coses, o animar-lo quan li van malament.

#Sexe Trista època la nostra! És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici. Albert Einstein

La "S" de PRES no és un creença, ni filiació ni valor. Però tractar sobre qüestions de sexe és delicat, perquè pot discriminar. La xarxes socials s'encarreguen de censurar -de vegades exageradament- les fotografies que consideren "indecoroses".

Però les mateixes xarxes no poden controlar certes formes de discriminació per sexe, referides a col·lectius com el LGTBI (Lesbianes, Gais, Bisexuals, persones Transgènere i Intersexuals). I també al col·lectiu heterosexual.

El prejudici s'acarnissa sobre qüestions relacionades amb sexe, així que en marca personal tractaria de:

Reconèixer el dret a l'honor i la intimitat
Respectar a qualsevol persona independentment de la seva condició

L'experiment de la cova dels lladres

Fa unes setmanes vaig tractar el tema de la influència social amb l'experiment de Solomon Asch sobre conformitat social.

Seguint amb el tema, i relacionat amb el que tracta aquest post sobre PRES, et deixo aquest magnífic vídeo amb un experiment que va dur a terme un dels fundadors de la psicologia social, Muzaffer Sheriff, anomenat "La cova dels lladres".

Què t'ha semblat? Et sorprèn? Després de veure-ho, No creus que les banderes ens separen? ¿No creus que els símbols, les filiacions, algunes creences culturals actuen com prejudicis?

Tracta amb molt de compte tot el referent a PRES política, religió, esports i sexe. Especialment en els mitjans escrits (i això inclou Whatsapp, Messenger, a més de les xarxes socials). La teva marca personal és conseqüència del que fas, però també del que dius, com ho dius, a qui ho dius, i també el que calles.

Angry man photo by Alphaspirit on Shutterstock.com

És bon moment per subscriure't?

Segur que sí, ja que incloc el regal exclusiu d'un ebook sobre d'employee advocacy a tots els subscriptors. Com l'oferta és limitada, t'animo a passar a l'acció.

Alguns beneficis de canviar un per què? per un per què no?

8 juny, 2019/1 comentari/a marca personal, recomanacions /per Guillem Recolons

Això, uns claríssims per què no? Si em coneixes sabràs que no sóc molt donat a discursos motivacionals ni esotèrics. Al meu entendre, les paraules "qualitat", "Democràcia" i "passió" s'han gastat tant que han passat a l'altre costat, sovint s'utilitzen quan no es tenen. Encara que el meu perfil és un xic més emocional que racional, tinc clar que treballo per viure i que dos i dos són quatre.

Fa algun temps que vinc reflexionant sobre en quin moment ens convertim en adults. Quan som petits, ens encanta preguntar constantment per què? La curiositat és l'ADN emocional de la infantesa, i ens permet conèixer més coses de les que coneixeríem si romanem callats.

Mai deixem de preguntar per què? però la diferència és que quan som adults ja passem de la curiositat a qüestionar-nos les coses. El per què? adult sovint suposa una barrera abans de fer un pas endavant: Per què hauria de fer això o allò altre? Aquesta frase, aparentment innocent, és sovint l'origen de l'estancament.

Si disposes de poc temps, et convido a veure el resum en vídeo d'aquest article en un minut:

Per què no?

Penso que el per què no? és l'equivalent al per què? de la infància aplicada a adults. És una pregunta que vol superar barreres, pors, creences limitants. Quan algú et proposi una cosa que teu costat racional es resisteixi a acceptar, deixa que actuï el teu altre costat, el costat salvatge, creatiu, i fes que emergeixi aquesta pregunta poderosa: uns claríssims per què no?

Els pros i els contres

Si només preguntes per què?, tanques el pas a les possibilitats. Amb el uns claríssims per què no? generes una doble negació, és a dir, ets a la via positiva per a considerar seriosament passar a l'acció i acceptar un repte. Per descomptat, t'obres a considerar pros i contres.

Llegint biografies, sempre arribo a la conclusió que les persones que han arribat lluny han utilitzat amb més freqüència el uns claríssims per què no? que la resta dels mortals. Si fas un cop d'ull a una de les millors recopilacions biogràfiques sobre èxit i lideratge, el duo "Aprendiendo de los Mejores"de Francisco Alcaide, veuràs com el uns claríssims per què no? és un denominador comú de progrés.

