connexió humana

Podem promoure una cultura de connexió humana en l'era de les màquines?

Sobre la connexió humana

Penso que els que ens dediquem al branding, ja sigui personal o corporatiu, tenim molt a veure amb la connexió humana.

Porto uns dies llegint textos i revisant vídeos interessants sobre aquesta connexió humana en un món en què les màquines cada vegada "aprenen" més i més.

Un vídeo de visió obligada és el de Yuval Noah Harari, autor Sapiens i Homo Deus. Es pregunta què passarà en el mercat laboral, en l'economia i amb el poder de l'ésser humà en les pròximes dècades. Espanta imaginar que les màquines aprendran intel·ligència emocional, aspectes com l'empatia, que crèiem reservats únicament al gènere humà. Però el camí és aquest.

Recomano també dos articles. el primer, signat per la filòsofa i investigadora glòria Origgi, ens diu que diguem adéu a l'era de la informació i donem la benvinguda a la de la reputació. Ve a confirmar que ja no consumim informació, consumim informació filtrada per fonts que per a nosaltres són de confiança.

El segon destaca l'informe de PwC (d'obligada lectura) Els robots seran molt robar els nostres treballs? (¿És veritat que els robots ens llevaran el treball?). Aquí ens dona una visió una mica més optimista però alhora preocupant en l'horitzó de 2030. Especialment en sectors com el transport, fabricació i construcció.

Aquest gràfic, fruit d'aquest estudi, parla per si sol:

PWC robots de robar llocs de treball

Però més enllà de catastrofismes, PwC defineix quatre mons de colors:

  • El món vermell, territori emprenedor per mitjançar entre treballadors i empresaris oferint serveis d'alt valor des startups.
  • El món blau, on destaca tres àrees: mida de les organitzacions com a factor competitiu, habilitats dels professionals i competències digitals.
  • El món verd, definit pels entorns col·laboratius, on preval l'equitat i especialment la responsabilitat social dins i fora de les empreses.
  • El món groc, el dels knowmads que busquen un major significat al que fan i que podran competir millor donada la seva flexibilitat per moure en entorns de canvi.

M'agrada aquesta visió "color parxís" perquè crec que en ella està la clau per competir en entorns cada vegada més automatitzats. Els quatre mons utilitzaran la robotització com a instrument al servei de l'ésser humà.

George Orwell ja avançava que l'important no serà mantenir-se viu sinó mantenir-humà.

En qualsevol cas, i tornant a la responsabilitat dels brandólogos o Branders amb la connexió humana, aquí va la meva predicció:

La comunicació serà efectiva com més gran sigui la connexió humana entre marca i mercat. En altres paraules, la marca s'ha humanitzar, i l'única manera que té de fer-ho és comunicant els seus valors a través de persones.

Com es fa això? Fomentant els programes d'ambaixadors de marca interns. Ja he repetit diverses vegades que els consumidors són persones. Que les empreses són persones. I que persones parlen amb persones.

Promoure una cultura de connexió humana és posar direcció, vendes, màrqueting i recursos humans al servei de la filosofia La gent confia en la gent (persones confien en persones). Un bon exemple de cultura de connexió humana és la campanya de EY Espanya #YoConstruyoEY, que defineix sense complexos que la marca EY és la gent que la compon i construeix cada dia.

Els programes de personal branding corporatiu, employee advocacy i employer branding estan al servei d'aquesta idea: humanitzar les marques en l'era de les màquines. Siguem fidels a la idea d'Orwell, mantinguem la connexió humana per sobre de tot. Human Branding.

 

Imatge mans per Shutterstock.com

Quant a mi Guillem Recolons

Convençut que tot deixa marca, ajudo a empreses a connectar millor amb els seus stakeholders a través de programes de personal branding (gestió de marca personal) i employee advocacy (programes d'ambaixadors interns de marca).

Soci d'Integra Personal Branding i de Soymimarca, també col·laboro amb Ponte en Valor, Brandergizers,, MoreThanLaw, Noema Consulting, AdQualis i Quifer Consultores.

Com a docent, participo en el Postgrau en Social Media de UPF i el de la UVIC, en diversos programes en ISDI, ponent al EMBA d'IESE, entre altres. Publicitari col·legiat, Màster en Màrqueting. Estudiant del grau d'Humanitats.

El meu ADN publicitari ve de 20 anys en agències: Tiempo / BBDO, J.W.T., Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma i TVLowCost entre altres.

Vols veure el meu TEDx talk?

