Treballar ja forma part de viure; això de “treballes per viure” ha caducat
Arran d'un bon post d'Andrés Pérez Ortega titulat Per a qui treballes realment (i que recomano llegir), vaig emetre un tuit recolzant amb un parell d'imatges. fins aquí, res de nou. Però un tuiter (per cert, molt orgullós de la seva comunitat a jutjar per la seva bio), de nom Óscar Gamarra, respon el tuit amb la pregunta: Treballes per viure o vius per al treball? Qui respon?
Treballes per viure o vius per treballar? Una pregunta que, en la meva opinió, ha caducat
Estic fermament convençut que treballar ja forma part de viure. Que em perdonin els aturats, però si busquen feina estan treballant en un projecte > trobar feina. La frontera entre viure i treballar s'està desdibuixant. i Rosa va identificar aquesta tendència emergent en 2002 en el seu llibre profètic Free Agent Nation. però després 2002 han passat moltes coses que ens obliguen a reflexionar:
- En aquest document de PWC titulat la vida laboral 3.0, la comprensió de com treballarem al costat ja es posa de manifest la tendència a la desaparició de l'oficina com a centre operatiu de negocis.
- En aquest altre document de EY titulat Quan les màquines es converteixen en treballadors, Quin és el paper de l'ésser humà? apareix aquesta excel·lent infografia, en la qual destaca que 40% dels treballadors serà independent al 2020 als EUA. També destaca que es perdran milions de llocs de treball (incloent executius) a causa de la economia de la màquina (automatització de processos, L'aprenentatge automàtic, intel·ligència Artificial…).
font: EY
- segons Kelly Palmer, CLO de Degreed.com, la responsabilitat recau en cada persona a l'hora de prendre el control del seu desenvolupament professional. És a dir, això no suposa la fi de la formació oferta per les empreses, però sí la fi de la tutoria i responsabilitat sobre aquesta formació.
- Utilitzo sovint la frase de Vijay Singh, exresponsable d'innovació de VISA Inc.: el que els altres diguin de nosaltres serà la mètrica més important del futur. I això destaca la importància que la marca personal i la reputació personal tenen i tindran.
- Per la seva banda, la consultora McKinsey afirma que els treballadors que comptin amb les capacitats i el suport necessaris tindran més facilitat per a la transició a nous llocs de treball. Però també val la pena advertir que aquests llocs seran també en gran part per autònoms.
Te'n recordes de quan desconectábamos?
Espero que la pregunta no ofengui. Primer van començar les interrupcions a la nostra “vida extralaboral” amb el correu electrònic. Posteriorment van ser els SMS, als quals van seguir altres aplicacions com Whatsapp o Telegram. La qüestió és ¿ens portem feina a casa? o senzillament ja hem incorporat nous hàbits híbrids a la nostra vida.
Un pot anar-se'n de viatge una setmana en plena primavera i seguir “complint” amb la seva job description, gràcies a ordinadors, smartphones, vídeo conferències… Les vacances seran més desestructurades. El famós mes de vacances pagades ja és història per a molts (m'incloc). Se substitueix per petits períodes d'escapada quan es pot.
El que estic veient és que el treball està integrat en les nostres vides, ja no és això de si treballes per viure, és que viure integra moltes coses indissociables, entre elles una connexió cada vegada més contínua amb projectes laborals.
imatge portada: Linkedin
PD: Et convido a seguir la meva nova revista “Tot deixa marca” 01:00 Flipboard, amb temes de marca personal, personal branding, employer branding, d'employee advocacy, storytelling, branding…
- De Influencers a Influents (un canvi substancial) - 6 desembre, 2019
- Quan els fets s'imposen en (bona marca personal) - 29 de novembre, 2019
- L'impuls de la conciència social i la marca personal - 23 de novembre, 2019
Doncs hi ha un dilema interessant, perquè si tots volem deixar de treballar vol dir que a nivell humà no aporta res més que diners -útil, pràctic i necessari, però no sempre omple les necessitats vitals de les persones-
Hola José, aquest no és el sentit del post. No dic en cap moment que ningú deixi de treballar; al contrari, crec que el model actual és que no deixem de treballar excepte quan dormim. Estiguem treballant per compte d'altri, pròpia, o buscant, sempre estem amb un ull mig obert, un avís de que en qualsevol moment pot sorgir una oportunitat. Gràcies per escriure!