Tony Robbins es pregunta el per què

L'escriptor i conferenciant Anthony Robbins (per cert, 2º exemple de "Aprendiendo de los Mejores" després d'Amancio Ortega) és considerat el millor mentor en desenvolupament personal. No vaig a desvetllar les raons que van portar a Francisco Alcaide a incloure-ho en el seu llibre, això seria fer spoiler.

No obstant això, hi ha un punt en el relat personal de Robbins que em fascina: és capaç d'explicar el seu propòsit i la seva proposta de valor en cinc paraules curtes que requereixen dos segons per pronunciar-se: Sóc el paio del per què (I'm the why guy). Aquest és el seu motor.

Mireu els primers segons del seu TED per veure com es presenta:

I justament la resposta que aconsegueix dels seus clients, mentees, coachees o els que l'escolten és invariable: uns claríssims per què no?

És un cas absolutament excepcional. Ell vol conèixer les teves motivacions perquè després tu et facis la pregunta: i per què no podria jo fer això o allò?

El per què com a propòsit

Altres ens han parlat del per què com a propòsit. Des de Nietzsche fins Simon Sinek, passant per Viktor Frankl, el per què ens ha ajudat a resoldre un puzle complex: el de la nostra raó de ser.

En el meu costat hippie, crec que poques empreses i persones del segle XXI sobreviuran a l'absència de propòsit. I encara que hi ha eines per trobar-ho, com ara l'Ikigai, no ens han educat per trobar resposta a una qüestió tan complexa.

El per què no, vist com accelerador del propòsit i del pla d'acció

Una manera que em sembla més oportuna i simple per accelerar la resposta a una pregunta tan existencial és trencant la negació: el per què? a seques nega, frena, mentre que el per què no? facilita, possibilita, fa fluir.

El nostre propòsit també és la nostra visió, la nostra aportació a millorar el món, el nostre somni, el nostre llegat. Llavors per ventura no és veritat que tots els somnis trenquen barreres? No són els somnis uns claríssims per què no?

Prova-ho. Descobreix el teu propòsit. I per fer-ho, repeteix aquesta mateixa pregunta en cada fase del camí, en el teu pla d'acció.

Vols un exemple? Bill Gates i Paul Allen es van preguntar en 1975 per què no utilitzar el seu programari per donar poder als professionals. I no contents amb això, es van preguntar per què no podria haver-hi un ordinador a cada casa ia cada escriptori d'oficina. Veus ara el poder d'aquesta pregunta? És el teu torn.

Why not Image by Comic Sans on Shutterstock.com

Bé, i per què no subscriure't? 😉

Excusa el joc de paraules. La setmana passada en el post Els ambaixadors de marca: el pont de confiança, vaig anunciar un regal d'un ebook sobre el mateix tema d'employee advocacy a tots els subscriptors. Com l'oferta és limitada, t'animo a passar a l'acció.

Els ambaixadors de marca de la casa: el pont de confiança

2 juny, 2019/2 Comentaris/a d'Employee Advocacy, Human Branding, marca personal /per Nancy Vázquez

Guillem: Deixa que et faci una pregunta, Nancy: En qui confies més, ¿En un influencer que et recomana un producte o servei, en un usuari convençut, o en l'expert que l'ha creat pensant en tu (l'ambaixador de marca de la casa)?

Nancy: bona qüestió, Guillem. Per a mi l'ideal és la combinació del "brand loverr "o"Brand advocate"Amb el màxim coneixedor i expert d'aquest producte o servei, el que coneixem com el ambaixador de marca de la casa el conegut com "employee advocate".

Guillem: Perquè els nostres lectors entenguin la diferència de perfils, definirem millor les motivacions, comportaments i capacitat de comunicació de cada grup de portaveus de la marca.

Si no tens gaire temps, et convidem a veure un resum d'aquest post en un vídeo d'un minut.

Els tres tipus d'ambaixadors de marca

L'ambaixador de marca extern 1: el perfil influencer

Pot representar a una marca, sempre a canvi d'una remuneració econòmica. El seu abast de comunicació és important, ja que sol tractar-se de persones amb un fort nivell d'influència i amb unes comunitats molt grans. Són atractius per a la marca. Potser el seu punt feble és el seu desconeixement del servei o producte. Deia David Ogilvy "el consumidor no és estúpid, és la meva dona ", i els consumidors cada vegada estan més i millor informats com per deixar-se convèncer per algú únicament per la seva fama.

