Inspirar-fins expirar, la necesidad de encontrar la inspiración interior, by Guillem Recolons

Inspirar-fins expirar no estarem exagerant?

Lo que en su momento fueron los libros de autoayuda se ha convertido hoy en un fenómeno viral que parece no tener fin. Existen títulos de todos los colores y de todos lo sabores y para todas las dolencias, les de l'ànima i les dels ossos. Si haguéssim de fer cas de tots els consells que ens donen aquests aquest tipus de llibres possiblement seríem candidats al premi Nobel de la Pau o a ser canonitzats per la Santa Església.

Inspirar-està bé, però sense exagerar ja que al final podem arribar -perdó pel símil facilón- a expirar de tant inspirar-nos.

Les persones que ens dediquem professionalment a donar consells (consellers, consultors, assessors, bruixots, escoltadors,...) no podem confondre el consell amb dictar la vida d'una altra persona. Imaginem-nos un cuiner a que li donem una sèrie d'ingredients: patates, olives, tonyina, algunes verdures, oli, voluntat. Amb aquests ingredients, aquest cuiner serà capaç de fer des d'una senzilla amanida russa fins a un samfaina passant per una samfaina si cal, i aquest pot ser el paper o el paper principal d'un consultor: saber acompanyar a aquest cuiner en potència perquè les seves receptes tinguin valor per als seus clients.

Els nostres clients solen tenir els ingredients però els falta la recepta i aquest pot ser un punt en el qual tinguem alguna cosa a dir. Potser veieu que segueixo inspirat en l'entorn gastronòmic que va inundar la meva sentits dimarts passat a Màlaga però crec que és un bon símil: no hi ha dubte que amb bons ingredients i una mica d'ajuda podem arribar lluny, però també que amb ingredients tradicionals ben combinats i utilitzant la creativitat podem arribar gairebé tan lluny o més.

Cada dia tinc més clar que el paper del consultor s'assembla molt al paper del xef. Disposem d'una matèria primera, i d'aquí hem de ser capaços de crear un plat únic, exquisit, deliciós. Però el que no podem canviar són els ingredients, ens vénen donats, no canviem la personalitat, no tractem d'enganyar a ningú, l'autenticitat és la sal i pebre de la nostra recepta però els valors i els coneixements dur i tova són els que ens donen i amb aquests vímets hem de fer cistells, impulsar a crear experiències.

No podem demanar-li a algú que odia escriure que obri un bloc, ni algú que odia la seva pròpia veu que es posi a fer vídeos. Deixem que les coses flueixin, que emanin del seu interior.

Potser per uns dies estaria bé cremar els llibres d'autoajuda i escriure la nostra pròpia història

Deixem que la inspiració ens la dicti el nostre jo interior, potser per uns dies estaria bé cremar els llibres d'autoajuda i escriure la nostra pròpia història: mai serà tan fàcil començar a anotar sobre un foli en blanc.

eines(1)

Hi ha multitud d'eines (del llatí, cauterització) que ens poden ajudar a redactar la nostra història, un relat al voltant d'una proposta de valor, però explicat en clau humana. Us donaré algun que m'ha servit d'inspiració:

  • Passejar de matinada: el silenci, la pau, la meditació, hi són, a les 6h del matí en qualsevol sender que ens permet deixar enrere uns pocs quilòmetres. Com diu el meu admirat Manuel Hualde, A què fa olor el silenci?
  • escoltar música, si pot ser instrumental. Rachmaninov, Bill Evans, Cole Porter, Irving Berlin, Granados,...
  • Llegir un llibre predictible i avorrit: la teva ment es evadirà ràpidament cap a alguna cosa que sorgeixi del teu interior.
  • fer fotos: del que creguis interessant, del que pensis que t'ajudarà a pensar.
  • Badar veient ploure. Una delícia per a la ment.
  • Parlar amb persones d'avançada edat. Potser hagi poques coses tan inspiradores i sentides com escoltar la història d'algú més ric que el teu, més viscut, més sofert.
  • Aquesta és molt dura, però si t'atreveixes, posa't davant d'un televisor en ple prime-time nocturn, preferiblement en un canal privat. A mi em funciona, desconnecto en dècimes de segon i salt a un altre tema.
  • Suposo que també hi haurà eines 2.0, però més enllà de la meva gran favortita, spotify, no et sé dir gran cosa. Parafrasejant Bruce Lee i la seva "be water, el meu amic", Quedem-nos amb "simplement ser un mateix, el meu amic". Ja ens arribarà el moment de l'expiració, però, inspirem des dels nostres pulmons, nostre cor i la nostra tortuosa però meravellosa ment.

