Un professor de marca personal sense marca personal?

Per què no inspirar-se en l'acció?

Un micropost de Alfredo Vela en el seu excel·lent bloc TICs i formació desendeu una alarma a les xarxes socials fa uns dies. El títol de la publicació no podia ser més explícit: Com em pot ensenyar a crear Marca Personal en línia si no el té?

Alfredo va ficar -oportunamente- dit a la nafra, perquè llavors, Foto, va utilitzar un símil interessant: “si critiquem que molts professors donin formació en emprenedoria sense haver creat mai una empresa, per què no critiquem molts professors per donar formació de marca personal sense haver creat la seva pròpia?”
blog_guillemrecolons_alfredovela

És un bon argument., que m'imagino que molts s'han assegut com una puntada a les parts inferiors. Tant és així que el Demagògies el deure d'intentar invalidar la veu. Detalla els comentaris que van aparèixer al perfil de Facebook de Facebook Andrés Pérez Ortega quan es va fer ressò d'aquest post. Ignoraré els noms dels seus autors, Crec que aquí l'important és el contingut, però no hi ha dubte que es tracta de professors que no practiquen des de l'experiència:

Caràcter 1: És obvi …… no es pot ensenyar història de la Inquisició sense portar un parell de bruixes a la foguera o torturar un parell d'herets. No es pot ensenyar l'efecte nociu del tabac sense fumar 2 packs diaris, o ajudar a altres a perdre pes sense haver estat almenys obesos una vegada en la seva vida.

Rèplica d'Andrés Pérez: Curiosament, tots aquests exemples són negatius (Inquisició, Fumar, Obesitat, …) i això és fàcil perquè sempre es pot empitjorar. El més difícil és demostrar i utilitzar el propi exemple per transmetre que alguna cosa és possible i que es pot millorar. Qualsevol pot llegir sobre qualsevol cosa en els llibres o a Internet, però es genera més credibilitat quan s'ha aplicat amb èxit el que predica. Per què hauria de creure un guru de SEO si no apareix ben posicionat a Google? Quina credibilitat em mereix un expert en Marca Personal que ningú reconeix com a professional en el seu propi negoci? Per què hauria de confiar en un expert en Mitjans de Comunicació Social que va crear el seu compte de Twitter fa una setmana? L'única cosa que criticaria per aquesta frase és que una marca personal que tots tenim, l'única diferència és la força d'aquesta marca personal.

La meva rèplica: Caràcter 1, qui millor pot explicar l'horror d'un camp de concentració és un supervivent, tindrà més credibilitat que ningú que no l'hagi viscut. Que, Naturalment, no invalida l'obra d'un historiador, Però el matís de tota l'experiència sum pròpia.

Caràcter 2: no és el mateix explicar la història, ensenyes a fer alguna cosa.

La meva rèplica: He de aprendre francès. Què en penses, millor un professor de francès o un professor de xinès?

Caràcter 2: perquè crec que el que s'ha mostrat per sobre d'aquest saps ensenyar-ho molt bé

La meva rèplica: Caràcter 2, Crec que saps de què parlo.. És difícil vèncer l'experiència

Dono les gràcies a Alfredo Vela per iniciar el debat i Andrés Pérez per fer-se ressò. Avui també he llegit a La Vanguardia que moltes empreses recorren a personatges que han passat per experiències rellevants, si són més o menys famosos. És obvi que no només una dona com Edurne Pasabán pot parlar de superació, però possiblement ofereix més credibilitat que algú que ha llegit 25 llibres sobre la superació, però no ho va experimentar.