L'ambaixador de marca extern 2: brand lover o brand advocate

A diferència de l'anterior, la seva motivació és l'experiència positiva amb la marca, producte o servei. Estan convençuts que és la millor marca, la recomanen de forma natural als seus amics, familiars, col·legues ... Són or per a les marques, de vegades no són fàcils d'identificar perquè fan servir més el word-of-mouth, i no sempre utilitzen xarxes socials per projectar les seves recomanacions. Les seves comunitats són petites (comparades amb les de l'influencer), però seva credibilitat és altíssima, i converteixen més que els influencers.

L'ambaixador de marca de la casa: l'employee advocate

És l'ambaixador de marca intern. El ambaixador de marca de la casa és un professional coneixedor profund del producte o servei. És l'expert tècnic, un perfil que inclou a R + D, màrqueting, vendes, producció ... i que coneix més que ningú els avantatges d'ús del producte o servei. Són influencers qualitatius i experts, les seves comunitats són petites, però seva capacitat de multiplicar l'abast i "engagement" de la comunicació corporativa és proporcionalment el més alt. Són les infermeres i metges de l'hospital, són els enginyers i els mecànics d'un model d'automòbil, és el dissenyador i el guia d'una ruta turística, és l'arquitecte i també el venedor especialitzat immobiliari. Uns pel seu coneixement tècnic, altres pel seu coneixement de les motivacions i necessitats dels seus clients.

Els teus primers clients estan dins de casa

Així ho diu Richard Branson: el primer convençut és qui ha provat i millorat el producte abans de llançar-lo al mercat. I aquest és el màxim transmissor de confiança pública, per sobre de la publicitat, de les relacions públiques, de les promocions. La comunicació persona a persona és imbatible. I avui hi ha l'ecosistema perfecte perquè una persona de dins, un ambaixador de marca de la casa, comuniqui amb un possible client de fora, el convenci, el tranquil·litzi, li asseguri en la seva decisió.

L'ebook "Employee Advocacy: El poder dels ambaixadors de marca de la casa" ja és aquí

Nancy: Guillem, Quina informació ens dóna aquest ebook que hem treballat junts des d'Integra Personal Branding amb tu?

Guillem: després d'un pròleg i una introducció, podem endinsar-nos al context que afavoreix la implementació dels programes d'Employee Advocacy, amb estadístiques molt clares. Després s'analitzen una a una les avantatges d'aquests programes tant per als professionals de l'organització com per a la pròpia marca de l'organització. Segueix amb els continguts del programa, en un taller d'entre 12 i 16 hores de durada. Analitza dades clau sobre el ROI o retorn d'inversió. I finalitza amb les claus del quan, com, on i qui pot implementar els programes.

Nancy: I a més és gratuït, només necessites subscriure't a aquest blog mitjançant aquest formulari. Aquesta subscripció, a més d'aquest ebook, et proporcionarà en els propers mesos nous continguts sobre casos concrets, formats de formació, aplicacions de seguiment principals i molt més. Si estàs a Amèrica, també et pots subscriure al bloc d'Integra Personal Branding i rebràs el mateix ebook.

Conversar per connectar: #Networking per projectar la teva marca personal

25 maig, 2019/2 Comentaris/a actiu de xarxes, marca personal /per Guillem Recolons

Una de les majors dificultats en l'era d'Internet és alhora una de les majors oportunitats: conversar per connectar amb la persona adequada. Entenguem persona adequada a un potencial client

Conversar per connectar: d'àtoms a bits

Si tenim la pràctica de conversar per connectar en el món real, el dels àtoms, Per què no traspassar-a l'entorn digital, el dels bits?

Si alguna vegada has assistit a un esdeveniment de speed networking, sabràs el que és conversar per connectar en temps rècord. Reconec que la fórmula aquesta del minut per convèncer i vendre em sembla una cosa artificial, però és una ocasió d'or per practicar el nostre discurs d'ascensor o elevator pitch.