Hola Guillem, doncs jo estic d'acord, cada vegada el treball està més integrat en la nostra vida fora de l'oficina.
Però el costat bo és que també et pots anar a treballar fora de l'oficina.
bon post, salutacions!!
Així és Fernando, el treball es deslocalitza. Qualsevol smartphone amb connexió a internet es configura com un lloc de treball. Gràcies per escriure!
Estic molt d'acord, Guillem. Sempre he pensat que l'obsessió per «separar» l'activitat professional de la resta de la teva vida és un error (a més d'una quimera). Cal admetre-ho, considerant el nombre d'hores que dediquem a la nostra activitat professional, si no us agrada el teu treball vol dir que no t'agrada la teva vida…
Crec que el veritable repte és «integrar», més que «separar». El realment important és «estar al que estàs», estant present en el que estàs fent en cada moment, sigui el que sigui, personal o professional, amb la confiança de que és això, i no qualsevol altra cosa, el que té sentit fer en aquest moment. En GTD® tenim un nom per això: «Experiencia Productiva» ;-)
una abraçada.
això de “si no us agrada el teu treball no t'agrada la teva vida” hauria de ser el títol de la teva pròxim llibre, José Miguel. Mil gràcies per la teva aportació, una experiència productiva. abraçades!!!
TREBALL Vs Vida, aquest és el dilema per a moltes persones
Ara que reflexionem sobre l'any que acaba, però sobretot vam pensar en nous reptes i projectes futurs; vull comentar aquesta interessant reflexió que ens presentes, Guillem; amb el futur (professional i vital), immediat, molt diferent al del moment actual, pel que fa a les relacions entre vida i treball es refereix.
Una de les meves frases favorita i lit motiv, de la meva vida professional a estat des de sempre “tria un treball que t'agradi i no hauràs de treballar mai mes”.
Sembla que la societat, està finalment enfocant-se en aquesta direcció…
El treball freelance, la formació personal de cada individu (en allò que ens agrada), juntament amb la reducció dels llocs de treball i la seva deslocalització (a causa de les noves tecnologies), determinaran la forma de treballar en els propers anys.
per desgràcia, sempre hi ha persones que no podran assolir aquest nou paradigma de treball, per les dificultats per accedir a formació / qualificació fonamentals.
Encara que realment, me preocupan mucho mas aquellos que pudiendo hacerlo, no siguin capaços d'adaptar-se al canvi, a causa d'una miopia professional molt estesa en la nostra societat.
#LoNatural_es_TrabajarFeliz
La frase de Confuci que esmentes també és una de les meves favorites, Kino. Gràcies per la teva reflexió!
Per molt que estimis la teva feina es necessita temps de descans desconnexió i oci; ja que a la llarga l'excés d'estres a què se sotmet l'ésser humà passa factura. Malalties psicològiques cada vegada més habituals en la societat actual; possibles baixes per malaltia i disminució de la productivitat. L'important és que es pugui portar un equilibri i combinar activitats. En molts països més avançats que Espanya les jornades són més reduïdes i la gent disposa de més temps lliure per a altres activitats i conciliació; el que es tradueix en beneficis per a tots. Està clar que estem a la cua i cada dia més i pitjor
Avui podem desconnectar de moltes maneres, fins i tot en dies "laborables". Fins i tot podem patir un acomiadament interior. Quan afirmo que el treball forma part de les nostres vides, en cap cas promoc la no-desconnexió, només poso de manifest una realitat. Gràcies per escriure, Marta!