missatges

La nostra manera d'escriure reforça (o destrueix) la nostra marca personal

Llegia fa un temps al blog de Dan Schawbel que tots els nostres correus electrònics, missatges i altres escrits esdevenen elements clau per reforçar la nostra marca personal. Jo afegiria que aquests elements també poden danyar la nostra marca personal. Mai sabem qui els acabarà llegint, així que més val assegurar-se que anem per la bona via.

Escriure reforça la nostra marca. Claus:

Quan més breu, millor…

Com més simple i breu, encara millor. Més d'una vegada, després d'escriure una frase diem "El que intento dir és…". Cal evitar la complexitat, tractar de ser el més clar possible. La utilització del llenguatge assertiu és essencial en la nostra forma de comunicar. En un món en què l'economia de l'atenció marca les pautes, millor evitar circumloquis.

Anticipem les preguntes i facilitem les respostes

La gent està molt ocupada. No és tan difícil afegir vincles de documents, referir-se a dates concretes, facilitar dades. Adjuntar documents en formats universals (millor un .PDF que un .docx). Amb això estalviarem molt temps als altres.

Jo agraeixo enormement que quan em convoquen a una reunió, trucada múltiple o videoconferència m'expliquin bé els objectius de la trobada i em facilitin la informació prèvia necessària.

Ebitem herrades hortogràfiques que ens facin semvlar tximples

Fa mal a la vista, oi? No és tan difícil repassar un text, utilitzar un corrector (són gratuïts). Es necessiten pocs segons per revisar un text que hagi passat per un corrector.

Fins i tot el correu electrònic inclou correctors gratuïts (com el de GMail). És humà errar en un text llarg, però equivocar-se en un titular, en una bio breu de Twitter o Instagram, implica deixadesa, que ni tan sols has llegit el que has escrit.

Comptem fins a 100

Reflexionem abans de respondre un correu complex. Una de les virtuts d'un professional és la capacitat de mantenir la calma. Si rebem un correu electrònic desagradable, cal pensar una mica. Abans de res, joc nét.

Cal deixar refredar els ànims i no crear-se etiquetes negatives. A més, les emocions es poden mal interpretar. En aquests casos, el recurs escrit hauria de ser la 2a opció. Sempre és millor un cara a cara o, si no hi ha més remei, una trucada telefònica.

Comuniquem amb freqüència

És molt interessant enviar missatges donant les gràcies just després de conèixer a gent nova. Fer preguntes als nostres col·legues de treball, caps…. Facilitar articles útils als nostres col·legues, clients, col·laboradors…

Finalment, ja veieu que es tracta de sentit comú, pur sentit comú. Fa poc vaig trobar una pissarra de restaurant que en un text de 15 paraules contenia 8 errors ortogràfics. Això ens parla molt i malament de la marca personal del propietari d'aquest restaurant. A més dels errors ortogràfics, el text no té sentit, no se sap on és el primer plat, el segon o les postres. És possible que es mengi bé, però segur que evitarem una discussió intel·lectual amb l'autor del text. Escriure reforça la nostra marca personal… o la destrueix.

Girl photo by The Everett Collection on Shutterstock.com

Queden pocs dies per al TEDxEixample 2019 Tens la teva entrada?

El proper 22 de març tindrà lloc a Barcelona la primera edició del TEDxEixample 2019. Més informació al web www.tedxeixample.com. Si encara no tens clar per què assistir aquí et dono nou poderoses raons:

altaveus TEDxEixample 2019

Per què la combinació de Employee Advocacy i Social Selling és imbatible per a l'empresa

En aquest bloc he tractat sovint el employee advocacy, l'impuls d'ambaixadors de marca interns. Fa pocs dies va arribar a les meves mans un magnífic article de Scribble, una plataforma de programari, que fusiona dues disciplines com el Employee Advocacy i el Social Selling, i més que referenciar, he decidit traduir-per no perdre matisos. El títol original és Why Using Employee Advocacy & Social Selling Will Help You Attract Buyers. Espero que et sigui d'utilitat.

Employee Advocacy i Social Selling per atreure clients

Els clients actuals tenen expectatives més altes que mai. Enrere van quedar els dies en què els compradors responien a les trucades a porta freda i als correus electrònics massius. Enrere van quedar els dies en què era fàcil fer clic en els banners publicitaris. Enrere van quedar els dies en què simplement tenir presència a les xarxes socials era suficient. Només els missatges més intel·ligents i personalitzats arribaran i influiran als clients actuals.

No cal dir que els clients potencials no accepten un sol missatge generalista. Volen un missatge adaptat específicament per a ells, i volen sentir-lo d'algú en qui puguin confiar. Però, Com es poden crear missatges personalitzats a escala? Com pot crear confiança tant amb els clients potencials com amb els actuals? Com fer que s'involucrin amb el seu contingut? Aquí és on employee advocacy pot suposar un gran canvi.

Employee Advocacy i Social Selling, en què es diferencien?

Cada vegada més companyies estan capacitant als seus empleats per actuar com ambaixadors de marca interns en mitjans socials: per compartir missatges de màrqueting, augmentar el engagement i impulsar les vendes. A aquesta forma de màrqueting se l'ha batejat com Employee Advocacy Marketing.

El employee advocacy permet que les persones s'acostin a les seves pròpies xarxes socials i ampliïn l'abast de la comunicació de l'empresa. És un enfocament rendible per augmentar la consciència de marca, impulsar els clients potencials, millorar el trànsit del lloc web i desenvolupar oportunitats d'ingressos.

D'altra banda, Social Selling o venda social es refereix a l'ús dels xarxes socials i blocs (mitjans socials) per part dels venedors per interactuar amb els clients potencials. Poden interactuar amb ells al llarg del procés de compra, el que permet que es fomentin les relacions i es responguin preguntes. Això ajuda a accelerar el cicle de compra al animar els clients a que el converteixin en el proveïdor de la seva elecció.

El employee advocacy és més ampli i inclou a tots els empleats que participen (màrqueting, atenció al client, recursos humans, TI, etcètera), mentre que Social Selling consisteix en permetre que l'equip comercial vengui a través de la venda social. En ambdós casos, els empleats es consideren l'actiu més important de l'empresa i es pot mesurar l'impacte de la seva activitat en els ingressos.

Gràcies a la informació i la tecnologia, els seus compradors estan molt més informats del que estaven i s'han tornat més autònoms. Esperen més de les empreses que mai. Per estar a l'altura d'aquest desafiament, les empreses han d'adoptar la venda social a través de l' employee advocacy per identificar, comprendre, atreure i construir relacions amb els compradors.

Beneficis del Employee Advocacy i Social Selling

Amb el Employee Advocacy i Social Selling, els representants poden:


1. Atraure nous compradors:

Construir una llista de clients de qualitat pot ser complex. Però quan es fa correctament, el social selling pot ajudar a atraure nous compradors potencials. En compartir constantment el contingut i afegir valor, els representants de vendes es posicionen com a recursos d'informació del sector, i creen confiança en mostrar als clients potencials que entenen el seu negoci.

2. Comprendre millor als clients:

En aprendre a fons sobre els seus clients i sectors, els venedors estan més ben equipats per posicionar els seus productes i serveis en cada client i, al seu torn, augmentar les seves possibilitats d'èxit. Els mitjans de comunicació social són una mina d'or d'informació, i una forta plataforma de Employee Advocacy i Social Selling que farà que sigui fàcil per als comercials escoltar als seus compradors en línia.

