Aquí trobem una de les principals diferències entre una pàgina web convencional i un bloc: el blog permet una interactivitat magnífica. Si el bloc no admet comentaris, jo en dic “assotar” el fals bloc, ja que trenca la seva essència de feed back entre l'autor i els seus lectors.

De la mateixa manera que és molt aconsellable deixar comentaris en els blocs dels altres, és interessant contestar -a poder ser un a un- els comentaris que rebem al nostre blog. Si la falta de temps és un fet, es pot contestar una sola vegada a tots els comentaris. Un mestre en aquesta tècnica és J. A. Duran Lleida, un dels polítics més actius i interactius en el que a bloc es refereix.

Si reps pocs comentaris al bloc, tres consells:

1. crea titulars rellevants i provocadors. No tinguis por dels títols llargs. Un titular pla i curt passa desapercebut a la xarxa.
2. Comunica el teu nou post i Twitter, LinkedIn, Facebook, YouTube… o on vulguis que tinguis un compte 2.0.
3. Deixa preguntes obertes. No hi ha res més provocador de deixar una pregunta a l'aire.

I la teva, ¿Reps comentaris amb freqüència?