Definir el perfil de persona a connectar és clau

Anar donant tombs per internet per connectar persones per col·leccionar contactes és una aberració. Sabem que una xarxa de contactes molt nombrosa no ha de ser bona. Si el teu model de negoci és B2B o P2B (persona a negoci) com el meu, amb 20 bons contactes a l'any en tenim prou.

Definir al teu buyer persona és essencial per encertar el contacte. Per conèixer a la nostra persona objectiu necessitem conèixer-la a fons, no n'hi ha prou amb les velles dades de sexe, edat i zona geogràfica.

Segons l'equip d'Inbound Cycle, hem de conèixer:

personatge del comprador / guillem recolons

font: ANYAANYA en Shutterstock.com

Aspectes personals:

Aficions, persones que influencien en les seves decisions, què li fa feliç, quins són els seus objectius, quines motivacions té, etc..

Conducta online:

Què xarxes socials utilitza, si compra productes en línia i de quin tipus, on cerca la informació, amb quina freqüència ho fa, quines són les seves pàgines de referèncie, en quines hores està en línia, etc..

Conducta laboral:

Responsabilitats, reptes, majors influències, etc..

Relació amb la nostra companyia (o nosaltres, afegeixo):

De què ens coneix, motius pels quals ens ha contractat o comprat, Com ens va coneixer, què és el que valora més de nosaltres com a empresa, què interacció té amb la marca, etc..

I ara, som-hi: Com conversar per connectar

Una de les meves recomanacions a aquelles persones que no comparteixen continguts a les xarxes (i per tant no generen interaccions) és aquest: comenta i comparteix el contingut dels altres. I concretament, d'aquelles persones que constitueixen el teu grup objectiu, les que responen a la teva definició de buyer persona.

A LinkedIn, a Twitter ia totes les xarxes pots fer-ho. Conversar per connectar, interactuar per connectar, la fórmula és molt poderosa i efectiva. Oblida't del like o la recomanació, això no suposa un element d'atracció per al teu client; comentar i compartir (amb comentari), per contra, atreu.

La condició bàsica és que el comentari que facis en el seu contingut sigui intel·ligent, provocador i que aporti alguna cosa interessant. Amb un simple afalac no n'hi ha prou.

Formats d'interacció

Si aconsegueixes que la teva interacció desperti una interacció de tornada del teu client, genial! ja us heu presentat digitalment. Els formats d'interacció són diversos, i recorda que les preguntes tenen el poder que "obliguen" a una resposta:

Estic d'acord amb el teu contingut, però amb un matís, ho veus adequat?
Estic d'acord, i de fet, tal altre autor amplia les teves idees per aconseguir un context més ampli, què et sembla aquesta aportació addicional?
Estic d'acord en la idea global, però què et semblaria si a més ...?
Estic d'acord, però hi ha una dificultat a l'hora de portar aquesta idea a la pràctica, t'ha trobat amb aquest problema alguna vegada?
Estic en desacord. Sé que sembla arriscat però com veuries invertir el teu plantejament? No creus que tindria conseqüències més assumibles?

I podria seguir fins a l'infinit. La clau és que aquest comentari provoqui. Un simple: "Què bona idea" o "estic totalment d'acord" no mobilitza.

El terreny està abonat, és el moment de connectar

La idea de conversar per connectar es materialitza en aquest moment. Després d'aquestes interaccions s'haurà aconseguit (en la majoria de casos) una resposta. Arriba el moment de formalitzar la relació.

Ara és moment de visitar el perfil de la persona a contactar i prémer el botó. Sempre que sigui possible (a LinkedIn, per exemple) personalitzant la invitació. El missatge podria contenir una referència a la conversa mantinguda. Podria ser alguna cosa així:

Benvolguda senyora. X, em va encantar el fil del seu article sobre xxxxx. Li estaria agraït que m'accepti a la seva xarxa de contactes. Potser algun dia podrem posar en valor interessos comuns. Una cordial salutació, signatura.

Sento abusar d'anglicismes, però això seria "inbound networking" en estat pur. Després del contacte és prudent esperar unes setmanes abans de proposar res. Quan veig un text d'invitació amb un missatge directe de venda, em tiro enrere. L'etiqueta del món real cal mantenir-la en l'entorn digital.