3. Seguir els clients al llarg de tot el seu cicle de compra:

No es tracta només de vendre. Es tracta de guiar als compradors des del començament del seu viatge fins que es converteixin en clients i més enllà. Es tracta de permetre als venedors mantenir relacions i afegir valor, independentment d'on es trobin els compradors en el procés de compra.

4. Arribar als compradors en els seus propis canals:

Els seus clients confien en múltiples tipus de canals de comunicació, com el correu electrònic, les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria mòbil. Una sòlida plataforma de Employee Advocacy i Social Selling permet als seus equips mantenir converses amb els compradors en els canals clau i en tots els dispositius.

5. Mesurar l'evolució de les vendes en l'àmbit social

Una plataforma de Employee Advocacy i Social Selling li permet determinar fàcilment l'eficàcia dels esforços del seu equip en matèria social. D'aquesta manera, pot millorar el seu procés de vendes, estalviant temps als seus comercials i augmentant l'eficàcia de les seves converses amb els compradors.

L'objectiu ha de ser construir relacions utilitzant les xarxes socials per vendre més. En general, els venedors i venedors socials subministren i discuteixen el contingut, el que genera oportunitats i prospectes, genera ingressos i augmenta el valor de la vida del client.

Realment funciona?

Llavors, el Employee Advocacy i Social Selling realment l'ajuden a guanyar més que els mètodes tradicionals? La resposta és clara: Sí. Els venedors que utilitzen les xarxes socials superen als seus parells. El 78% dels venedors socials venen més que els seus parells que no utilitzen els mitjans socials.

Per què és això? Els compradors utilitzen xarxes socials com LinkedIn i Twitter per buscar solucions. Bambú ha descobert que el 84% dels executius utilitzen els mitjans socials per donar suport a les decisions de compra. Els venedors socials poden convertir-se en experts de primera línia i guanyar influència sobre les decisions de compra mitjançant la publicació de contingut rellevant i el engagement amb els compradors a les xarxes socials.

Llavors, l'Employee Advocacy i Social Selling són per a vostè?

Si està considerant aquest enfocament per ajudar a crear un compromís autèntic amb la societat i a impulsar les vendes, miri aquesta taula i determini on aterra:

Employee advocacy

Fists photo by Nito on Shutterstock.com

Esdeveniments

TEDxEixample 2019, ja estan les entrades a la venda. En aquest enllaç de Enterticket podràs adquirlas. Et recordo que l'esdeveniment és el divendres 22 de març de 16 a 22h a la Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. Aquí tens als speakers:

Anna Gener

Presidenta i CEO a Savills Aguirre Newman i patrona de la Fundació Museu Picasso

Daria Shornikova

Directora de projectes a Imagine

Jordi Hereu

Alcalde de Barcelona durant el període 2006-2011 i soci consultor en planificació i gestió de projectes urbans

Mar Santamaría

Arquitecta i urbanista

Paula Fernández-Ochoa

Experta en màrqueting jurídic & marca personal en entorns d'alt rendiment.

Toni Segarra

Un senyor que fa anuncis

Víctor Amela

Periodista i escriptor

Personal Branding no és parlar de tu, és sumar valor als teus clients

Conec (força bé) a un tipus que es presenta així a Twitter, Instagram…

Versió S. XXI d'enllustrador (limpiabotas), m'agrada treballar perquè els altres brillin

Nosaltres no som la clau. La clau està sumar valor als altres

Encara que l'expressió “personal branding” i també “Marca personal” puguin indicar el contrari, això no va de nosaltres… contradictori? No. Una persona val en base al que aporta a altres, a sumar valor als altres, ja siguin clients, col·laboradors, amics, etc..

Si estem disposats a invertir una bona suma de diners per una obra d'art, és perquè per a nosaltres té valor. És una relació íntima, ja que pot ser que per a altres persones no el tingui en absolut.

Personal Branding és sumar valor, no és autovenda

Em va agradar un article del col·lega Marco Tomasone titulat 10 símptomes d'ego branding, publicat al blog de Integra Personal Branding. En el post, Marco defineix a la perfecció els símptomes del “ego Brander”. Si els hagués de resumir en un, diria que aquest perfil (que abunda a la xarxa i fora d'ella) es dedica a l'auto-venda.

Reconeixes algun perfil d'aquests que tenen milers de seguidors i ells no segueixen a ningú? Són ego branders. Només es preocupen d'ells, la resta del món els importa un rave.

Qualsevol estratègia de personal branding s'ha d'encaminar a resoldre problemes o detectar oportunitats als nostres grups d'interès (stakeholders). Tant si són clients, proveïdors, superiors jeràrquics, col·legues, accionistes…

Dan Pink ho va deixar clar en un còmic

L'escriptor Daniel Pink, autor, entre d'altres, del èxit de vendes Una nova ment, va publicar el còmic Les aventures de Johnny Bunko. Un dels capítols del còmic (molt recomanable, per cert) es diu It’s not about you (no es tracta de tu). Pink tracta la necessitat de projectar la nostra marca personal cap al valor que puguem afegir als altres.

No es tracta d'un esperit de servei, això va de fer que el nostre entorn creixi, millori, enlluerni.

Si ajudes a brillar als altres, el reflex et farà brillar a tu

Cert, la paraula “personal” despista

No culpo als que puguin pensar que personal branding, entès com la gestió de la nostra marca personal, va de nosaltres. Cada setmana llegeixo articles contra la marca personal d'autors que no s'han molestat a llegir un llibre. La realitat és que la paraula marca i el seu procés, el branding, implicar sempre sumar valor. Acostumo a repetir que sense valor no hi ha marca.

Si arribes a aquest blog per primera vegada i no sabies que marca personal no és personal, perdona per la confusió. Queda't amb una idea: marca personal és el que projectem en els altres, i personal branding és analitzar la forma de sumar valor als altres.

#EKGranada18Espai Knowmads està per sumar valor, sens dubte

Aquesta setmana ha tingut lloc la 2a edició d'Espacio Knowmads, a Cadis, el # EKCadiz18. Després de l'èxit de la primera edició a Huelva al maig 2018, el creador i impulsor de la iniciativa, David Barreda, i el principal patrocinador, la Fundación Cajasol, estan replicant l'esdeveniment en altres ciutats.

La fotografia de portada és una panoràmica de la badia de Cadis en tota la seva esplendor. Ara l'esdeveniment es trasllada a Granada, on David ens torna a reunir. A més de Eva Collado, Andrés Pérez Ortega, Elena Arnaiz, el propi David i qui escriu, aquesta vegada comptarem amb dues convidades molt especials com Sonia Rodríguez Muriel i Azahara G. Peralta. I també amb el co-patrocini de la Fundació Caixa Granada. El #EKGranada se celebrarà el 20 de novembre.

Agenda novembre

  • 5, 6 i 7, Sao Paulo, Brasil. taller BRAVE, que imparteixo amb Ilana Berenholc i Reinaldo Camps. inscripcions aquí.
  • 9, 10 i 11, Puebla, Mèxic. Personal Branding Experience #PBEX. inscripcions aquí
  • 20. Granada. Espacio Knowmads. inscripcions (gratuïtes) aquí.
  • 23. Fòrum Empresarial de la Regió de Múrcia. Jornades directives. Conferència sobre Personal Branding i Valors. informació i inscripcions en aquest enllaç.
  • 28. Una cosa interessant passarà a Saragossa. No puc dir més. Stay tuned.
  • 29, 30. Workshop Marca Personal i Gestió de Relacions. Ferrovial, en Euroforum II San Lorenzo del Escorial. Es pot seguir al hashtag #MarcaPersonalSumma

Proposta de Valor: Saps quina és la teva?

