www.guillemrecolons.com

Un professor de marca personal sense marca personal?

Per què no inspirar des de l'acció?

Un micropost Alfredo Vela en la seva excel·lent bloc Tics i Formació va encendre una alarma a les xarxes socials fa pocs dies. El títol del post no podia ser més explícit: Com pots ensenyar-me a crear marca personal en línia si no la tens la teva?

Alfredo va ficar -oportunamente- el dit a la nafra, ja que després, a la imatge, va utilitzar un símil interessant: “si critiquem que molts professors donin formació sobre emprenedoria sense haver creat mai una empresa per què no critiquem que molts professors donin formació sobre marca personal sense haver creat la seva pròpia?”
blog_guillemrecolons_alfredovela

És un bon argument, que imagino que a molts els ha caigut com una puntada en les parts baixes. Tant és així que van aparèixer els demagogs de torn per intentar invalidar el discurs. Detallo els comentaris que van aparèixer en el perfil de Facebook de Andrés Pérez Ortega quan es va fer ressò d'aquest post. Obviaré els noms dels seus autors, crec que aquí l'important són els continguts, però no hi ha dubte que es tracta de professors que no practiquen des de l'experiència:

personatge 1: és obvi …… no es pot ensenyar història de la Inquisició sense portar a un parell de bruixes a la foguera o torturar un parell d'heretges. No es pot ensenyar l'efecte nociu del tabac sense fumar 2 paquets diàries, o ajudar a altres a aprimar sense haver estat almenys obès un cop a la teva vida.

Rèplica d'Andrés Pérez: Curiosament tots aquests exemples són negatius (inquisició, fumar, obesitat, …) i això és fàcil perquè sempre es pot anar a pitjor. El més complicat és demostrar i utilitzar l'exemple propi per transmetre que alguna cosa és possible i que es pot millorar. Qualsevol pot llegir sobre qualsevol cosa en llibres oa Internet però es genera més credibilitat quan un ha aplicat amb èxit allò que predica. Per què hauria de creure a un guru del SEO si no apareix ben posicionat a Google? Quina credibilitat em mereix un expert en marca personal a qui ningú reconeix com a professional en el seu? Per què hauria de confiar en un expert en Social Media que ha creat el seu compte a Twitter fa una setmana? L'única cosa que criticaria d'aquesta frase és que una marca personal la tenim tots, l'única diferència és la fortalesa d'aquesta Marca Personal.

rèplica meva: personatge 1, qui millor pot explicar l'horror d'un camp de concentració és un supervivent, tindrà més credibilitat que qui no ho hagi viscut. Això, per descomptat, no invalida la tasca d'un historiador, però el matís de la vivència pròpia suma sencers.

personatge 2: no és el mateix explicar la història, que ensenyar com fer alguna cosa.

rèplica meva: he de aprendre francès. Què creus, millor un professor francès o un de xinès?

personatge 2: doncs jo crec que el que hagi demostrat anteriorment que sap ensenyar molt bé

rèplica meva: personatge 2, crec que saps del que parlo. És difícil superar l'experiència

Dono les gràcies a Alfredo Vela per haver arrencat el debat i Andrés Pérez per haver-se fet ressò. Avui llegeixo a més a La Vanguardia que moltes empreses recorren a personatges que han passat per experiències rellevants, ja siguin més o menys famosos. És obvi que no només una dona com Edurne Pasabán està autoritzada parlar de superació, però possiblement ofereixi major credibilitat que algú que hagi llegit 25 llibres sobre superació però que no l'hagi experimentat.

El que està succeint amb la marca personal va en paral·lel al que va succeir amb el coaching. Del no-res, ara tothom és coach i tothom és expert en marca personal. I el problema és que, oficialment, un coach pot ser-ho amb 2 anys d'estudis i 5 d'experiències o amb tres mesos d'estudis. El mateix amb la marca personal. Si el teu mentor de marca personal 2.0 (terme una mica equívoc, després parlem) no apareix a Google o la seva marca es confon amb la d'altres amb el mateix nom, nit i tapa't. La persona que va a emprendre una formació amb algú que suposadament sigui un expert en marca personal, el primer que ha de preguntar és sobre la trajectòria d'aquesta persona i no deixar-se portar per les tàctiques d'AdWords, que poden col·locar el teu nom en primer lloc, però sense cap història darrere, sense cap escrit propi sobre el tema, pur buit.

