Converses sobre improvisació (No sempre es necessita un pla)

¿Què ens diferencia dels robots -de moment-? Moltes coses que no segueixen la racionalitat. Fins ara he abordat temes com la Empatia, La Creativitat, La imaginació i a la Intuïció. I ara és el torn d'un dels aspectes més temudes pels robots, La improvisació

Conte de nou amb el meu robot Gabriela Fitzgerald per debatre des d'allò humà a allò racional.

Si només tens un minut, Ho resumeixo en aquest vídeo: 

¿Improvisació? No sempre necessites un pla

Li he robat la frase sobre el pla a l'escriptor Paulo Coelho de Souza. Em sembla molt certera. Hi ha vegades que el pla és l'asfíxia, la cadena que et manté lligat i no et permet progressar. Sé que, pensaràs que hi ha bon pla i mal pla, però en general els plans es fan per tenir una guia, no per crear un dogma de vida.

Solem improvisar quan no tenim una referència d'èxit a la qual acudir, i ens fiem de la nostra pròpia experiència i intuïció per saber quan quelcom que fem o una decisió que prenguem estigui fonamentada en els mil·lisegons de la improvisació.

-Guillem: ¿Què opines sobre la falta de pla, Gabriela?

-Gabriela: Opino que sense pla no hi ha un matís. ¿Què faràs, On, amb qui, amb quins objectius? ¿voleu deixar això a la improvisació? Això equival al caos!

-Guillem: Doncs em costarà veure què et semblen algunes improvisacions que tracte més endavant

Ull, improvisar no és actual sense pensar

L'escriptor argentí César Aira va escriure una reflexió interessant sobre la improvisació: 

"O era contradictori, o calia redefinir el terme “improvisació”. Sempre es pensa que improvisar és actuar sense pensar. Però si un fa una cosa per un impuls, o perquè li dona la gana, o directament sense saber per què, de totes maneres és un el que la fa, i un té una història que l'ha portat a aquest punt de la seva vida; i llavors, lluny de no haver pensat aquell acte, no podria haver-ho pensat més: ho ha estat pensant cada minut des que va néixer." — César Aira

-Gabriela: Aquesta reflexió la trobada més sensata, ja que compara la improvisació amb un impuls, però justifica l'impuls per quelcom viscut -i per tant real i basat en dades- que el porta a prendre'l.

-Guillem: Hahahahaha, has trobat petroli amb aquest escriptor. Aira creu en la improvisació com a part de l'experiència, quelcom que comparteixo i que formarà part de la conclusió d'aquest post. No improvisa qui vol sinó qui pot…

Improvisació: fer coses amb el que tenim a mà

L'expert en storytelling i improvisació Dave Morris, en un TEDx Vitòria Gasteiz de 2012, afirmava -i estic d'acord- que improvisar és fer coses amb el que tens a mà, és crear quelcom del no-res. Parla del jazz, del hip hop, de McGyver…

I també és crear una recepta amb els ingredients que tens a casa i una pizza de coneixement culinari sobre cocció, planxa, assat, fornejat i reaccions.

Et deixo aquí aquesta maravillosa xerrada de sol 10 Minuts: 

-Gabriela: Aquesta xerrada m'ha agradat. Fer molt amb poc. Tot i que des del punt de vista de l'anàlisi de dades hauríem de dir fer quelcom que tingui molta repercussió amb la presa de poques decisions.

-Guillem: llàmal com vulguis, Gabriela. La qüestió és que hi ha grans peces de l'art, de la música, de la cuina que han sorgit de la improvisació i a partir de les existències que tens. El saxofonista d'una jam session és capaç de crear a partir de dues notes.

Anthony Veneziale: Un exemple d'improvisació en oratòria

En una xerrada divertidíssima i completament improvisada, el mestre de la improvisació Anthony Veneziale puja a l'escenari de TED per oferir una actuació realment única.

Amb un tema suggerit pel públic (“encunyar amb la intimitat”) i un conjunt de diapositives que mai ha vist abans, Veneçolà fa una meditació sobre la intersecció de l'amor, llenguatge i… ¿els aiguats?

