Arran d'un bon post d'Andrés Pérez Ortega titulat Per a qui treballes realment (i que recomano llegir), Vaig emetre un tweet donant-li suport amb un parell d'imatges. Fins ara, res de nou. Però un tuitero (Per cert, molt orgullosos de la seva comunitat a jutjar per la seva Bio), pel seu nom Oscar Gamarra, respondre a la piulada amb la pregunta: Treballes per viure o viure per feina? Qui respon?
Treballes per viure o viure per treballar? Una pregunta que, Per a mi, ha expirat
Estic fermament convençut que el treball ja forma part de la vida. Perdona'm pels aturats, però si està buscant feina està treballant en un projecte > Trobar feina. La frontera entre viure i treballar és desdibuixar. Dan Rosa ha identificat aquesta tendència emergent en 2002 en el seu llibre profètic Nació d'agent lliure. Però després de 2002 ha passat molt que ens obliguen a reflexionar:
- En aquest document del PWC titulat Vida laboral 3.0, entendre com treballarem a continuació ja posa de manifest la tendència cap a desaparició de l'oficina com a centre operatiu de negocis.
- En aquest altre document d'EY titulat Quan les màquines es converteixen en treballadors, quin és el paper humà? aquesta excel·lent Infografia, destacant que La 40% treballadors seran Independent en 2020 als EUA. Eua.. També destaca que es perdran milions de llocs de treball (incloent executius) a causa de la economia de la màquina (automatització de processos, Aprenentatge automàtic, Intel·ligència Artificial…).
- Com Kelly Palmer, Clo Degreed.com, responsabilitat recau en cada persona a l'hora de prendre el control del seu desenvolupament professional. És a dir, això no vol dir el final de la formació que ofereixen les empreses, però el final de la tutoria i la responsabilitat d'aquesta formació.
- Sovint utilitzo la frase de Vijay Singh, excap d'innovació de VISA Inc.: el que altres diuen de nosaltres serà la mètrica més important del futur. I això posa de manifest la importància que marca personal reputació personal tenen i tindran.
- Al seu costat, la consultora McKinsey diu que treballadors amb les habilitats i el suport necessaris tindran més facilitat en la transició a nous llocs de treball. Però també val la pena assenyalar que aquests llocs també seran en gran part per Autònoms.
Recordes quan ens desconnectem?
Espero que la pregunta no ofengui. Primer les interrupcions en el nostre “vida extra-laboral” amb el correu electrònic. Posteriorment va ser el SMS el, seguit d'altres apps com Whatsapp o Telegram. La qüestió és, ens prenem la feina a casa? o simplement ja hem incorporat nous hàbits híbrids a les nostres vides.
Un pot anar en un viatge d'una setmana en plena primavera i continuar “Compliment” amb la seva Descripció del lloc de treball, gràcies als ordinadors, Smartphones, videoconferències… Les vacances seran més desestructurades. El famós mes de vacances pagades ja és història per a molts (M'incloc a mi mateix). És substituït per petits períodes d'escapament tan aviat com es pugui.
El que estic veient és que el treball s'integra en les nostres vides, ja no és que si vostè treballa per a una vida, És només viure integra moltes coses inseparables, incloent una connexió cada vegada més contínua amb els projectes laborals.
Imatge de portada: Linkedin
Pd: Us convido a seguir la meva nova revista “Tot deixa marca” en Flipboard, amb temes de marca personal, marca personal, l'Employer branding, Employee Advocacy, relat corporatiu, Marca…
Subscriu-te al blog
A més de rebre cada mes les novetats en el teu email, llévate gratis el mini-ebook:
10 preguntes per descobrir el teu propòsit, per Guillem Recolons, que recull l' experiència de 15 anys ajudant a identificar el propòsit de moltes persones
Convençut que tot deixa empremta, Jo ajudem a les empreses a connectar millor amb els seus stakeholders a través de programes de personal branding (gestió de marca personal) i Employee Advocacy (programes d'ambaixadors interns de marca).
Soci de Soymimarca i Integra Personal Branding, Brand Director d' Omnia Branding, També col·laboro amb Ponte en valor, Brandergizers, MoreThanLaw, Noema Consulting i Quifer Consultores.