Tornant al terme marca personal 2.0, només vull introduir el matís que la marca personal 2.0 és una part d'un tot (és un mitjà) però no el tot en si mateix. Un especialista en gestió de marca personal començarà preguntant on vols estar en 10 anys, i no només a internet, en la teva vida, en la teva carrera. paraules majors.

[Subscribe2]

Quant a mi Guillem Recolons

Convençut que tot deixa marca, ajudo a empreses a connectar millor amb els seus stakeholders a través de programes de personal branding (gestió de marca personal) i employee advocacy (programes d'ambaixadors interns de marca).

Soci d'Integra Personal Branding i de Soymimarca, també col·laboro amb Ponte en Valor, Brandergizers,, MoreThanLaw, Noema Consulting, AdQualis i Quifer Consultores.

Com a docent, participo en el Postgrau en Social Media de UPF i el de la UVIC, en diversos programes en ISDI, ponent al EMBA d'IESE, entre altres. Publicitari col·legiat, Màster en Màrqueting. Estudiant del grau d'Humanitats.

El meu ADN publicitari ve de 20 anys en agències: Tiempo / BBDO, J.W.T., Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma i TVLowCost entre altres.

Vols veure el meu TEDx talk?

Visita el meu lloc web
Veure totes les meves publicacions
22 respostes
  1. Pau Samo
    Pau Samo diu:

    Va ser un gran debat, és molt interessant veure com de tant en tant en les xarxes socials es genera una interacció entre usuaris que genera un cert valor. Parafrasejant Andres Pérez, 1 dospuntocerolandia, hi ha molt fum i poc fons. Així que per la meva part, benvingut sigui el debat amb tot el que comporta. encerts, errors, reflexions variades… sempre podrem arribar una reflexió positiva.

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      sí Pau, veig que és un debat que encén passions. Si em han d'operar del cor, possiblement prefereixi a algú que ho hagi fet amb èxit durant uns anys i tingui la capacitat d'avançar-se als contratemps. Això no invalida l'acabat de llicenciar, però estic disposat a pagar més per l'experiència del veterà. La discussió sobre el post d'Alfredo Vela encara va més lluny, ja que aquí, seguint el símil, parlaríem d'un cirurgià sense carrera.
      Gràcies per escriure!

      respondre
  2. Javier
    Javier diu:

    Una de les coses que sembla passar per alt tot el món avui en dia és l'ortografia. I no parlo només del llenguatge SMS. molts “venedors” de marca personal o comunicació en general haurien de tenir un diccionari al costat del teclat. Perquè queda molt malament donar-te de comunicador i no saber comunicar correctament en la teva llengua.

    I respecte a aquest web, un apunt tècnic: el missatge de les cookies tapa la capçalera, amb el que la marca no s'aprecia. I la transcripció del slideshare (que no l'original) “adéu publicitat, hola branding” està plena d'errors.

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      Hola Javier, t'agraeixo molt els teus comentaris i les teves preocupacions pel llenguatge. No em considero un venedor de marca personal, més aviat un consultor, però el diccionari del costat de la meva teclat m'indica que “només” no s'accentua des de fa alguns anys:
      https://www.rae.es/consultas/el-adverbio-solo-y-los-pronombres-demostrativos-sin-tilde

      La transcripció de Slideshare, com saps, no és cosa meva, ho fa la pròpia plataforma, i elimina accents i altres signes de puntuació.