Cover vector by patiphane khoupaka on Shuttestock.com

Esdeveniment de la setmana

#BrandingWeekRD

Aquesta setmana que entra estaré impartint un taller d'Employee Advocacy amb la meva col·lega i sòcia Nancy Vázquez a l'Hotel Embassy Suites by Hilton de Santo Domingo, República Dominicana.

L'esdeveniment tindrà lloc tot el dimecres 29 i el matí de 30 de maig. La tarda del 30 Nancy donarà una xerrada sobre venda socials a Facebook i jo una altra sobre storytelling en la quarta revolució.

Si estàs per la zona, et pots inscriure aquí > hola@madi.digital tel. (829)-694-8080. Bona setmana!

El teu model de negoci: com passar del diagnòstic al pla d'acció

18 maig, 2019/2 Comentaris/a marca personal, recomanacions /per Guillem Recolons

Sovint em trobo amb errors de concepció en el llenç del model de negoci. Si ho entens com un mer diagnòstic de situació actual, et serà poc útil. L'ideal és plantejar-ho com a diagnòstic + model estratègic per elaborar un pla d'acció. Anem a pams.

Què és un model de negoci? Per a què serveix?

L'expansió del design thinking ens ha portat multitud de llenços amb els quals treballar múltiples facetes estratègiques. El llenç de model de negoci més conegut i utilitzat és el Business Model Canvas, i també la seva aplicació personal, Business Model You.

En essència, el llenç del model de negoci és una gran eina per ajudar-te a entendre un model de negoci d'una manera senzilla i estructurada. L'ús d'aquest llenç t'ajudarà a comprendre millor als clients als quals serveixes, quines propostes de valor ofereixes a través de quins canals i com guanya diners teva empresa o el teu negoci personal.

La utilitat de treballar aquest llenç va més enllà d'entendre el teu model de negoci, permet analitzar els models dels competidors.

El llenç del model de negoci va ser creat per Alexander Osterwalder, però Strategyzer. El mateix Osterwalder costat de Yves Pigneur van publicar en 2010 el llibre Model de Negoci Generació: Un manual per Visionaris, Agents de Canvi, i Challengers (Wiley). El 2011 es va publicar la traducció del llibre a l'espanyol amb el títol Generació de models de negoci (Deusto).

Es tracta d'un model magre o lleuger basat en un principi: és millor la rapidesa imperfecta que la paràlisi per l'anàlisi dels vells "Business pla" d' 800 pàgines i 12 mesos de treball. Està pensat per a empreses petites, departaments d'empreses grans, projectes col·laboratius i individus.

En el cas de persones a títol individual, al 2012 els mateixos autors de l'anterior costat de Tim Clark van llançar El teu model de negoci (Deusto), un "must" de la gestió de marca personal. Aquest llibre és un gran facilitador d'idees, ja que inclou els casos reals de més de 400 professionals de tot el món.

La fase diagnòstica del teu model de negoci

Saber on ets avui és essencial per entendre els canvis que requereixen per assolir els teus objectius. Per tant, em sembla també essencial definir el teu objectiu de projecció de marca personal: en quina àrea de negoci vols ser referent, amb quina especialitat, amb quin format (cara, online, mixt ...) i en quina zona geogràfica. Sense fixar un objectiu clar no sabràs si el teu diagnòstic requereix d'un pla d'acció per millorar-.

Business Model You. Traducció de Samuel Villegas @ Sam1meta CC

Sovint veig que el format diagnòstic es desenvolupa sense conèixer abans l'objectiu, i per tant es pot llegir com un exercici d'autoconeixement. gran error. Penso que l'esperit original del model és estratègic, no només diagnòstic.

Si veig moltes notes Publica-ho del mateix color, ja entenc que la feina feta és de pur diagnòstic; una ocasió desaprofitada.

La fase estratègica del teu model de negoci

Aquesta fase parteix que ja tenim un objectiu definit en clau de projecció de marca personal. Això ens permetrà una definició molt precisa de la proposta de valor, de la nostra diferència rellevant.

Per entendre millor el model, l'ideal és treballar amb notes adhesives (o virtuals) de dos colors: un per a col·locar el on sóc avui (i què vull mantenir) i un altre per l'on vull estar demà (i què necessito activar, crear ...).