Participo en diversos programes de l'IESE, ISDI i EAE, entre uns altres. Publicitat col·legiada, Màster en màrqueting. Estudiant de grau en Humanitats.
El meu ADN publicitari prové 20 anys en els organismes: Time/BBDO, J.W.T., Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma i TVLowCost entre altres.
Bé, hi ha un dilema interessant., perquè si tots volem deixar de treballar significa que a nivell humà no aporta res més que diners -útils, pràctic i necessari, però no sempre omple les necessitats vitals de les persones-
Hola Josep, allò no és el sentit de correu. No estic dient en cap moment que ningú deixi de treballar; Per contra, Crec que el model actual és que no deixem de treballar excepte quan dormim. Anem a treballar com a empleat, Propi, o mirant, sempre estem amb un ull mig obert, una alerta que en qualsevol moment pot sorgir una oportunitat. Gràcies per escriure!
Hola Guillem, perquè estic d'acord, cada vegada que el treball està més integrat en la nostra vida fora de l'oficina.
Però el costat bo és que també es pot anar a treballar fora de l'oficina.
Bon post, Salutacions cordials!!
Així és Fernando, es reubica l'obra. Qualsevol telèfon intel·ligent amb connexió a Internet es configura com un lloc de treball. Gràcies per escriure!
Estic molt d'acord, Guillem. Sempre he pensat que l'obsessió per "separar" l'activitat professional de la resta de la teva vida és un error (a més d'una quimera). Ho has d'admetre., tenint en compte el nombre d'hores que desgastem en la nostra activitat professional, si no t'agrada la teva feina vol dir que no t'agrada la teva vida…
Crec que el veritable repte és "integrar-se", sense "separar". El més important és "estar al que ets", estar present en el que estàs fent en cada moment, sigui el que sigui, personal o professional, amb la confiança que és tot, i no res més, el que té sentit fer en el moment. A GTD® un nom per a això: «Experiència productiva» ;-)
Una abraçada.
Que “si no t'agrada la teva feina no t'agrada la teva vida” ha de ser el títol del seu pròxim llibre, Josep Miquel. Mil gràcies per la teva aportació, una experiència productiva. abraçades!!!
TREBALL Vs Vida, aquest és el dilema per a molta gent
Ara que reflexionem sobre l'any que acaba, però sobretot pensem en nous reptes i projectes de futur; Vull comentar aquesta interessant reflexió que ens presentes, Guillem; amb el futur (professional i vital), Immediatament, molt diferent del moment actual, pel que fa a les relacions entre la vida i el treball.
Una de les meves frases preferides i lite motiv, de la meva vida professional sempre ha estat “tria una feina que t'agradi i ja no hauràs de treballar”.
Sembla que la societat, finalment se centra en aquesta direcció…
Treball autònom, l'entrenament personal de cada individu (en el que ens agrada), juntament amb la reducció de llocs de treball i la seva reubicació (a causa de les noves tecnologies), determinaran com treballar en els propers anys.
Desafortunadament, sempre hi ha persones que no podran aconseguir aquest nou paradigma de treball, dificultats per accedir a la formació/qualificació clau.
Encara que realment, Estic molt més preocupat pels que poden fer-ho, no poder adaptar-se al canvi, a causa d'una miopia professional generalitzada en la nostra societat.
#LoNatural_es_TrabajarFeliz
La frase confuci que esmentes també és una de les meves preferides, Kino. Gràcies per la seva reflexió!
Per molt que t'estimes el teu treball es necessita temps de descans desconnexió i oci; perquè a la llarga l'excés d'estrès al qual estan sotmesos els éssers humans passa factura. Malalties psicològiques cada vegada més comunes en la societat actual; possible baixa i disminució de la productivitat. L'important és que es pugui trobar un equilibri i combinar activitats. En molts països més avançats que Espanya els dies són més petits i la gent té més temps lliure per a altres activitats i conciliació; que es tradueix en beneficis per a tots els. Està clar que estem en línia i cada dia més i pitjor
Avui podem desconnectar de moltes maneres, fins i tot en dies de "treball". Fins i tot podem patir un acomiadament intern. Quan dic que el treball forma part de les nostres vides, en cap cas vaig promoure la no desconnexió, Acabo de mostrar una realitat. Gràcies per escriure, Marta!