      El que em sap més greu és que no veig que defensis o atacs una postura amb referència a aquest post, sembla que només (sense accent) t'has dedicat a atacar a l'autor per motius diferents del contingut de l'article. De totes maneres, t'agraeixo que hagis escrit, revisaré a fons l'ortografia, segur que trobo més d'un error.

      respondre
  3. Andrés
    Andrés diu:

    Querido Guillem, genial pal teva. Però em sembla que estem perdent la batalla. Això és com una pel·lícula de zombies, cada dia apareixen més indocumentats… i gent que se'ls creu.

    respondre
  4. Javier
    Javier diu:

    Hola Guillem.
    Sento que t'hagis donat per al·ludit, suposo que m'hauré expressat malament, amb el de l'ortografia no em referia a l'article, estava aportant el problema de la mateixa al debat. I parlava de comunicadors en general: publicistes, periodistes…
    I donava per fet que la transcripció era automàtica, Igual que el missatge de les cookies, només (amb accent, sóc un sentimental) daba algo de feedback técnico.
    una salutació.

    respondre
  5. Fran
    Fran diu:

    Em sembla un tema una mica complicat de discutir. Jo sempre preferiré algú amb experiència, però que a més tingui la formació requerida. No em val una cosa sense l'altra, en cap dels dos casos.

    Vull dir, que a més de l'experiència, és necessària la formació i sobretot l'empatia per poder ensenyar. Hi ha molts / es pediatres sense fills, i molta gent que no és pediatre però té fills. No obstant això, el pediatre té informació més contrastada que els pares i se suposa que estan més actualitzats. Això no vol dir que un pare de set fills no et pugui ensenyar coses més pràctiques que un pediatre sense fills. Tots dos coneixements són vàlids i complementaris.

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      Resposta equilibrada i sentata. Si es pot triar, estarem d'acord que el millor formador serà el que sàpiga formar i hagi viscut l'experiència. En el meu cas concret, si no em donen més remei que triar entre una cosa i l'altra, triaré l'experiència, em mereix més credibilitat i això em permet empatitzar. Gràcies per escriure, Fran!

      respondre
  6. Núria
    Núria diu:

    Em va encantar la reflexió d'Alfredo Vela i m'ha agradat aquest post (però no el mal rotllet).
    Acabo d'acabar un postgrau en xarxes socials i una de les persones que van jutjar els meus perfils no tenia actualitzat el seu propi perfil a Linkedin i tenia 8 tuits en Twitter. No vaig seguir mirant, òbviament considero que no té autoritat moral ni professional per emetre un judici de valor sobre els meus perfils i la meva activitat en xarxes socials quin és el seu criteri? És una desídia no tenir-los actualitzats.
    L'altra professora que va jutjar el meu treball final i el meu blog no té bloc, però això no li va impedir ser la professora de bloc màrqueting. Es notaven les seves mancances i és decebedor. Les dues van jutjar el meu projecte de marca personal… El de menys és la nota que van posar perquè jo he de preparar-me durar perquè el dia de demà no decebi als meus clients, que és el que elles han fet amb mi.
    Enhorabona pel post.

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      El teu cas, Núria, és un milers. Com pot existir una professora de bloc màrqueting que no tingui un bloc propi? Com et poden explicar la manera de crear un perfil correcte a Linkedin (o on sigui) si el del professor, el primer que miraràs com a model, està fet un caos?. Núria, no tinc ni idea d'on estàs estudiant -bé, sí que ho sé, però per respecte no ho faré públic-, però des del teu excel·lent bloc “desastre digital” pots donar lliçons a més d'un dels teus mentors. Una abraçada i sort!

      respondre
  7. Núria
    Núria diu:

    gràcies Guillem, jo tampoc diré on acabo el postgrau per respecte i perquè no busco desacreditar (ja s'encarreguen ells solets) tampoc parlaré de la decepció que em suposa que s'estiguin formant professionals conformistes amb un món digital en el qual sembla que 'tot val’ i no es busca l'excel·lència.