Fa uns dies, el meu col·lega personal Brander i apreciada amiga Ilana Berenholc em va entrevistar sobre la proposta de valor Per El bloc de la filial brasilera AQUÍ (Associació Internacional de Consultors d'Imatge). Aquí es pot llegir el post de títol Proposta de valor: Vostè sap el que el seu? .

M'ha semblat interessant traduir-la (amb ajuda de Google) al castellà per si el portuguès et costa. Aquí va això:

Proposta de Valor: Saps quina és la teva?

1 Brasil, els Consultors d'Imatge es queixen que el mercat està saturat i, quan observem detingudament, la sensació és que tots fan el mateix. Com solucionar aquest problema?

Aquest és un problema greu perquè, si la percepció és que tots fan el mateix, senzillament es converteixen en matèries primeres. El preu baixa cada vegada més i al client no li importa triar un o altre professional, perquè no veuen cap diferència entre els professionals.

Una marca personal, treballem no només en com aconseguir la rellevància i la diferència, sinó sobretot en com identificar la proposta de valor: ¿Per que triar un consultor i no un altre? Quin és el valor que va sumar un o altre en funció de la seva experiència, de les seves habilitats, dels seus valors, de la seva forma de fer les coses?

Als Consultors d'Imatge, el que jo diria és que treballin la seva pròpia marca, trobin el seu diferencial, separin la seva oferta de la resta. Separar significa sumar més valor que els altres. No obstant això, és més fàcil dir que fer-.

Com definiries la proposta de valor?

sóc publicista. Per a mi, una marca és una proposta única de valor. Per tant, una marca personal és una proposta única de valor personal. És tan important el que fem com el com ho fem.

La proposta de valor respon a una qüestió: Quin problema resolc? i també, en un altre enfocament ¿quina oportunitat detecto?.

Si dic que sóc un Consultor d'imatge, estic utilitzant una definició de la meva activitat professional. Però això no és una proposta de valor. Una proposta de valor seria dir “amb si que els meus clients destaquin i millorin el seu perfil de carrera gràcies al meu treball”. Això és una proposta de valor.

La proposta de valor es centra en el teu client, no en tu. Parlar de consultor d'imatge, consultor de carrera o personal Brander no resol cap problema per al client. La manera de resoldre problemes és explicant exactament al teu client com arribarà del punt A al punt B.

Per treballar la proposta de valor, recomano respondre aquestes quatre preguntes:

  • Quin és el problema que resolem? (pain)
  • Quina és l'oportunitat que detectem? (gain)
  • Quina és la necessitat que satisfem?
  • Quins són els beneficis que portem?

Aquestes són quatre formes diferents de trobar la nostra proposta de valor.

Un exemple: Si et defineixes com “gerent sènior”, no puc saber quin problema resols. “Gerent sènior” només explica la categoria professional dins de l'empresa. No obstant això, si ho enfoques com “promoc el desenvolupament de certificacions professionals per a diferents col·lectius”, aquí entenc a la perfecció el problema que resols. En el primer cas, només dius quin és el teu posició dins de l'empresa, i en el segon, dones una resposta a les necessitats del seu client.

Un altre exemple és Sarah Harmon, Cap d'Espanya & Solucions Portugal Linkedin Talent, que en el seu perfil, en lloc d'escriure el seu títol professional com el seu càrrec, escrivia Motivador Cap @ LinkedIn Iberia, transformant la manera en empreses contracten, vendre i créixer. (Motivadora cap a LinkedIn d'Iberia, transformar la forma en què les empreses contracten, venen i creixen). D'aquesta manera, explica el problema que resol per a les empreses.

Ull! No podem crear una proposta de valor que no estigui fonamentada en una realitat

La nostra proposta de valor està formada per una sèrie d'atributs. Si analitzem una marca molt coneguda, per exemple IKEA, els atributs que més reconeixem són preu i disseny, atributs que ningú havia unit abans. La nostra proposta de valor està formada per atributs racionals i emocionals, aquells més derivats dels nostres valors. I és molt més difícil imitar un atribut emocional.

Un exemple és una client amb qui vaig treballar: És manager d'auditoria. Tots els clients volen treballar amb ella perquè sempre està alegre, amb un somriure llista. Ella va trencar la idea establerta que els auditors són persones molt serioses, grisos, avorrides. La seva proposta de valor és “Manager d'auditoria, especialitzada en Immobiliària i Infraestructures. Auditant amb un somriure.”

El meu consell per a tots els professionals que semblen clonats a altres és que treballin a fons la seva proposta de valor. Reconec que això no és fàcil en qualsevol procés de marca personal, però és la clau per diferenciar-nos. Recomano que es faci amb l'ajuda d'un especialista, un personal Brander o algú que pugui entendre la identitat del professional: Com sóc exactament? Com em veuen els altres? Quins són els meus atributs ocults que no conec?

com a resum, la proposta de valor és una cosa que respon a tres preguntes: quins problemes resolem, quines oportunitats detectem, quines necessitats cobrim. Per a això, necessitem entendre els nostres principals atributs, i per a això necessitem l'ajuda d'algú que entengui com realment som. És important que entenguem que estem formats d'elements racionals i emocionals, que són elements de connexió.

Sobre els valors, afirmes que transmetre és millor que explicar. Explica-m'ho.

La persona que és conscient dels seus valors els pot utilitzar en la seva comunicació. Però hi ha matisos. Si et dic que sóc una persona solidària, que m'agrada ajudar els altres o que sóc altruista és una cosa. Si em veus en el Instagram ajudant a una ONG, estic transmetent aquests valors d'una manera molt més potent que explicant-la.

Hi ha diverses maneres d'expressar els nostres valors; podem expressar amb paraules, vídeos, imatges i altres coses. Si una persona publica a Instagram Stories un vídeo cantant amb la seva filla, això transmet vitalitat, alegria, transmet una quantitat d'informacions que un altre format no permetria.

Hem d'entendre el joc que vam aconseguir amb les xarxes socials, sabent que cadascuna té el seu codi. LinkedIn no és el mateix que el Instagram. Aquesta última ens permet mostrar millor no només qui som, sinó com som. Hem d'utilitzar més els fets i menys les paraules. Hem de fer servir tots els mitjans no només per explicar quina és la nostra oferta professional, sinó també explicar qui som, com som, i com podem ajudar.

Existeix el risc que els professionals presentin propostes de valor similars?

És clar que n'hi ha. El que passa és que coneixem molt bé als nostres competidors, però els nostres clients no. I, moltes vegades, qui guanya és qui té el millor SEO, aquell que va aconseguir posicionar el seu lloc web millor que els altres. I això és una cosa contra el que hem de lluitar. Sovint, el primer que apareix a Internet no és el millor.

L'important és que per a això hàgim testimonis que avalin que som bons i que mostrin que treballem d'una manera que cap altre treballa. Necessitem aprofitar l'impuls que el bon feedback dels nostres clients pot donar-nos per lluitar contra aquests experts en SEO.

La diferència pot arribar amb testimonis de la nostra feina. Aquesta és la millor manera de lluitar contra els nostres competidors que no tenen el mateix nivell que nosaltres.