Aquí et deixo aquesta xerrada TED, espero que ries tant com jo ;-)

-Gabriela: No he entès per què reia aquella gent. Veneçuela és capaç de crear una història a partir d'imatges sense connexió aparent, però el que fa és trobar un adherent lògic entre el seu discurs i la imatge.

-Guillem: Ja. I segur que tu ho faries millor..

-Gabriela: No sé si millor, però sí més ràpid, jo procés a tota velocitat.

-Guillem: moltes dels conceptes que relaciona entre si, com el del gel (ICE) i l'acrònim que tenen més a veure amb la imaginació i improvisació que amb el processament de dades.

La història de Josep Coll, l' improvisador

He tingut la fortuna de passar uns dies a Llabià, a l' Empordà català, i poder conèixer i veure l'obra i el mètode de l'escultor Josep Coll. Un moment... ¿He dit mètode? Doncs em referia a estil, ja que el seu mètode és la improvisació pura.

Quan alguna vegada Josep ha estat temptat de fer un esbós previ, les coses no li han anat bé. Així que la improvisació és la seva inspiració artística.

Tot el poble i la casa rural que co-regenta, que inclou una exposició permanent- està replet de les seves obres. Ferro, fusta i pedra en perfecta integració amb la naturalesa de l' entorn empordanès.

Tingueu també la sort de conèixer el seu taller i fer-li una breu entrevista. En aquest petit documental de 15 Minuts (muntatge casolà) veuràs la seva obra gairebé completa i la xerrada que mantenim. Dóna-li al botó de subtítols per veure'l en castellà.

-Gabriela: No vull opinar sobre el que tu consideres art. A mi em sembla un conjunt d'objectes modelats i acoblats per decorar.

-Guillem: Ets molt reduccionista. Caldria referir a molts assajos i llibres per definir l'art, però el que és segur és que va més enllà de la teva lògica processadora, té a veure amb la bellesa, la sorpresa, l'emoció.

Com més ben preparat estiguis, millor surt la improvisació

Tot i que a Josep li va costar reconèixer-ho en l'entrevista, un domini de les tècniques i competències ajuda a improvisar. I crec que és una de les bones conclusions sobre la improvisació: és quelcom que emergeix espontàniament però que és efectiu quan es disposa de les eines, tècniques i coneixements per fer alguna cosa.

Jo no m'atreviria a improvisar i construir la meva pròpia casa (no sóc arquitecte ni aparellador), però potser sí a crear un relat o un titular en pocs segons.

Un gran cuiner és capaç de crear art amb dos únics ingredients. Algú que sàpiga tocar el saxo o el piano pot improvisar en una jam session

-Gabriela: En aquest punt puc estar d'acord amb el. Igual que jo no entenc l'art, tu no pots analitzar les dades a la meva velocitat. Cadascú té les competències que té, i quantes més, més es pot improvisar, especialment si ets humà.

-Guillem: Si la robòtica no avança gaire, temo voldran Gabriela que la improvisació serà una de les nostres principals diferències. Tècniques com machine learning són deductives, aprenen de milers d'accions per millorar un servei o un producte, però això no és improvisar. Per improvisar cal ànima.

Espero que t'hagi gustat aquesta conversa sobre la improvisació, t'espero la setmana que ve per tractar la persuasió, Mentrestant, aquí teniu el podcast, alguna cosa més completa, en iVoox, Spotify, i Apple Podcast.

Stock Photos from Barandash Karandashich / Shutterstock

Subscriu-te al blog

A més de rebre la notícia en el seu correu electrònic, prendre el llibre electrònic de forma gratuïta:
El millor i el pitjor de 2021 i tendències 2022 en Personal Branding
ebook el millor i el pitjor de 2021 i tendències 2022 en Personal Branding

Deixa el teu comentari

  Estic d'acord amb la política de privacitat

Informació bàsica sobre protecció de dades

Responsable» Guillem Recolons argenter

Finalitat» gestió de dubtes i serveis al client

Legitimació» consentiment de l'interessat

Drets» tens dret a accedir, rectificar i suprimir dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional

Informació addicional» podeu consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades personals a la meva pàgina web guillemrecolons.com