Et deixo aquest Addagietto N5 de Mahler, per si t'ajuda a aflorar algun pensament. Potser et sigui familiar: el va utilitzar Luchino Visconti en la seva obra mestra “La mort a Venècia” 1971

 

(1) Com has pogut veure, el de “eines” té un sentit irònic. Sembla que avui no hi hagi possibilitat que ningú llegeixi res si no hi ha “eines”

(2) imatge superior: shutterstock.com

Quant a mi Guillem Recolons

Convençut que tot deixa marca, ajudo a empreses a connectar millor amb els seus stakeholders a través de programes de personal branding (gestió de marca personal) i employee advocacy (programes d'ambaixadors interns de marca).

Soci d'Integra Personal Branding i de Soymimarca, també col·laboro amb Ponte en Valor, Brandergizers,, MoreThanLaw, Noema Consulting, AdQualis i Quifer Consultores.

Com a docent, participo en el Postgrau en Social Media de UPF i el de la UVIC, en diversos programes en ISDI, ponent al EMBA d'IESE, entre altres. Publicitari col·legiat, Màster en Màrqueting. Estudiant del grau d'Humanitats.

El meu ADN publicitari ve de 20 anys en agències: Tiempo / BBDO, J.W.T., Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma i TVLowCost entre altres.

Vols veure el meu TEDx talk?

Visita el meu lloc web
Veure totes les meves publicacions
12 respostes
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      Esa es una gran “eina” Joan, y es ideal en este caso ir acompañado de alguien que admire la contemplación de un paisaje como los interiores del Baix Empordà. Gràcies per les teves paraules, Joan!

      respondre
  1. carmen rodrigo
    carmen rodrigo diu:

    Arreglar plantas y macetas el domingo, temprano mientras todos descansanme sirve de sistema para esponjar la mente,dejarla fluir y recrear ideas o pensamientos. Buen post Guillem!

    respondre
  2. Francesc Assens
    Francesc Assens diu:

    La vida no es corta. Somos nosotros los que pasamos muy rápido. La vida ya nos pone suficientes limitaciones para que encima nos las pongamos nosotros.
    Todos tenemos sencillas historias nuestras o de nuestro entorno que nos sirven para alcanzar la Felicidad.
    Disfrutemos del “ara” con estas simples actividades que a veces tenemos tan cerca que ni las consideramos.Y a demás no tienen ningún coste.

    ¡Gran post Guillem!

    respondre
  3. Vicki
    Vicki diu:

    Correr, andar descalza por la arena de la playa, contemplar las nubes, sentarme a tomar el sol con mi vecina de 88 años andaluza y hacernos unas risasInspirar el momento presente.
    Gracias Guillem por recordar!

    respondre
  4. Javier Rebollar
    Javier Rebollar diu:

    Salir a pasear al perro por la noche: despeja la mente, tonifica la piernasla compañía de un ser que se limita a acompañarte mientras disfruta de la vida inspira ideas sencillas y claras; que son las mejores

    respondre

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

deixa una resposta

no es publicarà la seva adreça de correu electrònic. Els camps necessaris estan marcats *

  Estic d'acord amb la política de privacitat

Informació bàsica sobre protecció de dades

Responsable » Guillem Recolons Argenter

Finalitat »Gestió de dubtes i serveis a client

Legitimació »Consentiment de l'interessat

Drets »Tens dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional

Informació addicional »Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades Personals a la pàgina web guillemrecolons.com