Entenc que el Brasil és un país amb molta competència – no hi ha lloc al món amb tants professionals que estiguin treballant en la mateixa àrea. Per a això, treballar la proposta de valor és fonamental.

La proposta de valor és només per a aquells que ja tenen experiència o algú que està començant ara també pot identificar la seva?

Els uns i els altres poden identificar i competir en igualtat de condicions. Algú que comença NO pot utilitzar la seva experiència anterior, però sí que pot basar la seva proposta de valor en les seves competències.

Una persona jove té pocs vicis i té l'avantatge de poder adaptar-se a les necessitats del client per estar menys contaminada. Desprèn més energia. I en comú amb els experts, té el suport dels seus valors, que poden ser la seva forma de connectar amb els seus clients. Les persones joves treballen amb més facilitat en l'entorn digital i també poden utilitzar aquesta competència com diferencial. També tenen una formació més moderna i actualitzada, i més creativitat, és una arma brutal.

Potser els sigui més difícil als joves treballar amb un president d'una empresa de 50 anys, però poden començar a treballar amb altres perfils de clients. Hi ha una frase anglesa que m'agrada molt que traduïda seria “Recull primer les pomes de l'arbre que estiguin a l'abast de la mà.”

Alguna cosa més per acabar?

Hem de fer servir una estratègia crossmedia, utilitzant molts mitjans. Hem de recuperar la idea que els mitjans offline tenen un avantatge única. Si apareixes en una entrevista per a un programa de televisió, a les poques hores estaràs al portal digital de la cadena de televisió. Et beneficiaràs dels dos entorns – OFF I ACT – en una sola entrevista. El mateix succeeix per a una revista, una entrevista a la ràdio (amb el seu podcast)… Si puc donar un consell és que, tot i que avui hi ha una gran oferta digital, hem de recordar que la majoria dels mitjans offline tenen un mirall en línia, pel que val la pena no oblidar que hi ha un món amb gran audiència, que també té repercussió digital.

 

foto per Cody Davis a Unsplash

Preguntes Personal Branding 20 Preguntes freqüents (3)

Continuem amb les preguntes freqüents després de la primera i la segona entrega de fa uns dies. De moment, he tractat les següents qüestions i les seves respostes:

Preguntes freqüents (1)

  • Preguntes Personal Branding 1. Això porta molt de temps?
  • Preguntes Personal Branding 2. Això és per quan em quedi sense feina?
  • Preguntes Personal Branding 3. ¿Es tracta de publicitar meus productes i serveis?
  • Preguntes Personal Branding 4. Una marca personal, es té, es crea, es construeix?
  • Preguntes Personal Branding 5. Per què hauria jo gestionar la meva marca personal?

Preguntes freqüents (2)

  • Preguntes Personal Branding 6. Sent empleat, Té sentit per a mi la marca personal?
  • Preguntes Personal Branding 7. Sent directiu, quina necessitat tinc de gestionar la meva marca personal?
  • Preguntes Personal Branding 8. Quant trigaré a veure resultats en un procés de personal branding?
  • Preguntes Personal Branding 9. El personal branding és màrqueting personal?
  • Preguntes Personal Branding 10. ¿Marca personal és el mateix que personal branding?

Arriba el moment de plantejar cinc noves qüestions

Preguntes freqüents (3)

Preguntes Personal Branding 11. Com puc conèixer quin és la meva marca personal?

No hauria de preocupar en excés el que pensen els altres de nosaltres. Però sí seria bo saber què saben de nosaltres que no sapiguem. Això s'aconsegueix preguntant, demanant feedback.

demanar feedback és tot un art. Per entrar de ple en el tema, et recomano el llibre Smart Feedback de les germanes Jane i Rosa Rodríguez del Tronc al costat de Noemí Vico (tapa 2017). Però com formats que pots tenir a l'abast de la teva mà et detallo alguns:

  • DISC, un test magnífic de autoimatge que mesura pel que fa a la Decisió, interacció, Serenitat i Compliment. L'hi has de demanar a un coach perquè pugui compartir la interpretació dels resultats.
  • avaluació 360º Un test molt habitual en empreses, que entre altres coses mesura les teves competències conductuals.
  • Test d'Intel·ligència Emocional, que et dóna un percentil que mesura la teva capacitat de moure't millor en entorns oficina (alt percentil) o backoffice.
  • Test d'arquetip de marca. Et dóna informació sobre el teu arquetip, els pilars que el formen i els adjectius que millor et defineixen.
  • valoració pública. L'app Guudjob permet que demanis feedback a qualsevol persona de la teva xarxa de contactes.
  • prova de 90º. És de collita pròpia. Pregunta al teu cercle proper (20 persones) ¿En què creus que sóc competent? ¿En què creus que puc millorar? Fes-ho a través d'un Google Form, els resultats són de gran valor.

Preguntes Personal Branding 12. ¿Comença la meva marca personal en les xarxes socials?

No. Em podria allargar molt, però igual que no vam començar a construir una casa per la teulada, no començarem a gestionar la nostra marca des de les xarxes socials.

Abans hem de conèixer quina és la nostra marca (la qüestió anterior), que serien els fonaments de la casa o l'autoconeixement. Després d'aquesta fase haurem de treballar la nostra estratègia personal (l'estructura de la casa), que inclou objectiu, el propòsit, proposta de valor, model de negoci, posicionament… I a la fase final, treballarem el pla de comunicació (el recobriment i teulada de la casa) que contemplarà un treball a fons de missatge, públic objectiu i per, suposat, canals off i online (entre els quals hi ha les xarxes socials).

Preguntes Personal Branding 13. Quina relació té la gestió de marca personal amb la gestió de carrera?

L'única persona responsable de la gestió de la teva carrera professional ets tu. No és l'empresa per a la qual treballes, com va poder ser fa alguns anys. Una cosa és que les empreses facilitin formació, i una altra diferent és que siguin responsables i guardians de les teves destinacions.

La gestió de marca personal, coneguda com personal branding, és una competència necessària per apuntalar i gestionar la carrera professional. Concretament, treballar a fons el model de negoci permet saber en quines àrees estem bé i quines necessitem reforçar.

Preguntes Personal Branding 14. ¿Fins a quin punt hauria d'exposar la meva vida privada?

És una pregunta de resposta múltiple. M'explico. Mai obligaré a ningú a explicar en públic el que fa en privat si no vol. Però li explicaré els avantatges que pot tenir, perquè les acari amb els inconvenients que ja coneix.

Aquest assumpte té relació amb els valors i el networking. Valors perquè els que no ens coneix no pot conèixer els nostres valors si només mostrem el nostre costat competencial professional. Networking perquè si no tinc cap intenció de contactar amb nous grups d'interès (stakeholders), no he de exposar res.

com avantatges, sabem que les nostres activitats personals transmeten valors. Un corredor / a de fons és algú disciplinat, amb afany d'autosuperació, cultura de l'esforç, amant del repte. Un voluntari / a que ajuda a pobres o gent gran sense recursos és algú solidari, preocupat per la sostenibilitat, altruista, humil, ideal per al treball en equip. Un / a guitarrista a estones lliures és algú sensible per l'art, la música, possiblement bon component d'equip. Un jugador / a d'escacs denota paciència, seguiment de les regles, facilitat de càlcul d'alternatives, autoestima, afany d'assoliment, control d'impulsos…

Tu decideixes el que exposes, a qui i en quins mitjans.