El que està passant amb la marca personal va paral·lel al que va passar amb el coaching. Fora del no-res, ara tothom és coach i tothom és expert en personal branding. I el problema és que, Oficialment, un entrenador pot ser amb 2 anys d'estudi i 5 experiències o tres mesos d'estudi. El mateix amb la marca personal. Si el teu mentor de marca personal 2.0 (terme una micachyvocal, llavors vam parlar) no apareix a Google ni la vostra marca es confon amb la d'altres persones amb el mateix nom, apagar i anem. La persona que va a emprendre una formació amb algú que se suposa que és un expert en marca personal, el primer que cal preguntar-se és sobre la trajectòria d'aquesta persona i no deixar-se portar per les tàctiques d'AdWords, poden posar el seu nom primer, però sense història darrere d'ella, sense cap escriptura pròpia sobre el tema, pur buit.

Tornar al terme marca personal 2.0, Només vull introduir el matís que la marca personal 2.0 és part d'un tot (és un mitjà) però no el conjunt en si. Un especialista en gestió de marca personal començarà preguntant on vol estar en 10 Anys, i no només a Internet, en la teva vida, en la teva carrera professional. Paraules més antigues.

[subscriure's2]

Subscriu-te al blog

A més de rebre la notícia en el seu correu electrònic, Prengui el eBook:
EL MILLOR I EL PITJOR DE 2020 EN PERSONAL BRANDING I TENDÈNCIES 2021

El millor i el pitjor de 2020 personal branding i tendències 2021, Llibre en 3D

Quant a mi Guillem Recolons

Convençut que tot deixa empremta, Jo ajudem a les empreses a connectar millor amb els seus stakeholders a través de programes de personal branding (gestió de marca personal) i Employee Advocacy (programes d'ambaixadors interns de marca).

Soymimarca Partner, Integra personal branding i el branding humà, També col·laboro amb Ponte en valor, Brandergizers, MoreThanLaw, Noema Consulting, AdQualis i Quifer Consultores.

Participo en diversos programes de l'IESE, ISDI i EAE, Graduats en xarxes socials de la UPF i UVIC, entre uns altres. Publicitat col·legiada, Màster en màrqueting. Estudiant de grau en Humanitats.

El meu ADN publicitari prové 20 anys en els organismes: Time/BBDO, J.W.T., Bassat Ogilvy, Saatchi & Saatchi, Altraforma i TVLowCost entre altres.

Vols veure la meva xerrada de TEDx?

Visita el meu lloc web
Veure tots els meus missatges

22 Reflexions sobre "Un professor de marca personal sense marca personal?”

  1. Va ser un gran debat., és molt interessant veure com de tant en tant a les xarxes socials es genera una interacció entre usuaris que genera un cert valor. Parafrasejant Andrés Pérez, En dospuntocerolandia, hi ha molt fum i poc fons. Així que per la meva part, donar la benvinguda al debat amb tot el que ve amb ell. encerts, Errors, reflexions variopintes… sempre podem obtenir una reflexió positiva.

    Resposta
    • Sí Pau, Veig que és un debat que encén passions. Si he de tenir cirurgia cardíaca, vostè pot preferir algú que ho ha fet amb èxit durant uns anys i té la capacitat d'avançar-se als contratemps. Això no invalida el recent graduat., però estic disposat a pagar més per l'experiència del veterà. La discussió sobre el post d'Alfredo Vela va encara més enllà, perquè hi ha, seguint el símil, parlaríem d'un cirurgià sense carrera.
      Gràcies per escriure!

      Resposta
  2. Una de les coses que sembla passar per alt a tots avui és l'ortografia. I no estic parlant només de l'idioma SMS. Molts “Venedors” personal branding o comunicació en general ha de tenir un diccionari al costat del teclat. Perquè és molt erroni donar-los com a comunicador i no saber comunicar-se correctament en el teu idioma.

    I respecte a aquest lloc web, una nota tècnica: missatge de galeta cobreix la capçalera, de manera que la marca no aprecia. I la transcripció slideshare (que no és l'original) “adéu publicitat, hola branding” està ple d'errors.

