missatges

Si Facebook fos un país, seria el NOMBRE 4 DEL MÓN després de la Xina, Índia i USA

Algunes estadístiques esgarrifoses del web:

– Facebook : 174.000.000 d'usuaris es connecten un cop al dia

– Twitter té ja 75.000.000 d'usuaris

– LinkedIn té 50.000.000 d'usuaris

– Flickr acumula 4.000 milions d'imatges

– més de 35 milions d'usuaris de Facebook actualitzen el seu perfil cada dia

– La Viquipèdia té avui més de 14 milions d'articles

– Al món hi ha més de 200.000.000 blocs

– Índia té a 3 milions d'usuaris de LinkedIn

– El 70% de los blogueros hablan de marcas en sus blogs

¿Més? Donar un cop d'ull a aquest vídeo. valor.

[youtube = https://www.youtube.com/watch?v = sIFYPQjYhv8&hl = ca_ES&fs = 1&]

L'impacte del web 2.0 al Personal Branding

Abans que la web 2.0 canviés el nostre món, era difícil obtenir la suficient notorietat personal com per destacar. No existien els blocs, ni Twitter ni les xarxes com LinkedIn, per la qual cosa l'única alternativa era anunciar-se a la premsa local o econòmica. Amb molta sort, Potser es podria organitzar una reunió professional i arribar a cinc a deu persones a la vegada.

la Web 2.0 amplificar la forma en què ens movem a la xarxa, les primeres impressions i la visibilitat personal i l'auto-promoció. El personal branding utilitza aquesta valuosa eina no només per promocionar-nos, sinó també perquè el nostre nom s'associï automàticament a un concepte o rutina.

Si abans el poder era de les empreses, la nova era és la del personal branding. Comença des d'aquest bloc un nou capítol de posts que giraran al voltant d'aquesta disciplina.

Atrevir-se a canviar o deixar-se morir

Ahir vam tenir l'oportunitat de llegir la interessant entrevista a La Vanguardia de Víctor Amela l'publicitari Toni Segarra. Més enllà dels tòpics d'èxit d'algunes campanyes, Segarra aprofundeix en el concepte de canvi i d'adaptació d'una manera definitiva, com ho feren en el seu moment Philip Kotler i Fernando Trias de Bes en el seu llibre “Marketing Lateral”, del qual està tret el títol d'aquest post “Atrevir-se a canviar o deixar-se morir”.

Segarra defensa que la publicitat és un concepte global, holístic. No és un espot de 20″ un televisor, també és ubicar una botiga de 300 ma la 5a Avinguda de Manhattan. Moltes marques es defensen avui mitjançant estratègies “parapublicitarias” (si em permeten l'expressió), no basades en els paràmetres clàssics de publicitat exterior, patrocini, premsa, revistes, TV… La hiper-segmentació provoca que els publicitaris necessiten pensar estratègies diferenciades per a grups diferenciats.

El aparatat digital cobra una nova dimensió, ja que permet segmentacions de màxima precisió. Un anunci de neveres quan no busco nevera és absurd. D'aquí la importància dels cercadors com Google. En fraccions de segon trobem els millors llocs i preus per trobar la nostra nevera, incloent catàlegs interactius, donem en 3D i llistats de botigues per zones. És la nova publicitat. Estar on i quan cal estar. Eines de web 2.0 com els blocs, refilo, facebook són ja nous mitjans publicitaris que escapen (sovint) al control de les agències de publicitat.

activia-768803

Segarra encara el tema de la fuerza de la la marca blanca, i ho fa amb resignació: La publicitat i el suposat valor que ella genera no ha estat una arma per lluitar contra la marca blanca: tot el contrari. El nou consumidor “fa olor” el màrqueting i fuig d'ell. Entre un Activia Danone i un iogurt bífidus hacendado, Quina és la diferència? molta, però al consumidor li arriba una: Activia gasta molt en publicitat i per això és més car. De poc li ha servit a Danone o Nestlé haver invertit sumes astronòmiques en desenvolupar nous ferments per millorar la nostra salut. Uns inventen i els altres clonen, i clonen a la manera xinesa, més barat.

Potser la nova estratègia de les marques comercials consisteixi en reinventar cada dia, fent obsolet el producte de fa dos mesos. O potser consisteixi en centrar els seus esforços en abaratir el procés de producció, distribució i comunicació. O potser fabricar per al màxim nombre de marques blanques. O potser en convertir el consumidor en l'autor de les fórmules, involucrar, crear un vincle emocional a prova de bales.

Sigui el que sigui, estic amb Segarra, amb Kotler i amb Trias de Bes: Atrevir-se a canviar o deixar-se morir.