Preguntes Personal Branding 15. El personal branding és per a tothom?

No, clar que no. Només és per a qui estigui disposat a treballar dur per auto-conèixer-se, per definir un camí, per donar-se a conèixer de forma adequada i amb una proposta de valor contundent, per treballar per al reconeixement aliè gràcies a la resolució de problemes. Per deixar una empremta en els altres. Només és per a qui estigui disposat a invertir en si mateix i aportar valor als altres.

 

Confio haver aclarit dubtes i conceptes amb aquesta tercera part de preguntes més freqüents (3). T'espero la propera setmanes amb les 5 preguntes restants. Bona setmana!

FAQ Vector per shutterstock.com

 

Preguntes Personal Branding 20 Preguntes freqüents (2)

Continuem amb les preguntes freqüents després de la primer lliurament de fa uns dies. Llavors vaig tractar de donar resposta al factor temps de gestió, a la falsa idea que això és per a desocupats, al concepte de catàleg de serveis, a la idea d' “fabricar” una marca i a les raons de gestionar la marca personal.

Preguntes freqüents (2)

Preguntes Personal Branding 6. Sent empleat, Té sentit per a mi la marca personal?

Imagino que ja saps que l'ocupació per a tota la vida ha caducat. Fins i tot al Japó. Però més enllà del “afecció” a un lloc de treball, personal branding per a professionals per compte d'altri d'una organització és útil per moltes altres raons:

  1. Ser percebut com un especialista únic i valuós.
  2. Trencar el sostre de vidre, una expressió que inicialment es referia a la dificultat de les dones per accedir a llocs d'alta direcció, però que avui es podria ampliar a persones de qualsevol sexe estancades o frenades pel mur d'un superior jeràrquic infranquejable.
  3. Planificar la carrera professional, una responsabilitat que abans era de les empreses i que ara és responsabilitat única de cada professional.
  4. Alinear l'EVP (employee value proposition o proposta de valor de l'empleat) amb la proposta de valor corporativa.
  5. Actuar com un ambaixador de la marca, traslladant valor al mercat (clients), atraient a nou talent (employer branding) i millorant l'eficàcia de la comunicació (employee engagement).

Preguntes Personal Branding 7. Sent directiu, quina necessitat tinc de gestionar la meva marca personal?

Podries pensar que ja has arribat al teu destí professional. Però ara queda la feina més complexa: mantenir-te aquí. Llegeixo a el País que Otto Walter (consultora) va realitzar un estudi sobre “Els caps tòxics”, amb milers de treballadors de tots els sectors i categories professionals sobre quins havien estat els comportaments més irritants que havien patit dels seus superiors. Conclou “ 49% dels enquestats va denunciar les "faltes de respecte" com la principal xacra procedent dels comandaments. "Prepotència", escollida per un 37%, "Incompetència directiva" (29%), "Falta de suport a l'equip" (28%) o "absència de tracte humà" (25%) completen aquest quadre dels horrors”. un repte.

La teva responsabilitat en el lideratge d'equips demana a crits un pla de gestió ja no només de la teva pròpia marca, sinó de la dels professionals al teu càrrec. Doble tasca.

Al procés de gestió de marca personal d'un directiu el coneixem com Executive Branding, i la diferència bàsica amb un procés de Personal Branding és aquesta doble responsabilitat i una simbiosi camaleònica amb els valors de l'organizaciò, la seva visió i la seva missió.

Preguntes Personal Branding 8. Quant trigaré a veure resultats en un procés de personal branding?

Pregunta del milió de dòlars, la importància em va recordar la personal Brander Alicia Ro, recent guanyadora el premi al millor bloc de marca personal 2017 (felicitats de cor, estimada Alícia).

Crec que ja sospites quina és la resposta: els resultats arribaran abans o després en la base de la inversió realitzada. He tingut clients que han assumit personal branding com una nova competència tova en la seva agenda i altres que han pensat que sis sessions de consultoria els portarien resultats en poques setmanes.

Què és invertir? ¿Es refereix a diners? Invertir es refereix a dedicar temps a adquirir una nova competència, és com adquirir un hàbit. Però qui et digui que són 21 dies et enganya, no és cert (llevat que siguin 21 dies sense dormir i amb dedicació total). També es refereix als diners, per a què enganyar a ningú. Si contractes a un bon consultor o mentor en personal branding que t'ajudi, escorçaràs el procés i acceleraràs el resultat. Si a més comptes amb un pressupost per a disseny gràfic, programació web, gestió i curació de continguts, gestió de xarxes, seguiment de KPI 's, doncs ho acceleraràs, sens dubte.

Per experiència en això (porto des 2007), els temps en veure resultats oscil·len entre els 6 mesos per als molt motivats i els 2-3 anys per als que porten un ritme més relaxat. Si ho comparem amb el que va trigar Roma a construir-se, parlem de terminis raonables.

Preguntes Personal Branding 9. El personal branding és màrqueting personal?

comercialització és personal, però també és molt més que això. El branding és un paraigua de marca molt ampli, entre les eines està el màrqueting. Tota la part d'identitat quedaria en un camp entre la psicologia (idealment) o el coaching, allunyat del màrqueting.

En els meus xerrades sòl plantejar el següent símil: Màrqueting personal és el que JO dic sobre mi. Branding personal és el que els ALTRES diuen sobre mi. Encara creguis que hi ha poca diferència, hi ha un abisme entre una i l'altra. La nostra meta, el gran objectiu del personal branding és el reconeixement dels altres i la seva posterior elecció de la nostra persona. En poques paraules, que siguin els altres els que ens “venguin”.

Preguntes Personal Branding 10. ¿Marca personal és el mateix que personal branding?

Si tradueixo la pregunta a l'anglès, seria “És la marca personal el mateix que la marca personal?”. obvi. No. el gerundi branding indica acció. El personal branding és el procés de gestió de la nostra pròpia marca, els passos principals són l'autoconeixement, l'estratègia i la visibilitat. La marca personal (personal brand) serà el resultat d'aquest procés, en forma de la petjada emocional que deixem en els altres.

Confio haver aclarit dubtes i conceptes amb aquesta segona part de preguntes més freqüents (2). T'espero les pròximes setmanes amb les 10 preguntes restants. Bona setmana!

FAQ Vector per shutterstock.com

Preguntes Personal Branding 20 Preguntes freqüents (1)

Malgrat les seves 20 anys d'existència conscient, al Personal Branding, entès com la gestió de la nostra marca personal, segueix sent un desconegut per a moltes persones i organitzacions.

En les formacions que imparteixo es donen una sèrie de preguntes freqüents i recurrents que sovint parteixen o bé de creences arrelades o simplement de mera curiositat. M'ha semblat bona idea compilar en diversos posts incloent les respostes (sempre des de la meva modesta opinió i en base a la meva experiència).

Preguntes freqüents (1)

Preguntes Personal Branding 1. Això porta molt de temps? (que no en tinc)

El temps és el gran temor de l'ésser humà. Poques persones estan disposades a acceptar que cal treure per poder posar. Treure el que no ens aporta per adoptar el que pot ajudar-nos és un exercici estrany, i alhora saludable.

La gestió conscient i integral de la marca personal comporta un primer any de certa dedicació. És el temps de conèixer-nos, saber on som , entendre on podem arribar (estratègia personal) i posar les coses en solfa per fer-ho saber al món (visibilitat).