    Resposta
    • Hola Javier, Li dono les gràcies molt pels seus comentaris i les seves preocupacions sobre el llenguatge. No em considero un venedor de marca personal, més aviat un consultor, però el diccionari al costat del meu teclat em diu que “Només” no s'ha accentuat des de fa uns anys:
      https://www.rae.es/consultas/el-adverbio-solo-y-los-pronombres-demostrativos-sin-tilde

      Transcripció de Slideshare, Com sabeu, no és cosa meva., la pròpia plataforma ho fa, i elimina accents i altres signes de puntuació.

      El que em sap pitjor és que no et veig defensant o atacant una postura amb referència a aquest post, sembla que només (sense accent) vostè ha estat atacant l'autor per raons diferents del contingut de l'article. Totes maneres, Li agraeixo que esmenti, Comprovaré a fons l'ortografia, Estic segur que trobo més d'un error.

      Resposta
  3. Benvolgut Guillem, gran el seu correu. Però em sembla que estem perdent la batalla. Això és com una pel·lícula de zombis, cada vegada més indocumentada… i les persones que els creuen.

    Resposta
  4. Hola Guillem.
    Em sap greu que t'hagis al·ludit., Suposo que m'hauré expressat malament., amb la cosa ortogràfica no volia dir l'article, va ser portar el problema d'ella al debat. I parlava de comunicadors en general.: Anunciants, Periodistes…
    I vaig prendre per exemple que la transcripció era automàtica, igual que el missatge de les cookies, Només (amb tóta, Sóc sentimental) va donar alguns comentaris tècnics.
    Una salutació.

    Resposta
  5. Em sembla un tema bastant complicat de discutir. Sempre preferiré algú amb experiència, però també tenen la formació necessària. No val la pena una cosa sense l'altra., en cap dels dos casos.

    Vull dir, que a més de l'experiència, formació i sobretot es necessita empatia per tal d'ensenyar. Hi ha molts pediatres sense fills, i molta gent que no són pediatres, però tenen fills. No obstant això, el pediatre té informació més provada que els pares i se suposa que està més al dia. Això no vol dir que un pare de set anys no et pugui ensenyar coses més pràctiques que un pediatre sense fills.. Tots dos coneixements són vàlids i complementaris.

    Resposta
    • Resposta equilibrada i sincera. Si podeu triar, estarem d'acord que el millor entrenador serà qui sàpiga entrenar i ha viscut l'experiència. En el meu cas concret, si no em dones més remei que triar entre una cosa i l'altra, Vaig a triar l'experiència, em mereix més credibilitat i això em permet empatitzar. Gràcies per escriure, Fran!

      Resposta
  6. Em va encantar la reflexió d'Alfredo Vela i em va agradar aquest post (però no el mal rotllo).
    Acabo d'acabar un postgrau en xarxes socials i una de les persones que van jutjar els meus perfils no tenia actualitzat el seu propi perfil a Linkedin i tenia 8 tweets a Twitter. No vaig seguir buscant, òbviament considero que vostè no té autoritat moral o professional per fer un judici de valor sobre els meus perfils i la meva activitat a les xarxes socials quin és el seu criteri? És un no ha de tenir-los actualitzats.
    L'altre professor que va jutjar el meu treball final i el meu bloc no té bloc, però això no li va impedir ser la professora de màrqueting del bloc. Vostè podria dir les seves deficiències i és decebedor. Tots dos van jutjar el meu projecte de marca personal… El menys és la nota que van posar perquè he de preparar-la per durar perquè demà no defraudi als meus clients, que és el que m'han fet.
    Felicitats pel lloc.

    Resposta
    • El teu cas, Nuria, és un dels milers. Com pot haver-hi un professor de bloc de màrqueting que no té un bloc del seu propi? Com poden dir-vos com crear un perfil correcte a Linkedin (o on sigui) si el professor, el primer que veureu com a model, és un caos?. Nuria, No tinc ni idea d'on estàs estudiant., Sí, ho sé., però per respecte no ho vaig a fer públic, però des del teu excel·lent bloc “Desastre digital” vostè pot ensenyar lliçons a més d'un dels seus mentors. Una abraçada i sort!