    M'agradaria afegir que, afortunadament, m'he trobat en alguna formació en la meva vida amb professors brillants, dels que irradien talent i inspiren a les persones. Grandíssims professionals i docents excepcionals. Quan això passa, quan tens la sort d'assistir a una classe d'aquests professors és com màgia, i mai vols que acabi, i et vas a casa amb la sensació 'només sé que no sé res’ i amb ganes de més. És per aquest motiu que em seguiré formant i reciclant, perquè una classe d'un 'mestre’ excel·lent és una autèntica meravella…. La resta són focs d'artifici i motos que ens venen.

    respondre
  8. Gonzalo
    Gonzalo diu:

    Tots parlen que un professor de blocs no pot donar classes de blogger. Ni que algú sense twitter pugui donar classes de xarxes socials.
    Estic d'acord.
    Però no només de coneixements del tema viu l'estudiant. També hi ha altres factors com que el professor tingui un mínim de coneixements universitaris per poder transmetre'ls.
    En el cas del meu Màster ens va donar classe Keka Sánchez, i quan la vaig preguntar quina carrera havia cursat em vaig sentir estrany quan em va dir que cap, i que just aquest any estava començant un grau.
    Em vaig sentir com si la meva companya de la uni de 1r de carrera em donés classes.
    És la meva opinió.

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      Sempre ha d'haver un equilibri, Gonzalo. I més en el cas que comentes. Estic d'acord que pots demanar uns mínims de formació, i que els alumnes poden necessitar un professor que sigui referent en el que explica. Gràcies per escriure!

      respondre
  9. Francisco Romero @alicatadosman
    Francisco Romero @alicatadosman diu:

    Un tema d'allò més interessant Guillen, és molt cert que l'experiència és un grau i que grinyola que algú que no té marca personal et vulgui ensenyar a crear la teva… Però des de la meva ignorància en el tema, penso que és molt millor un professor amb voluntat d'ensenyar ( que sempre trobarà la forma que aprenguis unes pautes que et posi en el camí d'aconseguir l'objectiu) a tenir al davant un “guru” que el seu ego no cap per la porta i s'oblida de mostrar-te el camí quan el que t'ensenya és “jo, jo, jo.. el meu, em, amb mi”… en acabar la classe només has après que el nota és un tio genial.

    respondre
    • Guillem Recolons
      Guillem Recolons diu:

      Totalment d'acord, Francisco. El cas que comentes seria el d'un mal formador. Jo entenc la formació com un estímul perquè les persones formades aprenguin mètodes i sàpiguen posar-los en un pla d'acció. Si no és així, no és formació, és una simple “manifestació” de la història d'un suposat èxit, és un case study, però no és formació. Una salutació i gràcies per escriure!

      respondre
  10. Monica Perez de les Heras
    Monica Perez de les Heras diu:

    Una cosa semblant al que esteu comentant passa amb la formació en Oratòria. Molta gent es creu que per haver parlat alguna vegada en públic ja està capacitat per ensenyar. No obstant això, a l'Escola Europea d'Oratòria pensem que, abans de contractar un curs de parlar en públic has de saber qui és el profe, veure vídeos d'aquesta persona, saber quant temps porta fent classes d'això i quins coneixements tècnics l'avalen.

    respondre

Trackbacks i pingbacks

  1. […] Un professor de marca personal sense marca personal? març 2014 […]

  2. […] de marca personal sense marca personal poc pot mentorizar. En aquest sentit, convido a llegir el post ¿Un professor de marca personal sense marca personal? que va implicar certa polèmica. a Espanya, per exemple, hi ha uns 15 professionals que complirien […]

  3. […] educació abans que res. Però vull fer referència a un post de fa temps, en el qual el meu admirat Guillem Recolons fa referència a aquest tema arran d'un micro-post d'Alfredo Vela que expressa exactament el que […]

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

deixa una resposta

no es publicarà la seva adreça de correu electrònic. Els camps necessaris estan marcats *

  Estic d'acord amb la política de privacitat

Informació bàsica sobre protecció de dades

Responsable » Guillem Recolons Argenter

Finalitat »Gestió de dubtes i serveis a client

Legitimació »Consentiment de l'interessat

Drets »Tens dret a accedir, rectificar i suprimir les dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional

Informació addicional »Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades Personals a la pàgina web guillemrecolons.com