Com tota nova disciplina, fins que no ens familiaritzem amb la mecànica passa un temps. Si un es dedica a fons pot establir les bases en tres mesos. Si la dedicació és menor, parlaríem d'un any. I després? Aquesta és la millor part, el manteniment és cosa de poques hora la setmana, 3 potser.

Preguntes Personal Branding 2. Això és per quan em quedi sense feina?

Suposo que la dita "tothom recorda de Santa Bàrbara quan trona" t'és familiar. El personal branding és una competència estratègica, no tàctica. Si has treballat bé la teva marca, és possible que mai troni per a tu, i si ho fa, tindràs vies de sortida.

Respon a una pregunta senzilla: Què és més fàcil, buscar feina mentre treballes o quan ja no tens la feina? No hi ha més preguntes, senyoria.

Preguntes Personal Branding 3. D'acord, llavors es tracta de publicitar meus productes i serveis?

No exactament. No es tracta de tu. Es tracta de generar VALOR vers els teus clients o stakeholders. Si tu tens el que ells necessiten per resoldre un problema o detectar una oportunitat, anem bé.

Per descomptat que arribarà un moment en què, després de captar l'atenció dels teus clients, hauràs d'explicar de quina manera aportes VALOR, i això sí que pot tractar-se amb un catàleg de serveis o productes.

Es tracta de compartir insights i continguts que tinguin la capacitat de canviar la percepció dels teus clients sobre alguna cosa, sempre a través d'una proposta de valor potent, rellevant i diferenciada (Déu n'hi do).

Preguntes Personal Branding 4. Una marca personal, es té, es crea, es construeix?

Els anglosaxons utilitzen sovint el terme build your personal brand (construeix la teva marca personal). La meva opinió personal és que no som marques (perdona que et contradigui, Tom Peters), ni vam crear, construïm o fabriquem la nostra marca personal. La marca personal, és com els valors, no vénen de sèrie però es enrraizan des de la més tendra infància.

Una marca es deixa. Deixem marca. Tot deixa marca, el que fem i el que no fem, el que diem i el que callem. la clau, i una de les parts importants del personal branding, és conèixer quina és aquesta marca que deixem en els altres. És un principi d'autoconeixement que ens permetrà després conèixer si aquesta empremta que deixem està alineada o no amb els nostres objectius.

Resumint aquesta qüestió, deixem marca i som capaços de gestionar, potenciar, impulsar marca personal, sempre després d'un procés que inclogui una fase d'autoconeixement i una altra d'estratègia (on sóc + on vull anar).

Preguntes Personal Branding 5. Per què hauria jo gestionar la meva marca personal?

Existeixen nombrosos motius. No fa gaire vaig publicar en aquest mateix bloc un post titulat "23 raons per posar-te en valor". Però sent una mica més sintètic, destaco el principal motiu per gestionar la teva marca:

  1. Control. Si no la controles tu, deixaràs que siguin els altres els que ho facin. Prendre les regnes és sempre aconsellable, i més en entorns digitals, on és relativament fàcil la manipulació.
  2. Valor. Marca és Valor, Valor és Marca. La nostra proposta de valor actua com un imant que pot atraure stakeholders (grups d'interès) que tinguin problemes per resoldre o oportunitats per detectar, i que aquestes estiguin al nostre abast.
  3. Valors. La proposta de Valor per si sola pot no ser suficient. Diferenciar-amb rellevància s'hauria de complementar amb l'ajuda dels nostres superpoders, nostres Valors, els que ens fan més propers al projecte que es dirimeixi.
  4. Portaveus. Tots som ambaixadors d'una o diverses marques. Si treballes per compte d'altri, representes la marca o marques d'una organització. Si treballes per compte propi, et representes a tu o l'ensenya que hagis creat. És una responsabilitat que requereix aprenentatge i certs protocols.
  5. trobar treball, millorar la nostra posició en un treball existent o emprendre. Per a qualsevol d'aquestes tres facetes, la gestió de marca personal és una aliada imprescindible.
  6. Ser l'opció triada, preferent. És una conseqüència d'un procés de marca ben gestionat i, sens dubte, un dels objectius del personal branding.

Espero haver aclarit dubtes i conceptes amb aquesta arrencada de preguntes més freqüents (1). T'espero les pròximes setmanes amb les 15 preguntes restants. Bona setmana!

 

FAQ Vector per shutterstock.com

Quina classe de riscos inassumibles pot córrer una organització que dedica esforços a que els seus empleats aboquin amb plenitud la seva singularitat?

Confesso que el títol l'hi he robat a un post superb de Miquel Àngel Escobar titulat Empresa i Personal Branding.

La singularitat genera marques fortes (de vegades massa)

Em preguntaven fa pocs dies uns col·legues si la singularitat de les persones és rellevant i arriscada en les organitzacions i la marca que aquestes projecten. pensem, per exemple, a la Casa Blanca, ¿És la mateixa amb Trump que la que va ser amb Obama? d'acord, pensaràs que és un exemple facilón, llavors No afecta la marca de l'equip de futbol el seu entrenador? ¿I si és Jose Mourinho? Pensa-ho.

El xoc entre singularitat i valors

Hi ha ocasions en què els directius d'una organització han donat llum verda a la contractació d'algú tan important com un portaveu amb criteris equívocs. No es tracta d' “fitxar” a més popular, especial, divertit, controvertit, notori… es tracta de trobar al qual comparteix els valors i la visió de la marca. Tant com per fer de la visió corporativa la seva pròpia. La singularitat és benvinguda, però en un marc de comunió de valors.

Les persones formen part de la marca, i la marca de les persones

El branding és cada vegada més complex, més ric. No té res a veure amb un logotip, és tot el que conforma una marca, però sempre en relació amb la seva propòsit i amb l'empremta que deixa dins i fora de les organitzacions. M'agrada la geometria de marca que proposen els experts de suma:

geometria de marca

font: suma:

Al nucli de la marca es troba el propòsit o propòsit la marca, sense qual aquesta va a la deriva. D'aquí emergeix la identitat, els pilars són els valors. d'aquí, de la identitat, es defineixen molts dels patrons de comportament de la marca, seus camps de significat i, per descomptat, la seva forma gràfica, colors, sabors, textures, olors. També aquí encaixa la història de la marca i el seu model de negoci. L'experiència de marca pot ser un resultat, però també pot formar part del procés de reflexió estratègica, traslladada al camp del viatge del client i Experiència d'usuari.

Un cop definit el nucli de la marca, suma: defineix cinc elements que li donen vida i sentit: Persones i processos, entorns físics, entorns virtuals, productes i la comunicació.

Què ha passat en els darrers anys amb aquest equilibri d'elements?