      Resposta
  7. Gràcies Guillem, No diré on acabo graduant-me per respecte i perquè no estic buscant desacreditar-los (ja n'estan a càrrec.) ni parlaré de la decepció que se suposa que he de formar professionals conformistes amb un món digital en el qual sembla que "tot val la pena".’ i no busqueu l'excel·lència.

    M'agradaria afegir allò, Afortunadament, M'he trobat en alguna formació en la meva vida amb professors brillants, d'aquells que irradien talent i inspiren a les persones. Grans professionals i professors excepcionals. Quan això passa, quan tens la sort d'assistir a una classe d'aquests professors és com la màgia, I mai vols que s'acabi, i te'n vas a casa amb la sensació "només sé que no sé res’ i voler més. És per això que vaig a seguir formant i reciclant, perquè una mena de "mestre"’ excel·lent és una veritable meravella…. La resta són focs artificials i motos que ens venen.

    Resposta
  8. Tothom parla d'un professor de bloc que no ensenya blogger. No és com algú sense twitter pot ensenyar classes de mitjans socials.
    Estic d'acord.
    Però no és només el coneixement de l'assignatura que viu l'estudiant. També hi ha altres factors com el professor que té un mínim de coneixements universitaris per poder transmetre'ls.
    En el cas del meu Mestre ens va donar classe Keka Sánchez, i quan li vaig preguntar quina carrera havia perseguit em sentia estrany quan em va dir que no, i que just aquest any estava començant un grau.
    Em sentia com el meu company de classe de l'Uni de 1a carrera m'estava ensenyant.
    És la meva opinió..

    Resposta
    • Sempre hi ha d'haver un equilibri, Gonzalo. I més en el cas que revisi. Estic d'acord que vostè pot demanar uns quants mínims de formació, i que els alumnes puguin necessitar un professor que sigui un referent en el que explica. Gràcies per escriure!

      Resposta
  9. Un tema guillen més interessant, és molt cert que l'experiència és un grau i és la mòlta que algú que no té una marca personal vol ensenyar a crear la seva… Però des de la meva ignorància sobre el tema, Crec que és molt millor un mestre disposat a ensenyar ( que sempre trobaràs la manera d'aprendre pautes que et posis en el camí cap a la consecució de l'objectiu) tenir davant d'un “Guru” que el seu ego no encaixa a través de la porta i s'oblida de mostrar el camí quan el que t'ensenya és “Jo, Jo, Jo.. Meu, I, Em”… al final de la classe només has après que el grau és un gran tipus.

    Resposta
    • Estic totalment d'acord, Francisco. El cas que estàs revisant seria el d'un mal entrenador. Entenc la formació com un estímul perquè les persones formades aprenguin mètodes i sàpiguen posar-los en un pla d'acció. Si no, no és entrenament, és un simple “Demostració” de la història d'un suposat èxit, és un cas d'estudi, però no és entrenament. Una salutació i gràcies per escriure!

      Resposta
  10. Una cosa semblant al que esteu comentant passa amb la formació en Oratòria. Molta gent creu que haver parlat alguna vegada en públic ja és capaç d'ensenyar. No obstant això, a l'Escola Europea d'Oratori pensem que, abans de contractar un curs de parla pública has de saber qui és el professor, veure vídeos d'aquesta persona, saber quant de temps ha estat ensenyant sobre això i quin saber fer li donen suport.

    Resposta

Deixa el teu comentari

  Estic d'acord amb la política de privacitat

Informació bàsica sobre protecció de dades

Responsable» Guillem Recolons argenter

Finalitat» gestió de dubtes i serveis al client

Legitimació» consentiment de l'interessat

Drets» tens dret a accedir, rectificar i suprimir dades, així com altres drets, com s'explica a la informació addicional

Informació addicional» podeu consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades personals a la meva pàgina web guillemrecolons.com