missatges

Neixem sota la marca del racisme?

 

Avui s'ha celebrat la trobada anual de voluntaris de la Fundació La Salut Alta, en la qual col·laboro fa quatre anys. Tot i despertar-nos envoltats de neu, una trobada així és essencial per recuperar la fe en la bondat i en les persones, així que no m'ho he pensat dues vegades i he assistit amb molt de gust.

Alguns creuen en els esperits, altres celebren rituals religiosos i altres recorren al ioga. Són bones receptes. Però després d'haver provat moltes coses, res em sembla tan reconfortant com ser voluntari en algun projecte rellevant. En el cas de “el meu” fundació, la missió és la de acollir els menors i les seves famílies en situació de vulnerabilitat i risc d'exclusió social, i acompanyar-los en els seus processos socioeducatius perquè, en un entorn plural, arribin a ser membres actius de canvi cap a una societat més cohesionada i més justa. Déu n'hi do. La meva col·laboració concreta ha estat durant els dos primers anys l'ensenyament de castellà a grups d'adults, i en els dos últims anys estic col·laborant en l'equip de comunicació.

En la trobada, en què han assistit 36 persones (de 55 voluntaris en total) s'han tractat molts temes, però el nucli era la identitat. S'ha parlat molt sobre la falsa idea que una persona, un nen fill d'immigrants, pugui tenir dues identitats (la d'origen i la del país d'acollida). El nen tindrà una identitat, amb un component de riquesa cultural molt gran, però una sola.

La trobada ha tingut en el seu epicentre l'emissió d'un vídeo que prego veieu, és absolutament impressionant:

[youtube]https://youtu.be/5bYmtq2fGmY[/youtube]

Després de visionar aquesta campanya contra el racisme mexicana, arribem a una primera conclusió: el racisme no és una cosa innata en l'home, és una cosa cultural, fomentat per l'educació i la família.

La pregunta és Com es pot lluitar contra això?

amb idees, amb paciència, amb voluntaris, amb mitjans. Amb moltes coses que, desgraciadament, no abunden. Com a treball en equip hem hagut de tractar un cas de xoc cultural complex:

Una nena de Bangla Desh, estudiant de 2n d'ESO en una escola de Badalona de 13 anys, té males notes. Des de la Fundació se l'ajuda per reforçar els estudis, però la formació de base és insuficient com perquè la nena pugui anivellar-se amb els seus companys. El pare de la nena afirma que si la nena no aprova la casaran amb un cosí.

Què et sembla?

Històries com aquesta són el dia a dia de la Fundació, tot un repte per als gestors i voluntaris que hi treballen.

racismo_mexico