Sense llistes obertes no hi ha personal branding polític
Darrerament se sent parlar molt del personal branding polític. Molts ho confonen amb el màrqueting polític, però no va per aquí.
El personal branding polític té lloc en països com els EUA, on els electors normalment no trien partits sinó persones (al president, al congressista, al senador, al governador ...). És el que s'anomena el sistema de llistes obertes, i que a Espanya només funciona així en l'elecció de senadors. Però atès que el Senat espanyol dista de ser una cambra de representació territorial (hi ha 4 senadors per província, amb independència de la seva població), podríem dir que el sistema de llistes obertes a Espanya no té cap valor.
índex
Què canviaria amb llistes obertes?
Alguns pessimistes creuen que res, fins i tot diuen que seria pitjor ja que es fomentaria amb més força la política de partits. Jo crec que és just a l'inrevés, que la democràcia sortiria guanyant perquè restaríamos paper als partits (les empreses) per donar-lo als professionals de la política (les persones). És a dir, humanizaríamos la política, la acostaríem més i evitaríem alguns vicis relacionats amb els partits com l'endogàmia, la unidirección, la corrupció i la manca de matisos.
Persones amb perfil propi
El personal branding polític tindria sentit si un professional de la política pogués marcar perfil propi amb independència del seu partit o el seu líder, és a dir, si a més de treballar les seves àrees de rellevància i coherència pogués introduir el seu àrea diferencial, la qual el converteix en un ésser humà únic amb idees pròpies. Això no impedeix que se segueixi una línia política, però no cal el seguiment a cegues que es practica avui (o estàs amb el líder o estàs fora).
finançament
Si a més de les llistes obertes es canviés radicalment la llei de finançament de partits, el personal branding polític tindria tot el sentit del món, ja que cada candidat hauria d'aconseguir els seus propis recursos, fomentant la intraemprenedoria afirmativament.
2015, any electoral
és 2015, tornarem a atipar-nos de veure missatges polítics dirigits des de la partitocràcia, sense ànima, només per tal de destrossar l'adversari o de treure pit del poc que s'ha fet. El personal branding té com a finalitat que una persona es converteixi en l'opció preferent, no un partit, així que temo que aquest 2015 tornarà a ser avorrit. Imaginem si la política avorreix que l'única sortida que troba és el sensacionalisme mediàtic promocionat per alguns canals de televisió, un format teleporqueria que no pretén donar a conèixer els candidats i els seus programes sinó fomentar titulars, generar discussions i en definitiva, crear temes de moda de baix cost.
Tots ho prometen, cap ho fa
Si alguna cosa sembla unir tots els partits polítics al voltant de les llistes obertes, el finançament i la transparència, és que tots ho prometen però cap ho fa per què? Segurament quan han guanyat no els interessa canviar res, no les beneficia. Fins que això no canviï, espero que els dirigents polítics no ens demanin la nostra confiança, no la mereixen.
imatge: Freepik
[Subscribe2]
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!
Informació bàsica sobre protecció de dades
Responsable » Guillem Recolons Argenter
Finalitat »Gestió de dubtes i serveis a client
Legitimació »Consentiment de l'interessat
Drets »Tens dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional
Informació addicional »Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades Personals a la pàgina web guillemrecolons.com