treballes per viure o vius per treballar

Treballar ja forma part de viure; això de “treballes per viure” ha caducat

Arran d'un bon post d'Andrés Pérez Ortega titulat Per a qui treballes realment (i que recomano llegir), vaig emetre un tuit recolzant amb un parell d'imatges. fins aquí, res de nou. Però un tuiter (per cert, molt orgullós de la seva comunitat a jutjar per la seva bio), de nom Óscar Gamarra, respon el tuit amb la pregunta: Treballes per viure o vius per al treball? Qui respon?

Treballes per viure o vius per treballar? Una pregunta que, en la meva opinió, ha caducat

Estic fermament convençut que treballar ja forma part de viure. Que em perdonin els aturats, però si busquen feina estan treballant en un projecte > trobar feina. La frontera entre viure i treballar s'està desdibuixant. i Rosa va identificar aquesta tendència emergent en 2002 en el seu llibre profètic Free Agent Nation. però després 2002 han passat moltes coses que ens obliguen a reflexionar:

el futur del treball

font: EY

  • segons Kelly Palmer, CLO de Degreed.com, la responsabilitat recau en cada persona a l'hora de prendre el control del seu desenvolupament professional. És a dir, això no suposa la fi de la formació oferta per les empreses, però sí la fi de la tutoria i responsabilitat sobre aquesta formació.
  • Utilitzo sovint la frase de Vijay Singh, exresponsable d'innovació de VISA Inc.: el que els altres diguin de nosaltres serà la mètrica més important del futur. I això destaca la importància que la marca personal i la reputació personal tenen i tindran.
  • Per la seva banda, la consultora McKinsey afirma que els treballadors que comptin amb les capacitats i el suport necessaris tindran més facilitat per a la transició a nous llocs de treball. Però també val la pena advertir que aquests llocs seran també en gran part per autònoms.

Te'n recordes de quan desconectábamos?

Espero que la pregunta no ofengui. Primer van començar les interrupcions a la nostra “vida extralaboral” amb el correu electrònic. Posteriorment van ser els SMS, als quals van seguir altres aplicacions com Whatsapp o Telegram. La qüestió és ¿ens portem feina a casa? o senzillament ja hem incorporat nous hàbits híbrids a la nostra vida.

Un pot anar-se'n de viatge una setmana en plena primavera i seguir “complint” amb la seva descripció de la feina, gràcies a ordinadors, smartphones, vídeo conferències… Les vacances seran més desestructurades. El famós mes de vacances pagades ja és història per a molts (m'incloc). Se substitueix per petits períodes d'escapada quan es pot.

El que estic veient és que el treball està integrat en les nostres vides, ja no és això de si treballes per viure, és que viure integra moltes coses indissociables, entre elles una connexió cada vegada més contínua amb projectes laborals.

 

imatge portada: Linkedin

PD: Et convido a seguir la meva nova revista “Tot deixa marca” 01:00 Flipboard, amb temes de marca personal, personal branding, employer branding, d'employee advocacy, storytelling, branding…

Quant a mi Guillem Recolons

Convençut que tot deixa marca, ajudo a empreses a connectar millor amb els seus stakeholders a través de programes de personal branding (gestió de marca personal) i employee advocacy (programes d'ambaixadors interns de marca).

Soci d'Integra Personal Branding i de Soymimarca, també col·laboro amb Ponte en Valor, Brandergizers,, MoreThanLaw, Noema Consulting, AdQualis i Quifer Consultores.

Com a docent, participo en el Postgrau en Social Media de UPF i el de la UVIC, en diversos programes en ISDI, ponent al EMBA d'IESE, entre altres. Publicitari col·legiat, Màster en Màrqueting. Estudiant del grau d'Humanitats.

El meu ADN publicitari ve de 20 anys en agències: Tiempo / BBDO, J.W.T., Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma i TVLowCost entre altres.

Vols veure el meu TEDx talk?