Això ens facilita crear dos plans d'acció a simple vista de color: pla de manteniment d'accions i el pla de noves accions a crear, desenvolupar i implementar. Tindrem una estratègia de defensa (el que volem mantenir) i una altra de atac (el que volem incorporar). I recordem que tot pla d'acció ha de ser mesurable, per al que podem treballar amb objectius INTEL·LIGENT que ens permetin analitzar l'evolució dels indicadors d'èxit.

Tot gira entorn de la proposta de valor

Sòl dir que si no aportes, no importes. Treballar en el teu diferència rellevant és imperatiu per diferenciar-te oferint valor i possibilitats de creixement per als teus clients, siguin interns o externs. Això és la proposta de valor, el nucli central del llenç de model de negoci.

És molt important fixar l'ordre de treball del llenç. Encara que alguns autors recomanen definir primer el segment de clients, penso que és més útil començar per la proposta de valor. Tot seguit, veure quin és el perfil de clients als que pot interessar aquesta proposta de valor. després, quin tipus de relacions haurem de plantejar amb els nostres clients, què canals utilitzarem per traslladar la proposta de valor als clients.

La segona part del llenç (la part esquerra del mateix) defineix les activitats que haurem de dur a terme per a materialitzar la proposta de valor. també els recursos necessaris, i els socis clau que necessitarem per accedir amb més facilitat als nostres clients.

I la tercera part es refereix als aspectes econòmics. model de despeses i model de ingressos. L'actual i el futur, el que marca l'objectiu treballat.

El model de negoci és dinàmic. D'un dia a un altre tot pot canviar

Els formats clàssics com el Pla de negocis no oferien cap flexibilitat. Potser és perquè els mercats es movien de forma més lenta que avui.

El llenç de model de negoci és flexible, i té en compte que en 24h es pot produir un canvi radical.

Imagina que la teva proposta de valor és la creació, producció, venda i distribució de sabates personalitzats. Imagina també que als 6 mesos d'arrencar el teu negoci reps una oferta d'un fabricant important de la indústria per comprar el teu negoci. Això implica un canvi important, Estàs d'acord?

Imagina també que el teu model d'ingressos es basa en la dedicació personal del teu temps als teus clients (un model limitat). Tot d'una et proposen una millora a través de aprenentatge automàtic que et permetria un ingrés escalable en línia i no depenent del teu temps.

En tots aquests canvis, és més fàcil adaptar el llenç de model de negoci que un pla de 800 pàgines. Els llenços de models de negoci amb format estratègic són vius, són dinàmics, i és bo revisar-los cada sis mesos o cada vegada que es produeix un canvi.

Espero haver-te ajudat. Un bon consell és llegir aquests dos llibres referenciats, buscar un parell d'amics o consultors que et puguin ajudar i dedicar un matí a treballar en el teu propi llenç de model de negoci: un pas essencial en la gestió de la teva marca personal si ho converteixes en un pla d'acció, sigues, el fas i el millores.

Cobrir vector mitjançant Iscomit a Shutterstock.com

Les teves xarxes socials són teves, formen part de la teva marca personal

10 maig, 2019/0 Comentaris/a Internet, marca personal /per Guillem Recolons

Les teves xarxes socials són teves. Pensaràs "aquest s'ha tornat boig, de qui seran, doncs?"

La veritat és que d'un temps ençà estic veient com moltes persones creuen que les seves xarxes personals pertanyen a l'organització per la qual treballen. I no és així. en absolut.

Les teves xarxes socials són teves. O millor dit, són personals

Bé, exactament teves no són. Són de Zuckerberg (Facebook, Whatsapp, Instagram). Són de Bill Gates / Microsoft (Linkedin). Són de Jack Dorsey (Twitter). Són dels nois de Google (YouTube)… Així que en honor a la veritat, les teves xarxes socials són personals, encara que no siguin estrictament teves.

Podem dir que els seus propietaris et lloguen el seu espai a canvi d'alguna cosa molt valuosa: les teves dades, els teus continguts i l'anàlisi del teu comportament (engagement).

Si les teves xarxes socials són personals, són el teu tresor

Parafrasejant Gollum, la meva xarxa social personal "és el meu tresor". I per això és important mantenir aquesta privacitat des que la obres fins que la tanques. Per a això, pensa en prendre les següents precaucions:

El correu de contacte de cada xarxa ha de ser personal

Un error clàssic és crear una xarxa social a partir d'un correu d'empresa. Sí, tots haurem caigut en aquest parany alguna vegada.

