foto: Flickr

Peter Pan ha mort

Aquesta setmana s'han produït tres esdeveniments en el meu entorn que, com no podia ser d'una altra manera, han deixat marca.

història 1: Marta es va abans d'hora

Va néixer amb una malaltia del cor, va viure amb ella. la va dominar. Segura de si mateixa, va tenir tres fills. Vaig tenir la sort de treballar per a ella fa uns anys. Li vaig preparar una petita campanya per a la seva associació, “Cor Atès” (cor atès). La meva germana, amiga de Marta des de la infància, em va comentar fa uns dies que la Marta estava tan bé del cor que els seus pulmons rebien ara més sang de l'habitual. Marta va morir aquesta setmana amb poc més de 40 a causa d'un bloqueig pulmonar. vaja paradoxa: sobreviu al seu botxí natural, el cor i cau per un imprevist. No li tocava, es va abans d'hora. Tinc en la meva ment la imatge de l'expressió de la meva germana en conèixer la notícia.

història 2: Luis, contra pronòstic, viu

Luis, amb una malaltia mental, gaudeix de bona salut. Fa uns dies, li detecten un dolor al cap i la seva família el porta a un hospital, a urgències. En plena visita amb el metge de guàrdia pateix un infart cerebral i queda en coma. El traslladen a l'UCI, i en aquest moment topo amb els seus filla gran desesperada, descomposta. Els metges donen poques esperances a Luis que desperti del coma. Una altra paradoxa, al dia següent, ahir, assisteixo en directe a l'arribada de la filla a l'UCI per veure el seu pare. El pare ha despertat i parla pels colzes. Una imatge em deixa una marca profunda: la cara de la Montse a veure el pare despert. No l'oblidaré mai.

història 3: Peter Pan ha mort

foto: Flickr

l'última paradoxa. En el mateix instant que la Montse desprenia una llàgrima d'alegria al veure el seu pare viu, el meu pare, el meu Peter Pan, donava el seu últim alè. va ser ahir, en la mateixa UCI. Com el cas de la Marta, no estava previst. d'acord, tenia gairebé 80, però només dues setmanes abans estava perfectament. No hay derecho. Per què deixem que li operessin? Ara ja és tard. La imatge de la meva Peter Pan, el pare que va fer la meva infància feliç, sense volar, sense riure, i sense escoltar jazz m'ha deixat la més profunda de les marques.

No m'atreveixo a extreure una moralitat, però sembla que el destí és capritxós. Peter Pan hauria d'estar volant en el nostre món, amb Marta. Els dos volen més alt, i observen des de la distància les marques que han deixat enrere.

Quant a mi Guillem Recolons

Convençut que tot deixa marca, ajudo a empreses a connectar millor amb els seus stakeholders a través de programes de personal branding (gestió de marca personal) i employee advocacy (programes d'ambaixadors interns de marca).

Soci d'Integra Personal Branding i de Soymimarca, també col·laboro amb Ponte en Valor, Brandergizers, MoreThanLaw, Noema Consulting, Resultats AdQualis humans i Quifer consultores.

Com a docent, participo en el Postgrau en Social Media de UPF i el de la UVIC, en diversos programes de l'IESE i ISDI, entre altres. Publicitari col·legiat, Màster en Màrqueting. Estudiant del grau d'Humanitats.

El meu ADN publicitari ve de 20 anys en agències: Tiempo / BBDO, J.W.T., Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma i TVLowCost entre altres.

Vols veure el meu TEDx talk?

Visita el meu lloc web
Veure totes les meves publicacions
7 respostes
  1. mONTSEFABRA
    mONTSEFABRA diu:

    Hola Guillem, no puedo imaginar qué se siente cuando muere un padre, pero tampoco puedo imaginar una muerte mejor que la que tuvo tu padre con sus seres queridos, con salud hasta el último día. Te acompaño en el sentimiento

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      Gracias Montse, el sentimiento se parece a perder una parte de ti mismo. Es difícil definirlo, però és així. Muchas gracias por tu aliento.

      respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      Gracias Alejo! Creo que estabas lo suficientemente cerca como para sentirlo con tanta intensidad como yo. una abraçada!

      respondre
  2. Celestino Martínez
    Celestino Martínez diu:

    Hola Guillem.

    Aquellos que estamos acostumbrados a trabajar con las palabras, nos encontramos, de tant en tant, con una sensación de doble impotencia cuando descubrimos lo poco que pueden expresar unas palabras en ciertas situaciones.

    Sólo puedo decir que lo siento mucho, que te envío un abrazo y que, como los antiguos, quiero terminar diciendo:

    ¡Larga vida a Peter Pan!

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      gràcies Celestino. En realidad las palabras sirven de consuelo cuando las lágrimas empiezan a secarse. ¡Larga vida a Peter Pan!

      respondre
  3. Olga Villacampa
    Olga Villacampa diu:

    Simplemte decirte que llores por él, que hables de él y que sigas amándole siempre. Un beso muy fuerte con todo mi cariño para ti y los tuyos
    Olga
    Un abrazo de Jordi

    respondre

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

deixa una resposta

no es publicarà la seva adreça de correu electrònic. Els camps necessaris estan marcats *

Informació bàsica sobre protecció de dades

Responsable » Guillem Recolons Argenter

Finalitat »Gestió de dubtes i serveis a client

Legitimació »Consentiment de l'interessat

Drets »Tens dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional

Informació addicional »Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades Personals a la pàgina web guillemrecolons.com