El que passat són diverses coses:

  1. Hem passat d'una cultura de producte a una cultura de marca. d'acord, no és una cosa universal, sabem que sense productes no hi ha marca, i que sense marca pot haver producte (granels, per exemple).
  2. Els formats de comunicació s'han multiplicat de forma proporcional a la seva baixada d'impacte. Si en els anys 80 la confiança en la publicitat, relacions públiques… era del 90%, avui, segons Nielsen, és del 33%.
  3. Com a procés invers a la baixada de confiança en les marques, la confiança en treballadors i experts tècnics és, segons Edelman, la màxima. Això implica que l'apartat “persones i processos” de les organitzacions guanya en pes i es converteix en transversal, donant suport a la comunicació de manera molt eficient.
  4. Els entorns virtuals han accentuat, si és possible, la influència de les persones en el branding corporatiu. Les persones generen i interactuen amb comunitats virtuals més poderoses i de confiança que les de les pròpies marques. No només això, tots els professionals de l'organització han ocupat el càrrec de portaveu de les marques en actuar conscientment o inconscientment- com ambaixadores de marca. En poques paraules, els entorns virtuals han empoderat primer els professionals i per tant a les organitzacions que representen.
  5. Els entorns físics s'han transformat. Ara és habitual trobar oficines on no hi ha llocs fixos per als professionals, sinó que són “endoll & jugar”. En molts cas, el teletreball s'ha imposat o introduït amb força, millorant el rendiment de les empreses i millorant el model de negoci. La transformació digital ens ha portat eines de baix cost per a comunicar-nos amb qualsevol part del món a temps real.
  6. I els productes i serveis són capaços de mutar a una velocitat abans mai vista. El cicle de vida és més curt, però ràpidament substituït per propostes alternatives que troben encaix en el mercat.
  7. Finalment, la capacitat de mesurar el que fem s'ha universalitzat, i això fa més fàcil pensar que estem en models líquids de negoci, en fase beta permanent.

Qualsevol pot crear un bon producte, aquí el difícil és aixecar una bona marca

la singularitat, per acabar, mai pot ser vista com una proposta unilateral de professionals o empreses, és una cosa que ha de retroalimentar les marques.

Preguntava quina classe de riscos inassumibles pot córrer una organització que dedica esforços a que els seus empleats aboquin amb plenitud la seva singularitat?

Crec que ja tens la resposta. cap.

 

Ovelles vector per Shutterstock.com

 

branding equip: l'esperit d'equip davant els teus competidors

L'home no ha de fer grans esforços per a crear grans obres ... només ha de tenir les eines necessàries: ganes de fer-ho, una bona idea i un gran equip.

Si vols anar ràpid camina sol, si vols arribar lluny veu acompanyat proverbi africà

A vegades ens compliquem l'existència volent fer tot nosaltres sols, nostre EGO diu que som capaços de fer-ho, però no és veritat, sempre necessitem dels altres. I va ser per això que van sorgir molts temes com la influència, lideratge... i també és pel que ara gestionem la nostra marca personal.

branding equip: Un equip de treball també és una marca

Un equip de treball també és una marca, és una suma, un tot! doncs és aquí on anem a sumar el millor de cada un de nosaltres , el millor de cada Marca Personal que integra aquest equip es va a barrejar i donarà millors resultats. Recordem que les coses són molt més fàcils quan es treballa en equip. Però perquè això funcioni, els membres de l'equip han d'estar en perfecta sintonia: Treballar cap a OBJECTIUS en comú, conèixer i identificar-se amb els VALORS de l'empresa, tenir la MOTIVACIÓ correcta i sobretot, ha d'haver un COMPROMÍS veritable amb l'empresa i els companys.

Cada un dels integrants dels Venjadors i la lliga de la justícia saben que sols poden tenir resultats, però mai podran aconseguir el que aconseguirien en equip: derrotar l'enemic.

Ara que estan tan de moda, són el millor exemple per parlar de branding equip i la marca personal, els coneixem pel seu treball individual i pel seu treball en equip (segurament tenim al nostre favorit i amb el qual ens identifiquem), cada un d'ells SUMA una habilitat, una experiència o idea diferent, saben que es complementen, comparteixen una motivació, compromisos i valors. Fins els dolents fan equip! (Suicide Squad) i sumen per fer les seves malifetes, llavors hem de ser capaços de treballar en equip també.

Què avorrit seria que els nostres súper herois favorits fossin capaços de resoldre i fer tot, no necessitarien de qui els aporten de tecnologia, informació ...

Darrere de cada empresa, projecte o emprenedoria hi ha una història tan comú com la vida mateixa, i també hi ha persones que sumen amb les seves habilitats. El Team Branding neix quan hi ha clients a qui servir, habilitats per practicar i valor per crear, és aquí on l'equip es fa conegut per alguna cosa, però també és on no podem parar de sumar, cal crear valor constantment, ser proactius i igual que els superherois conèixer les nostres fortaleses i debilitats, envers la nostra proposta de valor sumar al gran equip.

Una gran marca d'equip tindrà als millors! Seran els millors comunicant de forma clara el que fan de forma individual i d'equip, però també seran capaços de fer que es compleixin els objectius establerts, garantiran qualitat i valor per als seus clients.

Per on començar?

Crec que per poder aconseguir una Gran Marca d'equip i fer un gran Team Branding, s'ha d'iniciar pel principi:

TEU Marca Personal, tu com a individu i la teva AUTOCONEIXEMENT.

  • Què et fa únic?
  • Quina és la teva proposta de valor?
  • Quina és la teva debilitat?
  • A on vas?

Quan tens clar això i tota la resta (Personal Branding) és més fàcil saber el que vas a aportar, i llavors per treballar com a equip es necessita tenir:

  • Comprensió clara del nostre mercat objectiu, a qui li servim
  • Les nostres competències centrals, el que fem millor que altres equips
  • Beneficis que oferim, el valor del que fem, i finalment
  • Personalitat de la nostra marca, és a dir la forma particular en què fem les coses.

Quan s'aconsegueixen resultat efectius a través del Team Branding aquests han de ser reconeguts pels nostres clients, la nostra competència i l'equip mateix.

Es tindrà un bon feedback i bona percepció de forma interna i externa, el reconeixement serà per a l'equip i per tant per a cada s'uneixin de les persones que l'integren. Cada un dels integrants es sentirà orgullós del que fa, augmentarà la seva productivitat, la seva qualitat de treball i el seu compromís.

Una marca d'equip sòlida recolza els objectius corporatius estratègics, ajuda a que l'empresa sigui més competitiva en el mercat, l'equip passa d'un paper de servei a un paper d'estratègia, l'equip es torna una font fiable d'informació i referència, serà rellevant per a altres àrees de l'empresa o la mateixa competència.

L'esperit d'equip és el que dóna a moltes empreses un avantatge sobre els seus competidors George Clements

Aquest esperit és el que fa que es redefineixin la forma de fer de les coses, perquè després que com a equip brindem un producte o un servei res ha de ser igual i per a mostra un botó:

Google

El cercador més popular del web, i Per ventura hi ha un altre?

Després de google res és igual, existeixen altres cercadors, però cap és tan fresc, dinàmic i divertit, segons la meva opinió.

L'equip de google està conformat pels 4 fantàstics, un comodí, un agitador, un líder i un expert en negocis; Sergey Brin, Larry Page, Eric Schmidt i Omid Kordestani, junts van aconseguir dur a Google al cim d'una forma senzilla, sumant el millor de cada un d'ells, amb un toc d'humilitat i objectius molt clars.

La nostra capacitat de construir grans obres és molt més gran si tenim la humilitat de desenvolupar la capacitat de treballar en equip cap a una visió comuna, dirigint el nostre valor individual cap a l'assoliment d'objectius en comú.

Construeix un equip

Si vols resultats poc comuns construeix un equip, treballa en equip, lidera i inspira al teu equip. Com vulgui que sigui el teu rol en l'equip has d'estar disposat a donar el tot pel tot, branding equip és la clau.