Visita el meu lloc web
Veure totes les meves publicacions
8 respostes
  1. d
    d'Oscar Del Santo diu:

    Molt encertat el teu èmfasi, volgut Guillem. Del que no hi ha dubte és que no podem posar portes al camp, i que l'AI o Intel·ligència Artificial ha arribat per quedar, i canviarà la nostra manera de vida d'una manera molt més radical de la qual ara mateix pensem (la nostra sexualitat i el fet que els cada vegada més perfectes 'robots sexuals’ entrin a formar part de les nostres vides quotidianes són només un exemple).

    Pel que fa a la relació entre persones i marques, existeixen aquelles que operen des d'una mena de 'impunitat’ legislativa i comunicativa com Amazon o Google que pot ser que d'aquí a no gaire es vegin en seriosos problemes si governs com el de Trump o la UE decideixen prendre el toro per les banyes i posar límit a la seva 'modus operandi’ actual.

    Quant a la resta, crec que no tindran més opció que establir relacions de 360º entre els seus empleats, clients, proveïdors i la comunitat a la qual serveixen. Les relacions han de ser multidireccionals, perquè estem entrant en una fase post-capitalista en la qual cada vegada som més els que no tolerem certes pràctiques que fins ara han estat estàndard (la recent manifestació del Dia de la Dona va posar en relleu algunes d'elles).

    Salutacions afectuoses de Guipúscoa.

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      Hola Oscar. Totalment d'acord, posar portes al camp a hores d'ara seria com negar el progrés. Porto una ortodòncia invisible que no existia fa 5 anys i s'ha desenvolupat gràcies a la impressió tridimensional. El meu rellotge m'avisa quan els meus pulsacions són excessivament altes o baixes. Amazon coneix fil per randa els meus hàbits de lectura i les seves recomanacions són sempre encertades.

      Crec que a Google i Amazon les posaran a ratlla. L'exemple que donen, des del punt de vista RSC, és pèssim, i pot animar a altres conglomerats a iniciar polítiques fiscals opaques.

      La tecnologia permet que un “germà gran” pugui controlar-nos, però paradoxalment l'efecte també és invers. Ara podem saber a temps real quan un polític enganya.

      Tot això fa necessari el reforç de la connexió humana. Des l'emocional, des de la capacitat de cometre errors, des de la deliciosa imperfecció que ens separa de les màquines.

      Una forta abraçada des de Barcelona, Oscar, i gràcies pel teu comentari a la meva casa virtual!

      respondre
  2. M. Teresa Villalba
    M. Teresa Villalba diu:

    Són una fan total de “sapiens” i “l'home” de Yuval Noah Harari. Les seves reflexions són noves. En una crítica a El País, vaig llegir fa un temps: “¿Es pot viure sense religió? potser no, per definició d'humà, per definició de religió, perquè un col·lectiu humà sense ficcions quedaria inerme enfront de qualsevol altre que s'inventi un dogma amb el qual els seus creients puguin reconèixer i cohesionar-se.”

    Jo em prendria seriosament a aquest home i les seves previsions. Fantàstic post per posar-nos en la responsabilitat de no perdre la nostra condició humana.

    una salutació!

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      Reconec que tinc pendent la lectura d'aquests dos llibres, però després el teu feedback vaig a accelerar, Teresa. Per descomptat ens ho hem de prendre seriosament. No tinc cap dubte que les màquines cada vegada seran més “humanes” i que podran imitar emocions pròpies de l'homo sapiens. Però la nostra dolça imperfecció sempre serà el que ens diferenciï. som erràtics, i dubto que ningú fabriqui una màquina perquè cometi errors (cas vehicle autònom, per exemple). Gràcies per escriure!

      respondre

Trackbacks i pingbacks

  1. […] Fa poques setmanes tractava la connexió humana en el post de títol Podem promoure una cultura de connexió humana en l'era de les màquines? […]

  2. […] PODEM PROMOURE UNA CULTURA DE CONNEXIÓ HUMANA EN L'ERA DE LES MÀQUINES? […]

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

deixa una resposta

no es publicarà la seva adreça de correu electrònic. Els camps necessaris estan marcats *

  Estic d'acord amb la política de privacitat

Informació bàsica sobre protecció de dades

Responsable » Guillem Recolons Argenter

Finalitat »Gestió de dubtes i serveis a client

Legitimació »Consentiment de l'interessat

Drets »Tens dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional

Informació addicional »Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades Personals a la pàgina web guillemrecolons.com