missatges

Promocions perilloses a Facebook

Em crida poderosament l'atenció una promoció a Facebook dels Cellers PradoRey: si li dones al “m'agrada” participes d'un dècim de la loteria de Nadal que se celebra avui a Espanya.

És una promoció efectiva? A simple vista, sí. Han aconseguit uns 90.000 “m'agrada” per a la promoció i uns 3.700 per a la pàgina. I no només això. el cost, a priori, és baix: els 20 € que costa un dècim.

Però analitzant la repercussió per a la marca, poden passar diverses coses:

  1. Que el nombre surti premiat. Com són tants a repartir, tocarà a pocs cèntims per persona. No vull ni imaginar-me la logística del repartiment de premis, que necessàriament inclourà la creació d'una base de dades completa per rebre cada premi, amb milers de renúncies (per 2 cèntims no dono les meves dades).
  2. Que el nombre no surti premiat. Haurà estat un bon intent, però no hauran aconseguit l'essencial: Fer créixer els “m'agrada” per a la pàgina corporativa.

Per què aquesta obsessió de les marques per aconseguir seguidors de manera tan ràpida? L'experiència amb Soymimarca i amb altres pàgines que co-gestiono em demostra que:

  • El millor creixement és l'orgànic, amb una bona política de continguts que inclogui només de forma subliminal o limitada missatges comercials.
  • Créixer lentament és créixer sòlidament. Molt pocs són els “fans” que abandonen una pàgina de la qual no s'han sentit forçats a entrar. Les campanyes -fins i tot procedents d'amics- de “dóna-li al m'agrada d'aquesta pàgina” no acaben funcionant a llarg termini, ja que omplen el nostre “línia de temps” de coses que realment no ens interessen i vam acabar abandonant.
  • Tenir un exèrcit supernumeroso de fans no garanteix vendes. És una gran confusió. Facebook és un canal de comunicació, però no està tan clar que ho sigui de venda directa. De vegades més val tenir un grup reduït de persones que actuïn com a autèntics prescriptors de la marca. Aquest és el potencial d'aquesta xarxa.

En definitiva, farem bo el refrany “vesteix-me a poc a poc, que tinc pressa”.