 

imatge: shutterstock

Deu anys d'incontinència, deu anys d'aquest bloc

Deu anys de no poder reprimir els meus pensaments, les meves idees. Deu anys d'incontinència. Al principi costa despullar. Després t'adones que aquest striptease mental no és negatiu si té el seu públic i, sobretot, si li aporta valor.

Doncs sí, aquest mes es compleixen deu anys d'aquest bloc

Corria la primavera de 2007. Vaig arribar a un acord amb Joan Pau Treguer a París per representar la seva reeixida agència TVLowCost a Espanya. La idea era bona: paquetitzar campanyes publicitàries a TV nacional a preu assequible (250.000€) i incloent investigació, 6 guions d'anunci, rodatge de 3 o 4 versions d'anunci d'entre 7 i 10 segons i campanya a TV de aprox. 250 GRP (uns 250 punts d'audiència sumades en brut).

La forma d'arribar als clients ideada per Jean-Paul era (i és) comprar llistats de correus electrònics (màrqueting de permís) per enviar un newsletter mensual, i, més important, gestionar un bloc. Què és un bloc? Jo en aquell moment no tenia ni idea, per a mi un bloc era una web però personal. Però estava errat, no tenia per què ser personal i pel seu dinamisme i actualitat, no era una web a l'ús.

Primers passos en blogging

a l'abril 2007 ja havia creat dos blocs, el de TVLowCost Spain i un altre per a un candidat polític. I al desembre, fa 10 anys, vaig obrir el meu propi. Llavors la URL era www.lateralconsulting.wordpress.com. La meva empresa pròpia es deia així, Consulting lateral, i no va ser fins 2010 que li vaig canviar el nom per l'actual de guillemrecolons.com.

Si em vaig atrevir a obrir el meu propi bloc va ser perquè ja m'havia familiaritzat amb la creació de continguts i la publicació en plataformes Blogspot i WordPress (finalment vaig unificar amb WordPress, no hi ha comparació). En aquell temps tot just existia el SEO, es tractava sobretot de crear un núvol d'etiquetes perquè els visitants al bloc poguessin trobar continguts amb més facilitat.

Tot i que les xarxes socials ja existien, a Espanya pocs tenien en 2007 un compte a Twitter o Facebook o Linkedin. L'important era compartir el bloc en llocs com Delicious, Menéame i alguna plataforma de curació més.

El primer post

El 12 de desembre de 2007 vaig publicar el primer post lateral comercialització. El plaer de rellegir Kotler, una ressenya d'un llibre que em va impactar tant com “la bíblia” pensament Lateral, del gran pensador maltès Edward de Bono.

Els primers anys els continguts es centraven més en les àrees que en aquell moment ocupaven el meu camp d'acció: comunicació política, pensament lateral i entorn baix cost.

Rellegint algun d'aquests primers posts amb criteri d'avui, diríem que eren continguts molt simples, contra SEO (post molt breus), però amb idees i idees de cert valor. I sempre en to personal. Qui escriu en una bitàcola com en una nota de premsa d'empresa sempre resulta avorrit.

A poc a poc, transmetent marca personal

És cert que un bloc és un "accelerador" de marca personal. M'explico: el que abans quedava en la petjada en cercles privats (treball, amics, família) s'estén amb el blog el seu cercle d'influència a la humanitat connectada. gran responsabilitat.

A més d'anar ampliant aquest cercle d'influència, de 2007 vaig començar a treballar -sense ser encara conscient d'això- en consultoria de personal branding. Els meus primers clients: líders polítics, artistes, directius i emprenedors. Jo ho deia "consultoria de comunicació personal".

Pocs mesos més tard, la meva amiga Linda Reichard em va dir -mirándome amb rictus seriós- el que està fent es diu la marca personal.

Prendre consciència del Personal Branding

A partir d'aquest moment vaig començar a prendre consciència que existia un procediment estratègic (per llavors alguna cosa primari) per gestionar la marca personal de persones, el personal branding. Vaig començar per llegir el primer manifest del personal branding, l'article de Tom PetersLa marca que es diu“. La meva amiga em va recomanar llegir a Dan Schawbel, i William Arruda. Excel·lents llibres i excel·lents blogs. A més, vaig descobrir a Neus Arqués amb la seva I tu, quina marca ets? (Alienta 2007) molt orientat a la reputació personal. Poc després vaig llegir Marca Personal de Andrés Pérez Ortega (bàsic, 2008).

posteriorment, vaig començar amb altres autors com Brenda Bence (Com ets com xampú), Catalina Kaputa (Vostè és una marca), Hubert Rampersad (Sigues el CEO de la seva vida), …

Tot i que la majoria de textos es centraven molt en la necessitat de diferenciar-se, com publicitari vaig tenir clar que això tractava d'VALOR. Recordava això de “Marca = Proposta Única de Valor). També vaig tenir clar que es necessitava un mètode simple per gestionar-, basat en tres fases clau: autoconeixement, estratègia personal i visibilitat; posteriorment, al inaugurar Soymimarca, el vaig batejar com “mètode Iceberg de la Marca Personal“.

Primers continguts sobre marca personal

El primer post té amb prou feines 150 paraules (era poc SEO), titulat “L'impacte del web 2.0 al Personal Branding“. D'aquí en endavant hi ha 300 articles sota la categoria Personal Branding, que amb el temps va anar derivant a les aplicacions del personal branding a les organitzacions. Si a això li sumo els 400 escrits al bloc Soymimarca i li afegeixo les col·laboracions externes, estic a prop dels 1.000 articles.

El més llegit

vaig començar a “auditar” la web al febrer 2012, així que potser m'oblidi algun contingut rellevant pel camí. Els 10 més llegits, segons Google Analytics, de major a menor són:

  1. Què et fa una persona única al món. gener 2017
  2. Com analitzen el teu CV a la base de la generació del reclutador. juliol 2016
  3. Personal Branding a l'empresa. aplicacions, pros i contres. gener 2017
  4. Quin tipus de pensador ets. desembre 2015
  5. El millor de 2016 en Personal Branding. gener 2017
  6. Professions que desapareixen ¿ets a la llista? abril 2014
  7. 8 passos per trobar una bona feina. agost 2015
  8. I tu ja has descobert els teus superpoders? desembre 2016
  9. 23 raons per posar-te en valor. abril 2017
  10. sr. Risto Mejide, les coses com són: gràcies. setembre 2014

Amb el que més he gaudit

Els Classificacions fill els rànquings, però pel camí queden alguns articles que potser hagin exercit major influència entre els meus clients.

  1. La putada de dir-te García. juny 2012
  2. Què és un stakeholder i com afecta la gestió de marca personal? maionesa 2017
  3. Storytelling, el discurs que connecta, sedueix i convenç. abril 2016
  4. Marcar paquet com a proposta de valor ¿funciona? abril 2017
  5. Personal Branding i el pla B: Les claus de la transició. febrer 2016
  6. 14 preguntes per saber si encaixo en una organització. abril 2015
  7. Quin és el detonant de la teva carrera professional? agost 2017
  8. Un professor de marca personal sense marca personal? març 2014
  9. Paraules inútils i marca personal. setembre 2016
  10. L'estupidesa dels estereotips. juny 2016

Això no s'acaba aquí

amenaçar: penso seguir escrivint. Tant de bo la cosa doni per altres deu anys. Si això ha durat 10 anys us ho dec a vosaltres, els lectors. Gràcies de tot cor. Tot deixa marca, i vosaltres recargáis energia a la meva.