Visita el meu lloc web
Veure totes les meves publicacions
10 respostes
  1. Jose Salgado
    Jose Salgado diu:

    Doncs hi ha un dilema interessant, perquè si tots volem deixar de treballar vol dir que a nivell humà no aporta res més que diners -útil, pràctic i necessari, però no sempre omple les necessitats vitals de les persones-

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      Hola José, aquest no és el sentit del post. No dic en cap moment que ningú deixi de treballar; al contrari, crec que el model actual és que no deixem de treballar excepte quan dormim. Estiguem treballant per compte d'altri, pròpia, o buscant, sempre estem amb un ull mig obert, un avís de que en qualsevol moment pot sorgir una oportunitat. Gràcies per escriure!

      respondre
  2. Fernando
    Fernando diu:

    Hola Guillem, doncs jo estic d'acord, cada vegada el treball està més integrat en la nostra vida fora de l'oficina.
    Però el costat bo és que també et pots anar a treballar fora de l'oficina.
    bon post, salutacions!!

    respondre
  3. José Miguel Bolívar
    José Miguel Bolívar diu:

    Estic molt d'acord, Guillem. Sempre he pensat que l'obsessió per «separar» l'activitat professional de la resta de la teva vida és un error (a més d'una quimera). Cal admetre-ho, considerant el nombre d'hores que dediquem a la nostra activitat professional, si no us agrada el teu treball vol dir que no t'agrada la teva vida…

    Crec que el veritable repte és «integrar», més que «separar». El realment important és «estar al que estàs», estant present en el que estàs fent en cada moment, sigui el que sigui, personal o professional, amb la confiança de que és això, i no qualsevol altra cosa, el que té sentit fer en aquest moment. En GTD® tenim un nom per això: «Experiencia Productiva» 😉

    una abraçada.

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      això de “si no us agrada el teu treball no t'agrada la teva vida” hauria de ser el títol de la teva pròxim llibre, José Miguel. Mil gràcies per la teva aportació, una experiència productiva. abraçades!!!

      respondre
  4. Kino Ferrández
    Kino Ferrández diu:

    TREBALL Vs Vida, aquest és el dilema per a moltes persones
    Ara que reflexionem sobre l'any que acaba, però sobretot vam pensar en nous reptes i projectes futurs; vull comentar aquesta interessant reflexió que ens presentes, Guillem; amb el futur (professional i vital), immediat, molt diferent al del moment actual, pel que fa a les relacions entre vida i treball es refereix.
    Una de les meves frases favorita i lit motiv, de la meva vida professional a estat des de sempre “tria un treball que t'agradi i no hauràs de treballar mai mes”.
    Sembla que la societat, està finalment enfocant-se en aquesta direcció…
    El treball freelance, la formació personal de cada individu (en allò que ens agrada), juntament amb la reducció dels llocs de treball i la seva deslocalització (a causa de les noves tecnologies), determinaran la forma de treballar en els propers anys.
    per desgràcia, sempre hi ha persones que no podran assolir aquest nou paradigma de treball, per les dificultats per accedir a formació / qualificació fonamentals.
    Encara que realment, em preocupen molt més aquells que podent fer-ho, no siguin capaços d'adaptar-se al canvi, a causa d'una miopia professional molt estesa en la nostra societat.
    #LoNatural_es_TrabajarFeliz

    respondre
  5. Marta
    Marta diu:

    Per molt que estimis la teva feina es necessita temps de descans desconnexió i oci; ja que a la llarga l'excés d'estres a què se sotmet l'ésser humà passa factura. Malalties psicològiques cada vegada més habituals en la societat actual; possibles baixes per malaltia i disminució de la productivitat. L'important és que es pugui portar un equilibri i combinar activitats. En molts països més avançats que Espanya les jornades són més reduïdes i la gent disposa de més temps lliure per a altres activitats i conciliació; el que es tradueix en beneficis per a tots. Està clar que estem a la cua i cada dia més i pitjor

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      Avui podem desconnectar de moltes maneres, fins i tot en dies "laborables". Fins i tot podem patir un acomiadament interior. Quan afirmo que el treball forma part de les nostres vides, en cap cas promoc la no-desconnexió, només poso de manifest una realitat. Gràcies per escriure, Marta!

      respondre

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

deixa una resposta

no es publicarà la seva adreça de correu electrònic. Els camps necessaris estan marcats *

  Estic d'acord amb la política de privacitat

Informació bàsica sobre protecció de dades

Responsable » Guillem Recolons Argenter

Finalitat »Gestió de dubtes i serveis a client

Legitimació »Consentiment de l'interessat

Drets »Tens dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional

Informació addicional »Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades Personals a la pàgina web guillemrecolons.com