missatges

Alguna cosa es mor en l'ànima… i Cris s'ha anat

fins sempre, Cris, essència de vida

Els Del Río es van fer famosos per moltes cançons, però sens dubte per la seva interpretació de “l'adéu” (alguna cosa es mor en l'ànima). Fins ara no hi havia interioritzat del tot el seu significat, però lamentablement Cris s'ha anat, i això em fa fixar-me en dues estrofes concretes de la cançó:

Alguna cosa es mor en l'ànima, quan un amic es va,
I va deixant una empremta que no es pot esborrar.

El vaixell es fa petit quan s'allunya al mar,
I quan es va perdent què gran és la solitud.

Cris s'ha anat, i ens deixa sense aquesta flama de vida: organitzador, alegre, apassionada, mare perfecta, dona perfecta, amiga perfecta, culer fins en els moments difícils, amant de la música i del ballaruga, d'una bona partida de cistella, amant dels plaers de la bona taula, d'un bon llibre (que era capaç de rellegir 5 vegades si li agradava molt), d'un bon cafè amb cigarret i premsa del matí… amant de la vida.

El càncer no distingeix les bones de les males persones. Cris s'ha anat poc abans de fer els 50, amb moltes coses pendents, molts viatges, moltes tertúlies… Escric això amb llàgrimes als ulls però amb somriures que em tornen als grans moments que els que hem estat a prop seu sempre recordarem.

De vegades penso que Déu es porta a les persones que han absorbit tanta essència de vida, com si tinguéssim un límit, una quota de moments excel·lents que no es pugui sobrepassar. Jorge, si mateix, Carlos i Jorge júnior la trobaran a faltar, més que ningú en aquest món, però mai podran dir que no van tenir una esposa i mare que ho va donar tot, absolutament tot.

Per acabar, us deixo una de les peces musicals que Cris em demanava una i altra vegada que posés en els moments místics: El viatge a Itaca, aquest visionari text del poeta grec Konstandinos Kavafis, traduït per Carles Riba i versionat magistralment per Lluís Llach.

Cris s'ha anat. ¡Bon viatge, Cris!