missatges

És positiu denunciar les males pràctiques de les marques en les RRSS?

L'últim cas de reputació en línia de Canal + no és l'únic en la seva espècie, però és dels més sonats donada la influència de l'autor de la denúncia.

cub-canal-plusLlegeixo l'excel·lent article del bloc smreputationmetrics titulat “Quan una queixa esdevé una crisi. Risto Mejide, una baixa a Canal Plus, #unHDMIy2Euroconectores, 35 euros i Twitter”. No repetiré el contingut perquè realment és brillant, però ho resumeixo en tres línies i dono la meva opinió al respecte:

el context

Donar-se de baixa a Canal + és igual de complex i punyeter que donar-se de baixa d'un operador de telefonia mòbil o d'un assessor fiscal. Tot són problemes. dono fe, m'he donat de baixa del Plus, de Vodafone i d'un assessor fiscal, i és una mala experiència, llarga i costosa.

el què

Una persona es dóna de baixa a Canal + i comparteix l'experiència a través de Twitter amb dos tweets aparentment inofensius:

  1. Donar-se de baixa de Canal + és comprovar el cutre que pot arribar a ser una empresa en dificultats: em reclamen un cable HDMI i 2 euroconnectors.
  2. El millor és la taxació que fa Canal + de : 35€!!! jajaja

En el segon tweet seu autor crea un hashtag amb la intenció de generar una certa “conversa” al voltant del tema

el qui (això ho canvia tot)

Si aquests dos tuits els hagués llançat un mortal qualsevol, la cosa no hagués passat d'unes risillas i queixes per la xarxa i poc més. Però aquí la clau és l'autor dels tweets, Risto Mejide, amb prop de 1.500.000 seguidors a Twitter. Ja està embolicada, la cosa promet màxima viral.

el resultat

Com no podia ser d'una altra manera, es converteix en poc temps en Trending Topic, i els CM (administradors de la comunitat) no tenien una resposta ràpida i efectiva per a un cas com aquest, que es va estendre com la pólvora: 3.900 mencions en poques hores després del primer tweet.

Una anàlisi d'aquesta crisi de reputació

1. Sí

Penso que les xarxes socials i els blocs són excel·lents mitjans perquè algú denunciï un abús d'una marca. Abans havíem de contractar un advocat, ara només hem de detallar el cas i assegurar-nos que arriba correctament al seu destinatari. Jo mateix he denunciat en aquest bloc al Vodafone (sense èxit) al Banc Sabadell (amb èxit i una excel·lent resposta), a Loewe, i a algunes altres marques.

2. No

Crec que abans de denunciar cal valorar la importància de cada assumpte. No és anormal que Canal + et demani la devolució d'uns aparells que ho has pagat, encara que faci 15 anys que ets abonat. No veig una raó forta per llançar un tweet. Seria diferent que Canal + t'hauria deixat sense línia en un Barça-Madrid comprat a preu d'or el dia abans (cosa que em va passar a mi en repetides ocasions). Però una liquidació per devolució no és, al meu parer, notícia. A no ser, és clar, que ho digui Risto, o Jordi Évole o influencer amb un exèrcit de seguidors ingent (jo sóc seguidor també).

males pràctiques

Aquí veig una qüestió de responsabilitat personal que va més enllà d'una acció de “molèstia” com diria el mateix Mejide. Una actuació aparentment humorística ha pogut tenir conseqüències terribles per a Canal +, quan l'únic que han fet és reclamar el que reclamen a tothom, no és un cas de males pràctiques. Anem a veure! ¿A un influencer li ha de sortir tot gratis? ¿Les marques han d'eliminar la lletra petita dels contractes als famosos?. No, no puc estar d'acord amb això.

Un influencer ha de ser molt conscient del mal que pot fer a una marca llançant un missatge tan superficial com el d'aquest cas de reputació. Que consti que no defenso a Canal Plus, jo mateix els vaig enviar a la merda (en silenci mediàtic fa uns anys), només dic que cal refredar una mica abans de llançar un tweet a un milió i mig de persones. Segurament a tu, al qual em llegeixes ara, canal + no t'hauria perdonat els 35 €. A ell, que pot pagar-los, sí.