Estem en les empreses de forma provisional. El mateix succeeix en projectes col·laboratius. El treball per a tota la vida fa temps que no existeix. Potser queda alguna excepció amb els funcionaris públics, poc més. És fàcil que es produeixi un acomiadament format pel·lícula nord-americana: està acomiadat, reculli les seves coses i vagi-se'n. Potser qui s'acomiada ets tu.

Des que vaig passar del branding al personal branding, fa poc més de 12 anys, hauré negociat amb xarxes socials l'eliminació de 200 perfils. Es tracta de perfils de professionals que només havien posat com a correu electrònic de contacte el de la seva ex companyia. Així que ja saps, utilitza el teu Gmail, hotmail o e-mail del teu domini personal.

En la teva fotografia de perfil hauries aparèixer tu, sense logotips

... I si apareixes amb algun logo, que sigui el teu. La teva fotografia de perfil és millor que et mostri sense més, amb el teu millor jo. I si és possible que siguis tu qui contracti al fotògraf / a, encara millor; així, si surts de la companyia podràs seguir utilitzant la imatge sense problemes.

Exemple del que NO és interessant fer

Per descomptat, si sents la samarreta, ets un veritable employee advocate i vols presumir de la teva empresa, hi ha formes de fer-ho. Per exemple, utilitzar la imatge que moltes xarxes ens deixen com a fons (Linkedin, Facebook, Twitter, YouTube ...). Aquí teniu dos exemples:

Bon exemple de com tractar-les de perfil i la de fons

Un altre exemple, aquest cop aplicat a YouTube

El titular i extracte de Linkedin són teus 100%

Un altre tema: La teva empresa pot formar-te en com millorar la teva marca personal i com ser el millor ambaixador de marca. Però no pot “dictarte” el titular professional ni l'extracte del teu perfil a Linkedin. Això et pertany. No tens cap obligació d'incloure el nom de la teva empresa en el teu titular; jo et puc recomanar que ho facis si creus que aporta valor, però la decisió només és teva. L'extracte o resum és teu, i aquí tens l'oportunitat de mostrar la teva proposta de valor i els teus valors.

Tanmateix, puc estar d'acord que la informació de l'empresa que donis estigui alineada amb els responsables de RR.HH i Màrqueting. Es tracta de donar una informació consensuada. Pel que fa a descripció del teu lloc de treball, si no menteixes, l'empresa no hauria d'influir massa en això.

L'altra qüestió: Els teus continguts són teus?

Bona qüestió. Ja veiem que això de “les teves xarxes socials són teves” és una veritat a mitges. ¿I els continguts? en teoria, els continguts que comparteixes a les xarxes són teus. El problema és que les xarxes "requereixen" comptar amb certs permisos sobre aquests continguts. Requisits vol dir que si no els acceptes, no pots crear el perfil.

Aquests permisos habiliten a les xarxes per (literalment) "allotjar, utilitzar, distribuir, modificar, mantenir, reproduir, mostrar o comunicar públicament i traduir el teu contingut ". En altres paraules, quan puges una imatge o un vídeo o un text a una xarxa social, ells la poden compartir al seu gust sense demanar permís. Això equival, en la pràctica, a afirmar rotundament que els teus continguts a les xarxes socials no són només teus.

Si tanques el teu compte, teòricament revocas el permís. Però és clar, si algú ho ha compartit, aquí restarà. Així que fes-te a la idea que molts dels teus continguts vagaran per l'espai digital pels segles dels segles ... fins que qui tancament sigui la xarxa social.

En resum

Ja ho veus, les teves xarxes socials són teves. Formen part de la teva marca personal. Però només des de la perspectiva del teu control personal. No són de la teva empresa. Són dels propietaris de cada plataforma, que imposen les seves regles, fins al punt de poder utilitzar els teus continguts com els complagui.

Tenir el control del teu contingut pot considerar-se una utopia. El més proper a aquest control és disposar d' el teu propi bloc, La teva veritable casa digital. T'hi animes?

Cover image by pathdoc on Shutterstock.com